completa privacidad http://auip.org/cialis-generico.html Precio más bajo genérico y de píldoras de marca http://auip.org/comprar-kamagra.html Descuentos y bonificaciones http://auip.org/comprar-viagra-generico.html El servicio al cliente en todo el mundo
  • ESCAC

    En el marc del Festival Internacional de Cine de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Fest), que tindrà lloc del 23 al 30 d’abril de 2019, el Programa Cine Base de l’ESCAC celebrarà el seu primer festival de curtmetratges, dirigit a joves de Secundària, FP de Grau Mitjà i Batxillerat.

    L’objectiu del Festival és incentivar la creació i el talent de joves motivats per l’audiovisual, promovent l’interès de nous espectadors i públics fidels a la cinematografia.

    INSCRIPCIÓ

  • JORNADES

    Amb el títol Educació Mediàtica. MIRAR, PENSAR… ACTUAR! AulaMèdia organitza -de l’1 al 4 de juliol de 2019- les XII Jornades d’Educació en Comunicació.

    Si vols informació de les Jornades emplena el formulari que trobaràs AQUÍ i t’enviarem informació puntualment de les Jornades d’AulaMèdia.

    VOLS MÉS INFORMACIÓ?

  • Llenguatge audiovusal

    En el web EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL hi trobareu alguns dels conceptes essencials del llenguatge audiovisual explicats amb exemples. Està pensat per a suport del professorat o estudiants que treballin el cinema i la televisió a l’aula o per a l’aprenentatge autodidacta. [+]

  • El Festival Internacional de Cinema en Català FIC-CAT dona visibilitat als treballs audiovisuals fets pel professorat i per l’alumnat dels centres docents que creuen i veuen la necessitat de l’alfabetització audiovisual i tecnològica.

    D’aquesta manera va néixer la modalitat CENTRES EDUCATIUS del FIC-CAT, que incentiva la creació i projecta les produccions audiovisuals realitzades per totes les escoles i instituts dels Països Catalans que hi volen participar.

    INSCRIPCIÓ CENTRES EDUCATIUS

  • El projecte eduCOM.info vol oferir al professorat, reflexions, recursos i experiències per facilitar la implementació de l'Educació en Comunicació a les aules. [+]
  • TEMES

  • AulaMèdia 2001-2011

  • Edicions anteriors

  • Contacte

    AulaMèdia - eduCOM
    Rambla de Catalunya, 10
    08007 - BARCELONA

    ISSN 1699-2245

  • Visites


L’alfabetització digital en temps de la postveritat

Entenem l’alfabetització digital com un procés de comprensió integral de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i dels continguts i valors que conté la informació que transmeten aquestes tecnologies. Aquest lligam amb les TIC és la major diferencia entre aquesta alfabetització i les que la precedeixen directament en el temps, com l’alfabetització informacional, la mediàtica, o l’audiovisual, i que son aglutinades per la digital. I és que la irrupció d’Internet a les nostres vides quotidianes ha vingut de la mà d’altres processos com l’audiovisualització de gairebé tota la informació disponible a la xarxa amb el que això implica a l’hora de transmetre determinats valors morals i/o estètics, la immediatesa informativa, la fragmentació i descontextualització d’aquesta informació, la possibilitat d’expressar i publicar opinions sense haver de passar pels filtres econòmics, polítics o fins i tot morals, que molts cops comprometen als mitjans de comunicació institucionals… I un llarg etcètera en el que l’alfabetització digital cobra el seu valor com a eina que impulsa i genera les habilitats crítiques necessàries per a contrastar la informació, contextualitzar-la, conèixer-ne les fonts i, també, quins valors i idees transmet de forma conscient o per pura inèrcia. Resumint, l’alfabetització digital ambiciona generar un necessari grau de consciència sobre l’us que fem de les xarxes i, en conseqüència, de l’us polític, econòmic i social que es fa de nosaltres i les nostres vides a través d’elles.

