Des d’AulaMèdia · Educació Mediàtica us presentem el nou projecte audiovisual: el documental ACCIÓ! Que aviat podreu visionar en línia i aconseguir una còpia digital.
L’objectiu del documental ACCIÓ! és donar a conèixer la funció i el treball de totes les persones que participen en una producció audiovisual, no només la del director o la directora. ACCIÓ! és més que un Making Of!
Aquest curs, organitzat per AulaMèdia. Educació en Comunicació, vol ser un espai de formació pel professorat sobre l’Educació Audiovisual i Mediàtica, concretament en els aspectes del llenguatge audiovisual i l’estructura del guió i com implementar-los a les aules.
La intenció del curs és donar a conèixer els fonaments del llenguatge audiovisual i l’estructura del guió audiovisual de diferents gèneres audiovisuals; i al mateix temps donar elements per l’anàlisi crítica i la reflexió dels continguts audiovisuals.
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona. Carrer Regomir, 3. BARCELONA
Dates: 19, 20, 26 i 27 de gener de 2024
Horari: Divendres de 17.00 h a 21.00 h · Dissabte de 10.00 h a 13.30 h
JA POTS FER LA INSCRIPCIÓ EN EL FORMULARI QUE TROBARÀS AQUÍ
ATENCIÓ PLACES LIMITADES
En la inauguració de les passada edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria, l’espai de debat i reflexió que vam iniciar Dones Visuals fa tres anys, presentàvem la primera fase d’un estudi que vol posar de relleu la discriminació racista i LGTBIfòbia que existeix dins de l’audiovisual català.
El lema de l’Acció Dones Visuals d’aquest any ha estat Les futuristes, amb el convenciment que allò que desitgem pel futur, creiem que ha de ser el que desitgem per ara. Totes podem ser les futuristes si fem l’acte de responsabilitat que significa pensar en aquest avui transformador.
Per tant, creiem que és necessari i urgent que el paradigma des del qual s’ha construït l’imaginari audiovisual canviï, i perquè aquest canvi es produeixi, hem de saber com som i on som, hem d’aprendre d’experiències exitoses i inspiradores d’arreu del món per poder impulsar les mesures correctores oportunes. Hem de deconstruir els nostres prejudicis conscients i inconscients, hem de formar-nos i hem de generar un veritable espai d’igualtat d’oportunitats.
En definitiva ens hem de responsabilitzar professionals, empreses i institucions com a constructores d’aquestes finestres per on mirem el món i en paraules de l’activista Pol Galofre, que “no siguin retalls esbiaixats de la diversitat del món”.
D’aquesta idea parteix el Pla estratègic per a un audiovisual igualitari i inclusiu, de la necessitat de dissenyar noves mesures correctores i entorns de formació per vehicular un audiovisual equitatiu, ric i divers.
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual.
Volem agrair a les persones que estan treballant en aquest pla el seu esforç i també implicació personal, a la Salima Jirari, la Fatima Kamaso i la Sofia Esteve.
Podem ja compartir la primera fase de resultats de l’estudi qualitatiu: Testimonis colpidors recollits a partir de 52 entrevistes a dones i identitats dissidents que ens han explicat la seva vivència com a professionals de l’audiovisual. La seva generositat ha fet possible que puguem saber millor com som. Hem procurat que tinguessin un espai segur i anònim des d’on fer-ho, i no els podrem agrair mai prou que hagin compartit les seves experiències, sovint doloroses, amb nosaltres.
Discriminacions racistes, LGTBIfòbia, capacitisme i exclusió laboral
“Tu mai faràs de catalana” o “ets massa lesbiana i al client no li agradaràs” són algunes de les frases que s’han de sentir algunes dones i identitats dissidents quan busquen feina en el sector audiovisual català. Les 52 entrevistes que hem portat a terme a persones de diferents àmbits professionals, amb diferents trajectòries, anys d’experiència, etc., revelen les diverses formes de discriminació que pateixen aquestes persones. Si parlem del col·lectiu LGTBIQA+, moltes de les persones entrevistades expliquen haver patit actituds LGTBIQA+fòbiques en l’entorn laboral, des d’agressions físiques i verbals, fins a un constant qüestionament del talent i la professionalitat. De la mateixa manera, en alguns casos també es trasllada a entorns educatius de l’àmbit audiovisual.
