L’Institut Euclides i Ràdio Pineda estrenem ‘Cinèfils’
Cinèfils és un projecte de col·laboració amb Ràdio Pineda que consisteix en la creació de continguts audiovisuals dissenyats en format càpsula i radiofònic fet per l’alumnat de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat de l’Institut Euclides. L’espai es pot veure en format audiovisual per les xarxes socials de Ràdio Pineda: Canal Youtube, Facebook i Instagram de l’emissora.
A cada capítol, l’alumnat fa una recomanació d’una pel·lícula de la història del cinema, tot connectat a través de les imatges amb espais emblemàtics del municipi. Ho ha explicat la professora de Batxillerat Artístic i cap d’estudis de l’Institut Euclides, Gemma Paricio.
Dins de la matèria de Cultura Audiovisual de 2n de Bat hi ha una part important de continguts que es dedica a les imatges en moviment i al seu ús per a construir narracions de ficció. Treballen qüestions relacionades amb el cinema i els moviments cinematogràfics, la televisió i els mitjans de comunicació. Tot això ho traslladen a cada episodi. El primer està dedicat a la pel·lícula «El Lladre de bicicletes».
Gemma Paricio ha afegit que «una manera de transferir aquests coneixements era fer unes càpsules audiovisuals per programar a la ràdio on els espectadors poguessin aprendre a partir de les recomanacions cinematogràfiques i les explicacions que fa l’alumnat sobre aquests temes estudiats a l’aula». També ha explicat que aquesta experiència també respon a la necessitat de donar un espai en un mitjà de comunicació a l’alumnat, «i això implica oferir-los coneixements i també donar-los la iniciativa, el temps i l’espai per que s’expressin.»
Fa alguns mesos un amic periodista em comentava que això de les fake news era una moda, que amb el temps passarà, “com a totes les modes”, afegia. Potser sí que serà així, potser sí que ara ja no sentim a parlar tant de les fake news. Però caldria ser conscients que les fake news o notícies falses només són la punta de l’iceberg de la desinformació que patim per part d’alguns mitjans de comunicació.
Els comunicòlegs diuen que allò que no surt pels mitjans no existeix, que els mitjans construeixen la realitat social que ens envolta, sense dubte és així. Però que passa quan els mitjans construeixen deliberadament una realitat interessadament deformada? Què passa quan les notícies falses tenen una intencionalitat política o simplement busquen el clic fàcil amb finalitats comercials?
Ja saben -o hauríem de saber- que sempre, sempre, el periodista és aquella persona que media entre la realitat i l’audiència. Però també cal saber que no sempre tots els periodistes utilitzen aquesta mediació d’una forma professionalment “blanca”. Pitjor encara, en alguns casos hauríem de parlar de Fake Mèdia més que de Fake News.
No estic parlant dels mitjans “de part”. Estic parlant d’aquells mitjans comercials i generalistes que deliberadament deformen la realitat amb finalitats polítiques per construir una realitat paral·lela. Una realitat dissenyada que no té res a veure amb la informació d’allò que passa sinó més aviat amb la construcció d’un model mental “tancat” de l’audiència.
Potser estaria bé ampliar la preocupació per les notícies falses a altres formes de desinformació com per exemple els silencis mediàtics dels mitjans o la manipulació o reinterpretació de les dades, que malgrat basar-se en dades reals també hauríem de considerar fake news.
Per altra banda cal ampliar el concepte d’alfabetització i implementar a les escoles i els instituts una lectura crítica dels mitjans de comunicació. Una educació mediàtica global basada en el pensament crític, que eduqui en la lectura de la informació, però també en la redacció de textos periodístics i en la producció de peces audiovisuals per part de l’alumnat. D’aquesta forma redactant o enregistrant una notícia podrem entendre molt millor com es construeix la desinformació informativa.
Desenvolupant una educació mediàtica, global i crítica és l’única forma de donar elements a l’alumnat per dotar-los d’una mirada autònoma davant els mitjans de comunicació. Només aleshores, quan consumeixin mitjans audiovisuals, potser entendran millor que hi ha darrere de la notícia, darrere la pantalla.
Potser sí que el meu amic periodista té raó quan diu que les fake news són una moda passatgera, però hauríem d’aprofitar aquesta “moda” per parlar, per aprofundir, per treballar a l’aula altres formes de manipulació informativa.
AulaMèdia va assistir a principis de desembre al seminari que ha impartit l’equip de ReNews per presentar el seu projecte, una guia pràctica per a formar més de 500 alumnes, docents i bibliotecaris en Educació i competència mediàtica, en el qual hi han estat treballant durant un any.
L’equip de ReNews està format per membres del GroupeSOS Solidarités i Mouvement Up de França, l’Institute for Strategic Dialogue (ISD) del Regne Unit, Civis Polonus de Polònia i el TINK de Turquia.
Aquest projecte educatiu presentat per l’equip de ReNews ha estat finançat pel programa Erasmus i la Comunitat Europea. El seu objectiu és combatre la desinformació i el discurs d’odi i a més, afegir eines pràctiques per aprendre de manera crítica sobre els mitjans al públic a qui va dirigit, els joves europeus de 14 a 18 anys.
La jornada va tenir lloc a l’hotel Maison de Montmartre a París, i va estar presentada, dinamitzada i organitzada en l’àmbit logístic per Ana Elvira García López, coordinadora de Projectes Europeus i membre de GroupeSOS i en Thibault Rabouin, també membre de GroupeSOS i especialista en geopolítica i Relacions Internacionals.
