Educant en digital

Quantes vegades has dit als teus fills: “Deixa el mòbil! Tot el dia enganxat a la pantalla!”. Segurament que moltes.

És veritat, a partir dels 13 anys, en alguns casos abans, els més joves estan enganxats. Juguen, aprenen, es relacionen i viuen amb el mòbil. Constantment. Tot ho fan amb el mòbil. Però un moment. Per què estem parlant en tercera persona del plural? Ells? I nosaltres? Quantes vegades has dit als teus fills: “Espera un moment, contesto un whatsapp i estic per tu”. Segurament que també, moltes.

Això ens obliga a una reflexió profunda. No podem educar sense donar exemple. El nostre comportament està determinant el futur dia a dia dels més joves.

Podem entrar a casa sense el mòbil a la mà, podem prendre el cafè sense el mòbil a la mà. Quan parlem d’educació parlem de posar límits. Els límits també ens els hem de posar nosaltres mateixos. La comunicació amb els nostres fills és clau i la nostra actitud envers el món i envers les tecnologies també ho ha de ser. No tot s’hi val. Parlem dels mitjans de comunicació, de l’ús de les tecnologies a l’escola, etcètera. Ara toca parlar, reflexionar i sobretot actuar en l’ús de les tecnologies a casa. El que fem els pares és el que faran els fills.

Des de Smart Families volem aportar la nostra experiència als pares i mares que tenen fills en edat de tenir ja mòbil propi o que estan a punt de tenir-ne un. Creiem que cal seguir una sèrie de normes i pautes per tal de no ser esclaus del mòbil i fer-ne un bon ús.

A quina edat cal tenir mòbil? Com ens hem de comportar els més grans amb el mòbil? En sabem prou? Sabem quines Xarxes Socials fan servir els nostres fills i com s’hi comporten? Cal regulació al respecte?

D’aquestes i altres qüestions en parlem al nostre blog.

Cristina i Maria
Smart Families

Quin “cost” te el meu mòbil?

Els negociants, de Goma, la capital administrativa de la província de Nord Kivu, República Democràtica del Congo (RDC), que compren el coltan procedent de les mines de Masisi, Walikale o Lubero, no saben que aquest mineral s’utilitza principalment per obtenir el tàntal; no saben que amb aquest metall es fabriquen condensadors; no saben que aquests condensadors son peces fonamentals pels terminals anomenada “d’alta gama”; tampoc saben quin preu te aquest mineral en el mercat asiàtic, ni quin efectes tindria en el mon de la tecnologia la seva desaparició. Diuen no saber que passa més enllà de la frontera i tampoc el que passa en el seu propi país.

En la mateixa ignorància vivim nosaltres com a consumidors/es dependents del telèfon mòbil, la tauleta, l’ordinador i de tots aquells aparells electrònics dels que gaudim i que ens fan la vida més fàcil. No sabem, ni sembla interessar-nos massa que hi ha darrera de cada nou smartphone que surt al mercat: Que passa a les mines de coltan a la RDC? a les fàbriques de components a Malàisia? O a les grans deixalleries on els nostres aparells “obsolets” esperant milions d’anys a desaparèixer?

En un mon globalitzat on les xarxes socials són l’eina més potent de comunicació, les noves tecnologies en permeten emetre en temps real, compartir imatges, tenir converses a milers de quilometres, i viure en un mon virtual. Podem dir doncs que no tenim accés a la informació? O serà que ens estem convertint en ignorants selectius còmplices de les empreses i governs que obviem donar veu i visualitzar l’altre cara de la tecnologia?

Quan per atzar ens arriben notícies sobre milions de persones mortes, milers de dones violades, de nens soldats, d’adolescents que abandonen l’escola per treballar a les mines o per prostituir-se, d’infants que moren per manca d’aliments, aigua, o vacunes; d’aigües que es contaminen, de terres que s’empobreixen, de mines que s’enfondran, de comunitats destruïdes… creiem que parlem d’un altre món, un món que no te res a veure amb nosaltres amb la nostre vida quotidiana o amb els nostres hàbits, un món amb el que no ens sentim identificats ni vinculats. Però malgrat sentir-nos-en aliens, tots i totes hi estem constantment connectats.

Els nostres mòbils de darrera generació han vist la llum gràcies al coltan, la cassiterita la wolframita i l’or, els minerals coneguts com 3TG, minerals de conflicte o minerals de sang, procedents de zones de conflicte com l’est de la RDC. D’aquesta activitat econòmica en malviuen milers d’homes i dones; nens, nenes i joves i provoca la vulneració dels seus drets fonamentals, la violència sexual i la dominació patriarcal que pateixen les dones, i la misèria en la que viuen aquest treballadors, les treballadores i les seves famílies.

