La creació d’una sèrie com a mètode d’aprenentatge lingüístic

Durant el curs 2020/21 diverses matèries d’ESO de l’institut Teresa Pàmies de Barcelona són quadrimestrals per tal de reduir els membres de l’equip docent de cada curs. En el cas de Llengua Catalana del primer curs, els alumnes han tingut sis hores setmanals durant el primer quadrimestre i sis de Castellà durant el segon.

La realització d’una sèrie ha format part, doncs, d’una de les activitats del
quadrimestre de Català. Per tal de motivar l’alumnat vam proposar-los encabir cert temari en una activitat creativa i de forma espontània va sorgir la idea d’escriure i enregistrar una sèrie.

D’antuvi la idea semblava inabastable però una proposta de treball a cura del delegat del grup i una aproximació a les tasques/càrrecs dels alumnes d’acord amb les destreses prèvies van revelar la idoneïtat de la tria. El fracàs de l’empresa no importava gaire perquè la motivació del grup era extraordinària i, de retruc, l’ambient de treball se’n beneficiava. Un nombre reduït d’alumnes va erigir-se com a grup impulsor liderant diverses tasques com ara la creació d’una web i un perfil de twitter i assumint l’edició i muntatge audiovisuals. Malgrat això, necessitàvem molta formació: com es redacta un guió?, com es construeix un personatge? i, sobretot, com
funciona una càmera i com podem casar el rodatge d’un capítol d’una sèrie amb l’horari escolar?

Mercès a la formació rebuda al programa del Consorci d’Educació de Barcelona En residència sabíem que calia buscar un professional que ens pogués acompanyar durant el procés creatiu. Vam fer una crida a les xarxes i ens va respondre amb molt d’entusiasme en Lluís Margarit, un cineasta jove l’obra del qual desconeixíem. Va impartir dues sessions amb algun exercici pràctic que, vist en perspectiva, expliquen l’evolució del projecte. Quins “trucs” poden fer més atractiu un guió? Què podem fer amb un pressupost de 0€? Què necessitem per a gravar? Els alumnes van rebaixar les expectatives i van revisitar les produccions audiovisuals conegudes amb una mirada enriquida.

Vam iniciar el projecte el mes de novembre del 2020 compartint referents i elaborant una escaleta mare amb el grup sencer. La mentoria del Lluís va ser decisiva en l’elecció del tema de la sèrie ja que molts alumnes somiaven a fer volar l’institut, enregistrar zombies i aparicions fantàstiques, etc. Però el Lluís va menar-los cap a la recerca de la riquesa narrativa de les tribulacions quotidianes. Feu la vostra sèrie, és a dir, expliqueu-vos! A finals de novembre ja teníem tema -els primers des d’institut d’uns alumnes de 1r d’ESO-, l’escaleta mare i els cinc grups de treball: actors, guionistes, tècnics (càmera, so i llum), vestuari, web i direcció. Abans d’arribar a les vacances de Nadal vam elaborar una sort de presentació/videoclip per simular un rodatge, practicar amb la càmera de l’escola i motivar el grup.

Durant les festes de Nadal els guionistes van escriure i corregir el guió del primer capítol a partir del qual els càmeres van elaborar l’story board. Al mes de gener vam fixar i assajar el text, vam polir els aspectes tècnics (domini de la càmera i el micro) i vam preparar el rodatge. Cada grup treballava de forma autònoma i rebia suport docent. L’última setmana de gener vam rodar les escenes del primer capítol i el muntador/editor va treballar intensament per tal d’estrenar el 19 de febrer.

Amb l’estrena, els alumnes van veure el resultat del seu esforç i tot i que ja no teníem classe de Català van redactar el guió del segon i el tercer capítol. L’avaluació del projecte ha sigut positiva perquè ens ha permès treballar l’expressió oral i escrita així com aprofundir en el llenguatge audiovisual. Sota el meu parer, el més rellevant ha sigut veure l’interès per assolir un objectiu compartit i el mètode utilitzat: el treball cooperatiu. També hem compartit molts continguts audiovisuals en català que els alumnes desconeixien.

