Com engrescar a un alumnat que flueix de manera constant a través d’una pantalla? Com estimular la creació de contingut audiovisual amb cara i ulls? De solucions deu haver-hi més d’una, de ben segur.
Aquesta és la que es va trobar a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres a la matèria de Comunicació Audiovisual que es cursa a primer de batxillerat. Es va començar establint els aspectes tècnics (plans, angles, il·luminació, color, so…) i com fer-los servir, la morfologia, la semàntica i la sintàctica, perquè sense uns bons fonaments la casa caurà.
Un cop arrelats els coneixements a través d’activitats diverses es planteja la primera activitat: el clip.
El primer projecte individual va ser fer una peça audiovisual de format molt curt, un minut aproximadament. Es va prendre com a referència l’InstantDoc i el material que es va facilitar. Quin tema fem? demana l’alumnat. Quin sentiu proper, és la resposta.
Les premisses van ser:
Duració entorn a 1 minut.
Incloure una metàfora visual.
Una entrevista.
Una dada estadística colpidora.
Banda sonora.
Crèdits.
Com que és el primer projecte es plantegen dificultats com ara què fer, quina dada triar, a qui es coneix per fer l’entrevista i com lligar-ho tot plegat. Els entrebancs i els dubtes es van resolent i finalment donen el seu fruit.
El projecte es realitza en l’ordre següent:
Primer muntatge: visionat, revisió i aspectes a millorar. Participa tot el grup.
Segon muntatge: la dinàmica és la mateixa que en el pas anterior.
Definitius: revisió final i valoració del projecte.
Aquests són dos exemples de les produccions:
– Famílies monoparentals
– Tancant persianes
La segona proposta va ser la realització d’un microreportatge d’uns 10 minuts aproximadament. El punt de partida, aquest cop, va ser el títol: “La mirada de l’altre”. L’alumnat es va distribuir per afinitat en grups de tres o quatre persones i a partir de les premisses, van triar el tema. Aquest cop, com ja tenien l’experiència del Clip, pel que fa a l’enregistrament i el muntatge tot es va resoldre més fàcilment.
Les premisses van ser:
Duració d’uns 10 minuts aproximadament.
Tema lliure a partir del títol.
Incloure entrevistes.
Banda sonora.
Crèdits.
El procediment va ser el mateix que en la primera activitat: revisions dels enregistraments, primer muntatge, segon muntatge i definitius.
Aquest és el resultat de l’experiència de l’elaboració dels microreportatges.
Tot dos projectes van fer que l’alumnat s’impliqués personalment i treballés amb motivació. Va estar un plaer veure com treballaven. Tant la valoració del grup com la meva va estar molt favorable. Aquest any tornarem a repetir les activitats. Agraeixo haver compartit aquells moments amb elles i ells.
Yasmin Tena Pena
Institut Narcís Monturiol de Figueres
Des de 2016 l’Associació Méliès realitzem l’optativa de cinema a l’Institut Matadepera, on, a cada curs, es creen dos curtmetratges de ficció de temàtica social. Aquest espai té dues finalitats; per un costat, acostar el llenguatge audiovisual i cinematogràfic des d’un vessant creatiu i lúdic, per tal de propiciar una mirada crítica i activa davant dels continguts audiovisuals i, per altra banda, generar un indret des d’on pensar i construir un discurs propi i singular sobre temes i problemàtiques objecte de debat i reflexió, sobre els quals, sovint, acostumem a imposar una narrativa des de la mirada adulta, sense tenir en compte la veu, el pensament, l’experiència i els sabers de les noies i els nois. Procurem així, compartir i crear des de la seva identitat, des del seu imaginari, des dels seus pensaments, les seves pors, els seus neguits, les seves il·lusions i els seus somnis.