El govern congolès i la comunitat internacional no desconeixen aquesta situació, ans al contrari, les mateixes institucions internacionals com Nacions Unides han documentat reiteradament la vinculació entre l’explotació dels recursos naturals de l’est de la RDC, principalment el coltan, amb la vulneració flagrant dels drets humans de les persones i comunitats que tenen com a medi de vida la mineria artesanal.

Aquestes denuncies i el pes de les organitzacions internacionals han obligat a les autoritats locals i als actor implicats a emprendre mesures per regular el sector miner, començant per la certificació de mines lliures de conflicte. Però la manca d’inversions per part de les empreses i els governs per garantir la traçabilitat dels minerals i la transparència en la cadena de subministrament dels importadores han fet que l’extracció i comercialització d’aquest minerals es segueixi desenvolupant de manera fraudulenta i contribuint a l’economia de guerra en aquesta regió.

Després de més de quinze anys de presència de soldats de nacions unides, amb el major nombre d’efectius que qualsevol altre conflicte en el mon, la regió segueix vivint en el caos. Els diferents grups armats vinculats al propi exercit congolès, a l’exercit de les veïnes Rwanda i Uganda, o a les milícies Mai-Mai segueixen atacant a la població, saquejant les comunitats i controlant l’activitat minera, i tot degut a l’avarícia del govern i dels actors sòcio-polítics locals, a la geopolítica dels països veïns, i a la cobdícia d’individus, organitzacions i empreses per enriquir-se sense importar a costa de que.

La població s’enfonsa en la pobresa, sota el pes de la corrupció i la mala governança. La titularitat de la terra i l’explotació de la mateixa per part de les autoritats tradicionals i de la població autòctona es qüestiona i queda sotmesa als interessos de les administracions regionals, nacionals i internacionals i de les empreses que obtenen llicències d’explotació i comercialització per vies paral·leles, de manera que el país deixa de recaptar milions d’ingressos de l’activitat minera en favor de la població mentre uns pocs es contentes amb les engrunes en benefici propi.

I a l’altre part de mon la industria de la telefonia mòbil, l’eix vertebrador de la nostra societat de consum, ens bombardeja amb els seus productes, models d’un tipus de vida basat en les aparences, la popularitat i els “like”, que ens aboca a la mediocritat, la dependència i a aquesta còmoda ignorància en la que ens sentim còmodament instal·lats.

Aquests mil·ligrams de tàntal que portem a la butxaca, i dels que ens hem tornat totalment dependents tenen un cost que va més enllà del que podem pagar, una història, una vida pròpia que no podem permetre que quedi en l’oblit.

Text: Carme Altayó i Martí

Fotos: Gemma Parellada. Reporting Africa

Què hi ha dins del nostre mòbil?

El Mobile Social Congress és un congrés alternatiu a l’MWC, el gran esdeveniment sobre telefonia mòbil que se celebra cada any a Barcelona i que oculta totes les cares controvertides de la indústria electrònica.
L’MSC denuncia el model tecnològic depredador i recorda que existeixen alternatives més justes!

El Mobile Social Congress (MSC) és una iniciativa liderada per SETEM Cataunya amb la col·laboració de nombroses organitzacions. Va néixer el 2016 com a alternativa a l’MWC (Mobile Word Congress), el gran esdeveniment que acull anualment la ciutat de Barcelona però que oculta les cares controvertides de la indústria del mòbil.

L’MWC obvia els impactes socials i ambientals de la producció de telèfons intel·ligents i altres equipaments electrònics a diferents parts del món, ja que està basat en la maximització de beneficis de les empreses i en el creixement incessant del sector fortament globalitzat.

Els continguts de l’MSC enguany s’estructuren a partir de dos eixos temàtics. D’una banda, s’abordaran els impactes al Sud Global de l’activitat lligada a les cadenes de subministrament i al cicle de vida de l’electrònica (explotació dels recursos minerals de la República Democràtica del Congo, el conflicte bèl·lic al voltant del seu comerç, les vulneracions dels drets laborals a les fàbriques que treballen per a grans marques com ara Apple o DELL). De l’altra, es parlarà de les restriccions a les persones usuàries que suposen les estructures econòmiques monopolístiques i privatives de les telecomunicacions (el negoci del programari privatiu, les estratègies dels oligopolis empresarials de telefonia i Internet, o el control de l’accés a la cultura i el coneixement).

