Qui ens ensenya cinema?

“Cinema” (1988) Joan Brossa

Deia Joan Brossa que “El cinema ens ha ensenyat a mirar” (Anafil, 1987), avui, seguint aquest joc de paraules caldria preguntar-nos… qui ens ensenya cinema?

Alguns estudis diuen que el cinema és un dels mitjans audiovisuals més utilitzat a l’aula, sobretot pel que fa a il·lustrar els continguts curriculars. En aquest sentit podríem dir que el cinema és una bona eina pedagògica a l’hora de transmetre contigus.

Per altra banda tenim un col·lectiu de professorat que molt sovint s’endinsa en l’aventura de la producció audiovisual escolar, experiències amb molt de voluntarisme i pocs recursos tècnics, però que moltes vegades tenen un resultat molt reeixit. El cinema té en l’àmbit de l’educació, tant a Primària com a Secundària, un col·lectiu petit però molt actiu de professionals que s’estima el cinema i ensenya cinema a les aules.

En el marc d’alguns festivals estan creixent espais d’encontre entre el món del cinema i el món de l’educació, aquest és el cas del Festival CLAM de cinema social de Manresa o el FIC-CAT de cinema en català de Roda de Berà, que en la seva programació inclouen “noves zones” de reflexió i debat sobre l’educació i l’audiovisual, amb la intenció d’acostar els dos mons: el pedagògic i el cinematogràfic.

Però en aquest binomi educació i cinema, volem anar més enllà i preguntar-nos quina és la posició i opinió dels professionals del cinema en relació a l’educació i a l’educació audiovisual en particular. En aquest sentit parlem amb Neus Ballús i Judith Colell candidates a presidir l’Acadèmia del Cinema Català. Dues directores que creuen fermament en el cinema com a eina de transformació social.

Neus Ballús. “Una acadèmia de portes obertes”.

Educació i cinema

Judith Colell -que encapçala la candidatura Cinema i Futur– proposa que l’Acadèmia faci “un pacte amb la Conselleria d’Educació i algunes institucions que ja estan treballant, com Drac Màgic o Cinema en Curs, i també amb festivals de cinema que estan fent una tasca molt i molt interessant de treball amb les escoles. Hem d’ensenyar a veure cinema i hem d’ensenyar a veure cinema català… i en català”.

«Jo diria que juguem amb l’avantatge, ens diu Neus Ballús de la candidatura Una acadèmia de portes obertes, els espectadors joves estan molt acostumats a consumir audiovisual i en realitat es necessiten més que mai els relats cinematogràfics.» Per aquesta directora cal transmetre al jovent «el plaer per veure cinema, fent-los experimentar que vol dir veure cinema en una sala i veure que és diferent l’experiència compartida de l’experiència individual que podem tenir a casa. Tècnicament és una experiència que ens envolta, que és molt sensorial, que no es pot viure a través ni de plataformes ni de mòbils».

Judith Colell. “Cinema i Futur”

Nous espectadors

Quan es parla de la crisi del cinema, i de l’augment del consum d’altres pantalles, es parla molt sovint d’incorporar nous espectadors a les sales. Però de quina manera es pot incorporar el jovent al cinema català?

Per Judith Colell «l’única manera de crear nous públics és justament incidint a les escoles i ensenyant a veure un altre tipus de cinema i ensenyant, sobretot, el nostre cinema.»

En aquest punt Neus Ballús afirma que “cal generar un pont entre la gent que fem cinema i els nous espectadors” i subratlla la necessitat d’ensenyar «llenguatge cinematogràfic i la seva història. És molt important que s’estudiï història del cinema per entendre la seva evolució fer-se’l seu i que ells mateixos -no només com a espectadors- sinó com a creadors utilitzin la plataforma del cinema.» conclou.

Aquestes son algunes reflexions per un debat sobre com implementar l’educació del cinema a les aules. Un debat per dissenyar i crear «espais» o «amplies zones» de trobada que acostin el professorat i els creadors i creadores audiovisuals.

