Una mirada crítica

unamiradaAquesta nova producció d’AulaMèdia i Objectiu: Comunicació vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades d’especialistes que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme… El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

Una mirada crítica.  Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació

Podeu demanar aquest DVD a AulaMèdia:  info@aulamedia.org

Quadres d’imatges pixelades

Pel carrer et creues amb dotzenes de persones que van mirant la pantalla del seu telèfon. Passejant pels carrers de Barcelona contes centenars de persones –petites i grans- connectades a petits dispositius mòbils a través dels auriculars. Centenars de parells d’orelles que volen fugir de la contaminació acústica de l’Eixample, del soroll impertinent de la ciutat: de les sirenes cridaneres, del brogit dels motors dels cotxes i els autobusos. Pels auriculars sona una música que res te a veure amb les imatges que l’envolten.

Recordes Tesis, la primera pel·lícula de l’Alejandro Amenábar: aquella escena on el director juga amb la subjectivitat de la càmera i també amb el “so subjectiu”, mostrant allò que veuen dos dels personatges i al mateix temps la música que està escoltant cadascun mentre es miren a la cafeteria de la Facultat.

Estires del fil i recordes algunes “dissonàncies” entre la imatge i el so… les pel·lícules de Bollywood sense àudio al Mayura, el teu restaurant preferit. En el cafè de disseny que hi ha davant de casa, la Sade canta –sense veu- amb uns pantalons negres molt ajustats; mentre, des dels altaveus del local l’Alguer Miquel de Txarango canta allò de “cerca l’essència de l’amor tan màgic tan diví; abraçat a un arc de Sant Martí; vols la dansa del vestit; vull la lluna dins del llit; fer-te la cullera a mitjanit”.

En la mateixa vorera, no molt lluny d’allà, en un bar musical, una vegada més Ingrid Bergman parla amb Humphrey Bogart, la veu de Justin Vernon tapa descaradament i dolça tot el diàleg del film. Finalment Bogart, com sempre, es queda a Casablanca desapareixent entre la boira al costat del capità Louis Renault (Claude Rains), ningú sent el que diuen… El disc de Bon Iver segueix girant en el lector de CDs –indiferent a tot allò que passa a Casablanca o a Barcelona- ara, però, canten una altra cançó.

Centenars de pantalles adornen les parets de bars musicals, cafès i restaurants. Pantalles planes que sense àudio es converteixen en quadres, quadres d’imatges pixelades en moviment. Sense so les pantalles prenen un altre valor, un altre significat… l’audiovisual es trenca en dos per convertir-se amb un “art visual” de formes i no sempre de colors. Vídeo art que acompanya la música que arriba per un altre camí. Llenguatges diferents que es troben a la barra de qualsevol bar o a la taula d’un restaurant. Els comensals del Mayura, però, indiferents segueixen conversant.

Francesc-Josep Deó

Mosaic de Colors

El passat trimestre un grup de nens i nenes de 9 a 12 anys de diferents procedències culturals, del Casal de Can Tusell de Terrassa, van crear un petit equip de rodatge per realitzar una peça audiovisual: “Mosaic de Colors”. No es pensaven, però, que fer un vídeo portés tanta feina, i van experimentar que, més enllà de la idea d’agafar una càmera i començar a rodar, era necessari una bona reflexió i planificació al darrera. Núria Piera i Cristina Mora, de l’Associació de periodisme Fora de Quadre hem estat les facilitadores d’aquest taller de vídeo participatiu, on l’educació en comunicació i el treball de cohesió del grup han estat els eixos fonamentals. El taller ha estat coordinat per la Fundació La Roda, que aquest any ha fet una aposta pel format audiovisual.

No només s’ha acabat creant una peça audiovisual amb la col·laboració i cooperació de tots els nois i noies, sinó que s’ha obert un debat sobre la identitat i les màscares que les persones emprem sovint en la nostra quotidianitat, que els ha dut a la reflexió. En aquest sentit, es va engegar un debat sobre el fet de ficar-se una disfressa: la desinhibició que podia provocar en alguns d’ells, per treure’s el sentiment de vergonya davant del fet de ser filmades i filmats, i la incomoditat d’altres. El grup va plantejar-se també el fet que a la vida quotidiana totes i tots acostumem a portar una mena de disfressa per relacionar-nos.

Per la dinàmica també del propi taller, hem treballat molt la feina en grup, l’organització, l’escolta i el consens. I en la vessant creativa, els nois i noies han pogut experimentar la posada en escena davant la càmera, el rol de ser directores i directors amb la presa de decisions, i el fet d’enfrontar-se darrera les càmeres a la filmació.

En aquest sentit, els objectius aconseguits han estat múltiples: des del treball de la creativitat i l’aprenentatge tècnic d’una eina de comunicació (el vídeo), a la presa de consciència d’ells mateixos i el desenvolupament d’habilitats emocionals i d’actuació davant el grup i el treball en equip.

Per acabar, ens agradaria comentar la nostra satisfacció en observar que tal i com portem experimentant en els tallers de vídeo participatiu, aquesta és una experiència molt viva i adaptable a qualsevol col·lectiu social, que provoca uns efectes molt positius d’integració dels seus participants i on la imaginació no té límits.

Fora de Quadre, que celebrarà el proper gener el seu desè aniversari, creu en la transformació social des del periodisme i l’audiovisual. Una dècada treballant per una reeducació de la mirada.

Núria Piera i Cristina Mora
Associació Fora de Quadre

3220 gràcies!

Ja ho podem dir: hem arribat a l’objectiu. Dóna’m la teva mirada serà una realitat i podrà arribar a les vostres mans i a les aules del nostre país. Malgrat el mal moment econòmic -i el desinterès de l’administració per l’Educació en Comunicació- hem aconseguit superar l’objectiu, la qual cosa ens empeny a tirar endavant aquest projecte encara amb més ganes. Tot plegat és gràcies a vosaltres, les 75 persones o entitats que heu confiat en nosaltres. Gràcies.

El procés de rodatge començarà en breu i durarà uns dies. El procés de muntatge serà una mica més llarg perquè serà més complex, però esperem tenir el documental enllestit de cara a aquesta tardor. Anireu rebent notícies nostres sobre com va tot el procés al bloc del projecte i a la web d’AulaMèdia.

3220 gràcies!

AulaMèdia a Abacus

Gràcies a un recent acord d’AulaMèdia amb Abacus, ja podeu trobar els materials produïts per AulaMèdia a les botigues d’Abacus Coop.
Materials audiovisuals que podeu trobar:
DVD Una Mirada Crítica

Col·lecció de DVDs “Darrere la Panatalla
4.- DVD La publicitat. Darrere la Pantalla
3.- DVD  Els dramàtics de televisió. Darrere la Pantalla
2.- DVD Els informatius de televisió. Darrere la Pantalla
1.- DVD Una visita guiada a la televisió. Darrere la Pantalla

Llibre:
Zàping. Pensant (amb) la comunicació