El projecte comença amb una introducció al llenguatge, per entendre com, a través dels elements i recursos tècnics i artístics propis del mitjà, podem, no només explicar una història, si no també fer aflorar determinades emocions en l’espectador. Seguidament, passem a escollir el tema sobre el qual articularem el discurs. És important prendre consciència en aquest moment que aquest ha de permetre anar més enllà de la mera producció audiovisual, si no que ha de servir per crear una obra (i no pas un producte!) que sigui capaç de detonar aquests espais de diàleg, de reflexió i de debat. Un cop escollit, iniciem un procés de documentació i anàlisi; amb debats a l’aula, recerca de fonts d’informació, i obrint espais per compartir la diversitat de sensibilitats, de mirades i de punts de vista que conviuen a l’aula.
Morfema (2023)
Posteriorment, passem a construir, en grups de treball de 3 o 4 alumnes una escaleta narrativa, és a dir, una descripció curta de la història, en la qual no s’especifiquen ni les accions, ni els diàlegs, ni les imatges o sons que vertebraran l’obra final. I un cop elaborades les posem en comú per tal d’analitzar aquells elements que ens resulten més interessants, dels quals podem estirar fils per detonar la reflexió, així com aquells que es repeteixen en varies de les històries i que, per tant, ens mostren una certa preocupació, incomoditat, sorpresa, admiració o una voluntat d’anàlisi col·lectiva. Un cop construïda aquesta escaleta final, com una mena de Frankenstein, a partir de les parts de les diferents narracions, esdevindrà la base sobre la qual treballarem conjuntament. Així iniciem l’escriptura de guió, aprenent la seva estructura, els seus mecanismes i els seus formalismes.
Morfema (2023)
En aquest moment, sovint contactem amb entitats o especialistes per tal de fer un assessorament i acompanyament. Col·laboracions externes que resulten summament rellevants per dos motius; primer, per treballar el tema amb més rigor i profunditat i, segon, per prendre consciència de la importància i l’abast d’allò de què estem parlant. Així doncs, l’especificitat de l’acompanyament que proposem radica en el fet que vagi més enllà d’una mera formació si no que volem caminar plegats en la construcció d’aquest discurs. Finalment, amb el guió literari en una etapa de primer esbós, fem una lectura conjunta en la qual revisem les situacions, els diàlegs, l’estructura, les el·lipsis, el ritme del metratge, eliminem escenes redundants que no aporten informació nova…
I, finalment, amb el guió enllestit, passem a l’etapa de producció; transitant pel càsting de personatges, el procés de localització, l’elaboració del pla de rodatge i, finalment, el rodatge! Aquí aprenem com funciona el material de cinema i com s’articulen els diferents rols en un set de rodatge. En aquest moment es desdibuixen, d’alguna forma, els límits, mentals i físics, del centre educatiu, ja que s’articula el projecte en un espai i un temps que transita l’”a fora” i que ens porta a rodar a casa d’alumnes, a filmar en espais inversemblants, situacions que condensen la seva experiència cultural, les seves sensibilitats i les seves formes de comunicar, ens porta a socialitzar amb transeünts que volen saber que fem i fins i tot volen aparèixer en escena, a conviure en horaris extraescolars que ens duen al crepuscle a la recerca de la millor llum per expressar l’emoció d’un personatge, a fer participar a familiars, o a animals d’aquestes… en definitiva, a viure situacions que escapen de la quotidianitat de la vida al centre educatiu.
Morfema (2023)
Finalment, arriba la postproducció; l’edició i difusió del projecte, i a on aquest cobra una nova dimensió, ja que és el moment que fem una síntesi de tot el procés i el portem en el si de la comunitat, amb la voluntat d’esdevenir agents socials competents, capaços d’analitzar, qüestionar i transformar l’entorn. En resum, a través de la creació cinematogràfica, pretenem obrir escletxes per tal de cristal·litzar, en el si de la cultura escolar, les noves formes del llenguatge, les noves formes de comunicació, els nous cossos, sensibilitats i sabers de les noies i nois, per posar-les en tensió amb un món que els és preexistent, un món que condensa la tradició cultural dels “vells” valors, dels llenguatges, dels costums, els rituals, les alegries, els patiments i les contradiccions. Així doncs, col·loquem en el centre dels processos educatius escolaritzats aquestes tensions que, en definitiva, vertebren la construcció col·lectiva del sentit i de la significació del món i que configuren la narrativa pròpia dels infants i adolescents, on s’escriu i s’inscriu la seva singularitat i la seva identitat.