Una habilitat crítica, doncs, que es troba a l’altra banda del que entenem per postveritat, una nova paraula de popularitat creixent que es situa com l’antònim natural de l’alfabetització digital, però que sorgeix del mateix context sociocultural i comunicatiu que aquesta. Identificada precipitadament amb una versió tecnològica de la mentida, la postveritat és un estat cultural en el que davant de l’impossibilitat de demostrar què és veritat i què no, acceptem la versió dels fets que més s’adapta a la nostra forma d’entendre el món, confonent-la amb la realitat que, tot i la massiva quantitat d’informació de la que disposem, som ara incapaços de definir. I tot i que com a concepte va sorgir a mitjan de la passada dècada dels noranta, els nombrosos informes i programes radiofònics i televisius al respecte suposen una crida d’atenció per a combatre-la. Potser perquè mai com fins ara havia existit un context tan propici per a l’expansió dels mals que conté.

Fem una mica d’història: a l’esmentada possibilitat de que un ciutadà qualsevol pogués, gràcies a Internet, posar a l’abast de tothom informació que fins aleshores havia de passar nombrosos filtres (i interessos) abans d’arribar primer a la premsa i, després, a la resta de la ciutadania, es va sumar una concatenació de crisis que, latents durant les últimes dècades, van esclatar amb l’inici de la recessió econòmica iniciada al 2008. Unes crisis que van afectar considerablement la credibilitat discursiva o narrativa d’institucions com la premsa, la política o l’econòmica, desembocant en una important, i comprensible, desafecció de la ciutadania cap a unes narratives vistes com a interessades i partidistes per la seva proximitat amb el poder. Aquest grau de desconfiança, existent abans de l’existència de les TIC però molt potenciades per les seves possibilitats emancipadores pel que fa a la difusió d’informació (i de desinformació), es va reforçar de forma quasi invisible a partir de l’any 2009, quan el cercador més popular de tots els disponibles a la xarxa, Google, va canviar el seu funcionament intern introduint 57 indicadors que permetien preveure quines pàgines tindrien més interès en visitar els seus usuaris, oferint-les en primer lloc en detriment d’altres considerades poc interessants per, suposadament, alienes als seus interessos. Un grau de personalització de conseqüències preocupants i encara per calibrar ja que, lluny d’obrir el món als que l’utilitzen aquest i altres cercadors, va suposar un cop de gràcia a la apertura informacional que prometia la xarxa. Però, donat la rendibilitat econòmica de la iniciativa, altres plataformes com ara Facebook s’hi van sumar, fins al punt que en aquest cas concret els seus usuaris tenen moltes més possibilitats de relacionar-se amb uns de perfils similars que amb d’altres amb els que no existeixi aquest grau d’afinitat.

Aquestes plataformes aïllen ideològicament, i conseqüentment, impliquen una desinformació que no es qüestiona perquè l’algoritme d’aquests mitjans digitals no pot oferir una alternativa. El que no seria un problema, o al menys no un de gaire greu, sinó fos perquè el resultat és una esquerda en la percepció de la veritat com a quelcom comú, que impedeix que ens hi puguem posicionar, arribar a pactes personals i socials o, senzillament, debatre sobre les conseqüències d’un fet concret. I tot pel simple fet de que aquesta construcció comuna que entenem per veritat ha estat substituïda per diferents opinions personals, que passen per certeses aïllades les unes de les altres.

Així, podríem dir que el repte de l’alfabetització digital ja no és només generar el dubte cap al que es consumeix a través dels mitjans de comunicació aglutinats a la xarxa, si no també indicar els possibles camins per a cercar la veritat i conèixer com i perquè ens afecta abans d’actuar en conseqüència. El contrari donaria ales a aquella frase esmentada sota un sentit ben diferent per l’inefable Silvio Berlusconi a la sortida d’un judici per delictes de corrupció dels que va ser absolt per haver prescrit: “la veritat no canvia res”.

