Categoria: Cinema

En el marc del BCN Film Fest, la llibreria La Perla 22 va organitzar una sèrie de debats i taules rodones amb el títol Cinepodcast La Perla 22. D’aquesta forma, i tal com recollia el programa de mà, la llibreria de Gràcia es va convertir en «una seu creativa» del festival oferint un interessant i original espai de debat. Coordinat per Enric Bono i realitzat per Pol Diggler, el podcast va abordar alguns dels temes que connecten el cinema amb altres espais creatius, com per exemple la literatura, el còmic o el teatre.

Aquell dissabte 22, a les portes d’un dels Sant Jordi més massius dels darrers anys, el tema que ens proposaven era una reflexió, en forma de taula rodona, sobre la pel·lícula Un cel de plom, protagonitzada per Nausicaa Bonnín sobre la figura de la lluitadora antifeixista Neus Català. Una adaptació de la novel·la de Carme Martí, que ha portat a la pantalla el director novell Miquel Romans, amb guió de la Lydia Zimmermann.

Posteriorment a la taula rodona i sota l’atenta mirada de la figura de cera de la Marilyn Monroe, palplantada al mig del pati de la llibreria, vam tenir l’oportunitat de parlar breument amb el productor i director Miquel Romans.

– La memòria ens farà lliures? Com diu el fotògraf de la Neus Català a la pel·lícula?

Aquesta frase final és una mica el resum de tota la pel·lícula. És el resum de què volem dir a la pel·lícula. Creus que la memòria ens farà lliures? És una pregunta que no li fa ven bé el fotògraf a la Neus, sinó que ens la fem a nosaltres mateixos, li fem a l’espectador i li fem a la societat en general perquè és important la memòria històrica. Nosaltres a la pel·lícula aportem en el nostre punt de vista, és important recordar el passat, no oblidar, ens dona eines per entendre el present, ens permet aturar-nos, mirar endarrere, saber cap on anem i gustament per això la reivindiquem, no?

Costa a nivell institucional i polític, potser, donar-li la importància que té, però des del món associatiu i moltes xarxes de memòria estan treballant des de fa anys i esperem que la pel·lícula segui un granet més que aporti coses a tot això.

– És difícil fer una pel·lícula històrica, com Un cel de plom?

És un repte. Aproximar-te al dolor d’aquesta gent… com ho fas? Són experiències molt traumàtiques, els hi va marcar tota la vida. Fa molt de respecte!

– Aquesta és una pel·lícula basada en una novel·la de Carme Martí. L’adaptació i guionització d’aquesta novel·la ha estat difícil?

En realitat sí i no. Hem treballat molt amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus, hem tingut el consell de la Carme Martí, la Carme a part d’escriptora és la persona que va estar més amb la Neus els últims anys de vida, nosaltres no la vam conèixer. Tot això era un repte. Ens hem basat en documents, en la novel·la, en altres escrits, amb el que han dit la gent… i a partir d’aquí hem construït una història, el què volíem explicar de la Neus.

– Quin contacte heu tingut amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus Català?

Des del primer dia vaig ser honest amb ells, els hi vaig presentar el projecte, no volia desvincular-me, volia tenir-los informats en tot moment, que sabessin on anàvem i el que fèiem i així ha estat. De fer quan vam començar a escriure vaig anar a els Guiamets a veure’ls, vaig estar a casa seva, els hi vaig ensenyar el projecte, van anar a dinar. Per a mi era molt important que la Margarita i el Lluís es sentissin còmodes amb el retrat que fèiem de la seva mare.

– Que et va dir la Margarita quan va veure la pel·lícula?

La Margarita em va dir que s’havia emocionat i que havia vist a la seva mare en la interpretació de la Nausicaa. Amb això va ser més que suficient. Què més volia jo com a director?

Francesc-Josep Deó

 

---

“Porto terra dels Guiamets a les sabates” Neus Català i Pallejà (1915-2019)

---

L’Escola la Pau, de Sant Sadurní d’Anoia, ha elaborat un projecte de comunicació audiovisual i mediàtica molt interessant, un projecte de pel·lícula.

L’Escola de la qual parlem avui, és una escola pública que forma part del programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, un programa d’innovació per a l’equitat educativa.