Foto: ReNews
Durant la introducció es van presentar els diferents portaveus dels organismes participants en aquest projecte transnacional, a més d’Hugo Besançon de l’ISD que hi va comparèixer online per parlar i introduir el tema de la polarització i l’extremisme a les xarxes socials. La introducció feia èmfasi en el fet que una ciutadania crítica és més empoderada que una ciutadania confusa, i va quedar palesa la dicotomia en l’ús dels mitjans digitals: hi ha riscos i beneficis. Els governs no són partidaris, potser perquè no és fàcil, de regular els productes i continguts d’internet. Per això hi ha intents d’oferir programes que capacitin els docents a educar ciutadans capaços de fer un bon ús de les xarxes, i a la vegada que sàpiguen protegir la seva privacitat i la dels altres.
Un cop justificada la necessitat d’aquest i d’altres programes per ensenyar els joves a fer servir de manera responsable i ètica les xarxes, vam passar a un dels punts més importants de la jornada: Com combatre la proliferació del discurs d’odi entre els joves, i no tant joves, a través de les xarxes socials i els mitjans. L’encarregat de parlar-ne és l’expert de la UNESCO Khalid Aoutail, autor de la guia Décode la h@ine! Jette la violence! Un dels principals problemes a Europa és la radicalització dels joves a conseqüència de l’escampall d’idees esbiaixades i discursos d’odi que, a internet circulen descontroladament. Cal oferir filtres i ajudar als joves a saber identificar el que són realitats del que són rumors malintencionats, del que hi ha al darrere de discursos d’odi a nivell polític, econòmic i cultural.
Per anar cap a una democràcia més real, les institucions governamentals han d’estar disposades a afavorir una alfabetització mediàtica crítica dels estudiants, encara que això representi que aquests siguin crítics també amb les entitats que governen.
Després del descans, en Daniel Jasmin i en Jordy Nijenhuis també van continuar en la línia de desarmar el discurs polaritzat dels mitjans, el fet de ser ells contra nosaltres, premissa que fa que s’escampi una visió polaritzada dels conflictes. Atreveix-te a ser gris és un bloc holandès on es posa en qüestió, amb dades objectives, el discurs dels mitjans o d’alguns grups polítics en el què s’exposen visions fragmentades de la realitat per fer anar l’opinió pública d’un extrem a l’altre.
Foto: Helena Soriano
Després d’un àpat amb prosciutto, ànec confitat i pastís de poma, on ens vam poder conèixer els convidats i debatre sobre les interessants qüestions que plantejava el seminari vam anar als tallers de la tarda.
Laetitia Moréni, del Mouvement Up, periodista i formadora d’educadors en competència mediàtica va fer un taller sobre com distingir les fake news de les informacions verídiques. Va ser l’encarregada d’oferir, junt amb Joachim Charlot, formador en competència mediàtica per a ASSFAM (GroupeSOS), d’una manera amena i amb exemples d’activitats molt concretes, directrius i eines pels docents per tal de treballar sobre els continguts dels mitjans, del que sembla veritat però que potser no ho és. La seva visió estava basada en la credibilitat que per se tenen els mitjans, i que sempre cal verificar i posar en el dubte raonable.
Tenim el deure de donar eines als ciutadans del segle XXI per a ser crítics, per a distingir el que és cert del que és fals, els interessos que hi ha darrere les informacions i els continguts.
Helena Soriano AulaMèdia
Foto: ReNews
ReNews
GroupeSOS, de França, és una organització especialitzada en preveure la difusió del discurs d’odi als mitjans i la radicalització.
Mouvement Up, francesa també, és una empresa especialitzada en l’educació en mitjans de comunicació i xarxes socials.
L’ISD, del Regne Unit, és una organització independent i sense ànim de lucre que es dedica a la preservació dels drets humans i a invertir l’onada de polarització, extremisme i desinformació que inunda les nostres societats globals.
Civis Polonus és una fundació polonesa per a la formació cívica de la joventut.
I per últim, TINK és una institució turca d’ensenyament secundari especialitzada en tecnologia i preocupada també pels reptes en educació mediàtica que van emergint a Europa.
Parlar del llegat cinematogràfic implica abordar les relacions entre la tradició audiovisual i el context actual d’omnipresència de pantalles. Quines reflexions i decisions educatives se’n deriven?
Drac Màgic, amb motiu de la celebració dels seus 50è aniversari, vol contribuir a dinamitzar aquest debat i a orientar els reptes i les trajectòries de futur de la comunitat educativa amb les jornades “Somien les imatges amb arxius?“.
Tres dies –17, 18 i 19 de desembre- i diferents activitats per reflexionar sobre la incidència que tenen o haurien de tenir els arxius, les polítiques de rescat, la preservació i difusió, les pràctiques interpretatives i creatives, entre d’altres, en la renovació necessària dels paradigmes del sistema educatiu.
La Fabra i Coats. Fàbrica de Creació acollirà les diverses activitats, com taules rodones i performance, que donaran forma a aquest esdeveniment i el diumenge 19 de desembre tindrà lloc la projecció de la pel·lícula de clausura a la Filmoteca de Catalunya.
> Per formalitzar la inscripció cal emplenar aquest formulari abans del 14 de desembre <
