TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA

El Festival CLAM i AulaMèdia organitzen la primera TROBADA D’EDUCACIÓ CINEMA el dissabte 8 de maig a l’Espai Plana de l’Om de Manresa.

Aquesta TROBADA te un doble objectiu, per una banda vol mostrar algunes experiències de producció audiovisual que s’estan realitzant en escoles i instituts de Catalunya i, per l’altra, reflexionar -des d’una perspectiva pedagògica- com és de necessari que els infants i el jovent coneguin el llenguatge audiovisual que utilitzen les grans i les petites pantalles.

També donarem a conèixer materials que pugui ajudar a mestres de Primària i professorat de Secundària a dur aquest llenguatge a l’aula, en aquesta ocasió presentarem el DVD Dóna’m la teva mirada un material audiovisual produït per AulaMèdia. A totes les persones assistents a la TROBADA D’EDUCACIÓ I CINEMA se’ls lliurarà gratuïtament aquest DVD.

La inscripció és gratuïta però cal formalitzar-la en aquest FORMULARI.

Us hi esperem!

Història d’un final de curtmetratge

Vida real. Fa dos mesos. Març 2021 EPP (en plena pandèmia).
Et ve un encàrrec audiovisual de part d’una productora o d’una entitat, d’un Ajuntament o d’una tele. Tens menys d’una setmana per lliurar el producte final. Moltes vegades no saben ni el producte que volen, però el volen ja. Per tant com a free-lance has d’activar totes les teves potencialitats i contactes per lliurar la feina amb dignitat i dins el termini exigit.

Flash back. Setembre 2014.
Inicio una extraescolar que pretenia ensenyar formes i continguts audiovisuals a adolescents de l’ESO. Amb una carpeta d’idees de guió sota el braç, algun material audiovisual propi, apunts de la carrera de periodisme, i exemples de curtmetratges trets d’internet començava l’aventura sota el lema: “A qui li agradaria fer curtmetratges?” Vaig estar 5 anys fent aquesta extraescolar i vaig tenir el privilegi d’aprendre un munt de coses d’aquells adolescents inquiets i unes quantes generacions més jove que jo (cada any més).

Junts també vam aprendre moltes coses sobre el llenguatge audiovisual que va canviant sobre la marxa a gran velocitat, vam escriure guions, localitzar, gravar, editar, fer curts, vam anar a concursos… però sobretot vam omplir-nos de vivències intenses tots plegats.

Flash forward. Abril 2021 MP (malgrat pandèmia).
Alguns d’aquells alumnes de l’extraescolar de curtmetratges de l’escola el Cim de Terrassa ara estan treballant pel seu futur: estudiant a l’ESCAC per fer de directors, estudiant interpretació perquè els va agradar fer d’actors i actrius, altres fan cursos per ser tècnics d’imatge i de so. I fins i tot alguna alumna està estudiant el superior de composició perquè vol fer bandes sonores de pel·lícules. Brutal! La inoculació del virus cinematogràfic va funcionar en un tant per cent important de l’alumnat.

Tornem al Març 2021.
L’Ajuntament de Terrassa em fa un encàrrec. Fer un vídeo per sensibilitzar sobre un tema molt delicat: la violència masclista. Sé que una de les exalumnes de curtmetratges està estudiant dansa contemporània i interpretació, i que la que estudia música ja està fent composicions musicals a mida per a estudiants de l’ESCAC, anuncis locals i petits vídeos. És per això que em plantejo fer aquesta feina utilitzant els seus coneixements artístics. El pressupost no és gaire alt, però per a elles és una oportunitat de fer una feina professional remunerada. Escric un guió que uneixi les diferents peces: la dansa, unes fotografies de manifestacions contra la violència masclista, un off adequat i una música que s’adequa perfectament a la producció audiovisual. I ja ho tenim. Es tanca el cercle.

Moment present. Conclusió.
Encara ens falta connexió entre l’escola i la vida laboral, ens falta molt camí per connectar els coneixements amb la professionalitat. Cal crear aquests ponts, cal buscar ja des de ben joves aquests talents i després donar-los la mà perquè trobin una sortida.

Marta Begué
Periodista, professora, guionista i locutora.

El muntatge afecta el missatge?

