El Clam, cinema social

Per al Clam, Festival de Cinema Social de Catalunya, la formació de nous públics és un objectiu estratègic. En primer lloc, perquè els joves són un segment de població especialment sensible des del punt de vista educatiu i, per això, el Clam els vol oferir una activitat pedagògica que té per objectiu la promoció dels valors vinculats als Drets Humans i la sensibilització sobre el valor de l’art i la cultura en general. En segon lloc, perquè en un moment en què l’oferta de productes multimèdia i cinematogràfica és omnipresent i accessible des de múltiples entorns, es fa especialment necessari educar en la lectura i comprensió del llenguatge cinematogràfic i oferir uns productes alternatius a l’oferta més comercial i de lleure. El llenguatge audiovisual s’ha convertit en el mitjà de comunicació per excel·lència (sovint, fins i tot en l’àmbit educatiu), però no té en els currículums escolars –ni de bon tros– el pes que té el llenguatge verbal i escrit.

El plantejament pedagògic del Clam per al públic infantil i juvenil s’orienta, doncs, en dues direccions complementàries: en primer lloc, posar en valor el cinema d’autor en tant que creació artística i en tant que vehicle a través del qual l’autor expressa i comparteix amb l’espectador valors estètics, però també ètics i morals i, en definitiva, la seva visió de la realitat. Des d’aquest punt de vista, no existeix un cinema neutral i asèptic. El Clam ofereix una programació que pren partit, des d’una visió crítica amb la realitat, en favor dels drets de les persones. En segon lloc, en la mesura del possible, facilitar claus interpretatives del llenguatge cinematogràfic i educar la mirada. Tota obra, tot producte audiovisual, porta implícits uns missatges que no només s’articulen i s’expressen verbalment. La imatge i el so també hi juguen un paper essencial per conduir l’espectador a través de l’emoció i de missatges subliminars. Saber identificar i objectivar aquestes percepcions, poder entendre quins són els missatges, és un aprenentatge que facilita la mirada crítica i un rol més actiu de l’espectador front al bombardeig constant d’estímuls audiovisuals.

Per això, des del seu inici, el festival ha proposat unes accions adreçades específicament a la població escolar, consistents en la programació d’unes sessions específiques en horari lectiu. Les projeccions s’ofereixen habitualment en el marc del propi festival, per poder contextualitzar i explicar el sentit de l’activitat. Es complementen de vegades (quan és possible) amb la presència d’alguna de les persones protagonistes del film i amb debats posteriors a la projecció o amb treball a l’aula, amb la oferta d’un material pedagògic que el festival elabora expressament per fer reflexionar sobre els continguts de la pel·lícula i altres aspectes relacionats amb la imatge i la banda sonora i com aquests reforcen el relat i ens transmeten, sovint, conceptes i emocions implícits.

Les pel·lícules es seleccionen seguint els criteris de qualitat cinematogràfica i d’interès social amb què el Clam orienta tota la seva programació. A més, es busca que la temàtica sigui d’interès per a un públic jove i que faciliti la reflexió a l’entorn de qüestions d’actualitat amb què es puguin sentir interpel·lats. Cada any, al voltant d’un miler de joves de Manresa, Navarcles i altres poblacions del Bages visiten el Clam. Tant de bo siguin aquests els futurs amants del (bon) cinema.

Serafí Vallecillos
Director del Festival Clam

Una resposta a «El Clam, cinema social»

Els comentaris estan tancats.