L’Institut de Terrassa ja fa temps que desenvolupa una activitat cinematogràfica educativa que es materialitza en diverses unitats didàctiques, o com a recursos transversals, dins de diferents matèries. També a l’extraescolar de cinema, la qual tots els dijous, i des de fa set anys, reuneix entre deu i vint adolescents que elaboren curtmetratges, havent aconseguit premis importants, com el Fic-Cat de l’any 2022, el Festival Internacional de Cine Santiago Arizon 2022, o les seleccions oficials a Austin, Galway i Orlando, entre d’altres. Aquest curs, però, i amb motiu de la implantació del nou currículum, comença a segon d’ESO una nova matèria multidisciplinària, que du per nom “Anem a fer un curtmetratge”; un projecte trimestral en el qual l’alumnat s’organitza en equips per assolir l’objectiu d’elaborar, en totes les seves fases, la producció d’un curt en el qual la música hi té un pes important.
Així, un equip s’està centrant en la construcció d’una màquina mòbil, feta amb bigues de fusta i amb rodes de metall, que ha de ser capaç de transportar amb la màxima suavitat possible un trípode amb una càmera, fent la funció que al cinema realitza el “tràveling”. Un altre equip es concentra en l’estudi del software més adequat per a la posterior edició. I un tercer equip treballa el guió tècnic, i intenta deixar-lo a punt per al rodatge. Tot això, sense oblidar el treball d’interpretació dels actors i actrius i tota la resta d’oficis del cinema: el gaffer per l’electricitat, l’script, els auxiliars de so… que es repartiran entre els vint-i-quatre alumnes que formen l’equip de producció del curt.
A banda de tot això s’interpretarà una melodia no diegètica, i una altra de diegètica (una d’elles de composició pròpia per part de l’alumnat) que s’integraran en la història de ficció del curtmetratge.
L’argument del curt d’aquest primer trimestre ens endinsa en l’univers interior d’un alumne amb conflictes, i ens mou a pensar com darrere de cada comportament hi ha una història que passa sovint desapercebuda.
El projecte, a banda de tractar un problema social dins l’argument del curt, esperona el treball coordinat de petits equips dins d’un grup més gran, on les feines específiques i diferents, treballen separades, però alhora coordinades, per assolir un objectiu comú a tots, amb un resultat que esdevingui tangible i creatiu.
De moment, el ritme i els resultats provisionals són encoratjadors. El fet de treballar en petits equips facilita l’especialització en les tasques més difícils. La matèria és trimestral, i la feina es divideix en tres fases; una fase inicial d’aprenentatge i especialització en la qual cada equip arriba a ser força expert en la seva tasca; una segona fase de rodatge, a on cada persona té un rol concret i del qual n’arriba a ser també especialista; i una tercera fase de post-rodatge a on l’edició, la correcció d’errors i la satisfacció final amb el producte acabat, hi tenen un pes força important.
El sentit del projecte, a banda de posar en pràctica competències i sabers de diferents matèries, rau en el fet d’esperonar a la coordinació dels equips, i d’arribar a ser conscients de com la feina d’uns pocs és essencial per l’èxit de tot el grup, de comprendre que al cinema ningú no ho fa tot, i que només es pot fer tot si la petita feina correcta de cadascú hi és present, de treballar la cohesió de grup, les bones relacions, l’esforç, l’empatia.
El desenvolupament de les fases implica també freqüents posades en comú i presentacions de la feina que es va fent gradualment, motivant l’expressió oral, l’ús dels mitjans tecnològics digitals de comunicació, l’ofici de la interpretació en el paper concret dels actors, i en general l’habit de prendre’s seriosament el sentit de qualitat artística i tècnica alhora del projecte que es persegueix.
Confiem que el projecte tingui èxit, i que aquest èxit es concreti en l’assoliment de noves capacitats per part de l’alumnat.
