AulaMèdia | AulaMèdia

Els Tallers Radiofònics

estudi

Els Tallers Radiofònics van néixer amb l’objectiu d’ensenyar a fer ràdio, televisió i periodisme digital a tots aquells que se sentissin atrets per aquests mitjans. Som un grup de professionals amb anys d’experiència, que gaudim transmetent el nostre coneixement, i sempre treballem amb grups molt reduïts. És la manera ideal de poder fer els exercicis pràctics que proposem, amb les màximes garanties d’oferir una atenció personalitzada a cada un dels participants. Defensem que s’aprèn més i millor quan es treballa mitjançant activitats divertides. Fins i tot, petits jocs que estimulin el que volem potenciar des d’un punt de vista lúdic, però sense perdre en cap cas el rigor. Sabem tots els elements positius que proporciona treballar en mitjans de comunicació i tot el que es pot exercitar a través d’aquest món.

Saber comunicar-se millor amb els altres i amb l’entorn és l’element principal que hem ensenyat a adults durant els últims cinc anys. En la societat actual, però, aquest factor també és de vital importància per al desenvolupament dels infants. Per aquest motiu, els Tallers Radiofònics hem decidit obrir una nova branca de la nostra iniciativa i ara volem ensenyar aquests valors als nens. No ens oblidem, també, d’altres elements com el pensament crític per relacionar-se de manera correcta amb el món o valorar els beneficis de treballar en equip.

davant

A més, considerem que la nostra proposta és un complement educatiu ideal a l’ensenyament convencional, ja que potencia el fet de treballar competències que no estan directament presents en els programes o plans educatius reglats i que considerem que són importants per al desenvolupament humà dels nens.

Més informació:
www.tallersradiofonics.cat

“Una mirada crítica”

Una mirada crítica [vídeo promocional].

Aquest DVD d’AulaMèdia vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades d’especialistes (Elvira Altés, Xavier Giró, Roger Palà, Vicent Partal i Teun A. van Dijk) que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme… El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

Pots demanar aquest DVD a AulaMèdia (per 15 €) AQUÍ.

També el pots trobar a les botigues d’ABACUS.

Deu anys… i ara què?

Fòrum d'Educació en Comunicació (Setembre de 2005) — Fòrum d’Educació en Comunicació (Setembre de 2005)

Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 2005, l’ICE de la Universitat de Barcelona i la revista digital AulaMèdia van organitzar, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, el Fòrum d’Educació en Comunicació amb la intenció de: “promoure el debat entre els diferents sectors –professorat, periodistes, administracions, pares i mares– implicats en l’Educació en Comunicació”. Al mateix temps aquest Fòrum pretenia “oferir un espai per a l’intercanvi d’idees i d’experiències entre el professorat que treballa en l’educació dels mitjans a les escoles i instituts”.

Durant tres dies es van reunir i participar representants d’aquests sectors, que enteníem -i entenem- que son subjectes socials directament vinculats a l’Educació en Comunicació. Així es van trobar en un mateix espai de debat representants de les administracions educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona; del món acadèmic: de la Universitat de Barcelona i de Universitat Autònoma de Barcelona; de la televisió pública catalana, de la Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes… i un bon grapat de professors i de professores interessades per l’educació del mitjans.

Al final de l’encontre la intenció i la predisposició de totes les persones participants al Fòrum d’Educació en Comunicació era tornar-nos a trobar al cap de un o dos anys per seguir buscant sinergies i línies de treball conjuntes, per anant consolidant l’Educació en Comunicació en el diferents àmbits socials i educatius. Però malgrat aquesta declaració d’intencions en la Miranda del Museu, el Fòrum, entès con aquell punt de trobada obert a tots els sectors implicats, no es va a tornar a organitzar.

