L’Institut de Terrassa ja fa temps que desenvolupa una activitat cinematogràfica educativa que es materialitza en diverses unitats didàctiques, o com a recursos transversals, dins de diferents matèries. També a l’extraescolar de cinema, la qual tots els dijous, i des de fa set anys, reuneix entre deu i vint adolescents que elaboren curtmetratges, havent aconseguit premis importants, com el Fic-Cat de l’any 2022, el Festival Internacional de Cine Santiago Arizon 2022, o les seleccions oficials a Austin, Galway i Orlando, entre d’altres. Aquest curs, però, i amb motiu de la implantació del nou currículum, comença a segon d’ESO una nova matèria multidisciplinària, que du per nom “Anem a fer un curtmetratge”; un projecte trimestral en el qual l’alumnat s’organitza en equips per assolir l’objectiu d’elaborar, en totes les seves fases, la producció d’un curt en el qual la música hi té un pes important.
Així, un equip s’està centrant en la construcció d’una màquina mòbil, feta amb bigues de fusta i amb rodes de metall, que ha de ser capaç de transportar amb la màxima suavitat possible un trípode amb una càmera, fent la funció que al cinema realitza el “tràveling”. Un altre equip es concentra en l’estudi del software més adequat per a la posterior edició. I un tercer equip treballa el guió tècnic, i intenta deixar-lo a punt per al rodatge. Tot això, sense oblidar el treball d’interpretació dels actors i actrius i tota la resta d’oficis del cinema: el gaffer per l’electricitat, l’script, els auxiliars de so… que es repartiran entre els vint-i-quatre alumnes que formen l’equip de producció del curt.
A banda de tot això s’interpretarà una melodia no diegètica, i una altra de diegètica (una d’elles de composició pròpia per part de l’alumnat) que s’integraran en la història de ficció del curtmetratge.
L’argument del curt d’aquest primer trimestre ens endinsa en l’univers interior d’un alumne amb conflictes, i ens mou a pensar com darrere de cada comportament hi ha una història que passa sovint desapercebuda.
El projecte, a banda de tractar un problema social dins l’argument del curt, esperona el treball coordinat de petits equips dins d’un grup més gran, on les feines específiques i diferents, treballen separades, però alhora coordinades, per assolir un objectiu comú a tots, amb un resultat que esdevingui tangible i creatiu.
De moment, el ritme i els resultats provisionals són encoratjadors. El fet de treballar en petits equips facilita l’especialització en les tasques més difícils. La matèria és trimestral, i la feina es divideix en tres fases; una fase inicial d’aprenentatge i especialització en la qual cada equip arriba a ser força expert en la seva tasca; una segona fase de rodatge, a on cada persona té un rol concret i del qual n’arriba a ser també especialista; i una tercera fase de post-rodatge a on l’edició, la correcció d’errors i la satisfacció final amb el producte acabat, hi tenen un pes força important.
El sentit del projecte, a banda de posar en pràctica competències i sabers de diferents matèries, rau en el fet d’esperonar a la coordinació dels equips, i d’arribar a ser conscients de com la feina d’uns pocs és essencial per l’èxit de tot el grup, de comprendre que al cinema ningú no ho fa tot, i que només es pot fer tot si la petita feina correcta de cadascú hi és present, de treballar la cohesió de grup, les bones relacions, l’esforç, l’empatia.
El desenvolupament de les fases implica també freqüents posades en comú i presentacions de la feina que es va fent gradualment, motivant l’expressió oral, l’ús dels mitjans tecnològics digitals de comunicació, l’ofici de la interpretació en el paper concret dels actors, i en general l’habit de prendre’s seriosament el sentit de qualitat artística i tècnica alhora del projecte que es persegueix.
Confiem que el projecte tingui èxit, i que aquest èxit es concreti en l’assoliment de noves capacitats per part de l’alumnat.
Jeremias Soler