Experiències | AulaMèdia

IMTV: una mirada amb uns ulls diferents

IMTV

En el currículum d’educació secundària obligatòria la competència comunicativa lingüística i audiovisual apareix com una de les primeres competències transversals, que són aquelles bàsiques pel desenvolupament personal i per la construcció del coneixement. És sabut, però, que la incidència de la comunicació audiovisual en el món de l’educació primària i secundària encara està lluny de ser considerada òptima tenint en compte el paper dels mitjans i l’audiovisual en l’entorn de socialització de l’alumne.

Tanmateix existeixen nombrosos centres on aquestes competències són treballades amb més profunditat, alguns d’aquests casos han estat analitzats en articles anteriorment a AulaMèdia. En aquest volem donar a conèixer el cas de la cooperativa Institució Montserrat del barri barceloní de Sants. Per fer-ho hem parlat amb en Nico Torres que, com a professor de tecnologia i informàtica, ha sigut qui ha portat les regnes de la creació i desenvolupament de Institució Montserrat TV (IMTV).

IMTV va ser una de les primeres televisions escolars a Catalunya. Hereva del Projecte Grimm, IMTV rep els seus continguts audiovisuals de la producció duta a terme pels alumnes que cursen un crèdit variable d’audiovisuals disponible per a tots els cursos, de l’activitat desinteressada i extraescolar d’un grup nombrós d’alumnes de diferents cursos de la ESO i, finalment, d’activitats que inclouen l’ús d’eines audiovisuals englobades dins les matèries comunes. Pel que fa aquesta última font de continguts en Nico reconeix que a vegades resulta complicat involucrar el professorat d’altres assignatures en la inclusió d’eines audiovisuals en les activitats que es desenvolupen en el si de la matèria, tot i que també explica que a poc a poc aquesta dinàmica es va trencant. Així, ens ha donat a conèixer algunes de les propostes que en l’últim any sí que es van poder dur a terme en aquesta línia. Com per exemple la creació d’un videocurrículm en el marc de l’assignatura d’emprenedoria, la representació d’una escena històrica per socials o la confecció d’un reportatge de vídeo per una visita al Barri Gòtic.

Pel que fa les produccions audiovisuals desenvolupades des del crèdit variable i des de l’activitat extraescolar comentada, en Nico assegura que els alumnes tenen una gran llibertat a l’hora de decidir-ne els continguts. D’aquesta manera, IMTV esdevé un espai de creació on els alumnes són lliures d’experimentar per acabar coneixent un llenguatge que requereix una comprensió diferent a la del llenguatge escrit o oral, el llenguatge audiovisual.

Més enllà dels reconeixement i els premis que ha aconseguit IMTV en tots aquests anys el vertaderament important d’aquesta experiència són els fruits que ha donat i segueix donant als alumnes d’aquest centre. I és que, tal i com ens explica en Nico, amb la gran majoria d’alumnes que s’involucren amb IMTV es fa evident l’aflorament de les seves capacitats creatives, perquè es familiaritzen amb el llenguatge de la imatge; de coneixement tècnic, ja que aprenen a fer funcionar des de càmeres fins a programes d’edició; i d’anàlisi crític dels mitjans, ja que després d’haver participat en la producció audiovisual són capaços de consumir els mitjans audiovisuals amb uns ulls diferents.

Joan Ballart

Periodistes de l’institut

Espriu TV, Príncep TV, Teleturró, Illa TV o Euclides TV. Totes elles són televisions amb propostes diverses i interessants que no les fan periodistes professionals, sinó alumnes de diferents instituts catalans. El seu objectiu? Ser una eina educativa més, formar l’alumnat en comunicació audiovisual i donar-los eines per tal que consumeixin mitjans amb sentit crític.

A explicar com es fan possible aquestes experiències a l’aula vam dedicar el segon dia de les jornades Mirar, escoltar… crear! d’enguany. La clau per tal que tot plegat funcioni és un cop més la voluntat del professorat i l’alumnat, que amb pocs recursos però moltes ganes han dut a terme projectes ben interessants i complexos.

Príncep TV, de l’Institut Príncep de Girona (Barcelona), per exemple, utilitza l’audiovisual per tal de crear documentals, enregistrar debats i fins i tot entrevistes i penjar-ho al seu bloc, fent especial èmfasi en l’àrea de Llengües. Altres propostes com Illa TV, de l’Institut Illa de Rodes (Roses), ja fa anys, en canvi, que tenen programes propis de temàtica diversa i que s’emeten per internet i per Empordà televisió. Teleturró, a l’Institut Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar), per la seva banda, és un projecte de l’Aula Oberta amb diverses produccions audiovisuals on els alumnes s’ocupen de tot el procés d’elaboració.