Eduardo Martínez Gómez

Vida digital

Ens hem parat mai a pensar, els adults, en com utilitzem el mòbil i les tecnologies en general? Ens hem plantejat si aquests usos són assenyats i positius? Hem visualitzat quines són les referències dels nostres fills? Ens hem plantejat si les nostres accions seran imitades quan siguin ells els qui utilitzin aquestes tecnologies de forma autònoma? Hem fet alguna acció preparatòria, quan ens hem comprat o hem comprat un aparell als nostres fills, encaminada a generar un bon ús i aprofitament de les virtuts d’aquests aparells?

El principal agent educatiu transmissor de valors és la família, però n’hi ha d’altres: evidentment, l’escola, però també l’entorn social, els companys i amics i… les pantalles. Les pantalles, per exemple, sense la conducció necessària, poden tenir un efecte molt més sòlid i profund que qualsevol acció familiar i escolar, per bé i per mal. D’altra banda, en general, escola i família no s’ocupen gaire de l’educació digital, de manera que les pròpies pantalles es converteixen en agents educatius.

La pantalla connectada a internet és, certament, un finestra oberta al món, a tot allò que hi ha de bo i de dolent. Què ens fa pensar que, amb un eina tan potent, sense cap tipus d’intervenció adulta els nostres fills sabran triar bé el seu itinerari? L’exposició continuada a les pantalles en solitari pot generar en els menors confusions i consolidar-los valors erronis i nocius. Sense una intervenció positiva i consistent del món adult en el consum de tecnologies, els danys poden ser colossals.

Darrere de cada cerca, darrere de cada foto penjada, darrere de cada like, darrere de cada comentari, darrere de cada vídeo… hi ha una finalitat i una expectativa, però també hi ha uns valors subjacents. Algun agent educatiu ha treballat els valors digitals? Tant l’escola com la família treballen els valors, cadascú en el seu àmbit, i alguns són coincidents, i així l’acció es complementa. Però, ho fan en el nou paradigma de la societat del coneixement o resten encara en la societat industrial que van viure els adults fa uns anys, quan eren ells els educats i no existia cap d’aquests nous aparells i serveis? Dit d’una altra manera, qui explica la diferència entre l’amistat d’un company de classe i la d’un amic a la xarxa, la diferència entre comprar en una botiga real o en una botiga virtual, entre jugar al pati o a un videojoc online, entre dir m’agrades a la cara o en la pantalla…?

Quan arriba l’adolescència la personalitat es dispara en múltiples direccions: apareix la rebel·lia, s’accentua un viu i intens desig d’experimentació, es desperta la necessitat de reconeixement de l’entorn social, el culte a la imatge, es practica el qüestionament i desafiament de les normes, arriben les primeres escomeses amoroses, es descobreix un nou cos i amb noves possibilitats… Què esperem dels nostres fills a aquesta edat, amb la combinació del còctel hormonal i les possibilitats del món digital, si no ens hem preparat nosaltres ni els hem preparat a ells específicament per això durant la infància? Doncs que el que ja és inevitable de per si (les combulsions de l’adolescència) prendrà una nova magnitud i abast que, en ocasions, pot causar danys innecessaris i irreparables.

La societat no ofereix sempre la seva millor cara ni els millors valors per aquests canals: el culte a la imatge, els estereotips sexistes, el masclisme, el classisme, el consumisme, el racisme, la xenofòbia, la intolerància, la violència… Qualsevol tipus de desigualtat i de discriminació troba en aquests canals llibertat per expressar-se i arribar als nostres joves, que si estan tous en la seva formació o, simplement, s’hi presenten sols, n’esdevindran víctimes. També trobarem a internet els valors contraris, però més difícilment hi arribaran sense la conducció adulta.

Potenciament, els llocs per on ficar la pota són múltiples i es produeixen oportunitats constantment, a cada acció: infoxicació, ciberassetjament, tecnoaddiccions, sexting, phubbing i una llarga llista que mai s’acaba són conceptes nous (alguns s’estan formant tot just ara mateix) que han nascut en l’escena digital i que tenen un denominador comú: la percepció errònia que no són perills que ens afectin, de manera que no ens n’ocupem fins que no tenim constància que ja han tingut efectes en nosaltres o entre els nostres. I acostuma a ser tard.

