Tàndems i col·laboracions

El gener de 2022 es va crear la Càtedra RTVE a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló sobre «Cultura Audiovisual i Alfabetització Mediàtica.» Els principals objectius de la Càtedra RTVE-UJI són «investigar la cultura audiovisual i generar recursos per fomentar l’alfabetització mediàtica a través dels mitjans de comunicació públics.»

En aquest sentit la Càtedra RTVE-UJI «fomentarà el debat i la participació dels col·lectius implicats: investigadors i investigadores, docents i estudiantat –universitaris i no universitaris– així com la col·laboració de les administracions educatives i de les associacions professionals del camp de la comunicació.»

Entre les activitats previstes de la Càtedra hi ha «la producció de materials videogràfics i escrits per a potenciar l’educació, així com el disseny d’activitats de formació a través de la Càtedra RTVE, dirigides especialment al professorat no universitari

El director de la càtedra d’Alfabetització Mediàtica de la RTVE-UJI, Javier Marzal, té clar que per portar endavant aquest treball cal teixir totes les complicitats possibles perquè l’Educació Mediàtica s’incorpori al sistema educatiu i sigui accessible a tota la ciutadania.

Javier Marzal, director de la càtedra d’Alfabetització Mediàtica de la RTVE-UJI, exposant els projectes de la càtedra al plenari del Consell d’Audiovisual València. Foto: CACV.

La càtedra RTVE-UJI per l’alfabetització mediàtica ha obert una línia de col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual Valencià. Una col·laboració per contribuir i potenciar la formació i la producció de recursos sobre l’audiovisual al País Valencià.

Així està previst que es produeixin una sèrie de vídeos divulgatius sobre alfabetització mediàtica dirigits al públic general que realitzarà la Universitat Jaume I de Castelló amb la intenció de desenvolupar un sentit crític davant els continguts dels mitjans de comunicació i dotar d’eines la ciutadania per fer front als entorns comunicatius en què vivim.

AulaMèdia

La FOLC demana que la cultura audiovisual s’incorpori a totes les escoles i instituts

Dijous. 7 de juliol, finalitzà el període d’al·legacions a l’avantprojecte de llei de l’audiovisual de Catalunya, futura legislació que ha de substituir la normativa actualment vigent, aprovada pel Parlament el 2005. Una de les entitats que n’ha presentat és la Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, qui ha demanat que la cultura audiovisual s’incorpori com a matèria docent a totes les escoles i instituts del país, com fan des de fa molts anys altres països europeus.

La FOLC recorda que l’educació en cultura audiovisual als cicles formatius obligatoris és present en diverses legislacions vigents, com la mateixa de l’audiovisual, la llei del cinema o la llei d’educació -que la considera competència bàsica a les etapes primària i secundària- però que aquesta no està incorporada encara als currículums escolars. En aquest sentit, la FOLC proposa que la futura llei de l’audiovisual incorpori el que preveia la llei del cinema, per assolir entre altres objectius, la creació de nous públics o «la promoció del coneixement de les obres en versió original catalana». I pel que fa als materials educatius, l’entitat defensa que “els continguts audiovisuals utilitzats a les escoles i instituts, i les projeccions en sales de cinema vinculades a aquesta «competència bàsica» han de ser produccions originals en llengua catalana o obres doblades o subtitulades al català”.

També sobre la llei del cinema del 2010, la FOLC vol que la futura llei de l’audiovisual n’actualitzi tots els articles de promoció de l’audiovisual català i dels continguts audiovisuals en català, en especial el seu capítol IV, sobre «Mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya», que contempla la creació de diversos fons de foment, destinats a la producció, la distribució independent i l’exhibició.


adhd herbal remedy cialis generico herbal supplement vitamin
remedies strep throat dapoxetine españa herbal female hormones
homeopathic remedies shingles kamagra comprar atena health care
caffeine headache remedy levitra para que sirve bay health care
prescription squash glasses viagra precio radon remedies

Producció en català, prioritària

Així mateix, aquesta entitat en defensa del català demana que a la futura legislació s’estableixi que “el finançament públic per a noves produccions audiovisuals, provingui del mateix Govern o de la CCMA ha de servir, com a norma, per a continguts en català. O, si parlem de coproduccions internacionals o altres fórmules, perquè aquestes comptin d’origen amb una versió doblada o si més no subtitulada en català”. Segons la FOLC, aquesta priorització “emmarcaria amb més claredat la missió de la CCMA de promoció de la llengua catalana, assenyalada a l’article 50.3.f d’aquest avantprojecte”.

Finalment, la FOLC valora molt positivament “que el text atorgui al CAC la potestat de poder garantir que el 50% de les obres audiovisuals europees (a les plataformes digitals) siguin en català «a l’audiència de Catalunya»”. Això significaria que un mínim d’un 15% del total de l’oferta dels serveis OTT serien produccions en versió original catalana, o obres doblades o subtitulades al català. Una oferta que la FOLC vol que es garanteixi per a la resta de clients i usuaris dels Països Catalans.

El text íntegre de les al·legacions de la FOLC el podreu llegir des d’aquest enllaç.

Daniel Condeminas
(Publicat a AreaVisual.cat)

El documental a l’aula

Com podem aprofitar el potencial de l’audiovisual en l’educació? Com fer un documental amb els teus estudiants? Aquestes són les dues propostes de nextus per aquest mes de maig. Dos tallers pràctics enfocats a explorar el paper dels recursos audiovisuals en l’aprenentatge. nextus, projecte educatiu del DocsBarcelona, és una plataforma que contribueix a una educació oberta i transversal a través dels documentals.