Evidentment hem tingut dificultats i errors que ens serviran per a properes ocasions. En primer lloc, hauríem hagut d’incorporar les famílies en el projecte. També hauríem hagut de treballar amb altres matèries de l’àmbit artístic per fomentar-ne la transversalitat. Ens ha faltat alguna sessió sobre fotografia, llum i so a cura d’un professional i ens han faltat indicadors objectius per a l’avaluació individual del procés.

L’estrena del primer capítol va coincidir amb el final de la matèria i tot i que el grup desitja continuar amb el projecte és inviable fer-ho fora de l’horari escolar. Qui sap, però, si aconseguirem gravar els dos capítols que ens falten. Sigui com sigui, els alumnes han demostrat que podem aprendre llengua mitjançant la creació artística.

Gerard Segura

Proposta per treballar la mirada crítica a l’Educació Infantil

L’objectiu de treballar l’educació en llenguatge audiovisual des de totes les etapes educatives parteix de la base que, aquest llenguatge és molt present a la societat com a transmisor de valors, ideologies i continguts.

No sempre els missatges que vehiculen els mitjans audiovisuals són el més adients pels adults, i molt menys pels infants. El desenvolupament tecnològic ha afavorit una rapidíssima proliferació de tota mena de missatges que quallen en els ciutadans, cada cop més joves consumidors d’aquests productes. Aquest fet fa innegable la necessitat d’incloure l’Educació en llenguatges i missatges audiovisuals a l’escola, a la familia i a la societat.

Cal vacunar els nens el més aviat millor, i per fer -ho, cal educar-los com a espectadors. Com? Ensenyant-los com es fan, i a ser ells mateixos els que els produeixin els missatges, els pensin i així, a mida que van creixent podrán esbrinar el què s’ls hi està comunicant en profunditat. Només així tindrem ciutadans crítics i formats, protegits de l’allau d’informació sabent com filtrar-la en el seu profit.

La proposta que descric a continuació està pensada pels alumnes de P5, de l’etapa d’educació infantil.

Els nens s’asseuen en rotllana i escolten la narració d’un conte. En aquest cas, es tracta de la Serpenteta Clementina, una història d’animals inventada pels mateixos nens i que parla de l’acceptació de les diferències de cada individu.

Després, els nens dibuixen aquella escena del conte que més els ha agradat. El mestre/a agafa aquests dibuixos i en fa un muntatge audiovisual, ordenant-los tal i com es desenvolupa la historia. Sense saber-ho els nens han fet un Story Board de la seva història.

Aquesta és la part més creativa, les imatges mentals que s’han fet del conte es materialitzen en els seus dibuixos, són les seves pròpies imatges. Aquestes imatges van acompanyades d’una música de fons evocativa i amb subtítols en lletra de pal.

El mestre /a ha de tenir certs coneixements tècnics a l’hora de fer el muntatge audiovisual, en aquest cas però, l’ús del programa Imovie facilita molt la tasca per als profans. A mida que els mestres van experimentant, ells mateixos es converteixen en productors i guien les produccions dels alumnes. Junt amb la formació, aquest procés farà que cada cop l’aprenentatge sigui més útil per tots plegats.

Un cop finalitzat el muntatge, se’ls passa a classe. Els nens se n’adonen que són els seus dibuixos i que expliquen la seva història. En fan una tarjeta de presentación pels pares de manera que aquests puguin veure el conte col·lectiu que ha fet tota la classe.

L’objectiu principal, a més de gaudir de la narració i d’il·lustrar-la, és fer-los adonar que les històries que ells miren també han passat per un procés similar abans d’arribar al mitjà audiovisual.

Aquí cal una sessió de reflexió amb els nens i nenes per fer-los conscients del procés, que tot jugant, han realitzat. De retruc es treballa l’expressió oral, els valors de tolerància i respecte, i l’expressió escrita.

Helena Soriano Pons

Bibliografia:

Document l’Educació en Comunicació Audiovisual, aprovat pel Ple del Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual, en sessió de 10 de desembre de 2004. Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual.

Els audiovisuals a l’aula. Aprendre a mirar. Les primeres passes. Els audiovisuals a l’Educació Infantil, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Autors: Cristina Bertran, Neus Casablanca, Roger Llovet, Anna Mackay, Aurora Maquinay, Mariona Pòrtules, Anna Vera i Raquel Vidal. Coordinació: Roger Llovet, Anna Mackay, Aurora Maquinay i Anna Vera.