31 d’octubre de 2020, els Mossos d’Esquadra desallotgen la Casa Buenos Aires a Barcelona i TV3 i BTV cobreixen mediàticament la notícia. Les dues cadenes de televisió generen una peça audiovisual per relatar els fets, tanmateix el missatge que en rebem és ben diferent. Les eines que tenim en el llenguatge audiovisual per relatar una història son múltiples: què gravem, com ho gravem, com ordenem aquestes imatges, quin grafisme les acompanya i quin so hi posem.

Podem analitzar la imatge des de diferents punts de vista, per exemple, tenint en compte el valor de pla. Per valor de pla entenem la relació entre el subjecte i la càmera. Podem enquadrar-lo de cap a peus, de cintura en amunt, només la cara o fixar-nos en un detall. Tot i que el subjecte que gravem serà el mateix, l’efecte que produirà la seva imatge no. Si gravem manifestants enquadrant-los de cap a peus (pla general, en llenguatge audiovisual) obtindrem una visió general de la situació: ens ajudarà a situar-nos. Però si només els gravem en aquest pla, despersonalitzem els subjectes i no generem empatia. En canvi, el primer pla (aquell que grava només la cara) s’utilitza en llenguatge audiovisual per transmetre emocions: estem a prop del personatge i podem veure com se sent. Per altra banda trobem el pla detall, el pla que ens serveix per focalitzar la nostra atenció -com indica el seu nom- en detalls.

Imaginem-nos que tenim un bon recull d’imatges gravades de la manifestació: plans generals dels manifestants, pancartes amb les reivindicacions, detalls de les destrosses, primers plans dels manifestants, plans generals de la policia. Com ordenem aquest relat? Quines imatges incorporem i quines decidim que no ens fan falta? Aquestes decisions construiran el relat de la nostra història.

Foto: Abril Martí. “Projecte Estem Rodant al barri Baró de Viver, Barcelona.”

TV3 decideix començar per quatre plans detalls de destrosses i seguir amb un pla de la pancarta, un pla general dels manifestants, un pla general de la policia, un pla mig de la policia, un pla general de la policia, un pla mig d’un manifestant realitzant una destrossa i finalment un pla general dels manifestants. Analitzem quin és el missatge que se’n desprèn: prèviament a saber quin és el motiu de la manifestació el que sabem és que ha provocat destrosses. Els manifestants els veiem sempre en pla general, i quan la càmera s’acosta a ells és per gravar-los realitzant un acte vandàlic. Hi ha més presència de plans de policia que de manifestants.

BTV inicia la peça amb un pla detall de destrosses, un pla general de destrosses i manifestants, un pla general de manifestants, pla mig de manifestants amb pancartes, pla general dels furgons de policia, pla de les reivindicacions, pla dels manifestants on podem veure les cares i tanca amb dos plans detalls de les reivindicacions. Aquest relat es centra en els manifestants, a qui podem veure més pròxims i per tant generar empatia. També prenen importància les reivindicacions, ja que han inclòs fins a quatre plans on podem llegir les diferents consignes.

Foto: Abril Martí. “Projecte Estem Rodant al barri Baró de Viver, Barcelona.”

L’audiovisual no és neutre: enquadrar i ordenar les imatges és decidir el missatge. Conèixer el llenguatge audiovisual ens permet analitzar-lo i poder entendre quines eines s’utilitzen per construir els missatges. Tenir-ne coneixements és incorporar habilitats i recursos per entendre el món hipercomunicat que ens envolta i poder construir un discurs crític i reflexiu. És per tots aquests motius que és cada vegada més important, a causa de les hores creixents de consum audiovisual, que aquests aprenentatges estiguin presents en el currículum acadèmic.

Clàudia Barberà Miró
Associació Nadir Audiovisual i Educació

 

El Dispositiu Pedagògic Virtual del festival Panoràmic

Foto: L’Eixida

El Festival Panoràmic és un festival de cinema, fotografia i més impulsat per l’escola de fotografia Grisart que se celebra cada any des de fa 4 anys entre Granollers i Barcelona.

Des del primer any, el Panoràmic ha volgut acostar els continguts i les exposicions al públic més jove, fent propostes educatives al voltant de les obres adreçades als alumnes d’ESO, Batxillerat i estudis artístics i escènics de diversos centres educatius. La proposta educativa ha estat dissenyada i dinamitzada per l’equip educatiu del festival, format per l’Eixida, un col·lectiu d’agitació cultural itinerant que activa les interseccions que hi ha entre cultura, educació i comunitat a través d’accions i projectes de creació col·lectiva.