També s’evidencien discriminacions patides per dones i identitats dissidents racialitzades, en el que les persones entrevistades expliquen haver patit actituds racistes en l’entorn laboral, que van des de la negació de la seva identitat catalana o el qüestionament del seu talent, fins a la insinuació que gaudeixen d’un “privilegi” racial. Pel que fa a la creació, hi ha un sentiment d’encasellament en el tipus de contingut que poden crear, i discriminacions en els processos de càsting, com expressa una de les testimonis, “si una actriu normal dedica 1 h al dia a trobar càstings, jo hi dedico 3 h perquè tinc moltes menys oportunitats.”
En el cas de les discriminacions patides per dones i identitats dissidents amb diversitat funcional i/o intel·lectual, es manifesten especialment a partir de l’exclusió laboral, la instrumentalització en l’obtenció d’ajuts públics, i l’exclusió en els estudis de cinema i audiovisuals. “Les persones sordes no podem estudiar audiovisual”, expressa una de les entrevistades que subratlla la impossibilitat de convalidar assignatures on hi ha el requisit de l’audició, per exemple.
L’anàlisi de les entrevistes també posa de relleu altres temes com el context socioeconòmic, on es plantegen les dificultats per accedir al sector. Arran de les declaracions, també es percep la indústria com a font de violències, en què moltes de les persones entrevistades ens parlen de l‘hostilitat de l’entorn laboral, situacions d’abús i d’assetjament sexual, així com d’una resistència en apostar pel talent femení. Una de les testimonis confessa que “m’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge per què em trobava en espais violents i que tenien a veure amb homes blancs, cis… Això ha influenciat en què vulgui treballar sola, per fugir de les dinàmiques de poder exercides per homes cis heterosexuals.”
Un pla en diverses fases
El Pla consta de quatre línies de treball. En primer lloc, una anàlisi de les bones pràctiques en perspectiva de gènere i diversitat i audiovisual d’arreu del món. En segon lloc, anàlisi de dades sobre la situació de les professionals. En tercer lloc, elaboració d’un pla de formacions adreçades al sector audiovisual per treballar l’imaginari, els prejudicis inconscients i la representació. Finalment, el disseny i implantació de noves mesures correctores i accions que permetin acompanyar i incorporar al sector cineastes pertanyents a col·lectius històricament discriminats sigui per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat / diversitat funcional i/o intel·lectual. Les dues primeres fases d’aquest pla que formen part de l’estudi i anàlisi es presentaran públicament la tardor del 2023.
Dones Visuals
Des d’AulaMèdia · Educació Mediàtica us presentem el nou projecte audiovisual que ja tenim en marxa: el documental ACCIÓ! L’objectiu d’aquest documental és donar a conèixer la funció i el treball de totes les persones que participen en una producció audiovisual, no només la del director o la directora.
Per finançar aquest projecte audiovisual hem posat en marxa una campanya de micromecenatge –via web d’AulaMèdia- amb diverses “recompenses”. Ja tenim el gruix del pressupost, però encara ens falta l’última empenta per aconseguir el 100 % del finançament i així poder acabar aquesta producció audiovisual.
Si vols ajudar-nos econòmicament i ser PROTECTOR o PROTECTORA d’aquest projecte. Emplena AQUEST FORMULARI i fes una aportació!
AJUDA’NS, FES POSSIBLE AQUEST PROJECTE… TOTA PEDRA FA PARET!
En el marc del Festival Internacional del Cinema en Català (FIC-CAT) s’ha celebrat el II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ coorganitzat per AulaMèdia. Educació Mediàtica i el mateix Festival. L’encontre s’ha plantejat com una jornada formativa adreçada a professionals de l’educació i també a totes aquelles persones interessades en la reflexió i la millora de l’Educació Audiovisual i Mediàtica a les aules. El II FÒRUM ha estat coordinat per Pilar Franquet Perelló, responsable de l’Àrea Educativa del FIC-CAT, i Francesc-Josep Deó, director d’AulaMèdia.
