Des d’AulaMèdia · Educació Mediàtica us presentem el nou projecte audiovisual: el documental ACCIÓ!
Quantes persones trobem darrera d’una producció audiovisual? Qui són? Com s’anomena el seu rol? Quines accions engloben el seu càrrec? Al documental ACCIÓ! s’explica la part invisible que hi ha darrera d’una pantalla per entendre l’engranatge d’una producció. En aquest cas, del curtmetratge Sincopat del Pol Diggler.
El principal objectiu del documental ACCIÓ!és donar a conèixer la funció i el treball de totes les persones que participen en una producció audiovisual, no només la del director o la directora.
L’Institut de Terrassa ja fa temps que desenvolupa una activitat cinematogràfica educativa que es materialitza en diverses unitats didàctiques, o com a recursos transversals, dins de diferents matèries. També a l’extraescolar de cinema, la qual tots els dijous, i des de fa set anys, reuneix entre deu i vint adolescents que elaboren curtmetratges, havent aconseguit premis importants, com el Fic-Cat de l’any 2022, el Festival Internacional de Cine Santiago Arizon 2022, o les seleccions oficials a Austin, Galway i Orlando, entre d’altres. Aquest curs, però, i amb motiu de la implantació del nou currículum, comença a segon d’ESO una nova matèria multidisciplinària, que du per nom “Anem a fer un curtmetratge”; un projecte trimestral en el qual l’alumnat s’organitza en equips per assolir l’objectiu d’elaborar, en totes les seves fases, la producció d’un curt en el qual la música hi té un pes important.
Així, un equip s’està centrant en la construcció d’una màquina mòbil, feta amb bigues de fusta i amb rodes de metall, que ha de ser capaç de transportar amb la màxima suavitat possible un trípode amb una càmera, fent la funció que al cinema realitza el “tràveling”. Un altre equip es concentra en l’estudi del software més adequat per a la posterior edició. I un tercer equip treballa el guió tècnic, i intenta deixar-lo a punt per al rodatge. Tot això, sense oblidar el treball d’interpretació dels actors i actrius i tota la resta d’oficis del cinema: el gaffer per l’electricitat, l’script, els auxiliars de so… que es repartiran entre els vint-i-quatre alumnes que formen l’equip de producció del curt.
A banda de tot això s’interpretarà una melodia no diegètica, i una altra de diegètica (una d’elles de composició pròpia per part de l’alumnat) que s’integraran en la història de ficció del curtmetratge.
L’argument del curt d’aquest primer trimestre ens endinsa en l’univers interior d’un alumne amb conflictes, i ens mou a pensar com darrere de cada comportament hi ha una història que passa sovint desapercebuda.
El projecte, a banda de tractar un problema social dins l’argument del curt, esperona el treball coordinat de petits equips dins d’un grup més gran, on les feines específiques i diferents, treballen separades, però alhora coordinades, per assolir un objectiu comú a tots, amb un resultat que esdevingui tangible i creatiu.
De moment, el ritme i els resultats provisionals són encoratjadors. El fet de treballar en petits equips facilita l’especialització en les tasques més difícils. La matèria és trimestral, i la feina es divideix en tres fases; una fase inicial d’aprenentatge i especialització en la qual cada equip arriba a ser força expert en la seva tasca; una segona fase de rodatge, a on cada persona té un rol concret i del qual n’arriba a ser també especialista; i una tercera fase de post-rodatge a on l’edició, la correcció d’errors i la satisfacció final amb el producte acabat, hi tenen un pes força important.
El sentit del projecte, a banda de posar en pràctica competències i sabers de diferents matèries, rau en el fet d’esperonar a la coordinació dels equips, i d’arribar a ser conscients de com la feina d’uns pocs és essencial per l’èxit de tot el grup, de comprendre que al cinema ningú no ho fa tot, i que només es pot fer tot si la petita feina correcta de cadascú hi és present, de treballar la cohesió de grup, les bones relacions, l’esforç, l’empatia.
El desenvolupament de les fases implica també freqüents posades en comú i presentacions de la feina que es va fent gradualment, motivant l’expressió oral, l’ús dels mitjans tecnològics digitals de comunicació, l’ofici de la interpretació en el paper concret dels actors, i en general l’habit de prendre’s seriosament el sentit de qualitat artística i tècnica alhora del projecte que es persegueix.
Confiem que el projecte tingui èxit, i que aquest èxit es concreti en l’assoliment de noves capacitats per part de l’alumnat.
Aquest curs, organitzat per AulaMèdia. Educació en Comunicació, vol ser un espai de formació pel professorat sobre l’Educació Audiovisual i Mediàtica, concretament en els aspectes del llenguatge audiovisual i l’estructura del guió i com implementar-los a les aules.
La intenció del curs és donar a conèixer els fonaments del llenguatge audiovisual i l’estructura del guió audiovisual de diferents gèneres audiovisuals; i al mateix temps donar elements per l’anàlisi crítica i la reflexió dels continguts audiovisuals.
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona. Carrer Regomir, 3. BARCELONA
Dates: 19, 20, 26 i 27 de gener de 2024
Horari: Divendres de 17.00 h a 21.00 h · Dissabte de 10.00 h a 13.30 h
En la inauguració de les passada edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria, l’espai de debat i reflexió que vam iniciar Dones Visuals fa tres anys, presentàvem la primera fase d’un estudi que vol posar de relleu la discriminació racista i LGTBIfòbia que existeix dins de l’audiovisual català.
