AulaMèdia | AulaMèdia

Un tema espinós

Sortiu del local situat al mig del Raval. Tens la camisa enganxada a la pell. L’espectacle? Divertit… com deia algú: Polaroid és la vida mateixa!. Et preguntes per què en aquests locals underground sempre fa tanta calor… però t’adones que la resposta està implícita en la mateixa pregunta.

Malgrat que són tres quarts de dotze i amb les limitacions que t’ofereix el whatsapp, fas una crítica d’urgència al Pau i el felicites per l’espectacle.

En Pau et contesta:

– Gràcies per aguantar la calor.

– Això, al TNC no passa. – Li respons.

Al matí següent, pel carrer, et trobes en Ferran, un company de treball amb el qual vau coincidir en un institut de Sants, de “la perifèria de Barcelona” que diria el teu amic Aniol. Us poseu al dia i parlant, parlant et pregunta:

– Aquest any no feu Escola d’Estiu?

Tu cansat del tema, de tantes voltes com li has donat i del temps que has perdut, li contestes un breu…

– No, només farem un curs.

– Es veu que aquest any està fatal, no? Et pregunta retòricament el Ferran.

– Sí. S’estan anul·lant molts cursos de les escoles d’estiu… no hi ha prou gent matriculada en les activitats.

– Es que ja està bé! – Es queixa el Ferran – Ens posen més hores, més alumnes per classe i a sobre ens retallen la paga!

– I les subvencions a les escoles d’estiu…! Exclames tu.

– Però, per sort, seguiu tossudament alçats. – Diu, mig rient i tancant el puny.

– Sí, ja veus… – Li deixes anar, no massa convençut.

Tu ets conscient que és un tema espinós, amb molts elements i alguns de contradictoris, però no tens ganes de parlar…

No per això et deixa de fer ràbia que la realitat sigui tossuda i que el professorat amb la paga de juny retallada, no vulgui pagar els 70, 90 o 120 € que val la matrícula d’un curs de formació permanent de qualsevol Escola d’Estiu. Un preu que en els darrers anys s’ha duplicat o triplicat per culpa de les retallades a la formació.

És tard, malgrat l’hora la calor encara és present a casa. Ja has acabat l’article i per sobre de la teva espatlla apareixen uns ulls que encuriosits van rellegint la pantalla del teu ordinador… Tu, neguitós i sense girar-te, esperes algun comentari.

Finalment et diu. – Aquesta vegada t’ha sortit una mica pamfletari… no?

Tu et gires de cop i li engaltes un….

– Ja ho sé! Ja ho sé! Que vols que hi faci?

– Ui… com està el tema! Es nota que la calor et posa molt nerviós… realment estàs enjoliolat! – Et contesta girant cua i afegint – Me’n vaig a dormir… si puc!

Francesc-Josep Deó

Cursos d’Estiu 2013

Cursos d’Estiu 2013. Cursos de Formació Permanent del Professorat sobre Educació en Comunicació. Educació Mediàtica. Educació, Televisió i Cinema.

Cursos de Formació Permanent del Professorat sobre Educació en Comunicació

Curs d’Educació Mediàtica
Barcelona, de l’1 al 5 de juliol de 2013. Horari de 10.00 a 14.00 hores Activitat presencial · Primària i Secundària · Hores: 20 · Matrícula: 70 €
Lloc: Universitat de Barcelona · Campus de Mundet · Palau de les Heures
Organitza: ICE de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració d’AulaMèdia

————————————————————————

Curs: Educació, Televisió i Cinema
Barcelona, del 8 al 12 de juliol de 2013. Horari de 10.00 a 14.00 hores
Activitat presencial · Secundària · Hores: 20 · Matrícula i material: 70 €
Lloc: Can Batlló · Recinte Escola Industrial de Barcelona
Organitza: AulaMèdia, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

————————————————————————-

De passatges i d’intimitats

Entres al Passatge de les Manufactures i baixes les escales, sempre has pensat que tots els passatges tenen un encant especial. Sens dubte, conèixer aquests indrets de la ciutat és una forma diferent d’assaborir-la, d’entrar en la seva intimitat. El de les Manufactures potser no és tant maco com el Passatge Sert –que hi ha a pocs metres d’allà- però et porta més records d’infantesa: la parada de còmics de segona mà que hi havia a peu d’escala, els llibres de text agafats amb una gruixuda goma elàstica i la colla de companys de la teva l’antiga escola.

