Sortiu del local situat al mig del Raval. Tens la camisa enganxada a la pell. L’espectacle? Divertit… com deia algú: Polaroid és la vida mateixa!. Et preguntes per què en aquests locals underground sempre fa tanta calor… però t’adones que la resposta està implícita en la mateixa pregunta.
Malgrat que són tres quarts de dotze i amb les limitacions que t’ofereix el whatsapp, fas una crítica d’urgència al Pau i el felicites per l’espectacle.
En Pau et contesta:
– Gràcies per aguantar la calor.
– Això, al TNC no passa. – Li respons.
Al matí següent, pel carrer, et trobes en Ferran, un company de treball amb el qual vau coincidir en un institut de Sants, de “la perifèria de Barcelona” que diria el teu amic Aniol. Us poseu al dia i parlant, parlant et pregunta:
– Aquest any no feu Escola d’Estiu?
Tu cansat del tema, de tantes voltes com li has donat i del temps que has perdut, li contestes un breu…
– No, només farem un curs.
– Es veu que aquest any està fatal, no? Et pregunta retòricament el Ferran.
– Sí. S’estan anul·lant molts cursos de les escoles d’estiu… no hi ha prou gent matriculada en les activitats.
– Es que ja està bé! – Es queixa el Ferran – Ens posen més hores, més alumnes per classe i a sobre ens retallen la paga!
– I les subvencions a les escoles d’estiu…! Exclames tu.
– Però, per sort, seguiu tossudament alçats. – Diu, mig rient i tancant el puny.
– Sí, ja veus… – Li deixes anar, no massa convençut.
Tu ets conscient que és un tema espinós, amb molts elements i alguns de contradictoris, però no tens ganes de parlar…
No per això et deixa de fer ràbia que la realitat sigui tossuda i que el professorat amb la paga de juny retallada, no vulgui pagar els 70, 90 o 120 € que val la matrícula d’un curs de formació permanent de qualsevol Escola d’Estiu. Un preu que en els darrers anys s’ha duplicat o triplicat per culpa de les retallades a la formació.
És tard, malgrat l’hora la calor encara és present a casa. Ja has acabat l’article i per sobre de la teva espatlla apareixen uns ulls que encuriosits van rellegint la pantalla del teu ordinador… Tu, neguitós i sense girar-te, esperes algun comentari.
Finalment et diu. – Aquesta vegada t’ha sortit una mica pamfletari… no?
Tu et gires de cop i li engaltes un….
– Ja ho sé! Ja ho sé! Que vols que hi faci?
– Ui… com està el tema! Es nota que la calor et posa molt nerviós… realment estàs enjoliolat! – Et contesta girant cua i afegint – Me’n vaig a dormir… si puc!
Francesc-Josep Deó