RÀDIOactius és un projecte de l’Institut Euclides que consisteix en produir continguts i formar tàndems amb les ràdios i les televisions locals a través de tres projectes ben diferents que es duen a terme a cadascun dels cicles del centre, apostant per la difusió de continguts dels veïns, els esdeveniments i les comunitats vinculades a l’institut, així com projectes culturals, socials i comunitaris de tot el barri de Poblenou de Pineda de Mar. La participació en diversos projectes comunicatius vol ser un recurs que permet la participació d’alumnes, col·lectius, projectes artístics, en la comunicació pública de tot el que succeeix a l’institut i al barri.
Un dels objectius principals d’aquesta línia de centre és crear vincle entre els mitjans de comunicació locals i els diversos projectes educatius i comunicatius d’àmbit comunitari. És molt necessari, ara per ara, capacitar al nostre alumnat perquè pugui reconèixer les múltiples vies d’accés a la informació del seu entorn i cal que siguin conscients que la comunicació és imprescindible per a la seva formació i que tenir capacitat per discernir i tenir criteri personal reforça el seu procés d’aprenentatge.
Les arts audiovisuals i sonores constitueixen un camp d’acció privilegiat per posar en relació els continguts curriculars amb l’experiència viscuda i els contextos socials i culturals de l’alumnat. El llenguatge audiovisual aplicat al vídeo i el llenguatge escrit i oral (aplicat a la presentació d’un programa, a la veu en off o al podcast radiofònic ) ens ha donat l’oportunitat de treballar transversalment en aquesta direcció fent servir eines, mitjans i llenguatges propers als nostres estudiants.
Micro i estudi de ràdio · Wikipedia
Des de la vessant de llengua, es familiaritza l’alumnat amb l’ús del català en activitats quotidianes. Es treballa el llenguatge radiofònic, l’expressió escrita a l’hora de crear els guions i diferents aspectes de l’expressió oral: aparell fonador, fonètica, prosòdia, ritme, silencis…
L’experiència ha despertat en l’alumnat una nova consciència de la ràdio com a ens comunicatiu local, proper a la seva realitat i vinculat al seu centre escolar. Han redescobert l’hàbit de l’escolta i la capacitat d’entendre i valorar les informacions que els arriben. Han après a treballar plegats per configurar un producte funcional que s’estén més enllà del centre educatiu, amb l’eina de la seva veu i les seves imatges amb un propòsit: la comunicació.
La proximitat del nostre centre a Calella tot i pertànyer a Pineda, fa que en el nostre entorn més immediat siguin les dues localitats i ha donat lloc a un interès mutu des dels mitjans locals en treballar plegats per aconseguir ciutadans productors i crítics. La connexió que es fa és, per una banda, amb Ràdio Calella TV, on tenim el programa “Cuines del Món”, i amb Ràdio Pineda on tenim un programa de ràdio “Euclides Ràdio” i un programa de vídeo que es diu “Cinèfils”.
“Cuines del món” Ràdio Calella Televisió
“Cuines del món” parteix de la necessitat de formar a l’alumnat en risc d’abandonament escolar en un projecte integrador i es trasllada en una experiència d’ensenyament i aprenentatge resultant d’una trajectòria quadrimestral, on la creació de material en diversos formats: audiovisual, fotogràfic… pretén empoderar-los per generar les seves pròpies iniciatives d’interès i utilitat social, treballar pel compromís i el sentit de servei a la comunitat.
Els protagonistes del programa de cuina són l’alumnat amb la intenció de donar a conèixer al públic les receptes que han estudiat i preparat a través del projecte interdisciplinari de llengua, ciències i audiovisuals que ara poden transferir. Les receptes són enregistrades a la Cuina del Centre Cívic del barri desenvolupant una iniciativa comunitària que aposta pel treball i lideratge col·laboratiu entre diversos actors (en aquest cas per l’Institut, el Centre Cívic Poblenou i la Ràdio-Televisió local de Calella) per oferir oportunitats educatives d’aprenentatge i desenvolupament a un grup d’alumnes en risc d’abandonament escolar.
