Per una alfabetització informacional i mediàtica feminista

Sexisme: Detecta’l. Posa-li nom. Atura’l

Aquests dies (del 24 al 31 d’octubre de 2020) s’està celebrant la setmana mundial de l’alfabetització mediàtica i informacional convocada per la UNESCO, i en aquest context voldria posar èmfasi en la importància de prendre consciència de la necessitat d’incloure la perspectiva feminista i de gènere en l’agenda de l’educació mediàtica, com a compromís ineludible amb la construcció d’una ciutadania crítica, responsable i igualitària. Això suposa, al temps, un alineament amb els Objectius 4 (educació de qualitat) i 5 (igualtat de gènere) de Desenvolupament Sostenible (ODS) assenyalats per Nacions Unides en el marc de l’Agenda 2030.

Vivim en uns temps marcats per les tecnologies de la informació i la comunicació en els quals el repte creixent és pensar críticament sobre els recursos i informacions que utilitzem i compartim. L’alfabetització informacional (mediàtica i digital) és cada vegada més important en tots els contextos de la vida, i ho és molt especialment en l’àmbit educatiu, en totes les etapes, des de primària fins a l’educació superior.

Perquè la informació té valor i cal aprendre a relacionar-nos amb ella sempre des d’una perspectiva crítica i, en conseqüència, ètica. I l’ètica passa per comprometre’ns amb la igualtat i la llibertat que tot ésser humà ha de tindre concedides pel fet de ser-ho i per les quals el feminisme porta lluitant des de fa segles.

La violència masclista té un caràcter estructural vinculat al sistema patriarcal de la societat. Els mitjans de comunicació tenen una enorme responsabilitat, com a vehicles de transmissió de la violència simbòlica sobre la qual se sosté i perpetua el patriarcat, la cultura masclista i desigual que ens envolta.

Jeswin Thomas | Unsplash Photo Community

La violència simbòlica (concepte introduït pel sociòleg francès Pierre Bourdieu en els anys setanta del passat segle) descriu la forma per la qual qui domina exerceix una manera de violència indirecta en contra de les persones dominades, que no l’evidencien o poden fins i tot ser inconscients d’aquestes pràctiques en contra seua. Deriva del poder simbòlic, que té la capacitat de fer veure i fer creure.

Així, el lideratge patriarcal ha implantat un ordre simbòlic apuntalat sobretot per l’educació i els mitjans de comunicació, que molt sovint reprodueixen la superioritat dels homes com a única estructura possible. Tot això ha generat estereotips de gènere que perviuen en la societat i davant els quals és necessària l’educació des de la igualtat. Estereotips que resulten perjudicials tant per a les dones com per als homes, perquè el patriarcat imposa models de masculinitat tradicional que també resulten limitadors i opressius per a ells, sense oblidar a les persones LGTBIQ+ i als qui no vulguen definir-se des d’una percepció binària del gènere.

Els mitjans de comunicació són potents canals de transmissió i reproducció de la violència simbòlica. Els relats i imatges que transmeten estan plagats de sexisme, que pren molts camins… entre altres, la reïficació del cos de les dones, els estereotips, manipulacions i també silencis, quan es dona l’omissió intencionada de referents plurals.

En els últims temps, a més, amb l’arribada de la ultradreta a les institucions públiques, els altaveus dels quals aquesta disposa en els mitjans i xarxes socials generen un devessall quotidià de soroll, desinformació, notícies falses i discursos d’odi molt preocupants i molt perillosos si es consumeixen sense perspectiva crítica.

Infografia elaborada per Dora Sales

Per tot això, l’educació informacional i mediàtica és clau, cada vegada més. Us anime a consultar la Recomanació per a previndre i combatre el sexisme del Consell d’Europa, que recentment ha llançat una campanya de sensibilització titulada Sexisme: Detecta’l. Posa-li nom. Atura’l, el vídeo promocional del qual pot veure’s ací.

És essencial que com a docents ajudem a conscienciar respecte a la importància de contrastar la informació, entendre qui l’ha generada i amb quin propòsit, per a frenar una infoxicació que, entre altres coses, perpetua la violència simbòlica i la naturalització de qualsevol desigualtat. Des dels enfocaments educatius crítics, cal incorporar la perspectiva feminista i de gènere, i treballar per una educació informacional i mediàtica que ajude a entendre la vida de forma més humana, més justa, inclusiva, igualitària i lliure. Per totes i tots!

Dora Sales
Professora titular de la Universitat Jaume I

Una resposta a «Per una alfabetització informacional i mediàtica feminista»

Els comentaris estan tancats.