La FOLC demana que la cultura audiovisual s’incorpori a totes les escoles i instituts

Dijous. 7 de juliol, finalitzà el període d’al·legacions a l’avantprojecte de llei de l’audiovisual de Catalunya, futura legislació que ha de substituir la normativa actualment vigent, aprovada pel Parlament el 2005. Una de les entitats que n’ha presentat és la Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, qui ha demanat que la cultura audiovisual s’incorpori com a matèria docent a totes les escoles i instituts del país, com fan des de fa molts anys altres països europeus.

La FOLC recorda que l’educació en cultura audiovisual als cicles formatius obligatoris és present en diverses legislacions vigents, com la mateixa de l’audiovisual, la llei del cinema o la llei d’educació -que la considera competència bàsica a les etapes primària i secundària- però que aquesta no està incorporada encara als currículums escolars. En aquest sentit, la FOLC proposa que la futura llei de l’audiovisual incorpori el que preveia la llei del cinema, per assolir entre altres objectius, la creació de nous públics o «la promoció del coneixement de les obres en versió original catalana». I pel que fa als materials educatius, l’entitat defensa que “els continguts audiovisuals utilitzats a les escoles i instituts, i les projeccions en sales de cinema vinculades a aquesta «competència bàsica» han de ser produccions originals en llengua catalana o obres doblades o subtitulades al català”.

També sobre la llei del cinema del 2010, la FOLC vol que la futura llei de l’audiovisual n’actualitzi tots els articles de promoció de l’audiovisual català i dels continguts audiovisuals en català, en especial el seu capítol IV, sobre «Mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya», que contempla la creació de diversos fons de foment, destinats a la producció, la distribució independent i l’exhibició.

Producció en català, prioritària

Així mateix, aquesta entitat en defensa del català demana que a la futura legislació s’estableixi que “el finançament públic per a noves produccions audiovisuals, provingui del mateix Govern o de la CCMA ha de servir, com a norma, per a continguts en català. O, si parlem de coproduccions internacionals o altres fórmules, perquè aquestes comptin d’origen amb una versió doblada o si més no subtitulada en català”. Segons la FOLC, aquesta priorització “emmarcaria amb més claredat la missió de la CCMA de promoció de la llengua catalana, assenyalada a l’article 50.3.f d’aquest avantprojecte”.

Finalment, la FOLC valora molt positivament “que el text atorgui al CAC la potestat de poder garantir que el 50% de les obres audiovisuals europees (a les plataformes digitals) siguin en català «a l’audiència de Catalunya»”. Això significaria que un mínim d’un 15% del total de l’oferta dels serveis OTT serien produccions en versió original catalana, o obres doblades o subtitulades al català. Una oferta que la FOLC vol que es garanteixi per a la resta de clients i usuaris dels Països Catalans.

El text íntegre de les al·legacions de la FOLC el podreu llegir des d’aquest enllaç.

Daniel Condeminas
(Publicat a AreaVisual.cat)

Gaudir o analitzar

Fòrum Cinema i Educació. Roda de Berà, 4 de juny de 2022. Foto: FIC-CAT

Diuen que en les pauses pel cafè i en els descansos de les jornades, els festivals i els congressos és on hi ha els millors debats, on es fan els millors contactes i on es predissenyen els millors projectes de futur. La pandèmia també va estroncar això! Ara, però, amb el retorn a la presencialitat reiniciem aquests tipus de contactes de nou. Tornem a fer «passadissos» amb menys distància personal i més empatia presencial. Uns moments que utilitzem per acabar de parlar de temes que no hem tancat en «el temps oficial» de l’encontre.

En el marc del Fòrum Cinema i Educació, organitzat del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) i la revista digital AulaMèdia va sorgir -en diverses ocasions- el debat sobre si el cinema cal gaudir-lo o analitzar-lo? Així la Cristina Almirall, la Blanca Alvarez de Drac Màgic o el Natxo Moral d’1entretants van defensar posicions encontrades (i potser complementaries?), altres vam jugar el rol de provocador per dinamitzar i potenciar el debat. És el que tocava com a moderador!

És evident que el cinema és una eina ideològica molt potent per potenciar el canvi social o per perpetuar-lo. Però si convenim que el cinema és un art, el setè diuen, estarem d’acord que l’art s’ha de gaudir. Com deia un professor meu: Quan entreu al cinema, deixeu l’anàlisi de banda i gaudiu de la pel·lícula! Sempre hi haurà temps per l’anàlisi. Crec que és el millor consell que pot donar un professor d’estructura del guió cinematogràfic al seu alumnat.

Efectivament gaudir del cinema i analitzar el text cinematogràfic, en tots els seus vessants, és impossible de fer-ho al mateix temps. Però un moment vist la pel·lícula cal trobar un moment per donar un cop d’ull a què ens ha explicat i com ens ho ha explicat. Hem de ser conscients que la imatge en moviment transmet molts estereotips i models socials que moltes vegades calquem inconscientment i inevitable. Però la pregunta seria com gaudir-ho i com analitzar-lo a l’aula, en quin moment i quina metodologia utilitzar?

El FIC-CAT inclou en la seva programació una selecció oficial de produccions de centres educatius.

És indiscutible que el professorat cal que abordi aquest debat per saber com introduir el cinema i l’audiovisual al currículum escolar, com apropar-lo a l’alumnat d’educació Primària i de Secundària. Analitzar, gaudir del cinema o produir petits textos audiovisuals a l’aula podria, o hauria de ser, complementari. De fet podríem dir que el FIC-CAT és un bon exemple d’això… on trobem un lloc per gaudir de les darreres produccions de cinema en català, on també podem visionar una selecció de les millors produccions escolars i al mateix temps trobem un espai per la reflexió i l’anàlisi sobre el cinema i l’educació com és el Fòrum.