Aquest any el Panoràmic ha girat al voltant de l’Extimitat, allò privat i íntim que esdevé públic, i totes les exposicions i activitats del festival han anat lligades a aquest concepte. A partir d’això, i tenint en compte el context COVID-19 que ha fet trontollar la presencialitat en molts contextos diferents, s’han seleccionat amb cura dues de les exposicions del festival i s’ha creat el Dispositiu Pedagògic Virtual que ha vinculat aquestes exposicions a través de dos itineraris diferenciats directament amb alumnes i professorat més enllà dels límits físics del festival.

Les exposicions i els itineraris han estat contextos educatius perfectes per, a través de la fotografia i l’audiovisual, poder parlar temes com la identitat, el gènere, les diversitats, el consum de drogues, l’exposició personal i l’ús a les xarxes, la capacitat d’expressar-nos, qüestionar els estereotips i transformar-nos i transformar.

Foto: IES Celestí Bellera. Granollers

El dispositiu pedagògic virtual i la creació d’itineraris ha vinculat les exposicions seleccionades d’una manera molt directa amb els alumnes a dins de les aules.

El Dispositiu és una proposta de reflexió i creació entesa com un procés amb diverses sessions i una avaluació final que conté una guia educativa i una guia de dinamització per assegurar l’autogestió i l’autonomia del dispositiu virtual a l’aula. Està situat a la web del Panoràmic i s’hi accedeix amb una contrasenya per als centres inscrits. Un cop a dins, a mode de campus virtual, s’hi poden trobar les diverses sessions que contenen tot el necessari per realitzar-les a l’aula: hi ha diversos materials gràfics i audiovisuals on hi han participat artistes, comissàries i especialistes per a treballar els continguts de l’exposició des de la pròpia experiència de les persones joves.

La proposta educativa, a més de les sessions a l’aula acompanyades pel Dispositiu Pedagògic Virtual, contempla la visita a l’exposició (presencial o virtual) i una conversa amb les artistes (presencial o virtual). Finalment, es proposa el repte a les joves de crear una obra pròpia a partir de tot allò treballat i que serà exposada a l’espai virtual de de la web del festival.

Foto: L’Eixida/Panoràmic

Anna Maimir Hernàndez i Joan Gener Barbany
Equip educatiu del festival Panoràmic i socis fundadors de L’Eixida.

Educar per l’antiracisme: noves eines en línia

Foto: Pedro Mata. FOTOMOVIMIENTO

Que les persones joves tinguin l’oportunitat de reflexionar críticament sobre el racisme, així com sobre el rol que cadascú pot tenir en relació amb el racisme, és una necessitat social i al mateix temps un repte per totes les professionals de l’educació. Ara bé, les eines comunicatives poden facilitar aquesta tasca.

Un exemple de tot això son el programa educatiu i la web RACISME(S), dissenyats per SOS Racisme i RUIDO Photo amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’eines pensades per contribuir a incrementar el coneixement de les persones joves sobre el racisme (entès con un sistema global de dominació, desigualtat i discriminació), per explicar-ne els mecanismes estructurals i per identificar els responsables de la seva perpetuació.

Aquests recursos van ser dissenyats per ser, al mateix temps, una eina de suport a l’activitat pedagògica de les professionals de l’educació formal i informal, però també una eina de sensibilització en línia sobre el racisme, amb un format i uns continguts fàcilment «navegables» i dirigits especialment a les persones joves.

RACISME(S) vol contribuir a estimular la reflexió personal de l’alumnat sobre el paper que tota persona pot tenir en relació amb el racisme (de «privilegiada» o «discriminada», «d’aliada» o «opressora» de qui el pateix, d’actor «transformador» o «de bloqueig» del canvi social etc.), i sobre la importància de l’acció antiracista. Aquest és un pas indispensable per a enfortir la comprensió i la implicació de la ciutadania amb la dimensió política de l’antiracisme, i a entendre’l com una eina indispensable per la transformació de la societat.

Com recursos per l’acció educativa, la web reuneix materials en formats diferents (vídeos, fotos, infografies, reportatges, testimonis escrits etc.), que s’acompanyen amb informació procedent de campanyes, informes i de la feina d’acompanyament de persones duta a terme, a diari, per SOS Racisme.

Per a més informació sobre el programa, els seus continguts i els materials en línia disponibles a la web RACISME(S), podeu escriure a: formacio@sosracisme.org