Els mitjans de proximitat i l’educació mediàtica

Fa uns dies un bon amic m’explicava la importància de que el seu pare hagués tingut accés a les aules d’adults que es feien al vespre per deixar de ser analfabet i ja, d’adult, aprendre a llegir i escriure.

Si traslladem aquesta història als nostres dies, veurem la importància de l’alfabetització mediàtica en els nostres temps.

No parlem de saber llegir i escriure, però si de la importància de conèixer i saber utilitzar les noves tecnologies per no quedar-se enrere.

Parlem de conèixer i entendre com funcionen els canals de comunicació del segle XXI, com ens informem avui dia i el que és més important, com ens arriba aquesta informació i amb quina intenció.

Nosaltres, els mitjans de comunicació públics, tenim molt a dir i molt a fer. Primer, complir amb la nostra missió: garantir a la nostra ciutadania l’accés a una informació veraç i de qualitat, contrastada i honesta.

Però no ens podem quedar aquí. Hem de fer un pas més enllà i contribuir a empoderar les persones per fer una ciutadania més crítica vers la informació.

I per assolir aquest objectiu, des de Cugat Mèdia organitzem des de fa temps, un seguit d’activitats basades en visites al mitjà, divulgació de notícies, denuncia de fake news, xerrades… amb les que pretenem fer una reflexió al voltant del concepte de què és noticia i que no, com es contrasta la informació, com un rumor acaba convertint-se en un fet noticiable i quin nivell de contrast ha de tenir una noticia per decidir publicar-se.

Activitats que ens permeten reflexionar, no només com hem de desenvolupar la nostra responsabilitat com a periodistes i com a lectors, sinó també com ha de procedir un mitjà de comunicació públic vers la seva ciutadania, quin paper juga els mitjans dins la societat i com contribueix al valor de la democràcia, un dret fonamental.

Unes activitats que hem agrupat en el canal sota el nom Ull Crític i amb el que volem contribuir a l’educació mediàtica dels nostres fills, dels nostres joves, de la nostra gent gran, dels nostres lectors,… fomentant l’esperit crític per garantir un dret fonamental: el de la informació.

I ho fem amb la complicitat necessària i imprescindible de les escoles i els instituts de la nostra ciutat. Perquè l’alfabetització mediàtica és un tema que ens afecta a tots, no només als centres educatius, i només involucrant-nos tots els actors, podrem fer una societat més crítica, més plural, en definitiva, més lliure.

Mònica Lablanca
Directora de Cugat Mèdia

Qui ens ensenya cinema?

“Cinema” (1988) Joan Brossa

Deia Joan Brossa que “El cinema ens ha ensenyat a mirar” (Anafil, 1987), avui, seguint aquest joc de paraules caldria preguntar-nos… qui ens ensenya cinema?

Alguns estudis diuen que el cinema és un dels mitjans audiovisuals més utilitzat a l’aula, sobretot pel que fa a il·lustrar els continguts curriculars. En aquest sentit podríem dir que el cinema és una bona eina pedagògica a l’hora de transmetre contigus.

Per altra banda tenim un col·lectiu de professorat que molt sovint s’endinsa en l’aventura de la producció audiovisual escolar, experiències amb molt de voluntarisme i pocs recursos tècnics, però que moltes vegades tenen un resultat molt reeixit. El cinema té en l’àmbit de l’educació, tant a Primària com a Secundària, un col·lectiu petit però molt actiu de professionals que s’estima el cinema i ensenya cinema a les aules.

En el marc d’alguns festivals estan creixent espais d’encontre entre el món del cinema i el món de l’educació, aquest és el cas del Festival CLAM de cinema social de Manresa o el FIC-CAT de cinema en català de Roda de Berà, que en la seva programació inclouen “noves zones” de reflexió i debat sobre l’educació i l’audiovisual, amb la intenció d’acostar els dos mons: el pedagògic i el cinematogràfic.

Però en aquest binomi educació i cinema, volem anar més enllà i preguntar-nos quina és la posició i opinió dels professionals del cinema en relació a l’educació i a l’educació audiovisual en particular. En aquest sentit parlem amb Neus Ballús i Judith Colell candidates a presidir l’Acadèmia del Cinema Català. Dues directores que creuen fermament en el cinema com a eina de transformació social.

Neus Ballús. “Una acadèmia de portes obertes”.

Educació i cinema

Judith Colell -que encapçala la candidatura Cinema i Futur– proposa que l’Acadèmia faci “un pacte amb la Conselleria d’Educació i algunes institucions que ja estan treballant, com Drac Màgic o Cinema en Curs, i també amb festivals de cinema que estan fent una tasca molt i molt interessant de treball amb les escoles. Hem d’ensenyar a veure cinema i hem d’ensenyar a veure cinema català… i en català”.

«Jo diria que juguem amb l’avantatge, ens diu Neus Ballús de la candidatura Una acadèmia de portes obertes, els espectadors joves estan molt acostumats a consumir audiovisual i en realitat es necessiten més que mai els relats cinematogràfics.» Per aquesta directora cal transmetre al jovent «el plaer per veure cinema, fent-los experimentar que vol dir veure cinema en una sala i veure que és diferent l’experiència compartida de l’experiència individual que podem tenir a casa. Tècnicament és una experiència que ens envolta, que és molt sensorial, que no es pot viure a través ni de plataformes ni de mòbils».

Judith Colell. “Cinema i Futur”

Nous espectadors

Quan es parla de la crisi del cinema, i de l’augment del consum d’altres pantalles, es parla molt sovint d’incorporar nous espectadors a les sales. Però de quina manera es pot incorporar el jovent al cinema català?

Per Judith Colell «l’única manera de crear nous públics és justament incidint a les escoles i ensenyant a veure un altre tipus de cinema i ensenyant, sobretot, el nostre cinema.»

En aquest punt Neus Ballús afirma que “cal generar un pont entre la gent que fem cinema i els nous espectadors” i subratlla la necessitat d’ensenyar «llenguatge cinematogràfic i la seva història. És molt important que s’estudiï història del cinema per entendre la seva evolució fer-se’l seu i que ells mateixos -no només com a espectadors- sinó com a creadors utilitzin la plataforma del cinema.» conclou.

Aquestes son algunes reflexions per un debat sobre com implementar l’educació del cinema a les aules. Un debat per dissenyar i crear «espais» o «amplies zones» de trobada que acostin el professorat i els creadors i creadores audiovisuals.

Francesc-Josep Deó