El motiu l’hauríem de buscar en la manca d’interès de les administracions educatives per l’Educació en Comunicació, del món acadèmic i de la televisió pública per aprofundir en l’educació mediàtica. Potser també, perquè no dir-ho, hi ha una manca de capacitat organitzativa del “tercer sector”, d’allò que podríem anomenar “l’arxipèlag” d’associacions que treballen per l’alfabetització mediàtica i audiovisual de l’alumnat, per la formació del professorat i de la societat en general.

poder40

Podríem dir que, en certa mesura, les Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia -a partir de l’any 2006 fins avui- han fet la funció que cercava el Fòrum del 2005: la de crear un espai de debat i de reflexió de totes aquelles persones interessades en l’Educació en Comunicació i en la incidència social dels mitjans.

En les darreres jornades d’AulaMèdia L’Educació Mediàtica. El poder dels mitjans, realitzades el mes de juliol passat, el debat ens va portar més enllà de la necessitat d’una tecnologia educativa a les aules, més enllà de la necessitat d’un currículum prescriptiu de l’Educació en Comunicació en els nivells educatius de Primària i d’Educació Secundària. Així, les reflexions i els debats de les Jornades apuntaven a la necessitat urgent de prioritzar l’anàlisi de la incidència i la funció dels mitjans de comunicació audiovisuals en la societat i també en l’anàlisi dels seus continguts.

I ara què? Doncs uns seguiran esperant una nova etapa, que marqui un punt d’inflexió en la implementació i el desenvolupament de l’Educació en Comunicació. D’altres no esperarem aquesta nova etapa, que no ens creiem, i seguirem treballant dia a dia per desenvolupar nous projectes, per generar una consciència mediàtica en la ciutadania.

Francesc-Josep Deó

Reflexions i debats

poder1

Els passats dies 6, 7, 8 i 9 de juliol es va celebrar una nova edició, la novena, de les Jornades d’Educació en Comunicació d’AulaMèdia. Així la Sala d’actes del Col·legi de Periodistes es va omplir de les veus experimentades dels ponents i de tot una sèrie de debats en relació a l’educació en comunicació que precisen de ser plantejats.

Tot i que el vincle entre l’educació i la comunicació va ser l’element vertebrador d’aquestes jornades, enguany també s’ha volgut aprofundir en el poder que tenen els mitjans a la nostra societat. Es evident que aquest poder és immens ja que són una peça fonamental en el nostre procés de socialització. A més, ens acompanyen al llarg de la vida i són la única finestra que tenim per mirar més enllà d’allò que podem testimoniar amb els nostres ulls.

És precisament per aquest motiu que resulta alarmant veure com, avui més que mai, influències externes al món del periodisme i la comunicació condicionen l’activitat d’aquests mitjans. Tal i com es va explicar en diverses xerrades de les Jornades, però, aquestes pressions gairebé mai es donen de manera directa, sinó que són els propis periodistes que s’autocensuren, per exemple, per evitar importunar als anunciants del mitjà en qüestió. Havent dit això he de reconèixer que mai deixarà de posar-me els pèls de punta que el primer banc de l’Estat i el desè de tot el món patrocini el telenotícies de la Televisió Pública de Catalunya.

poder30

Encara sobre el tema del poder dels mitjans una de les xerrades que més destacaria és la del Xavier Artigas, codirector de Ciutat Morta. I és que a partir de l’explicació del recorregut que havia seguit la vida del documental es podia entendre el lamentable paper que van jugar els mitjans a l’hora d’intentar amagar la taca que és el cas 4F. Un paper a les antípodes del servei públic que haurien de complir tant els mitjans públics com privats.

Com ja he dit el tema de la comunicació dins l’àmbit educatiu va ser el punt de referència de les Jornades. Gràcies a les diferents xerrades que es van fer en aquesta línia van aparèixer diversos nuclis de debat. Un dels més imprescindibles és el de la necessitat d’incloure la comunicació dins del currículum educatiu. A simple vista ja es veu que aquesta és una demanda ben lògica. I és que resulta ridícul que s’ensenyi a un alumne d’ESO a fer els més complicats anàlisis d’oracions subordinades i en canvi no se li ensenyi a entendre i a observar de forma crítica el contingut d’uns mitjans de comunicació que constantment estan presents en el seu dia a dia.

