AulaMèdia | AulaMèdia

El Clam, cinema social

Per al Clam, Festival de Cinema Social de Catalunya, la formació de nous públics és un objectiu estratègic. En primer lloc, perquè els joves són un segment de població especialment sensible des del punt de vista educatiu i, per això, el Clam els vol oferir una activitat pedagògica que té per objectiu la promoció dels valors vinculats als Drets Humans i la sensibilització sobre el valor de l’art i la cultura en general. En segon lloc, perquè en un moment en què l’oferta de productes multimèdia i cinematogràfica és omnipresent i accessible des de múltiples entorns, es fa especialment necessari educar en la lectura i comprensió del llenguatge cinematogràfic i oferir uns productes alternatius a l’oferta més comercial i de lleure. El llenguatge audiovisual s’ha convertit en el mitjà de comunicació per excel·lència (sovint, fins i tot en l’àmbit educatiu), però no té en els currículums escolars –ni de bon tros– el pes que té el llenguatge verbal i escrit.

El plantejament pedagògic del Clam per al públic infantil i juvenil s’orienta, doncs, en dues direccions complementàries: en primer lloc, posar en valor el cinema d’autor en tant que creació artística i en tant que vehicle a través del qual l’autor expressa i comparteix amb l’espectador valors estètics, però també ètics i morals i, en definitiva, la seva visió de la realitat. Des d’aquest punt de vista, no existeix un cinema neutral i asèptic. El Clam ofereix una programació que pren partit, des d’una visió crítica amb la realitat, en favor dels drets de les persones. En segon lloc, en la mesura del possible, facilitar claus interpretatives del llenguatge cinematogràfic i educar la mirada. Tota obra, tot producte audiovisual, porta implícits uns missatges que no només s’articulen i s’expressen verbalment. La imatge i el so també hi juguen un paper essencial per conduir l’espectador a través de l’emoció i de missatges subliminars. Saber identificar i objectivar aquestes percepcions, poder entendre quins són els missatges, és un aprenentatge que facilita la mirada crítica i un rol més actiu de l’espectador front al bombardeig constant d’estímuls audiovisuals.

Per això, des del seu inici, el festival ha proposat unes accions adreçades específicament a la població escolar, consistents en la programació d’unes sessions específiques en horari lectiu. Les projeccions s’ofereixen habitualment en el marc del propi festival, per poder contextualitzar i explicar el sentit de l’activitat. Es complementen de vegades (quan és possible) amb la presència d’alguna de les persones protagonistes del film i amb debats posteriors a la projecció o amb treball a l’aula, amb la oferta d’un material pedagògic que el festival elabora expressament per fer reflexionar sobre els continguts de la pel·lícula i altres aspectes relacionats amb la imatge i la banda sonora i com aquests reforcen el relat i ens transmeten, sovint, conceptes i emocions implícits.

Les pel·lícules es seleccionen seguint els criteris de qualitat cinematogràfica i d’interès social amb què el Clam orienta tota la seva programació. A més, es busca que la temàtica sigui d’interès per a un públic jove i que faciliti la reflexió a l’entorn de qüestions d’actualitat amb què es puguin sentir interpel·lats. Cada any, al voltant d’un miler de joves de Manresa, Navarcles i altres poblacions del Bages visiten el Clam. Tant de bo siguin aquests els futurs amants del (bon) cinema.

Serafí Vallecillos
Director del Festival Clam

És l’hora de l’educació digital crítica, avançada i sobirana

El febrer de 2016 va circular per tot el món digital la imatge d’un Mark Zuckenberg joiós que passejava amb el seu casual wear pels passadissos del World Mobile Congress mentre la resta d’assistents seien abduïts per l’última generació d’ulleres de realitat virtual de Samsung, sense saber que un dels homes blancs, joves i heterosexuals més poderosos del món caminava analògic i desimbolt pel seu costat. Ràpidament la fotografia es va llegir com a prova empírica i metàfora esfereïdora del món distòpic que s’acostava.

Després van venir escàndols polítics com Cambridge Analytica o les multes milionàries a Google per violar la privacitat de menors a través de Youtube i, en paral·lel, el paradoxal culte que nosaltres, la gent normal, rendíem a les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) a través, per exemple, de les compres compulsives a Amazon malgrat saber que maten a poc a poc el comerç local i maltracten els seus treballadors, o el desembarcament massiu de Google a les escoles, malgrat saber que dipositem les dades de centenars de milers de criatures i adolescents en els servidors d’una multinacional dedicada a l’explotació de dades.