Igual d’interessant es la proposta d’Espriu TV, a l’Institut Salvador Espriu (Salt), que va arrencar aquest curs amb propostes audiovisuals que inclouen formació teòrica i pràctica per acabar realitzant programes o reportatges sobre el centre o la ciutat i que es difonen, com altres televisions, per internet. L’activitat s’avalua de forma normal i els seus alumnes fins i tot reben el certificat per ser “periodistes de l’institut”.

segondia — A. Mustienes, C. Torralba, X. Serra i P. Castelló. Foto: Martí Contijoch

L’Institut Euclides (Pineda de Mar) ha fet un pas més i la seva televisió, Euclides TV, treballa ja fa anys en xarxa amb altres centres utilitzant l’audiovisual com a eina d’aprenentatge. Així doncs, el centre té els seus propis programes de temàtiques diverses on hi participen diferents departaments i alhora col·labora amb l’Ajuntament creant audiovisuals per a campanyes i cobrint notícies del poble. Anna Rodón, la seva impulsora, va explicar per exemple que si al cicle formatiu de perruqueria o cuina tenen alguna sessió especial, els estudiants van a gravar-ho i es penja al bloc o s’emet en livestream. Entre les seves propostes hi ha programes on alumnes immigrats expliquen experiències dels seus països d’origen.

La jornada va comptar també amb l’experiència de l’escola Sadako de Barcelona, amb una proposta molt interessant de com introduir el cinema a l’aula, en aquesta ocasió elaborant un curtmetratge de forma cooperativa i tractant l’educació emocional amb els alumnes de 6è de primària. Una idea semblant a la de l’Institut Sant Just Desvern, que mitjançant un projecte de recerca a l’ESO es treballa la cultura del cinema i s’elabora un producte audiovisual.

Potser és cert que introduir la cultura audiovisual a l’aula no és tan difícil com de vegades sembla, i així es va demostrar en aquesta sessió. Algú va recordar durant les jornades allò de “hice una locura porque la hicimos juntos”. Doncs això.

Anna Montero Farrero

Les adaptacions literàries i la cultura audiovisual

Una experiència escolar

Unes de les satisfaccions més grans que pot tenir un professor és que el teu alumnat s’implique en un projecte i el faça seu. Des que impartesc l’assignatura, ja fa anys, “valencià, llengua i imatge” en 1r de batxillerat, i comunicació audiovisual en 1r d’ESO, un dels objectius -per a mi el principal- és que acaben el curs amb una “mirada crítica” mitjançant els textos, tot i entenent el text com una unitat de significat, tant escrit com visual.

Casualitats de la vida, sóc un admirador de l’obra d’Albert Sánchez Pinyol i vaig tenir el plaer de conèixer-lo l’any 2006, en la presentació d’un dels seus llibres, “Pandora al Congo”, a la meua ciutat, Sueca, i a la casa d’un dels personatges més il·lustres de la nostra cultura, Joan Fuster.

“Només digues si encara m’estimes”

Anys després, quan es publicà el llibre “Tretze tristos tràngols”, vaig proposar al meu alumnat de 1r de batxillerat que férem una versió “suecana” d’un dels seus contes. Primer llegírem tota la seua obra i decidírem quin podíem realitzar. Tots i totes teníem clar que el conte havia de ser “Només digues si encara m’estimes”. Recorde que fou el curs 2008-2009 i ens estimulà la imaginació (com dia l’Albert al seu llibre), i a més tot el grup s’implicà, amb la lectura, amb el guió. Amb pocs recursos al nostre abast, però amb molt d’entusiasme, començàrem el projecte que fou un repte per a tothom i que ha estat un punt de partida per a les noves generacions que els han seguit i els serveix d’exemple.

Treballàrem tots els aspectes tècnics, com la localització (una casa antiga ben conservada), personatges (calia fer una tria que tingués en compte el nostre alumnat), ambientació, interpretació, doblatge i muntatge foren un camí d’aprenentatge i maduresa que, amb el pas del temps, crec que ens ha confirmat que el treball interdisciplinari és una de les millors maneres d’ensenyar i aprendre, i la imatge n’ha de formar part.

Miquel Furió Diego

IES “Joan Fuster” Sueca

La comunicació audiovisual, eina d’apenentatge i avaluació

Explicar per aprendre

Que la maquinària quotidiana se’ns endú és una realitat incontestable. El “tempus fugit”, més que un tòpic literari ha esdevingut un auguri que es va consolidant, paradoxalment, a dia que passa d’ençà que Virgili i cia. el van intuir, segles ençà. Vivim enduts per aquest temps que vola. Tot plegat sembla trobar la seva representació paradigmàtica en la quotidianitat d’un institut, quan correm d’aula en aula, de reunió en reunió, sense temps per a la reflexió. En el cas dels qui ensenyem llengua i literatura el paradigma esdevé axioma, ancorats en continguts i metodologies immòbils, encotillats en l’ensenyament memorístic de la gramàtica en el cas de la llengua i en la simple cronologia de fets en el de la literatura.

