Combatre la desinformació des de les aules

Els ciutadans tenim el dret fonamental d’accedir a una informació veraç i contrastada. En l’actual context de sobreinformació, arran de la irrupció d’Internet i la possibilitat de què qualsevol usuari creï i difongui contingut a la xarxa, sorgeix la necessitat de verificar la informació que rebem. Amb aquest objectiu, l’abril de 2019, es va crear Verificat: una plataforma de fact-checking que contrasta el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes.

Aquest any posem en marxa Verificat Escola amb l’objectiu principal de formar els estudiants en el consum crític i responsable de la informació digital. Des de fa uns anys, proliferen la desinformació, la postveritat, les fake news, els rumors, les mentides, etc. I els mitjans de comunicació tradicionals, que pateixen una greu crisi de legitimació per part de la ciutadania, no tenen mans suficients per contextualitzar tot el contingut generat i distribuït a Internet a través de plataformes tecnològiques com Twitter, Instagram, Whatsapp, Tik Tok, i un llarg etcètera.

Aquests canals són els més utilitzats pels joves que avui es formen a les escoles i als instituts. Ells són receptors d’aquesta informació poc fiable i és imprescindible que rebin una educació mediàtica digital que els faci ser competents en detectar-la i contextualitzar-la.

Si bé l’anomenada generació Zeta és nadiva digital i la seva manera de socialitzar-se i comunicar-se es caracteritza per ser híbrida entre entre el real i el digital, no està exempta de ser un target desproveït de protecció vers les notícies falses que circulen per Internet. De fet, un recent estudi de la Standford History Education Group explica que els joves adolescents i, no ho oblidem, futurs votants, es refien de l’aparença del web més que del contingut, focalitzen la seva atenció en el titular, poques vegades consulten més profundament els continguts del web, i depositen la seva confiança en aspectes que poden ser fàcilment manipulats.

Aquesta figura presenta el percentatge de trànsit de diferents fonts respecte als 690 principals webs de notícies d’EUA i a 65 webs de notícies falses. Els llocs es ponderen pel nombre de visites mensuals. Les dades són d’Alexa. | Social Media and Fake News in the 2016 Election, Hunt Allcott and Matthew Gentzkow.

Des de Verificat Escola proposem sessions formatives que van més enllà de l’educació mediàtica tradicional, tot utilitzant tècniques com la lectura lateral, l’ús d’eines digitals i la creació i difusió de continguts contextualitzats. I ho fem amb un doble objectiu: (1) que els joves tinguin eines per a esdevenir crítics davant la desinformació, (2) que es constitueixin com una comunitat activa de fact-checkers que s’articula per a combatre-la. Per això, les nostres formacions inclouen des de l’aprenentatge de tècniques bàsiques de verificació fins a la creació d’un propi canal de comunicació basat en l’ús d’eines i plataformes audiovisuals digitals.

A dia d’avui, estem implementant un curs de fact-checking als alumnes de primer de Batxillerat de l’escola Llor de Sant Boi gràcies a una beca de l’International Fact-Checking Network. Al llarg de l’any, els estudiants, constituïts com una redacció de fact-checking, aprenen a detectar la informació falsa que circula a les seves xarxes i la contrasten, compartint el resultat a través d’un canal de YouTube i perfils a Instagram i TikTok. És la primera generació de fact-checkers formada dins les aules.

Susana Pérez Soler
Responsable d’Educació de Verificat
Elena Salgado Cobo
Assistent pedagògica de Verificat

Ciutat invisible

Si considerem que Internet és un espai on es desenvolupa part de la vida i on es realitzen activitats socials i individuals com jugar, comunicar-nos, fer negocis, consumir, estudiar i treballar, llavors podem concloure que Internet te les característiques del concepte ciutat (espai d’intercanvi entre els membres d’una comunitat que viuen en les proximitats), ara be, la Xarxa no és una ciutat qualsevol, en aquests moments ja és l’entorn humà més gros que ha existit amb un número aproximat de 4.000 milions d’habitants, la meitat de la població mundial.

Cal considerar que Internet se’ns presenta amb unes característiques molt especials com per exemple el fet de no tenir fronteres amb els conseqüents problemes per implantar legislació i per tant la possibilitat de regular-la i organitzar-la d’una manera adequada, està construïda a base d’informació i documentació, per tant totes les accions queden enregistrades i poden ser compartides i estudiades, però sobretot la circumstància més important que la defineix i la determina és la manca de visibilitat i percepció física entre els seus habitants, per tant podríem anomenar Internet amb el terme Ciutat Invisible.