Les GAFAM i els seus altres oligopolis digitals i multimèdia cosins germans (BATX o TUNA) són com el doctor Jeckyl and Mr. Hyde: als usuaris ens mostren serveis punters, utilíssims i divertits com Facebook, Intagram, Tik Tok, Gmail, Drive, G Suite for Education, Fornite o Netflix. I cap endins el que aconsegueixen són dades i més dades que després converteixen en publicitat explícita, feeds manipulats i promocionats, campanyes de bots, fake news, aprenentatge automatitzat, vigilància predictiva, resultats de cerca esbiaixats, immersió narrativa o eines de fidelització com els likes, els onboardings i els epic moments… En definitiva un ventall d’estratègies ideades per poder datificar i collar la nostra vida: lligar-nos, retenir-nos, estudiar-nos, vigilar-nos, controlar-nos i, finalment, influir-nos i decidir per nosaltres.

El que està en joc és ben clar: la nostra llibertat de pensament i d’acció. Aquest és el nus del debat i aquest ha de ser el nus de les solucions. Les institucions poden i tenen el deure d’actuar des de tots els àmbits. Per exemple, desactivant oligopolis, protegint la privacitat de dades i invertint en la seva sobirania i seguretat. Un grup de mares i pares aliat amb el col·lectiu Xnet hem treballat en aquesta línia precisament per aturar el monocultiu de Google a les escoles i protegir la privacitat de dades. Hem alertat al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya del que està en joc i de la seva responsabilitat nuclear de protegir els menors d’edat, una responsabilitat que passa perquè habiliti entorns virtuals d’aprenentatge alternatius al G Suite for Education i al Google Classroom. Malgrat que tot apunta a què la seva és una política d’aliança amb Google, mantenim l’esperança de veure si el conseller i la directora d’Innovació actuen a l’alçada dels temps que corren.

Però si parlem de pensament i llibertat, en l’àmbit educatiu no només parlem de les infraestructures tecnològiques de les escoles sinó també d’educació pròpiament dita, de formar-nos en un ús i un coneixement de les tecnologies digitals actiu i empoderant, crític i emancipador, sobirà i segur. I això passa per superar la fase instrumental (quasi ofimàtica) i tecnòfoba (la que tan sols alerta dels perills) de la formació digital i apostar pels coneixements substantius de la història crítica i els sentits de la tecnologia digital i el desenvolupament empoderant d’eines digitals. En definitiva, o eduquem en una tecnocultura crítica, avançada i sobirana o les multinacionals dels Big Data i la intel·ligència artificial pensaran per nosaltres i pels nostres fills i filles.

Cecilia Bayo

Combatre la desinformació des de les aules

Els ciutadans tenim el dret fonamental d’accedir a una informació veraç i contrastada. En l’actual context de sobreinformació, arran de la irrupció d’Internet i la possibilitat de què qualsevol usuari creï i difongui contingut a la xarxa, sorgeix la necessitat de verificar la informació que rebem. Amb aquest objectiu, l’abril de 2019, es va crear Verificat: una plataforma de fact-checking que contrasta el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes.

Aquest any posem en marxa Verificat Escola amb l’objectiu principal de formar els estudiants en el consum crític i responsable de la informació digital. Des de fa uns anys, proliferen la desinformació, la postveritat, les fake news, els rumors, les mentides, etc. I els mitjans de comunicació tradicionals, que pateixen una greu crisi de legitimació per part de la ciutadania, no tenen mans suficients per contextualitzar tot el contingut generat i distribuït a Internet a través de plataformes tecnològiques com Twitter, Instagram, Whatsapp, Tik Tok, i un llarg etcètera.

Aquests canals són els més utilitzats pels joves que avui es formen a les escoles i als instituts. Ells són receptors d’aquesta informació poc fiable i és imprescindible que rebin una educació mediàtica digital que els faci ser competents en detectar-la i contextualitzar-la.

