DVD EL FALS DOCUMENTAL

La idea central del reportatge EL FALS DOCUMENTAL és donar a conèixer i reflexionar sobre aquest gènere documental. S’hi tracten aspectes com la construcció social de la realitat, la crítica al discurs dels mitjans de comunicació i la reflexió artística del llenguatge i dels codis audiovisuals.

El reportatge inclou seqüencies de falsos documentals de referència que s’alternen amb declaracions de Jordi Balló, professor i director del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de Gemma Paricio, professora de Secundària i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de Juan Vaccaro, membre del Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona (UB).

AQUEST DVD INCLOU, A MÉS DEL “FALS DOCUMENTAL” (35′), LA PEÇA “MÉS ENLLÀ” amb més de 20 minuts d’extres.

FORMULARI  DE COMPRA (20 €) AQUÍ:

    Nom:

    Cognoms:

    Adreça:

    Codi Postal:

    Població:

    Primer correu-e:

    Segon correu-e:

    [Emplena el formulari i clica “ENVIAR” i t’enviarem al teu correu les indicacions per fer el PAGAMENT de 20.- €]

     

    Articles destacats 20-21

    Els mitjans de proximitat i l’educació mediàtica

    Mònica Lablanca

    Fa uns dies un bon amic m’explicava la importància de que el seu pare hagués tingut accés a les aules d’adults que es feien al vespre per deixar de ser analfabet i ja, d’adult, aprendre a llegir i escriure. Si traslladem aquesta història als nostres dies, veurem la importància de l’alfabetització mediàtica en els nostres temps. [Llegir més]


    L’alfabetització mediàtica, un repte de la societat digital

    Javier Marzal-Felici

    El confinament i l’aïllament social ha tingut com a efecte secundari la multiplicació del consum audiovisual i de la nostra activitat a les xarxes socials, on mai han circulat tantes notícies falses com en l’actualitat. Tanmateix, és important recordar que ja abans de la crisi pel coronavirus, l’ús de les pantalles pels xiquets, xiquetes i joves estava augmentant de forma molt significativa… [Llegir més]


    Història d’un final de curtmetratge

    Marta Begué

    Flash back. Setembre 2014. Inicio una extraescolar que pretenia ensenyar formes i continguts audiovisuals a adolescents de l’ESO. Amb una carpeta d’idees de guió sota el braç, algun material audiovisual propi, apunts de la carrera de periodisme, i exemples de curtmetratges trets d’internet començava l’aventura sota el lema: “A qui li agradaria fer curtmetratges?” [Llegir més]


    La creació d’una sèrie com a mètode d’aprenentatge lingüístic

    Gerard Segura

    Vam fer una crida a les xarxes i ens va respondre amb molt d’entusiasme en Lluís Margarit, un cineasta jove l’obra del qual desconeixíem. Va impartir dues sessions amb algun exercici pràctic que, vist en perspectiva, expliquen l’evolució del projecte. Quins “trucs” poden fer més atractiu un guió? Què podem fer amb un pressupost de 0€? Què necessitem per a gravar? [Llegir més]


    El muntatge afecta el missatge?

    Clàudia Barberà Miró

    31 d’octubre de 2020, els Mossos d’Esquadra desallotgen la Casa Buenos Aires a Barcelona i TV3 i BTV cobreixen mediàticament la notícia. Les dues cadenes de televisió generen una peça audiovisual per relatar els fets, tanmateix el missatge que en rebem és ben diferent. Les eines que tenim en el llenguatge audiovisual per relatar una història son múltiples… [Llegir més]


    L’ús de la tecnologia

    Gerard Vilanova

    La nova tecnologia està ben instal·lada en la societat. En termes generals l’ha fet progressar, ja que li ofereix la possibilitat de millorar els processos d’informació, comunicació i aprenentatge. Però aquesta possibilitat de millora en moltes ocasions ve acompanyada de problemàtiques derivades del mal ús de les quals no és habitual parlar, almenys fins que ens sentim perjudicats. [Llegir més]


    És l’hora de l’educació digital crítica, avançada i sobirana

    Cecilia Bayo

    El febrer de 2016 va circular per tot el món digital la imatge d’un Mark Zuckenberg joiós que passejava amb el seu casual wear pels passadissos del World Mobile Congress mentre la resta d’assistents seien abduïts per l’última generació d’ulleres de realitat virtual de Samsung, sense saber que un dels homes blancs, joves i heterosexuals més poderosos del món caminava analògic i desimbolt pel seu costat. [Llegir més]


    El Clam, cinema social

    Serafí Vallecillos

    Per al Clam, Festival de Cinema Social de Catalunya, la formació de nous públics és un objectiu estratègic. En primer lloc, perquè els joves són un segment de població especialment sensible des del punt de vista educatiu i, per això, el Clam els vol oferir una activitat pedagògica que té per objectiu la promoció dels valors vinculats als Drets Humans i la sensibilització sobre el valor de l’art i la cultura en general. [Llegir més]


    Ciutat invisible

    Ajo Monzó

    Si considerem que Internet és un espai on es desenvolupa part de la vida i on es realitzen activitats socials i individuals com jugar, comunicar-nos, fer negocis, consumir, estudiar i treballar, llavors podem concloure que Internet te les característiques del concepte ciutat (espai d’intercanvi entre els membres d’una comunitat que viuen en les proximitats), ara be, la Xarxa no és una ciutat qualsevol… [Llegir més]


    Per una alfabetització informacional i mediàtica feminista

    Dora Sales

    Vivim en uns temps marcats per les tecnologies de la informació i la comunicació en els quals el repte creixent és pensar críticament sobre els recursos i informacions que utilitzem i compartim. L’alfabetització informacional (mediàtica i digital) és cada vegada més important en tots els contextos de la vida, i ho és molt especialment en l’àmbit educatiu, en totes les etapes, des de primària fins a l’educació superior. [Llegir més]


    Els mitjans de proximitat i l’educació mediàtica

    Fa uns dies un bon amic m’explicava la importància de que el seu pare hagués tingut accés a les aules d’adults que es feien al vespre per deixar de ser analfabet i ja, d’adult, aprendre a llegir i escriure.