De fet, aquesta falta de presencia física ens aporta un sèrie de problemàtiques noves que són d’una importància cabdal pel desenvolupament i la vida de les persones; la manca de percepció dels perills; la incapacitat per a discernir entre la veritat i la mentida; o la desaparició de la privacitat obliguen a desenvolupar un procés d’adaptació en un nou entorn mai conegut per la humanitat; aprendre amb rapidesa, millorar la capacitat de l’atenció, posseir habilitats informacionals per tal de construir un pensament molt més crític, aprofundir en el reconeixement i la gestió de les emocions i la col·laboració com a sistema únic per a la construcció del coneixement són alguns dels camins que en aquests moments sembla una possible aproximació per aquesta adaptació, però sobretot en un entorn poc organitzat els valors ciutadans són primordials per tal de que la vida humana flueixi i les persones es puguin desenvolupar d’una manera igualitària, saludable i segura, convé promoure els valors necessaris per l’assoliment de la ciutadania digital.

La ciutadania digital es pot definir com les normes de comportament responsable de l’ús de la tecnologia, Mike Ribble  és un autor que ha definit la ciutadania digital estructurant-la en 9 elements (Nine Themes of Digital Citizenship. 2011) que ens fa comprendre molt millor els temes a tractar.

Així concloem que l’aprenentatge avui no és només una qüestió de tecnologies sinó que ha d’anar associat sempre a l’aprenentatge ciutadà, de convivència, de col·laboració, de relació (diferents tipus de llenguatges, no només verbals), la gestió de la informació i sobretot el coneixement i la gestió de les emocions en un entorn intervingut per les pantalles.

Internet ha canviat el nostre entorn i sobretot la manera d’aprendre i els continguts del procés d’ensenyança-aprenentatge, per tant els docents hem de guiar aquest procés d’adaptació i desenvolupament, prioritzarem l’adquisició d’habilitats i procediments, per això farà falta que entrem i visquem al mateix lloc on viuen els nins i els joves per comprendre els seus funcionaments i seus ràpids canvis, i sobretot fer-ho sense prejudicis.

Ajo Monzó

El CineBaix Educa

Foto: Òmnium Cultural

CineBaix som un cinema associatiu sense ànim de lucre, basat en el voluntariat i l’autogestió, que vam obrir les portes el 4 de novembre de 2005 -just ara fa 15 anys- fruit de la mobilització ciutadana que va sortir al carrer per no deixar-se perdre un espai cultural al centre de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca del Baix Llobregat.

El cinema constitueix una eina educativa d’una vàlua inqüestionable. A partir d’un llenguatge propi molt atraient, esdevé una font de coneixement de les societats a través de la història, de l’evolució social, del paisatge i de molts altres àmbits de les ciències humanes que el cinema ha sabut expressar i transmetre. En aquest sentit, a CineBaix treballem per oferir cinema de qualitat (cinema d’autor, cinema europeu, cinema en català, documentals…), que acosti a diferents realitats i cultures , que fomenti la reflexió, el debat i la crítica, i que contribueixi a l’apropament i a l’aprenentatge del llenguatge audiovisual, especialment entre els infants i els joves.

El projecte CineBaix.Educa inclou una oferta específica que varia d’any en any, pensada per als diferents nivells educatius, des d’educació infantil fins a batxillerat i cicles formatius, i també educació d’adults, i oberta preferentment als centres educatius de Sant Feliu de Llobregat però també als centres de la comarca del Baix Llobregat. Aquest projecte té el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu i de la xarxa Europa Cinemas, i inclou tres grans apartats:
1. Cicle “Cinema i drets humans”
2. La Mostra.Educa
3. Sessions a demanda

El cicle “Cinema i drets humans” té dues edicions al llarg del curs: abans de Nadal i abans de Setmana Santa, en les qual s’ofereixen un seguit de pel·lícules per als diferents nivells educatius que pretenen sensibilitzar sobre valors com la solidaritat, el respecte a la diferència, la biodiversitat, la diversitat cultural i lingüística, etc. Cada pel·lícula s’acompanya d’una guia didàctica perquè els docents puguin treballar, a l’aula, el contingut de la pel·lícula tant abans com després de veure-la al cinema. Aquestes sessions són gratuïtes per als centres de Sant Feliu i la resta paguen un preu simbòlic.

Foto: El Llobregat

La Mostra.Educa és un apartat de La Mostra de CineBaix. Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat, que inclou quatre festivals anuals: Festival de cinema de la Mediterrània i del Llevant, Festival de cinema asiàtic, Festival de cinema llatinoamericà i Festival de cinema africà. En cada un d’aquests festivals, s’ofereixen 3 pel·lícules per als centres educatius, amb l’objectiu principal de donar suport a un canvi social basat en la tolerància, el respecte, la cohesió social i la convivència dins una cultura de la pau. Les sessions són gratuïtes per a tots els centres, tant locals com comarcals.