En front la denúncia, l’MSC dóna espai a propostes que s’enfronten a cadascun dels continguts denunciats, com ara Electronics Watch que fa possible una compra pública socialment responsable de productes electrònics; Fairphone, un telèfon produït amb el màxim respecte als drets humans al llarg de la cadena de subministrament o el programa “Reutilitza”, que permet canalitzar els dispositius digitals cap a l’economia social i solidària per a la reutilització i reciclatge final.

També es promou el programari lliure, que parteix de la lògica col·laborativa –no competitiva- i respecta la privacitat de les persones usuàries, i es debatrà sobre les llicències lliures i el model procomú que faciliten l’accés al coneixement, la cultura i la tecnologia. Finalment, cal destacar la participació d’iniciatives
com ara Guifi.net, eXo o Eticom que treballen des de criteris de benefici social que contrasten amb l’afany de lucre desmesurat dels oligopolis.

Mobile Social Congress


Altres articles relacionats publicats a AulaMèdia:

Ajuda’ns també el 2017!

Si vols donar suport als projectes d’AulaMèdia. Educació en Comunicació t’animem a fer-te PROTECTOR o PROTECTORA d’AulaMèdia, durant l’any 2017, amb una aportació de 20 €.

D’aquesta forma ajudaràs a realitzar els projectes d’AulaMèdia i al mateix temps et podràs beneficiar de les nostres “recompenses” i d’un important descompte en la matrícula de les nostres Jornades.

Per agrair el teu suport econòmic t’enviarem, a la teva adreça postal:

– El DVD Una mirada crítica
– El llibre “Zàping
– Un segon DVD a triar entre els DVDs d’AulaMèdia relacionats aquí sota.
– A més, tindràs un descompte del 50 % en la matrícula de les Jornades Educació Mediàtica per a una societat crítica. (Més informació de les Jornades AQUÍ)

 

COM FER-HO?

1.- Emplena el formulari adjunt i clica “Enviar”

2.-T’enviarem al teu correu-e les indicacions per fer l’aportació econòmica.]

 

FORMULARI

    Nom: (obligatori)

    Cognoms: (obligatori)

    Adreça particular: (obligatori)

    Codi Postal: (obligatori)

    Població: (obligatori)

    Primer correu-e: (obligatori)

    Segon correu-e:

    Tria UN DVD (obligatori)

    MICE 2017

    5a Mostra Internacional de Cinema Educatiu. MICE
    del 19 al 26 de febrer de 2017

    I quasi sense adonar-nos hem arribat a la cinquena MICE. El que va començar com un joc, com una aposta lúdica, sense més pretensions que passar una estona compartint el nostre treball amb altres amics i amigues d’arreu del món, al 2017 és un esdeveniment multiplicador amb potència, visibilitat i consolidant-se a passes agegantades. Un treball de base associativa que ha traspassat fronteres i que vol ser també profeta a la seua terra.

    Sense elitismes excloents i amb caràcter colorista i divertit, com correspon a la idiosincràsia del lloc on va nàixer i créixer, la MICE és una fita obligada per tot aquell que des de diferents sectors professionals, acadèmics o familiars vol fer una ullada a un món que ja ha deixat de ser futur per a ser present per a totes i tots: l’educació audiovisual en una doble vessant d’escriure i llegir imatges. L’educació moderna i arrelada al temps i als canvis socials, una educació universal que lluita per instal·lar-se a les aules d’una manera natural a la vegada que necessària. Un treball tant d’educació formal com no formal i del que estem orgullosos i que sempre ha estat la principal bandera de la MICE.

    Estesa en territori, ja set pobles juntament amb el cap i casal formen part de la mostra, a més de la seu estiuenca d’Estivella. No cal oblidar l’implantació de la MICE a Madrid que al seu segon any, tot i seguint les directrius valencianes, tindrà seu en vint-i-un districtes i la innumerable presència internacional amb la que anem tendint ponts interculturals des d’Àsia a l’Amèrica Llatina.

    A València ciutat, tal i com vam proposar, la MICE tindrà cada any una seu diferent. Enguany el Cabanyal i el Canyamelar prenen el protagonisme per posar la nostra gota d’aigua en la revitalització cultural del barri i tancarem la Mostra a L’Eliana el diumenge 26 de febrer per tal d’anar descentralitzant cada any l’esdeveniment que voldríem arribara, en un futur no massa llunyà, a totes les comarques valencianes, vertebrant territori des de l’educació i la cultura; mostrant al món el treball que fem els valencians i valencianes i donant pas a les aportacions forànies que faran més cosmopolita i universal el nostre dia a dia.

    Josep Arbiol
    Director de la MICE