“Euclides Ràdio” · Ràdio Pineda
“Euclides ràdio” forma part del Pla Educatiu d’Entorn i el seu objectiu principal és crear vincle entre els mitjans de comunicació locals i el centre. Malgrat focalitzar la seva aplicació en potenciar l’expressió oral i l’ús del català, també es pretén revaloritzar la comunicació. L’alumnat es fa conscient de l’abast extraacadèmic de la seva tasca. El treball en grup per aconseguir completar les seccions del programa els permet desenvolupar diverses habilitats i aptituds.
La recerca d’informació que fa l’alumnat, la tria i decisió a l’hora de presentar notícies i entrevistes de proximitat, crea un estímul plenament competencial: una activitat transferible, significativa, productiva i funcional.
Rodatge de “Cinèfils” a la Fundació Tharrats
“Cinèfils” consisteix en la creació de continguts audiovisuals dissenyats en format càpsula i radiofònic fet per l’alumnat de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat. Es treballen qüestions relacionades amb el cinema i els moviments cinematogràfics i els mitjans de comunicació i tot el que comporta pel que fa a narrativa audiovisual a través d’unes càpsules divulgatives de recomanacions cinematogràfiques adaptades al poble i als seus espais.
Dins de la matèria hi ha una part important de continguts que es dedica a les imatges en moviment i al seu ús per a construir narracions de ficció. Es treballen qüestions relacionades amb el cinema i els moviments cinematogràfics, la televisió i els mitjans de comunicació i tot el que comporta en l’àmbit de narrativa audiovisual. Una manera de transferir aquests coneixements era fer unes càpsules audiovisuals per programar a la ràdio on els espectadors poguessin aprendre a partir de les recomanacions cinematogràfiques i les explicacions que fa l’alumnat sobre aquests temes estudiats a l’aula.
Fomentant el pensament reflexiu, el treball cooperatiu i el diàleg, es promou la seva autonomia, la seva capacitat de comprendre i actuar en el món i fomentar una mirada cap a l’univers cinematogràfic que ha configurat part del seu aprenentatge els dota de compromís com a consumidors i productors d’un format divulgatiu.
El resultat del procés són unes creacions audiovisuals fetes a partir de l’anàlisi i l’estudi de films representatius de la Història del Cinema que han configurat la relació amb el seu entorn més immediat i una revisió que ha propiciat una càpsula divulgativa dels coneixements apresos.
Aquestes experiències recollides responen a la necessitat de donar un espai en un mitjà de comunicació a l’alumnat i això implica oferir-los coneixements i també donar-los la iniciativa, el temps i l’espai perquè s’expressin. En establir la relació dels contextos personals del seu entorn amb els continguts curriculars, es pot propiciar un efecte transformador en la vida de l’alumnat, cosa que fa que es reconeguin com a membres de la societat en què viuen i desenvolupin idees d’interacció comunicativa responsable i compromesa.
Anar de la mà amb els mitjans locals per treballar l’educació mediàtica i construir plegats continguts pels oients i espectadors ens dona eines, recursos i noves metodologies als centres educatius per aprendre plegats amb els mitjans del nostre entorn més proper.
Gemma Paricio
Cap d’estudis de l’Institut Euclides
Pineda de Mar (Maresme)
Durant el curs 2020/21 diverses matèries d’ESO de l’institut Teresa Pàmies de Barcelona són quadrimestrals per tal de reduir els membres de l’equip docent de cada curs. En el cas de Llengua Catalana del primer curs, els alumnes han tingut sis hores setmanals durant el primer quadrimestre i sis de Castellà durant el segon.
La realització d’una sèrie ha format part, doncs, d’una de les activitats del
quadrimestre de Català. Per tal de motivar l’alumnat vam proposar-los encabir cert temari en una activitat creativa i de forma espontània va sorgir la idea d’escriure i enregistrar una sèrie.