Aquest projecte neix amb l’objectiu de potenciar la llengua catalana i la comunicació oral. L’Escola aposta pel treball multidisciplinar de les arts escèniques des de ben petits amb projectes com els reporters del blog a 1r i 2n, la revista digital de l’escola a 3r, el Telenotícies de la Pau a 4t, el Projecte Teatre a 5è i el Projecte Film Fest a 6è.

El Projecte Cinema Film Fest, és un projecte transversal on l’alumnat aplica tot l’aprenentatge assolit en l’àmbit audiovisual, escènic i tecnològic. Aquest té una durada d’un curs escolar i té com a objectiu final, la realització d’un curtmetratge per al gran Festival de Cinema de l’Escola.

El projecte s’inicia amb la introducció al món del cinema i la seva història, així com a la presentació dels diferents tipus de pla. A continuació, l’alumnat s’assigna un rol d’acord amb les seves potencialitats (director/a, guionista, càmera, editor/a, etc.). Amb els rols assignats, s’estableixen els grups d’uns 7 o 8 alumnes i s’inicia el procés d’escriptura del curtmetratge.

Formen part d’aquest projecte diferents propostes audiovisuals com la creació o imitació d’un anunci, el doblatge d’una escena de pel·lícula, el treball de la perspectiva, l’ús del croma per l’elaboració dels cartells, la creació de les entrades i l’edició dels logotips del festival.

En acabar l’escriptura del guió es dóna pas a la filmació dels curtmetratges. Amb tot el material de gravació, l’editor/a s’encarrega de fer màgia i transformar els fragments gravats en un curtmetratge d’entre 10 i 20 minuts de durada. Les principals dificultats del projecte recauen en els moments de filmació, ja que són en horari lectiu i en espais de l’escola o l’entorn. Aconseguir el silenci és una de les dificultats més grans en les gravacions, però el resultat final és un èxit. Així com, que cal tenir en compte, que si un dia l’escena de gravació no ha finalitzat, al següent dia de rodatge cal que portin la mateixa roba.

El projecte finalitza amb el gran festival, el Film Fest. L’Ajuntament del municipi cedeix el Centre d’Interpretació del Cava, La Fassina, on es realitza la gala de cerimònia on no poden faltar la catifa vermella, el photocall, l’entrega de premis i la visualització dels curts.

Les estatuetes dels premis s’entreguen de la mà d’un jurat d’experts i un actor o actriu convidat. Enguany l’actor convidat ha estat Dafnis Balduz, actor vilanoví reconegut per la seva trajectòria a sèries i pel·lícules nacionals de gran reconeixement, que a més de participar en les votacions, va dur a terme un petit taller de cinema a l’escola. Un festival compartit amb totes les famílies, ple de moments màgics que de ben segur emocionaran a aquelles escoles que s’animin a fer-ho.

Gemma Carbó, Estefania Lara i Josep Cánovas

 

 

El FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, conscient de l’entorn d’imatges i de tecnologia en què es mouen els nois i les noies, des dels inicis s’ha proposat potenciar accions educatives educatives amb l’alumnat i el professorat d’escoles i instituts per tal de promoure l’aprenentatge, l’interès i l’ús dels codis del llenguatge audiovisual i multimèdia.

Per tal d’aconseguir la participació real i efectiva dels centres docents, d’anar incorporant en el currículum de l’alumnat competències en comunicació audiovisual i, també, amb l’objectiu de crear un públic potencial jove que estigui interessat en el visionat de realitzacions amb formats poc usuals, el Festival ha previst la participació dels nois i de les noies dins de la modalitat CENTRES EDUCATIUS d’infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius amb la possibilitat de presentar produccions audiovisuals elaborades per l’alumnat i/o amb la seva participació.

Aquesta modalitat s’adreça exclusivament a l’alumnat d’aquestes etapes educatives, en qualsevol gènere i format (ficció, animació, documental, videoclip, videocreació…), a títol individual o col·lectiu, i amb el benentès que sempre cal el vistiplau del centre i la responsabilitat d’un professor o professora que n’hagi fet el seguiment.

La producció ha de tenir una durada màxima de 10′, s’ha d’haver rodat en català i s’ha d’inscriure a la web del FIC-CAT  abans del 31 de març del 2022. El Festival tindrà lloc del 4 a l’11 de juny del 2022 a Roda de Berà. El Jurat està compost per quatre alumnes de secundària dels centres docents del territori -amb formació o motivació envers l’audiovisual- que fan el visionat directament a la sala de projecció al mateix temps que ho fan els equips de les produccions seleccionades i el públic assistent.