El casal municipal “Les Monges” a Roda de Berà va ser l’escenari del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ; un espai acollidor on els assistents van poder compartir reflexions, aprendre més sobre educació mediàtica, rebre inspiració per millorar la seva pràctica docent i retrobar-se amb els professionals que segueixen els actes d’AulaMèdia en un ambient relaxat i acollidor.
A primera hora La Pilar Franquet, junt amb la Cris Gambín Botanch i en Toni Pinel González, codirectors del FIC-CAT van inaugurar el II FÒRUM conjuntament amb Francesc-Josep Deó, director d’AulaMèdia.
Taula rodona: “Educar per a veure cinema”
El primer bloc es va iniciar de la mà de Josep Maria Vallès Badia, cinèfil, projectista i responsable del Museu del Cinema de Vilallonga del Camp. La seva intervenció, amarada per una genuïna afició a la història del cinema des de fa molts anys, ens va fer conscients de la necessitat de donar a conèixer, als joves i als infants sobretot, els inicis i la història del cinema analògic. En aquests orígens és on sorgeix la màgia del setè art.
Cilia Margareta Michael Willem, coordinadora del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, va parlar dels canvis actitudinals de l’alumnat després de la pandèmia. Aquests canvis tenen a veure amb les dificultats dels joves i les joves per a sostenir la presencialitat a les aules. De nou, les generacions anomenades “nadius digitals” presenten unes competències tècniques avançades, malgrat que cal treballar perquè hi posin la “mirada crítica” i la intenció en aquelles produccions que duen a terme. A més, cal insistir en el fet que l’audiovisual, el cinema en concret, és una eina d’intervenció social a més d’una exhibició del domini tècnic de la imatge en moviment.
Albert Carbó Pérez, actor, guionista, director i productor català, va tancar el primer bloc i va insistir també en aquesta funció del cinema, la d’esdevenir una eina útil per a educar el punt de vista crític de les noves generacions. Va mostrar preocupació per la superficialitat d’algunes produccions dels joves i les joves estudiants, i va afegir que aquests no han estat educats per a anar al cinema, fet que cal reparar.
Després del generós esmorzar ofert als assistents per l’organització del FIC-CAT va tenir lloc el segon bloc del II FÒRUM: les exposicions d’experiències pedagògiques destacables en educació i cinema.
Presentació del material: “Maleta del precinema”
La Idoia Triana Figueras i l’Aleix Ferrer Pujol, referents del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès, ens van mostrar una maleta de materials per a treballar el període que va precedir l’arribada del cinema analògic. Objectes com el taumatrop del 1825; el fenakinoscopi que creava la il·lusió del moviment amb només 12 imatges; el zoòtrop; el famós foliscopi que crea moviment amb la successió d’imatges d’un petit llibret a molta velocitat; el praxiloscopi que crea una imatge circular en un tambor amb una mecànica semblant a la del zoòtrop; l’entranyable cine Nic dels germans Nicolau i un parell de DVD’s per a saber com aprofitar millor el recurs pedagògic a les aules.
Taula d’experiències i projeccions de primària i secundària
José Juan Guijarro Braña, responsable de l’Aula de Cinema de l’Institut Son Pacs de Palma de Mallorca, amb una dilatada trajectòria professional dedicada a treballar el cinema amb els estudiants, ens va engrescar a fer camí en educació i cinema als nostres instituts i escoles. Els curtmetratges dels seus alumnes han estat guardonats amb premis significatius de cinema escolar, i ell mateix ha estat reconegut per la seva trajectòria professional pel Ministeri d’educació i l’Associació de Cinema Balear, entre d’altres. El seu missatge, compartit amb tots els participants del fòrum, va ser que gaudíssim del procés, més que pensar en un producte final; que ens deixéssim seduir pels processos de producció i que busquéssim la màxima difusió dels audiovisuals dels nostres alumnes per a reforçar la motivació.