L’ésser humà sempre ha comès errors, però mai els havia deixat tan ben documentats com ara. Estan preparats els nostres fills per posar-se en circulació pel món virtual, exposar-hi els seus errors i acceptar-ne les conseqüències que se’n puguin derivar, tant en el present com en el futur? Com gestionaran el rastre que deixin en l’entorn virtual, la seva petjada digital, quan algú la utilitzi de forma malintencionada o, simplement, la utilitzi?

La seguretat a internet no existeix, però sí que existeixen els comportaments segurs. Tothom hauria de conèixer els valors subjacents i aplicar-los en el seu itinerari digital. Llavors, és necessari treballar els valors de sempre, però en la seva manifestació concreta de l’entorn digital. I, sobretot, pensar que participar en l’experiència digital de manera conscient i responsable és la millor educació que podem donar al nostre entorn.

Gerard Vilanova

Tic Activa

Presentació DVD Projecte Mòbil

Des d’AulaMèdia et convidem a l’acte de presentació del documental PROJECTE MÒBIL, una producció audiovisual d’AulaMèdia i Kineina. Aquest reportatge audiovisual vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels mòbils.

Comptarem amb la presència i la participació de:

Carme Altayó (Solidaritat Castelldefels Kasando)
Alba Trepat (Setem Catalunya)
Eva Vidal (Professora de la UPC)

– Presenta i modera: Francesc-Josep Deó (AulaMèdia)


Dia: Dimecres, 21 de febrer de 2018

Hora: 18.00 h

Lloc: Casa Golferichs. Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona
(Gran Via xamfrà amb Viladomat)


Gràcies a la xarxa de Protectors i Protectores d’AulaMèdia, a totes les persones assistents a la presentació se’ls hi lliurarà una còpia del DVD.

Entrada lliure, prèvia inscripció aquí: FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

T’esperem!

 

AulaMèdia

DVD Projecte Mòbil

Des d’AulaMèdia. Educació en Comunicació, juntament amb la productora audiovisual Kineina, estem treballant en un nou reportatge audiovisual: el Projecte Mòbil.

Aquest reportatge vol mostrar alguns del problemes mediambiental, socials i laborals que es generen en la fabricació dels smartphones, aquests aparells que durant tantes hores portem a les mans.

Si vols donar suport al Projecte Mòbil que volem impulsar des d’AulaMèdia fes una reserva d’aquest DVD, que tenim previst estrenar el 21 de febrer d’enguany a la Casa Golferichs. Aquesta és la millor forma de donar suport a AulaMèdia i al Projecte Mòbil.

Tant sols cal emplenar aquest formulari i fer una aportació econòmica de 15 € al compte d’AulaMèdia:

ES26 3025 0005 8714 3323 2944 de la “Caixa d’Enginyers”
Si us plau, indica en el remitent el teu nom i els teus cognoms.

Et farem arribar el DVD Projecte Mòbil a la teva adreça postal o, si ho prefereixes, podràs recollir-lo el dia de la estrena.

Dona suport al Projecte Mòbil!

Moltes gràcies!

 

Secretaria d’AulaMèdia

 


FORMULARI


Versionant Kuleshov

Una manera de treballar els mitjans audiovisuals a Primària, des de l’àmbit de l’Educació Visual i Plàstica, és emulant el cineasta rus de principis de segle XX, Lev Kuleshov. Aquest director de cinema va fer un experiment per demostrar que un pla es veia influenciat a nivell de significància pel que el precedia, o bé, el que li anava al darrere.