Fas un tomb pel barri i finalment entres al bar de l’Antic Teatre, has quedat allà, seus a una taula a prendre alguna cosa mentre esperes a l’Aniol, després igual aneu a fer un mos. De la bossa treus el llibre La pantalla Infinita del Ramon que t’acabes de comprar a Abacus, entre glop i glop el fulleges. Com el teu amic arriba tard tens temps de donar-li un cop d’ull. Penses… Home està bé això! Hi ha una part que “està novel·lada”, com diria el Lluís. Recordes bé el seu comentari irònic quan va llegir l’esborrany del teu llibre Zàping.

En les primeres pàgines de Pantalla infinita, el Ramon ja no es mostra tant optimista com fa uns anys i formula preguntes com aquesta: “Per què no hem pogut formar encara ni una sola generació de nens i nenes lliures i il·lustrats en la comunicació?” A aquesta pregunta retòrica, que busca alguna resposta plausible, ell mateix es contesta –això sí- molt políticament correcte: “Les que a mi se’m poden acudir, em semblen tan alarmants i descoratjadores que l’inconscient me les fa rebutjar.” És interessant la reflexió.

Com encara estàs llegit el llibre Más allá de la tecnología del David Buckingham, que et va regalar l’Arantxa per Sant Jordi, el poses mentalment a la cua esperant algun moment lliure.

Finalment arriba el teu amic Aniol.

– Vinc volant… i sempre faig tard! – Diu acostant una cadira a la teva taula.

– Tranquil estava llegit, aprofitant el temps! –Li dius tancant el llibre- Vols alguna cosa per beure?

– Sí, un cafè! Per cert… aniràs al Festival Protesta de Vic? –Et pregunta fent un cop d’ull als llibres que tens sobre la taula- Has vist els documentals que projectaran? Podríem treure el cap, no?

Heu quedat per parlar d’un nou projecte audiovisual, però com sempre, la conversa deriva cap a altres temes i sense voler l’Aniol et fa entrar en la seva intimitat. T’explica els seus problemes a l’institut i el mal rotllo laboral que hi ha, et parla de la seva companya, “la rateta” com ell li diu, i dels seus problemes econòmics per arribar a fi de mes.

Més tard, de camí cap a casa tornes a passar pel passatge, per les intimitats de la teva ciutat. T’encanta!

Francesc-Josep Deó

Quan les preguntes esdevenen més importants que les respostes

“No són les respostes les que ens marquen el camí, sinó les preguntes”. Ja ho avisava el poeta Ranier Maria Rilke a finals del segle XIX, cal ser curiós, indagar, qüestionar-ho tot, i anar més enllà d’allò que se’ns planteja en un primer moment. Passa en tots els àmbits de la vida, però ens interessa centrar la mirada en el de la comunicació.

Desenvolupar les habilitats analítiques per potenciar la lectura crítica dels mitjans de comunicació requereix un treball constant per interioritzar les claus que ens faran connectar les alertes davant la sobreinformació a què estem exposats. Però com sabem què preguntar?

Quan ens exposem als mèdia cal tenir presents, com aconsella el Center for Media Literacy (institut especialitzat en alfabetització mediàtica dels Estats Units) cinc aspectes principals.

Per començar, hem de preguntar-nos qui crea els missatges que transmeten els mitjans. No tant per buscar-ne l’autoria, sinó per prendre consciència que la informació no és quelcom “natural” sinó que ha estat tractada per algú (escrita, editada…). És més, ha passat per un procés de selecció de materials. Per tant, nosaltres només rebem allò que ha passat el filtre!