D’antuvi la idea semblava inabastable però una proposta de treball a cura del delegat del grup i una aproximació a les tasques/càrrecs dels alumnes d’acord amb les destreses prèvies van revelar la idoneïtat de la tria. El fracàs de l’empresa no importava gaire perquè la motivació del grup era extraordinària i, de retruc, l’ambient de treball se’n beneficiava. Un nombre reduït d’alumnes va erigir-se com a grup impulsor liderant diverses tasques com ara la creació d’una web i un perfil de twitter i assumint l’edició i muntatge audiovisuals. Malgrat això, necessitàvem molta formació: com es redacta un guió?, com es construeix un personatge? i, sobretot, com
funciona una càmera i com podem casar el rodatge d’un capítol d’una sèrie amb l’horari escolar?
Mercès a la formació rebuda al programa del Consorci d’Educació de Barcelona En residència sabíem que calia buscar un professional que ens pogués acompanyar durant el procés creatiu. Vam fer una crida a les xarxes i ens va respondre amb molt d’entusiasme en Lluís Margarit, un cineasta jove l’obra del qual desconeixíem. Va impartir dues sessions amb algun exercici pràctic que, vist en perspectiva, expliquen l’evolució del projecte. Quins “trucs” poden fer més atractiu un guió? Què podem fer amb un pressupost de 0€? Què necessitem per a gravar? Els alumnes van rebaixar les expectatives i van revisitar les produccions audiovisuals conegudes amb una mirada enriquida.
Vam iniciar el projecte el mes de novembre del 2020 compartint referents i elaborant una escaleta mare amb el grup sencer. La mentoria del Lluís va ser decisiva en l’elecció del tema de la sèrie ja que molts alumnes somiaven a fer volar l’institut, enregistrar zombies i aparicions fantàstiques, etc. Però el Lluís va menar-los cap a la recerca de la riquesa narrativa de les tribulacions quotidianes. Feu la vostra sèrie, és a dir, expliqueu-vos! A finals de novembre ja teníem tema -els primers des d’institut d’uns alumnes de 1r d’ESO-, l’escaleta mare i els cinc grups de treball: actors, guionistes, tècnics (càmera, so i llum), vestuari, web i direcció. Abans d’arribar a les vacances de Nadal vam elaborar una sort de presentació/videoclip per simular un rodatge, practicar amb la càmera de l’escola i motivar el grup.
Durant les festes de Nadal els guionistes van escriure i corregir el guió del primer capítol a partir del qual els càmeres van elaborar l’story board. Al mes de gener vam fixar i assajar el text, vam polir els aspectes tècnics (domini de la càmera i el micro) i vam preparar el rodatge. Cada grup treballava de forma autònoma i rebia suport docent. L’última setmana de gener vam rodar les escenes del primer capítol i el muntador/editor va treballar intensament per tal d’estrenar el 19 de febrer.
Amb l’estrena, els alumnes van veure el resultat del seu esforç i tot i que ja no teníem classe de Català van redactar el guió del segon i el tercer capítol. L’avaluació del projecte ha sigut positiva perquè ens ha permès treballar l’expressió oral i escrita així com aprofundir en el llenguatge audiovisual. Sota el meu parer, el més rellevant ha sigut veure l’interès per assolir un objectiu compartit i el mètode utilitzat: el treball cooperatiu. També hem compartit molts continguts audiovisuals en català que els alumnes desconeixien.
Evidentment hem tingut dificultats i errors que ens serviran per a properes ocasions. En primer lloc, hauríem hagut d’incorporar les famílies en el projecte. També hauríem hagut de treballar amb altres matèries de l’àmbit artístic per fomentar-ne la transversalitat. Ens ha faltat alguna sessió sobre fotografia, llum i so a cura d’un professional i ens han faltat indicadors objectius per a l’avaluació individual del procés.
L’estrena del primer capítol va coincidir amb el final de la matèria i tot i que el grup desitja continuar amb el projecte és inviable fer-ho fora de l’horari escolar. Qui sap, però, si aconseguirem gravar els dos capítols que ens falten. Sigui com sigui, els alumnes han demostrat que podem aprendre llengua mitjançant la creació artística.