A l’escola de Primària de Barcelona Mare Nostrum hem jugat a fer l’experiment Kuleshov i ha estat l’excusa per a conèixer quins són els plans i enquadraments de càmera més importants, perquè serveix un storyboard i com influeix el muntatge de les imatges a l’hora d’interpretar-ne el significat. El perquè d’ensenyar el llenguatge visual als alumnes va relacionat amb que tinguin una visió crítica dels productes audiovisuals, i que sàpiguen que utilitzen un llenguatge propi i que el missatge que rebem no és casual. També cal que coneguin les paraules, les frases pròpies d’aquest llenguatge, ja que hi són exposats. A més, és un llenguatge al qual hi estan molt acostumats i cal que sàpiguen com s’escriu i com es llegeix, i que no és, pel fet de ser imatges i sons en moviment, un retrat de la realitat absoluta, sinó que les imatges, les músiques, els plans tenen una intencionalitat comunicativa, a més d’estètica.

En primer lloc, hem visionat els capítols del vídeo d’AulaMedia Dóna’m la teva mirada, el que parla de l’enquadrament, el dels tipus de plans i el del muntatge. Els tipus de plans com a part teòrica, és el que més clar els ha quedat de seguida. Les primeres eines per a comunicar amb imatges, estàtiques i en moviment.

Després he mostrat als alumnes diferents models de graelles per fer el storyboard n’hem triat uns que contenen només sis vinyetes, ja que són les necessàries per fer el muntatge de l’efecte Kuleshov, tot i que alguns grups han fet servir més de sis plans.

Un cop fet el guió gràfic, en grups hem filmat les imatges. Hi havia d’aparèixer un primer pla amb un alumne fent una cara amb una expressió ambigua, i després, ells podien pensar en diferents escenes per simular el canvi de percepció d’aquesta expressió de l’actor principal. Calia veure com l’ordre de la filmació dels plans no era important ja que després, el mestre en faria el muntatge adient seguint el guió gràfic que ells havien dissenyat. Aquí els alumnes és on han mostrat més dificultats: estaven molt condicionats per el vídeo original de Kuleshov, i costava molt que pensessin en diferents possibilitats per versionar-lo… a més, intentaven fer una mini història, enlloc de fer simples plans superposats per emetre un missatge concret sobre l’emoció del protagonista. En alguns casos he hagut de posar exemples i variar les possibilitats ja que totes les que se’ls hi acudien estaven relacionades amb la violència

Per a la filmació de les imatges hem fet servir unes simples càmeres Nikon de les que hi ha a les classes per fer fotos, amb la funció de vídeo. Després hem descarregat les imatges a l’ordinador i he fet el muntatge a casa. Faig servir el programa Imovie, però es pot fer servir l’editor de vídeo de YouTube, o les eines del Google. Hi ha programes en xarxa o que es poden descarregar gratuïtament per aquesta fita.

El visionat del resultat és el que els hi aclareix la idea del què volíem aconseguir: demostrar que el muntatge dels plans en condiciona el seu significat, i que a més de tenir una intenció concreta (la de donar un significat o un altre a les imatges) el tipus de pla escollit dóna una informació o una altre. Com a objectiu de Primària, tenir clar que no tots els plans serveixen per a dir el mateix, i que els podem muntar d’una manera o d’un altre per expressar el què volem, posa les bases per a una mirada més entenedora dels curtmetratges que consumeixin. Els posa de l’altre banda, per entendre s’ha de saber com es produeixen aquest tipus de missatges que els envolten cada cop més.

Helena Soriano Pons

 

 

Una experiència de producció audiovisual: l’entrevista com a eina d’informació

Al llarg de la meva experiència com a docent i com a professora de llengua i literatura he treballat molt i de diverses maneres l’Educació en Comunicació i conseqüentment l’esperit crític dels alumnes. Sempre ho he fet amb les eines de què disposava: sigui amb l’anàlisi i discussió de textos (sobretot del gènere periodístic i també literari) que els predisposessin a donar una opinió i a ser crítics i a debatre per tal de generar el seu propi discurs; o a través de la creació dels seus propis escrits de gèneres diversos segons els diferents gèneres periodístics: l’entrevista, la notícia, l’article d’opinió… utilitzant el paper, el bolígraf, el processador de textos, les gravadores i altre material clàssic, i algun totalment obsolet en els nostres dies, però que eren els de sempre.