Però en els «passadissos» no sempre trobem el moment per aclarir conceptes, o acabar de parlar i tancar tots els temes. Això és el que ens va passar a Roda de Berà, concretament aquest debat va quedar obert. Esperem tenir una nova ocasió, potser en el segon Fòrum Cinema i Educació, per abordar de nou el debat sobre «el gaudir i l’analitzar» del cinema.

Francesc-Josep Deó

Nous públics

Sortim de la sala de cinema i abans de trepitjar el carrer ja estem alabant la direcció actoral del film, el vestuari, la fotografia o el guió. Recordem que va guanyar no sé quin premi en el darrer Festival de Berlín. Els meus joves nebots potser només dirien «està ben feta la pel·lícula», ells són d’una altra generació… són joves. Nosaltres no, nosaltres disseccionem totes les pel·lícules que veiem, les analitzem a fons, la relacionem amb altres textos. Fent, moltes vegades, una anàlisi pretensiosa i avorrida. Potser tampoc cal.

Darrerament sentim a parlar molt de la necessitat de crear nous públics, de crear nous espectadors. Que el cinema català i en català necessita créixer. Però cal preguntar-nos, on comença el treball per crear aquests nous espectadors? Com crear aquest nou públic?

Necessitem un treball en moltes direccions i implicant a molt agents. Necessitem que les institucions catalanes s’ho creguin. Però també els directors i les directores de cinema, les productores, etc. Algun crític de cinema ens recorda que «si hi ha bones produccions, el reconeixement vindrà, segur!» Però al marge d’aquest complex entramat d’institucions, indústria del cinema, la creació i els pressupostos; necessitem una bona xarxa de sales, de festivals i mostres de cinema. I també, i molt important, cal buscar sinergies perquè el cinema entri a les aules.

En aquest sentit el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT), de Roda de Berà, és un clar exemple d’aquest treball global. Des dels seus inicis el FIC-CAT inclou en la seva selecció oficial un apartat de produccions escolars realitzats per l’alumnat de Primària i de Secundària. Genial. Comencem per baix!

Però ara cal anar més enllà, cal que es creïn «noves zones», nous espais educatius pel debat i per la formació del professorat, com l’espai per la reflexió sobre l’educació audiovisual o cinematogràfica que ens proposa el Fòrum Cinema i Educació, activitat que es realitzarà en el marc del FIC-CAT. Ai las, la pedagogia de la imatge, que oblidada la tenim!

Aprofitem l’efecte multiplicador que té el professorat, per incidir a les escoles i els instituts, per ensenyar cinema, la seva història, els seus llenguatges i les seves tècniques. És necessari que el professorat ensenyi cinema, però sobretot cal ensenyar a gaudir del cinema.

No cal que el nostre alumnat de Secundària surti de les sales de cinema fent grans anàlisis històrics i estètics del film que acaben de veure. Potser només cal que diguin «m’ha agradat molt la pel·lícula, està ben feta».

Francesc-Josep Deó

CURS UNA MIRADA CRÍTICA

El curs UNA MIRADA CRÍTICA, organitzat per AulaMèdia. Educació en Comunicació, vol ser un espai de reflexió sobre l’Educació Audiovisual i Mediàtica i a més a més una guia per implementar-la a les aules.

L’objectiu del curs és donar a conèixer metodologies, recursos i experiències d’Educació Mediàtica i al mateix temps donar elements per l’anàlisi crítica i la reflexió dels continguts mediàtics, per generar una mirada crítica a les pantalles.

A les persones inscrites al curs UNA MIRADA CRÍTICA se’ls lliurarà 2 DVDs: EL FALS DOCUMENTAL i DÓNA’M LA TEVA MIRADA, materials audiovisuals realitzats per AulaMèdia. Educació en Comunicació.

Aquesta activitat de formació permanent del professorat té el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

INSCRIPCIÓ AL CURS UNA MIRADA CRÍTICAAQUÍ

Us hi esperem!

El documental a l’aula

Com podem aprofitar el potencial de l’audiovisual en l’educació? Com fer un documental amb els teus estudiants? Aquestes són les dues propostes de nextus per aquest mes de maig. Dos tallers pràctics enfocats a explorar el paper dels recursos audiovisuals en l’aprenentatge. nextus, projecte educatiu del DocsBarcelona, és una plataforma que contribueix a una educació oberta i transversal a través dels documentals.

El documental com a eina d’aprenentatge

Dia: dissabte 7 de maig (10h a 11:30h). Virtual
Inscripció gratuïta AQUÍ

Aquest taller fa una reflexió sobre el paper dels recursos audiovisuals en l’educació i mostra les possibilitats de la plataforma nextus des d’un punt de vista pedagògic. A través d’exemples pràctics veurem de quina manera es poden integrar els documentals al dia a dia de l’activitat formativa d’un centre educatiu.

Els documentals a l’aula

Dia: dissabte 21 de maig (10h a 14h). Presencial (CCCB de Barcelona).
Inscripcions (25 €, previ registre
Docs&Me) AQUÍ

Taller pràctic i presencial on s’aprèn el procés de la creació d’un documental a l’aula. Es desenvolupa i es donen nocions de com filmar amb un telèfon mòbil; des de la idea inicial fins que aquesta estigui a punt per ser filmada. Aquest taller s’adreça a docents que tinguin interès en noves tecnologies i multimèdia, i que vulguin adquirir nous coneixements.

Per a més informació, escriunos a: info@nextus.global