DVD eduCOM

“Un matí a la redacció” Reportatge sobre el TeleNotícies de TV3

El juliol passat, en el marc de les Jornades d’Educació en Comunicació “L’educació mediàtica. El poder dels mitjans”, AulaMèdia va presentar el DVD eduCOM. Educació en Comunicació que inclou diferents peces sobre la televisió i els mitjans de comunicació audiovisuals:

Un matí a la redacció
  (TeleNotícies. Televisió de Catalunya)
“La Llamborda” 
   (Televisió per Internet)
Entrevista a Montse Santorino
  (Mitjans i moviments socials)
“El que queda del dia”
   (Making of d’un magazín d’humor)
Extra:
   – Darrere la pantalla
   (Trucs de la publicitat)

demanaranim

Podeu demanar aquest DVD a AulaMèdia (per 20 €)

Inscripció oberta!

J2015

Sota el títol L’educació mediàtica. El poder dels mitjans, la revista digital AulaMèdia organitza -entre el 6 i el 9 de juliol de 2015- la novena edició de les Jornades d’Educació en Comunicació.
El lema de les Jornades recull la doble intenció de la trobada d’enguany: per una banda vol mostrar el poder motivador que té per a l’alumnat el fet de treballar amb els mitjans a l’aula i, per altra banda, vol reflexionar sobre el poder social dels mitjans de comunicació.

inscripcio

Jornades de juliol: Reflexionem sobre els mitjans i el cinema

jornades15

Les Jornades L’educació mediàtica. El poder dels mitjans volen ser un punt de trobada i reflexió de totes aquelles persones preocupades per l’educació en matèria de comunicació, sobre la incidència els mitjans audiovisuals en els infants, en els adolescents i en la ciutadania en general.

Volem reflexionar sobre com els mitjans de comunicació o el cinema construeixen referents en l’imaginari dels més joves, però també en els rols dels adults. Reflexionarem sobre la violència masclista, el racisme, la representació de la realitat, etc.

Convidarem a professorat de Primària i de Secundària que treballen en l’àmbit de la producció escolar audiovisual, ja sigui en el camp de la televisió o del cinema, per mostrar la capacitat motivadora dels audiovisuals entre l’alumnat, per veure quin es la metodologia que utilitzen, quines són les competències es treballen, en definitiva com s’implementa l’Educació en Comunicació Audiovisual a l’aula.

pantallaglobal

També volem preguntar-nos si hi ha una altra forma d’informar o de comunicar des dels mitjans, si realment hi ha una comunicació d’interès social, o amb finalitats socials. En aquest cas periodistes i productors audiovisuals reflexionaran sobre la capacitat de transformació dels mitjans i sobre els continguts educatius i socials que habitualment no apareixen en els grans mitjans de comunicació.

Aquests son alguns temes que volem abordar en aquests novenes jornades d’Educació en Comunicació que AulaMèdia organitza anualment, en aquesta edició entre el 6 i el 9 de juliol al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona.

inscripcio

 

 

 

Càpsules dʼaprenentatge

sh

És innegable que vivim immersos en una autèntica revolució: Internet ha democratitzat l’accés a la informació; som en un moment històric, semblant al de la invenció de la impremta, que va permetre la divulgació del coneixement cap al s. XVI. Però el fet és que aquesta revolució nostra del s. XXI ha anat més enllà: no només ens permet accedir lliurement al coneixement produït pels altres, sinó que ara ens podem convertir en generadors de coneixements… i els podem divulgar gratuïtament tan lluny com vulguem (!)

Estem, doncs, vivint molts canvis en poc temps. Si ens fixem, per exemple, en el que ha viscut, posem per cas, la generació dels qui ara tenen uns quaranta anys, en un sol àmbit comunicatiu, l’audiovisual, ens adonem que: va créixer enregistrant imatges –si tenia una càmera de vídeo– que podia visualitzar i compartir a nivell domèstic; va començar a poder editar les imatges al cap d’uns anys amb equips d’alta tecnologia; si hi volia posar àudio necessitava un equip de so específic, i si ho volia divulgar necessitava una productora i uns mitjans gairebé professionals, per arribar amb sort a alguns mitjans de comunicació monopolitzats per l’Estat o per grans empreses. Aquesta mateixa generació ara pot enregistrar tantes imatges i so com vulgui, editar-les i compartir-les amb qui vulgui a través d’Internet i amb un sol dispositiu: el mòbil.capreArribats a aquest punt, si observem les noves generacions que omplen les aules, ens adonem que gairebé tots compten amb EL dispositiu. El mòbil forma part de les seves vides, és gairebé una extensió de la seva personalitat, de la seva manera de relacionar-se. Perquè en la majoria de casos el tenen per comunicar-se en xarxes socials o en plataformes de missatgeria instantània, per retratar-se o per jugar. Ho veiem cada dia als centres, fins i tot els prohibim, ens sembla que els aïlla dels altres i dels aprenentatges. No són/som conscients del potencial que tenen entre mans.