El documental com a eina d’aprenentatge

Dia: dissabte 7 de maig (10h a 11:30h). Virtual
Inscripció gratuïta AQUÍ

Aquest taller fa una reflexió sobre el paper dels recursos audiovisuals en l’educació i mostra les possibilitats de la plataforma nextus des d’un punt de vista pedagògic. A través d’exemples pràctics veurem de quina manera es poden integrar els documentals al dia a dia de l’activitat formativa d’un centre educatiu.

Els documentals a l’aula

Dia: dissabte 21 de maig (10h a 14h). Presencial (CCCB de Barcelona).
Inscripcions (25 €, previ registre
Docs&Me) AQUÍ

Taller pràctic i presencial on s’aprèn el procés de la creació d’un documental a l’aula. Es desenvolupa i es donen nocions de com filmar amb un telèfon mòbil; des de la idea inicial fins que aquesta estigui a punt per ser filmada. Aquest taller s’adreça a docents que tinguin interès en noves tecnologies i multimèdia, i que vulguin adquirir nous coneixements.

Per a més informació, escriunos a: info@nextus.global

‘Cinèfils’

L’Institut Euclides i Ràdio Pineda estrenem ‘Cinèfils’

Cinèfils és un projecte de col·laboració amb Ràdio Pineda que consisteix en la creació de continguts audiovisuals dissenyats en format càpsula i radiofònic fet per l’alumnat de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat de l’Institut Euclides. L’espai es pot veure en format audiovisual per les xarxes socials de Ràdio Pineda: Canal Youtube, Facebook i Instagram de l’emissora.

A cada capítol, l’alumnat fa una recomanació d’una pel·lícula de la història del cinema, tot connectat a través de les imatges amb espais emblemàtics del municipi. Ho ha explicat la professora de Batxillerat Artístic i cap d’estudis de l’Institut Euclides, Gemma Paricio.

Dins de la matèria de Cultura Audiovisual de 2n de Bat hi ha una part important de continguts que es dedica a les imatges en moviment i al seu ús per a construir narracions de ficció. Treballen qüestions relacionades amb el cinema i els moviments cinematogràfics, la televisió i els mitjans de comunicació. Tot això ho traslladen a cada episodi. El primer està dedicat a la pel·lícula «El Lladre de bicicletes».

Gemma Paricio ha afegit que «una manera de transferir aquests coneixements era fer unes càpsules audiovisuals per programar a la ràdio on els espectadors poguessin aprendre a partir de les recomanacions cinematogràfiques i les explicacions que fa l’alumnat sobre aquests temes estudiats a l’aula». També ha explicat que aquesta experiència també respon a la necessitat de donar un espai en un mitjà de comunicació a l’alumnat, «i això implica oferir-los coneixements i també donar-los la iniciativa, el temps i l’espai per que s’expressin.»

Publicat a Ràdio Pineda
23 de març de 2022

“Fake news” i “Fake mèdia”

Fa alguns mesos un amic periodista em comentava que això de les fake news era una moda, que amb el temps passarà, “com a totes les modes”, afegia. Potser sí que serà així, potser sí que ara ja no sentim a parlar tant de les fake news. Però caldria ser conscients que les fake news o notícies falses només són la punta de l’iceberg de la desinformació que patim per part d’alguns mitjans de comunicació.

Els comunicòlegs diuen que allò que no surt pels mitjans no existeix, que els mitjans construeixen la realitat social que ens envolta, sense dubte és així. Però que passa quan els mitjans construeixen deliberadament una realitat interessadament deformada? Què passa quan les notícies falses tenen una intencionalitat política o simplement busquen el clic fàcil amb finalitats comercials?

Ja saben -o hauríem de saber- que sempre, sempre, el periodista és aquella persona que media entre la realitat i l’audiència. Però també cal saber que no sempre tots els periodistes utilitzen aquesta mediació d’una forma professionalment “blanca”. Pitjor encara, en alguns casos hauríem de parlar de Fake Mèdia més que de Fake News.

No estic parlant dels mitjans “de part”. Estic parlant d’aquells mitjans comercials i generalistes que deliberadament deformen la realitat amb finalitats polítiques per construir una realitat paral·lela.  Una realitat dissenyada que no té res a veure amb la informació d’allò que passa sinó més aviat amb la construcció d’un model mental “tancat” de l’audiència.

Potser estaria bé ampliar la preocupació per les notícies falses a altres formes de desinformació com per exemple els silencis mediàtics dels mitjans o la manipulació o reinterpretació de les dades, que malgrat basar-se en dades reals també hauríem de considerar fake news.

Per altra banda cal ampliar el concepte d’alfabetització i implementar a les escoles i els instituts una lectura crítica dels mitjans de comunicació. Una educació mediàtica global basada en el pensament crític, que eduqui en la lectura de la informació, però també en la redacció de textos periodístics i en la producció de peces audiovisuals per part de l’alumnat. D’aquesta forma redactant o enregistrant una notícia podrem entendre molt millor com es construeix la desinformació informativa.

Desenvolupant una educació mediàtica, global i crítica és l’única forma de donar elements a l’alumnat per dotar-los d’una mirada autònoma davant els mitjans de comunicació. Només aleshores, quan consumeixin mitjans audiovisuals, potser entendran millor que hi ha darrere de la notícia, darrere la pantalla.

Potser sí que el meu amic periodista té raó quan diu que les fake news són una moda passatgera, però hauríem d’aprofitar aquesta “moda” per parlar, per aprofundir, per treballar a l’aula altres formes de manipulació informativa.

Francesc-Josep Deó
Article publicat a Educaweb