Tots tenim clar que els temps han canviat i, que amb l’evolució/revolució que hi ha hagut en el món dels mitjans de comunicació el fet d’educar en comunicació és més necessari que mai i que cal fer-ho amb les noves eines de què disposem avui. Els joves s’han trobat immersos en un remolí informatiu i nosaltres els hem d’ajudar/educar perquè siguin crítics, perquè puguin gestionar aquest embat d’informacions que generen els nous mitjans de comunicació (whatsapp, twitter, youtube, instagram, snapchat…) i puguin sortirne airosos (segurament seria agosarat i erroni dir sortir-ne victoriosos). Deixeu-me dir que estic d’acord que s’hauria d’implementar l’Educació en Comunicació a les aules, no sé com, potser hi hauria d’haver una matèria específica en el currículum de l’ESO, crec que valdria la pena i els aprenentatges es veurien enriquits. Mentre no hi sigui, el professorat de llengua preservarem en aquesta lloable tasca amb les noves eines al nostre abast.

És en aquest marc (educació comunicació/eines per fer-ho) que vam pensar de treballar el gènere periodístic de l’entrevista amb els alumnes de l’ESO. I lligat amb tot plegat hi ha, sens dubte, el mòbil, receptor i generador d’informació, de què la majoria de l’alumnat disposen. Ens va semblar que aquesta experiència permetia donar a aquesta eina un ús diferent al que estan acostumats i que seria interessant per tres raons: una, per fer més atractiu l’aprenentatge; dos, per millorar l’ús i el coneixement d’aquest giny comunicatiu i tres deixàvem que el mòbil entrés a l’aula com a eina d’aprenentatge i no com l’esca del pecat (només generador d’infraccions).

L’activitat consistia a entrevistar exalumnes de l’institut amb motiu del vintè aniversari del centre per tal d’elaborar un documental amb el recull d’entrevistes i ensenyar aquest reportatge a la comunitat educativa el dia de la Jornada de portes obertes. I crec que va ser una experiència de producció audiovisual reeixida. Tots els alumnes es van convertir en periodistes, en càmeres, en editors i en presentadors de notícies, encara que amb la veu en off i els va motivar l’activitat. També van aprendre a obtenir una informació i a plasmar-la en un document audiovisual que van mostrar a la comunitat educativa. Van ser un total de més de cent entrevistes que ara tenim a la videoteca del centre a disposició de qui vulgui. Podem dir que va ser una primera experiència que ha
de donar pas a altres en aquest sentit i hem d’ampliar el ventall d’activitats que els ajudin a ser crítics, rigorosos, respectuosos, ètics i uns quants atributs més que abunden, sens dubte, però entremesclats amb la imprecisió, el menyspreu, la manca de rigor, el descrèdit, la mentida i el desconeixement.

Xon Sàbat

  • PROJECTE MÒBIL és un material didàctic (blog i DVD), presentat per AulaMèdia, per treballar i reflexionar sobre la tecnologia i l’impacte social i mediambiental de la telefonia mòbil.

  • DVD

    DOCUMENTAL · El Projecte Mòbil (el viatge) vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels telèfons mòbils.

    Si t’interessa adquirir el DVD Projecte Mòbil (el viatge) emplena el formulari que trobaràs aquí, i per una aportació de 15 €, t’enviarem una còpia del DVD a casa. [+]

    Projeccions documental

  • Dóna’m la teva mirada

    dltm0

    Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Una mirada crítica

    Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Una mirada crítica. [+]

    Si vols el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Un matí a la redacció

    umr

    Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 10 € [+]

  • El poder del mitjans

    epdmp

    Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental d'AulaMèdia que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l'audiència. Qui té el poder? Com l'exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]