El projecte Càpsules d’aprenentatge pretén aprofitar algunes de les infinites aplicacions del mòbil, de l’ordinador i d’Internet. En definitiva, de les noves tecnologies. I convertir alhora els alumnes en protagonistes del seu aprenentatge. En un sol dispositiu tenim una càmera de vídeo i una gravadora de so d’alta qualitat; a l’ordinador la possibilitat d’editar còmodament la documentació bibliogràfica i audiovisual; i amb Internet podem trobar la informació, compartir-la per treballar cooperativament i la capacitat de divulgar-la.

videoca

Volem que vegin en el mòbil una les eines d’aprenentatge més potents que tenen al seu abast, però sobretot volem que ells realitzin tot el procés, que prenguin la iniciativa, en equip, ajudant-se i compartint, explicant amb imatges en què ells són protagonistes el que sovint rebien magistralment del docent. En aquest cas, a partir del que anomenem metafòricament “càpsula” pel fet que conté informació essencial d’un tema en un breu espai de temps, en forma de petit documental divulgatiu, i “d’aprenentatge” perquè capgira el protagonista: ja no és el docent qui dóna la informació, qui forma absolutament els alumnes, sinó que són els mateixos alumnes els qui aprenen explicant als altres el que han après, i ho divulguen a la xarxa per compartir el coneixement entre iguals.

La revolució ha arribat per quedar-se, per transformar la societat. Tenim al nostre abast no només una nova tecnologia, sinó un nou instrument de producció social i cultural. Podem viure-la en estat de confusió, i fins i tot jutjar-la contraproduent.

Des d’aquestes línies apostem per canalitzar pedagògicament les seves infinites possibilitats, aconseguir que els alumnes prenguin la iniciativa i, en definitiva, aprofitar-la per canviar la dinàmica.

Joan Fontdeglòria Solà

Professor de Llengua Catalana i Literatura

INS Príncep de Girona a Barcelona

Fascinació audiovisual encara? Filtres i produccions escolars

calidoscopi

Tot va començar, fa unes setmanes, quan vaig assistir a una projecció organitzada per un Festival escolar. Des d’aleshores, em persegueixen algunes preguntes que m’agradaria compartir: Quin és el paper d’un professor de secundària en les produccions audiovisuals dels seues alumnes? Quin sentit tenen els Festivals/Mostres de vídeo escolar? Per què alguns professors insistim en participar-hi? En quines condicions hauríem de fer-ho?

Diré també que hi vaig acudir acompanyada de vint-i-cinc alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat. El que vam veure/escoltar en aquella sessió em va provocar –amb comptades excepcions– un nus a la gola que, maldestrament, intento desfer amb aquestes poques línies. Vaig desitjar no ésser allí. No haver portat els meus alumnes, estalviar-los la visió d’uns “exercicis” audiovisuals tan poc elaborats, tan poc treballats, tan poc educatius. Quins filtres utilitzem els professors d’audiovisuals per a les produccions amb els nostres alumnes o dels nostres alumnes? ¿Sabem diferenciar entre produccions de consum intern i produccions que poden ser projectades fora del context de treball a l’aula? Ho dic amb tota la modèstia i una mica més, si cal. Ni sóc directora de cine ni ho vull ser, però demano filtres en els treballs escolars. Filtres de qualitat, filtres de responsabilitat comunicativa. De què parlem quan parlem de cultura audiovisual?

Conten que, a finals del segle XIX, quan els primers operadors Lumière arribaven a una ciutat la gent gaudia de ser gravada i, després, acudia a les barraques del cinematògraf per contemplar, fascinada, la seua imatge en el cel·luloide. Ei! Han passat 120 anys d’allò! Aquella fascinació no pot ser la nostra. Ni la dels nostres alumnes. Hi ha treballs audiovisuals que no haurien d’eixir de les nostres aules. És allí on tenen tot el sentit. No ho dubteu.

lumiere

I els Festivals? Quins filtres haurien d’activar els Festivals de produccions escolars? Tots sabem que Youtube ho resisteix tot. Que tot ho aguanta, que és com una d’aquelles barraques del cinematògraf. Però un Festival escolar no és Youtube. Selecció, si us plau, selecció. I si el nostre treball es queda fóra, haurem de continuar aprenent, però, amb la certesa que podrem assistir a les projeccions dels treballs seleccionats amb tota tranquil·litat; segurs que col·laboraran a educar la mirada dels nostres alumnes, a formar-los com a espectadors i com a creadors de missatges audiovisuals.

Per acabar, deixeu-me parafrasejar Michel Houellebecq: “El sentit crític no ajuda en absolut a realitzar bons curtmetratges, tanmateix, pot impedir que en fem de roïns”. El nostre esforç ha de continuar.

Pilar Alfonso Escuder

Professora IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)