A més a més, durant l’any, el Comitè organitzador del Festival ofereix la possibilitat de participar en tallers pràctics interactius als centres que ho demanen sobre la importància del llenguatge de les pantalles i les possibilitats del cinema com a eina d’expressió. Aquesta activitat s’adreça al Claustre, als cicles i/o departaments interessats o bé a l’alumnat que treballa un projecte audiovisual concret o vol engegar-lo. Per tal de fer la demanda i d’ajustar la proposta a les necessitats específiques de cada centre, cal fer un escrit al correu electrònic info@fic-cat.cat.

Comitè organitzador del FIC-CAT

CineCiutat creu fermament en l’extraordinària força transformadora del cinema com a mitjà educatiu.

Per això, des de 2014 promovem la col·laboració amb escoles, escoletes, instituts, universitat, Institut d’Innovació i Recerca Educativa i diferents associacions formals i no formals, per tal que el cinema esdevingui una eina educativa poderosa.

Creiem fermament que els valors, els contravalors i la reflexió que comporta tot visionat d’un film mou a l’alumnat cap al pensament crític, el debat, el plantejament i replantejament d’idees, valors i estereotips.

Per això, cada curs dedicam temps, esforç i il·lusió per preparar un dossier amb una mostra -per matèries i nivells- de pel·lícules apropiades per l’alumnat d’infantil, primària i secundària. Oferim les nostres instal·lacions als centres educatius perquè puguin visionar els films que considerin adients (gestionam els drets de qualsevol pel·lícula que ens demanin), o els feim propostes relacionades amb temes transversals o específics. Elaboram material didàctic adaptat a edat i nivell per tal que sigui possible el treball tan abans com després del visionament. Planificam activitats complementaries com debats, taules rodones, ponències.

En aquesta línia, els centres educatius compten amb la possibilitat de sol·licitar tallers sobre cinema (Llenguatge del cinema. La importància de la música, guió i creació de personatges. Primers instruments de cinema, oficis del cinema. Stop Motion, Chroma…) I, sota petició, també obrim al gran públic la part de les nostres instal·lacions que es veu com, per exemple, la cabina de projecció. Durant la visita els explicam com han canviat aparells i formats audiovisuals, les mostram la darrera tecnologia (projectors dcp, disc dur) contraposada a les antigues màquines i pel·lícules de 35 mm, provocant curioses reaccions.

A més de la tasca diària, anualment realitzam un curs de formació per el professorat amb col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i amb el suport de la Conselleria d’Educació, que tracta diferents aspectes del rol docent del cinema. Aquests cursos sempre ens aporten una dosi d’optimisme en el futur, ja que tenen uns ponents magnífics i uns assistents implicats.

A més a CineCiutat programam activitats familiars amb diferents projeccions i tallers, emissions de documentals i pel·lícules per públic juvenil i adult compromeses socialment (Out of plàstic, Demain, Tot inclòs, Dominion). La tasca diària de gestionar activitats educatives amb petits, no tan petits, joves i adults és una de les activitats més gratificants que hom pugui assolir. La satisfacció de veure als més petits ballar amb la cançó final de El llibre de la selva (1967), emocionar-se amb El Chico, i plorar amb La Canço de la mar. O als més grans visionar clàssics des d’una mirada nova, conscienciar-se del moment en què vivim, de la importància de l’ecologia i la llibertat, de la solidaritat i l’altruisme. Hem observat famílies amb nens de tres i quatre anys debatre sobre feminisme després d’una projecció (Zog), parlar sobre la pèrdua (La increïble història de la pera gegant), valorar la diferència (Zibila i el poder de les ratlles) i moltes més coses que et provoquen un somriure inconscient.

CineCiutat és molt més que un cinema. CineCiutat és una aposta integral per la cultura i, des de la nostra vessant més docent, creiem que els cinèfils de demà són els nens d’avui. I, sens dubte, nosaltres farem tot el que estigui a les nostres mans per educar a través del setè art, per educar la mirada.

Cristina Cifre
Responsable d’activitats educatives. CineCiutat. Palma.