Les sessions a demanda ofereixen als centres la possibilitat d’organitzar una sessió de cinema amb la pel·lícula que els interessi sobre temes o àrees de coneixement en concret. Aquestes sessions són de pagament.

Pel que fa al futur pròxim, CineBaix estem estudiant la manera d’aprofitar la nostra plataforma virtual, la Sala7.CineBaix.Virtual, que vam posar en funcionament a finals de març durant l’etapa del confinament. D’aquesta manera s’ampliarien, encara més, les possibilitats del cinema com a eina didàctica i permetria fer front a possibles eventualitats derivades de la situació actual.

L’any 2019 més de 10.000 alumnes de diferents centres escolars i edats van passar per les sales de CineBaix en el marc del projecte CineBaix.Educa.

Associació CineBaix
www.cinebaix.cat

Per una alfabetització informacional i mediàtica feminista

Sexisme: Detecta’l. Posa-li nom. Atura’l

Aquests dies (del 24 al 31 d’octubre de 2020) s’està celebrant la setmana mundial de l’alfabetització mediàtica i informacional convocada per la UNESCO, i en aquest context voldria posar èmfasi en la importància de prendre consciència de la necessitat d’incloure la perspectiva feminista i de gènere en l’agenda de l’educació mediàtica, com a compromís ineludible amb la construcció d’una ciutadania crítica, responsable i igualitària. Això suposa, al temps, un alineament amb els Objectius 4 (educació de qualitat) i 5 (igualtat de gènere) de Desenvolupament Sostenible (ODS) assenyalats per Nacions Unides en el marc de l’Agenda 2030.

Vivim en uns temps marcats per les tecnologies de la informació i la comunicació en els quals el repte creixent és pensar críticament sobre els recursos i informacions que utilitzem i compartim. L’alfabetització informacional (mediàtica i digital) és cada vegada més important en tots els contextos de la vida, i ho és molt especialment en l’àmbit educatiu, en totes les etapes, des de primària fins a l’educació superior.

Perquè la informació té valor i cal aprendre a relacionar-nos amb ella sempre des d’una perspectiva crítica i, en conseqüència, ètica. I l’ètica passa per comprometre’ns amb la igualtat i la llibertat que tot ésser humà ha de tindre concedides pel fet de ser-ho i per les quals el feminisme porta lluitant des de fa segles.

La violència masclista té un caràcter estructural vinculat al sistema patriarcal de la societat. Els mitjans de comunicació tenen una enorme responsabilitat, com a vehicles de transmissió de la violència simbòlica sobre la qual se sosté i perpetua el patriarcat, la cultura masclista i desigual que ens envolta.

Jeswin Thomas | Unsplash Photo Community

La violència simbòlica (concepte introduït pel sociòleg francès Pierre Bourdieu en els anys setanta del passat segle) descriu la forma per la qual qui domina exerceix una manera de violència indirecta en contra de les persones dominades, que no l’evidencien o poden fins i tot ser inconscients d’aquestes pràctiques en contra seua. Deriva del poder simbòlic, que té la capacitat de fer veure i fer creure.

Així, el lideratge patriarcal ha implantat un ordre simbòlic apuntalat sobretot per l’educació i els mitjans de comunicació, que molt sovint reprodueixen la superioritat dels homes com a única estructura possible. Tot això ha generat estereotips de gènere que perviuen en la societat i davant els quals és necessària l’educació des de la igualtat. Estereotips que resulten perjudicials tant per a les dones com per als homes, perquè el patriarcat imposa models de masculinitat tradicional que també resulten limitadors i opressius per a ells, sense oblidar a les persones LGTBIQ+ i als qui no vulguen definir-se des d’una percepció binària del gènere.

Els mitjans de comunicació són potents canals de transmissió i reproducció de la violència simbòlica. Els relats i imatges que transmeten estan plagats de sexisme, que pren molts camins… entre altres, la reïficació del cos de les dones, els estereotips, manipulacions i també silencis, quan es dona l’omissió intencionada de referents plurals.

En els últims temps, a més, amb l’arribada de la ultradreta a les institucions públiques, els altaveus dels quals aquesta disposa en els mitjans i xarxes socials generen un devessall quotidià de soroll, desinformació, notícies falses i discursos d’odi molt preocupants i molt perillosos si es consumeixen sense perspectiva crítica.

Infografia elaborada per Dora Sales

Per tot això, l’educació informacional i mediàtica és clau, cada vegada més. Us anime a consultar la Recomanació per a previndre i combatre el sexisme del Consell d’Europa, que recentment ha llançat una campanya de sensibilització titulada Sexisme: Detecta’l. Posa-li nom. Atura’l, el vídeo promocional del qual pot veure’s ací.