Francesc-Josep Deó

 

Una eina anomenada Cinescola

Cinescola va néixer com un projecte modest amb el propòsit d’oferir recursos al professorat que volia introduir l’educació audiovisual a l’aula. És a dir, per ensenyar cinema, per debatre sobre cinema, i també per fer servir el cinema per aprendre altres matèries. Primer fou una separata de la revista digital d’educació en comunicació, AulaMèdia, després es transformà en una pàgina web autònoma, fins ara que, setze anys després del seu inici, s’ha transformat en un autèntic portal educatiu sobre cinema amb vocació de constituir-se en una eina quotidiana a l’aula.

Cinescola ofereix avui unes 150 propostes didàctiques competencials sobre pel·lícules, d’accés lliure i ordenades per matèries, tant per a l’educació primària com per a secundària, a més d’altres recursos com ara llibres sobre educació audiovisual o una guia d’autoaprenentatge del llenguatge cinematogràfic. Tot plegat sense cap mena d’ajut o subvenció, mostra ben eloqüent de la situació de voluntarisme que des de sempre pateixen els projectes d’educació mediàtica.

Durant aquest temps, Cinescola ha volgut consolidar un model per tractar el cinema a les aules, però a la vegada ha expressat sempre la intenció que el professorat millorés, ampliés i matisés les propostes ofertes. Tots sabem que les receptes no poden aplicar-se directament a classe, sinó que cal adaptar-les a cada situació, a cada realitat de les nostres aules, tan diverses.

La cultura cinematogràfica dels nostres alumnes es troba avui en una situació de penúria. Això fa que una part important de les propostes d’educació cinematogràfica que han de dur a terme els i les docents que emprenen aquesta aventura, siguin molt de base, molt de trinxera, de crear fonaments. Per tant, no hem de tenir cap escrúpol en treballar un cinema força comercial, dins dels límits de la dignitat però, per poder avançar en el coneixement del llenguatge audiovisual, en la cultura cinematogràfica, en la reflexió ètica.

El treball escolar amb el cinema és absolutament pluridisciplinar i representa disposar d’un element importantíssim de dinamització a l’aula que afavoreix tasques formatives tan bàsiques com la comprensió, l’adquisició de conceptes o el raonament. En un món particularment accelerat pel vertigen de les xarxes socials i la toxicitat de determinats productes mediàtics, és un exercici de sensatesa redescobrir el cinema com un mitjà excepcionalment enriquidor per a fer gaudir de la cultural audiovisual i educar la mirada. L’educació cinematogràfica ens ensenya a tenir una mirada més culta, més il·lustrada. I és que la nostra forma de mirar és la nostra forma de situar-nos en el món.

Finalment, hem de dir que Cinescola és també una finestra per a la participació de tots aquells professors i professores que volen compartir les seves propostes sobre cinema i que fan servir a les seves escoles, als seus instituts, per poder avançar així amb més seguretat en el desplegament de l’educació mediàtica.

Ramon Breu

Web sobre “Llenguatge Audiovisual”

En el web LLENGUATGE AUDIOVISUAL hi trobareu alguns dels conceptes essencials del llenguatge audiovisual o cinematogràfic explicats amb exemples. Està pensat per a suport de professors o estudiants que treballin el cinema i la televisió a l’aula o per a l’aprenentatge autodidacta.

Feu-lo servir com més us convingui i no dubteu a comentar tot allò que vulgueu, a queixar-vos d’algun vídeo que hagi deixat de veure’s i a suggerir altres escenes possibles que serveixin d’exemples.

En el web LLENGUATGE AUDIOVISUAL hi podeu trobar els següents apartats:

Si treballeu el llenguatge audiovisual, també us pot ser útil aquest altre material: Dóna’m la teva mirada”

Projecció del documental “Projecte Mòbil (el viatge)”

X Mostra CINEMA AFRICÀ I SOCIAL
Dijous, 4 d’abril de 2019 (19.00 hores)
Cinemes Can Castellet. Sant Boi de Llobregat