Així, si un bon dia aturem la maquinària i observem com comencen i acabaven els alumnes un curs de llengua i literatura d’ESO ens adonem de l’obvietat: els alumnes memoritzen com ningú però no aprenen res, ergo no saben res. Això no obstant, el drama no els singularitza. De fet, personalment tampoc sé gran cosa: la diferència és que m’hi he hagut de posar i n’he hagut d’explicar de tots colors, una vegada i una altra. Arribats a aquest punt, aturar-se i començar de nou: ¿i si els demanem que vagin fent i expliquin el que aprenen? ¿I si a més els proposem que ho expliquin amb imatges i so a partir de recursos TIC, atractius i útils alhora?

D’aquí va néixer Pren la paraula. Comunicació audiovisual, un projecte d’una hora a la setmana en què els alumnes, primer, han d’editar un vídeo documental que inclogui la seva veu en off; segon, han d’exposar oralment mitjançant recursos audiovisuals de suport un treball que han hagut de descobrir i investigar; i per últim, han d’editar un programa de ràdio en què els locutors, els mateixos alumnes, ens expliquen els continguts. En el primer cas, el recurs TIC és WeVideo, editor de vídeo semblant als professionals, en línia i gratuït; en el segon cas, la plataforma Documenta ens serveix de suport idoni per a l’exposició oral; i en l’últim, l’editor d’àudio Audacity ens permet enregistrar i muntar els programes. En acabat ho allotgem tot a PríncepTV i a la revista en línia del centre per donar visibilitat a la seva feina.

Quan els pregunto què han après, resulta que recorden més continguts d’aquest projecte que de l’aula ordinària, i que dominen eines que abans desconeixien. Segueix havent-hi, és clar, qui no s’hi posa, o qui llença la tovallola. Tampoc aconseguim aturar la maquinària quotidiana com mereix. Però almenys el dia a dia és menys feixuc, tant per a ells com per a mi, perquè anem fent, sense més. I mentre anem fent, alguna cosa entenem. I quan finalment l’expliquem, resulta que ja l’hem après.

Joan Fontdeglòria

Institut Príncep de Girona. Barcelona

Teleturró: la televisió com a projecte de centre

Teleturró és una plataforma audiovisual que va néixer el curs 2010-2011 responent, alhora, a la necessitat de fer visible a tota la comunitat educativa l’activitat que es desenvolupava en el nostre centre educatiu i, d’altra banda, amb l’objectiu de motivar als alumnes del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) que iniciaven una altra experiència anomenada aula oberta “La Pilona”, que es concretava en un currículum desenvolupat per projectes que es compaginaven, també, amb estades formatives en empreses del municipi de Malgrat de Mar.

Aquest inici podia haver acabat aquell mateix curs, en aquella mateixa aula… però una sèrie de factors ens van portar cap a un projecte de centre que va anar creixent amb nous àmbits d’aplicació, noves possibilitats i noves col·laboracions. Així fou com es va passar d’àmbit concret a un gran espai de treball i promoció per a tot l’institut.

En l’actualitat, Teleturró gestiona i recull tot el material audiovisual que es genera al nostre centre, des de continguts que tenen a veure amb els diferents àmbits de currículum fins a col·laboracions externes amb altres centres educatius i institucions, cobertura de celebracions, tallers, xerrades, etc.

La clau de l’èxit de Teleturró ha estat assegurar la seva continuïtat en el temps i mantenir l’empenta i il·lusió necessària: recolzament per part de l’Equip Directiu, una inversió raonable per a l’adquisició de material, reserva d’un espai de treball (estudi de gravació i edició), nomenament d’un responsable amb dues hores setmanals de dedicació, plantilla estable del professorat implicat i format mitjançant plans de formació interns en la gestió audiovisual i, finalment, un grup d’alumnes col·laboradors entre els quals cal destacar els alumnes de l’aula oberta que realitzen la seva estada formativa en el propi centre, desenvolupant activitats relacionades amb la nostra plataforma audiovisual.

Teleturró ha estat reconeguda pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Premis CAC a l’escola, i va obtenir el primer premi de l’edició 2012 dels Premis Nacionals Josep Pallach d’experiències educatives convocat per l’Ajuntament de Figueres. Aquests premis han ajudat, sens dubte, a mantenir la il·lusió en un projecte que té, ara mateix, nous reptes com són la millora de la plataforma d’accés i la introducció de nous apartats relacionats amb l’alfabetització audiovisual.

Us convidem a entrar a Teleturró on podreu veure tota la nostra producció, classificada per àrees, dates, matèries i títols. Us deixem també un vídeo que els nostres alumnes han preparat per als lectors d’AulaMèdia, on podeu veure de forma molt resumida els diferents formats i aplicacions audiovisuals que treballem al centre.

Jaume Carles Frisuelos. Director INS Ramon Turró i Darder
Joan Carles Tagua Jiménez. Coordinador de Teleturró