El lema de l’Acció Dones Visuals d’aquest any ha estat Les futuristes, amb el convenciment que allò que desitgem pel futur, creiem que ha de ser el que desitgem per ara. Totes podem ser les futuristes si fem l’acte de responsabilitat que significa pensar en aquest avui transformador.
Per tant, creiem que és necessari i urgent que el paradigma des del qual s’ha construït l’imaginari audiovisual canviï, i perquè aquest canvi es produeixi, hem de saber com som i on som, hem d’aprendre d’experiències exitoses i inspiradores d’arreu del món per poder impulsar les mesures correctores oportunes. Hem de deconstruir els nostres prejudicis conscients i inconscients, hem de formar-nos i hem de generar un veritable espai d’igualtat d’oportunitats.
En definitiva ens hem de responsabilitzar professionals, empreses i institucions com a constructores d’aquestes finestres per on mirem el món i en paraules de l’activista Pol Galofre, que “no siguin retalls esbiaixats de la diversitat del món”.
Foto: Dones Visuals
D’aquesta idea parteix el Pla estratègic per a un audiovisual igualitari i inclusiu, de la necessitat de dissenyar noves mesures correctores i entorns de formació per vehicular un audiovisual equitatiu, ric i divers.
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual.
Volem agrair a les persones que estan treballant en aquest pla el seu esforç i també implicació personal, a la Salima Jirari, la Fatima Kamaso i la Sofia Esteve.
Podem ja compartir la primera fase de resultats de l’estudi qualitatiu: Testimonis colpidors recollits a partir de 52 entrevistes a dones i identitats dissidents que ens han explicat la seva vivència com a professionals de l’audiovisual. La seva generositat ha fet possible que puguem saber millor com som. Hem procurat que tinguessin un espai segur i anònim des d’on fer-ho, i no els podrem agrair mai prou que hagin compartit les seves experiències, sovint doloroses, amb nosaltres.
Foto: Dones Visuals
Discriminacions racistes, LGTBIfòbia, capacitisme i exclusió laboral
“Tu mai faràs de catalana” o “ets massa lesbiana i al client no li agradaràs” són algunes de les frases que s’han de sentir algunes dones i identitats dissidents quan busquen feina en el sector audiovisual català. Les 52 entrevistes que hem portat a terme a persones de diferents àmbits professionals, amb diferents trajectòries, anys d’experiència, etc., revelen les diverses formes de discriminació que pateixen aquestes persones. Si parlem del col·lectiu LGTBIQA+, moltes de les persones entrevistades expliquen haver patit actituds LGTBIQA+fòbiques en l’entorn laboral, des d’agressions físiques i verbals, fins a un constant qüestionament del talent i la professionalitat. De la mateixa manera, en alguns casos també es trasllada a entorns educatius de l’àmbit audiovisual.
També s’evidencien discriminacions patides per dones i identitats dissidents racialitzades, en el que les persones entrevistades expliquen haver patit actituds racistes en l’entorn laboral, que van des de la negació de la seva identitat catalana o el qüestionament del seu talent, fins a la insinuació que gaudeixen d’un “privilegi” racial. Pel que fa a la creació, hi ha un sentiment d’encasellament en el tipus de contingut que poden crear, i discriminacions en els processos de càsting, com expressa una de les testimonis, “si una actriu normal dedica 1 h al dia a trobar càstings, jo hi dedico 3 h perquè tinc moltes menys oportunitats.”
En el cas de les discriminacions patides per dones i identitats dissidents amb diversitat funcional i/o intel·lectual, es manifesten especialment a partir de l’exclusió laboral, la instrumentalització en l’obtenció d’ajuts públics, i l’exclusió en els estudis de cinema i audiovisuals. “Les persones sordes no podem estudiar audiovisual”, expressa una de les entrevistades que subratlla la impossibilitat de convalidar assignatures on hi ha el requisit de l’audició, per exemple.
L’anàlisi de les entrevistes també posa de relleu altres temes com el context socioeconòmic, on es plantegen les dificultats per accedir al sector. Arran de les declaracions, també es percep la indústria com a font de violències, en què moltes de les persones entrevistades ens parlen de l‘hostilitat de l’entorn laboral, situacions d’abús i d’assetjament sexual, així com d’una resistència en apostar pel talent femení. Una de les testimonis confessa que “m’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge per què em trobava en espais violents i que tenien a veure amb homes blancs, cis… Això ha influenciat en què vulgui treballar sola, per fugir de les dinàmiques de poder exercides per homes cis heterosexuals.”
Logo Dones Visuals
Un pla en diverses fases
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual. Les dues primeres fases d’aquest pla que formen part de l’estudi i anàlisi es presentaran públicament la tardor del 2023.
Des d’AulaMèdia · Educació Mediàtica us presentem el nou projecte audiovisual que ja tenim en marxa: el documental ACCIÓ!L’objectiu d’aquest documental és donar a conèixer la funció i el treball de totes les persones que participen en una producció audiovisual, no només la del director o la directora.
Per finançar aquest projecte audiovisual hem posat en marxa una campanya de micromecenatge –via web d’AulaMèdia- amb diverses “recompenses”. Ja tenim el gruix del pressupost, però encara ens falta l’última empenta per aconseguir el 100 % del finançament i així poder acabar aquesta producció audiovisual.
Si vols ajudar-nos econòmicament i ser PROTECTOR o PROTECTORA d’aquest projecte. Emplena AQUEST FORMULARI i fes una aportació!
AJUDA’NS, FES POSSIBLE AQUEST PROJECTE… TOTA PEDRA FA PARET!