Si bé l’anomenada generació Zeta és nadiva digital i la seva manera de socialitzar-se i comunicar-se es caracteritza per ser híbrida entre entre el real i el digital, no està exempta de ser un target desproveït de protecció vers les notícies falses que circulen per Internet. De fet, un recent estudi de la Standford History Education Group explica que els joves adolescents i, no ho oblidem, futurs votants, es refien de l’aparença del web més que del contingut, focalitzen la seva atenció en el titular, poques vegades consulten més profundament els continguts del web, i depositen la seva confiança en aspectes que poden ser fàcilment manipulats.

Aquesta figura presenta el percentatge de trànsit de diferents fonts respecte als 690 principals webs de notícies d’EUA i a 65 webs de notícies falses. Els llocs es ponderen pel nombre de visites mensuals. Les dades són d’Alexa. | Social Media and Fake News in the 2016 Election, Hunt Allcott and Matthew Gentzkow.

Des de Verificat Escola proposem sessions formatives que van més enllà de l’educació mediàtica tradicional, tot utilitzant tècniques com la lectura lateral, l’ús d’eines digitals i la creació i difusió de continguts contextualitzats. I ho fem amb un doble objectiu: (1) que els joves tinguin eines per a esdevenir crítics davant la desinformació, (2) que es constitueixin com una comunitat activa de fact-checkers que s’articula per a combatre-la. Per això, les nostres formacions inclouen des de l’aprenentatge de tècniques bàsiques de verificació fins a la creació d’un propi canal de comunicació basat en l’ús d’eines i plataformes audiovisuals digitals.

A dia d’avui, estem implementant un curs de fact-checking als alumnes de primer de Batxillerat de l’escola Llor de Sant Boi gràcies a una beca de l’International Fact-Checking Network. Al llarg de l’any, els estudiants, constituïts com una redacció de fact-checking, aprenen a detectar la informació falsa que circula a les seves xarxes i la contrasten, compartint el resultat a través d’un canal de YouTube i perfils a Instagram i TikTok. És la primera generació de fact-checkers formada dins les aules.

Susana Pérez Soler
Responsable d’Educació de Verificat
Elena Salgado Cobo
Assistent pedagògica de Verificat

Ciutat invisible

Si considerem que Internet és un espai on es desenvolupa part de la vida i on es realitzen activitats socials i individuals com jugar, comunicar-nos, fer negocis, consumir, estudiar i treballar, llavors podem concloure que Internet te les característiques del concepte ciutat (espai d’intercanvi entre els membres d’una comunitat que viuen en les proximitats), ara be, la Xarxa no és una ciutat qualsevol, en aquests moments ja és l’entorn humà més gros que ha existit amb un número aproximat de 4.000 milions d’habitants, la meitat de la població mundial.

Cal considerar que Internet se’ns presenta amb unes característiques molt especials com per exemple el fet de no tenir fronteres amb els conseqüents problemes per implantar legislació i per tant la possibilitat de regular-la i organitzar-la d’una manera adequada, està construïda a base d’informació i documentació, per tant totes les accions queden enregistrades i poden ser compartides i estudiades, però sobretot la circumstància més important que la defineix i la determina és la manca de visibilitat i percepció física entre els seus habitants, per tant podríem anomenar Internet amb el terme Ciutat Invisible.

De fet, aquesta falta de presencia física ens aporta un sèrie de problemàtiques noves que són d’una importància cabdal pel desenvolupament i la vida de les persones; la manca de percepció dels perills; la incapacitat per a discernir entre la veritat i la mentida; o la desaparició de la privacitat obliguen a desenvolupar un procés d’adaptació en un nou entorn mai conegut per la humanitat; aprendre amb rapidesa, millorar la capacitat de l’atenció, posseir habilitats informacionals per tal de construir un pensament molt més crític, aprofundir en el reconeixement i la gestió de les emocions i la col·laboració com a sistema únic per a la construcció del coneixement són alguns dels camins que en aquests moments sembla una possible aproximació per aquesta adaptació, però sobretot en un entorn poc organitzat els valors ciutadans són primordials per tal de que la vida humana flueixi i les persones es puguin desenvolupar d’una manera igualitària, saludable i segura, convé promoure els valors necessaris per l’assoliment de la ciutadania digital.

La ciutadania digital es pot definir com les normes de comportament responsable de l’ús de la tecnologia, Mike Ribble és un autor que ha definit la ciutadania digital estructurant-la en 9 elements (Nine Themes of Digital Citizenship. 2011) que ens fa comprendre molt millor els temes a tractar.