Josep Cànovas Rodríguez, tutor de comunitat de grans i referent del projecte Film Fest de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia, va presentar el captivador projecte Film Fest. Aquest festival de cinema escolar ha resultat una fórmula de renovació pedagògica d’un centre d’Educació Primària d’alta complexitat que necessitava una nova perspectiva en el seu projecte educatiu. Un Equip Directiu amb empenta i sense por a posar-hi hores ha aconseguit visibilitzar l’escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia i implicar a tota la comunitat educativa i les institucions del municipi en aquesta aventura des de fa dos anys, i que tot just comença…
Loreto Pérez García i Anna Grabalosa Gándara, directora i responsable del projecte CurtVALORtratge de l’Escola Mansuet de Collbató van tancar aquest segon bloc. El seu testimoni confirma el fet que l’educació mediàtica pot iniciar-se en qualsevol etapa educativa, fins i tot l’Educació Infantil. L’Escola Mansuet de Collbató ha sabut engrescar a tot un equip de mestres perquè treballin l’educació mediàtica i que els docents demanin formació en aquest camp per a millorar la seva pràctica educativa. Els seus curtValortratges, amb una marcada temàtica en valors, han esdevingut una eina per a treballar i reflexionar sobre temes tan importants i actuals com el bulling o la identitat de gènere. A més, aquests treballs dels alumnes són un clar exemple de la metodologia de l’aprenentatge-servei, que a més de ser força motivadora, afavoreix la creació de materials didàctics dels alumnes pels alumnes.
Després d’un àpat relaxat i que convidava a seguir el debat sobre educació i cinema, van tenir lloc els tallers pràctics del tercer bloc.
Tallers
Els tallers pràctics van oferir unes directrius i algunes idees per a treballar el cinema a l’aula de manera més concreta l’Educació Audiovisual.
Josep Maria Vallès Badia, responsable del Museu del Cinema de Vilallonga del Camp, ens va ensenyar a fer un zoòtrop. Aquesta activitat és ideal per a treballar de manera lúdica els inicis de l’intent de l’ésser humà de representar la imatge en moviment. A més de posar els alumnes en antecedents històrics del cinema analògic, permet treballar altres aspectes transversals com els efectes de la velocitat de la imatge en la percepció del moviment, mesures per a realitzar el petit fragment, adaptació de la velocitat correcta de l’aparell per a aconseguir l’efecte, etc.
Estefania Lara López, directora de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia i Gemma Carbó Cabeza, tutora de comunitat de grans i referent del projecte Film Fest de l’Escola La Pau de Sant Sadurní d’Anoia van ser les conductores del taller “Programem cinema a l’aula”. Van fer simulacions d’activitats per a donar a conèixer als alumnes les diferents funcions dels elements i agents que intervenen en una producció cinematogràfica. També van compartir material valuós fruit de la seva feina en el treball amb els alumnes a l’hora d’acompanyar el seu procés d’aprenentatge de la producció de curtmetratges escolars.
El taller “Producció audiovisual amb mòbils i tauletes” va ser conduït per Martí Giménez Garrido, professor de secundària a Sant Feliu de Llobregat amb l’ajut de Francesc-Josep Deó Raventós. Aquest taller proposava treballar la producció audiovisual amb elements que l’alumnat poden tenir a l’abast, i que poden fer servir d’una manera àgil i competent, els seus propis telèfons mòbils i les tauletes.
Cloenda i valoracions
Pilar Franquet Perelló, Responsable de l’Àrea Educativa del FIC-CAT va concloure les jornades amb un resum d’aquelles idees més importants que es van anar desprenent al llarg de les intervencions del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ.
Un any més, des d’AulaMèdia, valorem molt positivament la participació i el desenvolupament del II FÒRUM CINEMA i EDUCACIÓ, així com agraïm molt la fidelitat dels protectors i protectores que segueixen la nostra tasca i reforcen la nostra trajectòria.
Helena Soriano Pons
