“És important recordar el passat.” (Miquel Romans)

Miquel Romans, director d’Un cel de plom.

En el marc del BCN Film Fest, la llibreria La Perla 22 va organitzar una sèrie de debats i taules rodones amb el títol Cinepodcast La Perla 22. D’aquesta forma, i tal com recollia el programa de mà, la llibreria de Gràcia es va convertir en «una seu creativa» del festival oferint un interessant i original espai de debat. Coordinat per Enric Bono i realitzat per Pol Diggler, el podcast va abordar alguns dels temes que connecten el cinema amb altres espais creatius, com per exemple la literatura, el còmic o el teatre.

Aquell dissabte 22, a les portes d’un dels Sant Jordi més massius dels darrers anys, el tema que ens proposaven era una reflexió, en forma de taula rodona, sobre la pel·lícula Un cel de plom, protagonitzada per Nausicaa Bonnín sobre la figura de la lluitadora antifeixista Neus Català. Una adaptació de la novel·la de Carme Martí, que ha portat a la pantalla el director novell Miquel Romans, amb guió de la Lydia Zimmermann.

Posteriorment a la taula rodona i sota l’atenta mirada de la figura de cera de la Marilyn Monroe, palplantada al mig del pati de la llibreria, vam tenir l’oportunitat de parlar breument amb el productor i director Miquel Romans.

– La memòria ens farà lliures? Com diu el fotògraf de la Neus Català a la pel·lícula?

Aquesta frase final és una mica el resum de tota la pel·lícula. És el resum de què volem dir a la pel·lícula. Creus que la memòria ens farà lliures? És una pregunta que no li fa ven bé el fotògraf a la Neus, sinó que ens la fem a nosaltres mateixos, li fem a l’espectador i li fem a la societat en general perquè és important la memòria històrica. Nosaltres a la pel·lícula aportem en el nostre punt de vista, és important recordar el passat, no oblidar, ens dona eines per entendre el present, ens permet aturar-nos, mirar endarrere, saber cap on anem i gustament per això la reivindiquem, no?

Costa a nivell institucional i polític, potser, donar-li la importància que té, però des del món associatiu i moltes xarxes de memòria estan treballant des de fa anys i esperem que la pel·lícula segui un granet més que aporti coses a tot això.

Taula rodona sobre “Un cel de plom”. La Perla 22

– És difícil fer una pel·lícula històrica, com Un cel de plom?

És un repte. Aproximar-te al dolor d’aquesta gent… com ho fas? Són experiències molt traumàtiques, els hi va marcar tota la vida. Fa molt de respecte!

– Aquesta és una pel·lícula basada en una novel·la de Carme Martí. L’adaptació i guionització d’aquesta novel·la ha estat difícil?

En realitat sí i no. Hem treballat molt amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus, hem tingut el consell de la Carme Martí, la Carme a part d’escriptora és la persona que va estar més amb la Neus els últims anys de vida, nosaltres no la vam conèixer. Tot això era un repte. Ens hem basat en documents, en la novel·la, en altres escrits, amb el que han dit la gent… i a partir d’aquí hem construït una història, el què volíem explicar de la Neus.

– Quin contacte heu tingut amb la Margarita i el Lluís, els fills de la Neus Català?

Des del primer dia vaig ser honest amb ells, els hi vaig presentar el projecte, no volia desvincular-me, volia tenir-los informats en tot moment, que sabessin on anàvem i el que fèiem i així ha estat. De fer quan vam començar a escriure vaig anar a els Guiamets a veure’ls, vaig estar a casa seva, els hi vaig ensenyar el projecte, van anar a dinar. Per a mi era molt important que la Margarita i el Lluís es sentissin còmodes amb el retrat que fèiem de la seva mare.

– Que et va dir la Margarita quan va veure la pel·lícula?

La Margarita em va dir que s’havia emocionat i que havia vist a la seva mare en la interpretació de la Nausicaa. Amb això va ser més que suficient. Què més volia jo com a director?

Francesc-Josep Deó

 


“Porto terra dels Guiamets a les sabates” Neus Català i Pallejà (1915-2019)