Una altra reflexió interessant que és va fer en relació a la comunicació dins l’aula va girar al voltant de la falta de formació del professorat a l’hora d’ensenyar els aspectes tècnics de l’audiovisual. Quan aquest debat va aparèixer diversos assistents i ponents van admetre l’existència d’una certa por entre alguns professors al veure que els coneixements que poden tenir es veuen sobrepassats pels seus alumnes. Així, en cas que s’acabés modificant el currículum educatiu seria necessària la posada en marxa de cursos de formació per a mestres per tal de corregir aquesta deficiència. Tanmateix, trobo que la millor formació per a un mestre és la que extraurà de treballar la comunicació audiovisual amb els alumnes tot fent una aposta ferma per la llibertat creativa d’aquests.

llam

En definitiva com s’ha vist les reflexions i debats que van aflorar en les Jornades d’Educació en Comunicació van ser múltiples, variats i apassionants. En qualsevol cas, com ja he dit, són preguntes que fa falta que ens fem i que a partir d’actors com AulaMèdia traslladem a l’opinió pública amb l’objectiu de començar el canvi.

Joan Ballart

Formar en la reflexió

poder50

A les Jornades d’Educació en Comunicació d’AulaMèdia d’enguany centrades en “L’educació mediàtica i el poder dels mitjans” es va reflexionar sobre la necessitat d’acompanyar els infants i joves en l’anàlisi, comprensió i interpretació dels mitjans de comunicació; i sobre la necessitat que aquests tinguin coneixements i sàpiguen expressar-se a través del llenguatge audiovisual.

Una de les conferenciants, Anna Montero, va dir: “l’educació mediàtica ha de ser a l’escola perquè ja està a la societat”. En els darrers temps, el món ha canviat molt: és un món en canvi constant, connectat, ple d’estímuls, amb molta informació accessible, molta pantalla, etc. No obstant això, cal plantejar-nos la següent qüestió: l’escola va a un altre ritme, tard i a remolc d’allò que succeeix a la societat? Si pensem que l’escola ha de formar persones que contribueixin a la societat, aquesta ha d’estar vinculada a l’entorn. Això que significa? Possiblement, que és necessari “aprendre a aprendre”, una de les competències que es desenvolupen durant l’educació en comunicació.

Actualment, el docent ha de ser un expert, perquè no només ha de saber aquella informació limitada que abans havia de transmetre per tal que els alumnes poguessin contribuir a la societat; sinó que ha de tenir un ventall de coneixements i habilitats molt ampli per saber què és i què no és rellevant aprendre i per què. En aquesta línia, a l’era del coneixement, l’alumnat ha de ser capaç de desenvolupar capacitats d’anàlisi, síntesi, crítica, tractament de la informació, entre d’altres. Però perquè això sigui possible el docent ha d’aplicar el que avui en dia s’anomena “aprendre per aprendre”.

En aquestes jornades també es va parlar sobre el poder social dels mitjans de comunicació relacionant-ho amb l’educació. Quins continguts s’està oferint als infants i joves? Com els hi arriben? Quina és la qualitat i veracitat d’aquesta informació? Com es pot ajudar a l’alumnat a fer una anàlisi crítica dels mitjans? El pensament crític s’ha d’educar, els infants i adolescents s’han de fer preguntes, perquè un mitjà mai explica la realitat de forma objectiva, sinó que sempre hi ha una mirada des de la qual s’explica i interpreta. És imprescindible despertar la consciència mediàtica dels estudiants, és a dir, que han de tenir criteri propi quan fan cerques a Internet, llegeixen el diari, veuen un telenotícies… Com es desperta aquest sentit crític? Fent que indaguin, llegeixin, contrastin, discuteixin, seleccionin la informació, escriguin… i adquireixin consciència d’allò que passa a l’entorn.

En definitiva, no s’ha de fer tanta formació tecnològica, sinó una formació en la reflexió: pensar sobre com despertar la mirada crítica dels estudiants enfront l’allau informativa actual. S’ha d’apoderar els agents educatius (docents, alumnes, famílies…) vers els mitjans de comunicació, de manera que la societat esdevingui activa i desenvolupi una participació crítica.

Míriam Cabré Rocafort