És essencial que com a docents ajudem a conscienciar respecte a la importància de contrastar la informació, entendre qui l’ha generada i amb quin propòsit, per a frenar una infoxicació que, entre altres coses, perpetua la violència simbòlica i la naturalització de qualsevol desigualtat. Des dels enfocaments educatius crítics, cal incorporar la perspectiva feminista i de gènere, i treballar per una educació informacional i mediàtica que ajude a entendre la vida de forma més humana, més justa, inclusiva, igualitària i lliure. Per totes i tots!

Dora Sales
Professora titular de la Universitat Jaume I

Entrem a la recta final…

El projecte audiovisual DATUM. Dades, Tecnologia i Drets Digitals entra en la recta final. Desprès d’un confinament molt llarg i unes vacances massa curtes, ja estem treballant en la postproducció que encara durarà algunes setmanes més.

Si tot va bé tenim previst que el DVD del DATUM aparegui a finals d’enguany. La presentació pública de moment no té data a causa de la situació sanitària que vivim actualment.

Aquesta presentació, però, esperem poder emmarcar-la en una nova edició de les Jornades d’Educació Mediàtica, un encontre que tenim previst organitzar els primers mesos del proper any 2021, coincidint amb el 20è aniversari d’AulaMèdia.

DATUM és una coproducció d’AulaMèdia i La Productora, amb el suport d1entretants i Acicom del País València i Encontre.cat de Mallorca.

SI VOLS “COFINANÇAR” AQUEST PROJECTE EMPLENA EL FORMULARI QUE TROBARÀS AQUÍ I FES LA TEVA APORTACIÓ (15, 25 o 35 €) AL COMPTE D’AULAMÈDIA.

AulaMèdia. Educació en Comunicació

Monet Ideal

Era un cinema de barri, un cinema popular d’aquells que feien sessió doble. Juntament amb el cine Monumental, del carrer Sant Pau, era un cinema dels més grans de Barcelona. A l’Ideal projectaven pel·lícules –o films que deien els avis– de reestrena i de sèrie B. Era d’aquells cines que quan tenies gana treies l’entrepà –o el llonguet i la presa de xocolata– que havies portat de casa. Quan hi havia overbooking els espectadors es quedaven de peu dret als passadissos laterals, recolzats a la paret, mirant la pantalla. Carrers de llambordes.

Plovia. Feia temps que no baixava al Poblenou… això que ara en diuen el districte del 22@. Un vell barri on proliferen nous hotels, noves facultats de noves universitats, noves empreses tecnològiques i nous pisos dissenyats sobre el paper. On hi ha una rambla encantadora i on queda alguna empresa de transport, algun restaurant amb encant i algunes xemeneies industrials.

Entrem al nou Ideal – Centre d’Arts Digitals, ens trobem amb un hall amb maó vist i rajoles antigues a la paret, potser per recordar el que va ser i ja no és. Penso: si us plau, que els dissenyadors no ho toquin! Només entrar a la sala gran de projecció, amb més de 1.000 metres quadrats de pantalles, t’endinses en l’obra de Monet. Inconscientment giro sobre mi mateix; sí, crec que l’expressió una “experiència immersiva” és una bona definició.

Tinc una sensació semblant a la primera vegada que vaig entrar a les sales ovals de les Nymphéas al Museu de l’Orangerie a París, impossible copsar-ho tot amb només una mirada. Però a l’Ideal, per un efecte digital, quasi màgic, els quadres de Monet prenen vida: les aigües es mouen, els arbres fimbren per la brisa i els ocells volen sobre els paisatges. Increïble!

Els crítics diuen que les obres, ja siguin literàries, teatrals o cinematogràfiques, han d’estar dividides en tres actes. No sé si aquest audiovisual està pensat així, com un tríptic, però jo em quedo amb el tercer acte, amb l’època que Monet va viure a Giverny: el seu jardí, el pont japonès i les nimfes. Potser l’època més comercial, però sense dubte, la més espectacular i impressionista.

Al mateix temps que hem deixo endur per la música i els colors del pinzells de Claude Monet, intento trobar una definició. Potser… “espectacle”, simplement “espectacle” en podríem dir de tot això. Sí, aquesta podria ser una bona definició!

Impossible veure-ho tot assegut, potser millor de peu per poder assimilar tot el que ens mostren les quatre pantalles de la sala i també els detalls projectats sobre el terra. De sobte hem trobo palplantat en un costat de la sala com aquests espectadors de l’Ideal del segle passat que no tenien butaca.

Al sortir, ja havia parat de ploure.

Francesc-Josep Deó
Director d’AulaMèdia