Així concloem que l’aprenentatge avui no és només una qüestió de tecnologies sinó que ha d’anar associat sempre a l’aprenentatge ciutadà, de convivència, de col·laboració, de relació (diferents tipus de llenguatges, no només verbals), la gestió de la informació i sobretot el coneixement i la gestió de les emocions en un entorn intervingut per les pantalles.

Internet ha canviat el nostre entorn i sobretot la manera d’aprendre i els continguts del procés d’ensenyança-aprenentatge, per tant els docents hem de guiar aquest procés d’adaptació i desenvolupament, prioritzarem l’adquisició d’habilitats i procediments, per això farà falta que entrem i visquem al mateix lloc on viuen els nins i els joves per comprendre els seus funcionaments i seus ràpids canvis, i sobretot fer-ho sense prejudicis.

Ajo Monzó

El CineBaix Educa

CineBaix som un cinema associatiu sense ànim de lucre, basat en el voluntariat i l’autogestió, que vam obrir les portes el 4 de novembre de 2005 -just ara fa 15 anys- fruit de la mobilització ciutadana que va sortir al carrer per no deixar-se perdre un espai cultural al centre de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca del Baix Llobregat.

El cinema constitueix una eina educativa d’una vàlua inqüestionable. A partir d’un llenguatge propi molt atraient, esdevé una font de coneixement de les societats a través de la història, de l’evolució social, del paisatge i de molts altres àmbits de les ciències humanes que el cinema ha sabut expressar i transmetre. En aquest sentit, a CineBaix treballem per oferir cinema de qualitat (cinema d’autor, cinema europeu, cinema en català, documentals…), que acosti a diferents realitats i cultures , que fomenti la reflexió, el debat i la crítica, i que contribueixi a l’apropament i a l’aprenentatge del llenguatge audiovisual, especialment entre els infants i els joves.

El projecte CineBaix.Educa inclou una oferta específica que varia d’any en any, pensada per als diferents nivells educatius, des d’educació infantil fins a batxillerat i cicles formatius, i també educació d’adults, i oberta preferentment als centres educatius de Sant Feliu de Llobregat però també als centres de la comarca del Baix Llobregat. Aquest projecte té el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu i de la xarxa Europa Cinemas, i inclou tres grans apartats:
1. Cicle “Cinema i drets humans”
2. La Mostra.Educa
3. Sessions a demanda

El cicle “Cinema i drets humans” té dues edicions al llarg del curs: abans de Nadal i abans de Setmana Santa, en les qual s’ofereixen un seguit de pel·lícules per als diferents nivells educatius que pretenen sensibilitzar sobre valors com la solidaritat, el respecte a la diferència, la biodiversitat, la diversitat cultural i lingüística, etc. Cada pel·lícula s’acompanya d’una guia didàctica perquè els docents puguin treballar, a l’aula, el contingut de la pel·lícula tant abans com després de veure-la al cinema. Aquestes sessions són gratuïtes per als centres de Sant Feliu i la resta paguen un preu simbòlic.

La Mostra.Educa és un apartat de La Mostra de CineBaix. Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat, que inclou quatre festivals anuals: Festival de cinema de la Mediterrània i del Llevant, Festival de cinema asiàtic, Festival de cinema llatinoamericà i Festival de cinema africà. En cada un d’aquests festivals, s’ofereixen 3 pel·lícules per als centres educatius, amb l’objectiu principal de donar suport a un canvi social basat en la tolerància, el respecte, la cohesió social i la convivència dins una cultura de la pau. Les sessions són gratuïtes per a tots els centres, tant locals com comarcals.

Les sessions a demanda ofereixen als centres la possibilitat d’organitzar una sessió de cinema amb la pel·lícula que els interessi sobre temes o àrees de coneixement en concret. Aquestes sessions són de pagament.

Pel que fa al futur pròxim, CineBaix estem estudiant la manera d’aprofitar la nostra plataforma virtual, la Sala7.CineBaix.Virtual, que vam posar en funcionament a finals de març durant l’etapa del confinament. D’aquesta manera s’ampliarien, encara més, les possibilitats del cinema com a eina didàctica i permetria fer front a possibles eventualitats derivades de la situació actual.

L’any 2019 més de 10.000 alumnes de diferents centres escolars i edats van passar per les sales de CineBaix en el marc del projecte CineBaix.Educa.

Associació CineBaix
www.cinebaix.cat