En aquest procés creatiu, intervenen tècniques narratives pròpies de la comunicació que cal conèixer, ja que s’utilitzen per cridar l’atenció de l’audiència amb estudiades tècniques de persuasió. Parlem de les paraules, les imatges, els colors, la música, els angles de càmera…

Lluny de la forma, els missatges comunicatius són eminentment contingut. Els mitjans són, a dia d’avui, un dels majors transmissors del valors, estils de vida i punts de vista de la societat. Per això és bo preguntar-se també quins es representen o s’ometen a les informacions que ens arriben. Cal deixar enrere la idea d’imparcialitat i assumir que els missatges mediàtics transmeten missatges subtils sobre qui i què és important. Observar quin tipus de persones es convida a que s’identifiquin amb el receptor, quins comportaments mostren, quins judicis socials fan sobre determinats temes… Un exemple tòpic, però clar: perquè sempre apareixen dones en els anuncis de detergents? O perquè la major part d’anuncis de perfums inciten a la sensualitat?

Hem esmentat la forma, el contingut i ara cal destacar el context amb que tot plegat és rebut. Un mateix missatge arriba a molts receptors diferents i en situacions molt diverses. Per això, cada un l’interpreta d’una determinada manera, en base a les seves experiències vitals. És imprescindible ser-ne conscient i estar oberts a totes les interpretacions, per conèixer nous punts de vista i adquirir noves habilitats analítiques i crítiques.

Per últim, no hem d’oblidar que els missatges es construeixen amb uns objectius, és a dir, per obtenir guanys i poder. Perquè més enllà de la funció de servei públic que han d’exercir els mitjans, aquests responen a interessos empresarials que, malauradament, van més enllà de l’exercici informatiu exercit amb responsabilitat.

No hem d’abaixar la guàrdia, doncs. Cal conèixer aquests i altres ítems derivats i fer-se preguntes, moltes preguntes. Només d’aquesta manera assolirem les habilitats analítiques necessàries per poder viure en una societat mediatitzada i en una cultura de la sobreinformació constant.

Raquel Ligero

Models familiars a la televisió

Sembla que, poc a poc, els referents estructurals dins de les famílies romanen difuminats respecte al tradicionalisme clàssic. Potser aquest fet és allò que incita molts adolescents a esbrinar quin és el sentit real de la unitat familiar. Evidentment, aquesta tasca té lloc en el seu entorn més proper, o bé en els mitjans de comunicació que tenen al seu abast. Probablement, la televisió és el mitjà audiovisual més important que tenen per esbrinar aquestes qüestions. A vegades, la televisió pot reflectir aquests nous models familiars a través de les sèries (de producció pròpia o estrangera) o, fins i tot, amb els anuncis. De fet, l’accés cap a aquest mitjà de comunicació és relativament fàcil, és molt proper. Per tant, per què no buscar un referent en aquestes emissions?

Darrerament, els adolescents comenten força Gandia Shore, es tracta d’un programa en el qual existeix, també, una analogia estranya amb els nous models familiars. Es tracta d’una família creada a partir d’iguals amb un interès comú: gaudir de la vida. Són joves amb uns ideals poc específics i amb ganes de divertir-se. Sembla que la seva realitat més propera no passa per estudiar ni aconseguir una bona feina, sinó pel gaudi personal. Bé, és una opció. Sempre es diu que la raó d’estar a la vida és purament filantròpica…

A més, segueixen les noves edicions de Gran Hermano, on els concursants conviuen, també, entre iguals, a més d’augmentar la curiositat social dels espectadors. A vegades, en un programa com aquest, els concursants acaben adquirint rols dins d’una nova unitat familiar. Són rols que poden tenir un paral·lelisme amb una família “tradicional”.

Seguint la programació de televisió, ens trobem amb altres sèries que mostren referents familiars com ara La familia, emesa a Tele 5. A vegades, també cal preguntar-se si, realment, totes les famílies amaguen petits secrets que mai s’haurien de conèixer, o si la família que es mostra és “la típica” a la nostra societat. Acostumem a trobar-nos aquests tipus de famílies a les llars del nostre entorn?

Com a adolescents, moltes vegades estan en un moment crític, són material influenciable i els programes que poden veure segur que tenen molta repercussió en els seus pensaments. Tot i això ens preguntem, existeix un referent familiar a seguir? Potser, aquesta diversitat de famílies que hi apareixen fa que ells mateixos se n’adonin que, avui dia, no hi ha cap model establert d’unitat familiar.

Begoña Jiménez Nájera