    Si traslladem aquesta història als nostres dies, veurem la importància de l’alfabetització mediàtica en els nostres temps.

    No parlem de saber llegir i escriure, però si de la importància de conèixer i saber utilitzar les noves tecnologies per no quedar-se enrere.

    Parlem de conèixer i entendre com funcionen els canals de comunicació del segle XXI, com ens informem avui dia i el que és més important, com ens arriba aquesta informació i amb quina intenció.

    Nosaltres, els mitjans de comunicació públics, tenim molt a dir i molt a fer. Primer, complir amb la nostra missió: garantir a la nostra ciutadania l’accés a una informació veraç i de qualitat, contrastada i honesta.

    Però no ens podem quedar aquí. Hem de fer un pas més enllà i contribuir a empoderar les persones per fer una ciutadania més crítica vers la informació.

    I per assolir aquest objectiu, des de Cugat Mèdia organitzem des de fa temps, un seguit d’activitats basades en visites al mitjà, divulgació de notícies, denuncia de fake news, xerrades… amb les que pretenem fer una reflexió al voltant del concepte de què és noticia i que no, com es contrasta la informació, com un rumor acaba convertint-se en un fet noticiable i quin nivell de contrast ha de tenir una noticia per decidir publicar-se.

    Activitats que ens permeten reflexionar, no només com hem de desenvolupar la nostra responsabilitat com a periodistes i com a lectors, sinó també com ha de procedir un mitjà de comunicació públic vers la seva ciutadania, quin paper juga els mitjans dins la societat i com contribueix al valor de la democràcia, un dret fonamental.

    Unes activitats que hem agrupat en el canal sota el nom Ull Crític i amb el que volem contribuir a l’educació mediàtica dels nostres fills, dels nostres joves, de la nostra gent gran, dels nostres lectors,… fomentant l’esperit crític per garantir un dret fonamental: el de la informació.

    I ho fem amb la complicitat necessària i imprescindible de les escoles i els instituts de la nostra ciutat. Perquè l’alfabetització mediàtica és un tema que ens afecta a tots, no només als centres educatius, i només involucrant-nos tots els actors, podrem fer una societat més crítica, més plural, en definitiva, més lliure.

    Mònica Lablanca
    Directora de Cugat Mèdia

    Qui ens ensenya cinema?

    “Cinema” (1988) Joan Brossa

    Deia Joan Brossa que “El cinema ens ha ensenyat a mirar” (Anafil, 1987), avui, seguint aquest joc de paraules caldria preguntar-nos… qui ens ensenya cinema?

    Alguns estudis diuen que el cinema és un dels mitjans audiovisuals més utilitzat a l’aula, sobretot pel que fa a il·lustrar els continguts curriculars. En aquest sentit podríem dir que el cinema és una bona eina pedagògica a l’hora de transmetre contigus.

    Per altra banda tenim un col·lectiu de professorat que molt sovint s’endinsa en l’aventura de la producció audiovisual escolar, experiències amb molt de voluntarisme i pocs recursos tècnics, però que moltes vegades tenen un resultat molt reeixit. El cinema té en l’àmbit de l’educació, tant a Primària com a Secundària, un col·lectiu petit però molt actiu de professionals que s’estima el cinema i ensenya cinema a les aules.

    En el marc d’alguns festivals estan creixent espais d’encontre entre el món del cinema i el món de l’educació, aquest és el cas del Festival CLAM de cinema social de Manresa o el FIC-CAT de cinema en català de Roda de Berà, que en la seva programació inclouen “noves zones” de reflexió i debat sobre l’educació i l’audiovisual, amb la intenció d’acostar els dos mons: el pedagògic i el cinematogràfic.

    Però en aquest binomi educació i cinema, volem anar més enllà i preguntar-nos quina és la posició i opinió dels professionals del cinema en relació a l’educació i a l’educació audiovisual en particular. En aquest sentit parlem amb Neus Ballús i Judith Colell candidates a presidir l’Acadèmia del Cinema Català. Dues directores que creuen fermament en el cinema com a eina de transformació social.

    Neus Ballús. “Una acadèmia de portes obertes”.

    Educació i cinema

    Judith Colell -que encapçala la candidatura Cinema i Futur– proposa que l’Acadèmia faci “un pacte amb la Conselleria d’Educació i algunes institucions que ja estan treballant, com Drac Màgic o Cinema en Curs, i també amb festivals de cinema que estan fent una tasca molt i molt interessant de treball amb les escoles. Hem d’ensenyar a veure cinema i hem d’ensenyar a veure cinema català… i en català”.

    «Jo diria que juguem amb l’avantatge, ens diu Neus Ballús de la candidatura Una acadèmia de portes obertes, els espectadors joves estan molt acostumats a consumir audiovisual i en realitat es necessiten més que mai els relats cinematogràfics.» Per aquesta directora cal transmetre al jovent «el plaer per veure cinema, fent-los experimentar que vol dir veure cinema en una sala i veure que és diferent l’experiència compartida de l’experiència individual que podem tenir a casa. Tècnicament és una experiència que ens envolta, que és molt sensorial, que no es pot viure a través ni de plataformes ni de mòbils».

    Judith Colell. “Cinema i Futur”

    Nous espectadors

    Quan es parla de la crisi del cinema, i de l’augment del consum d’altres pantalles, es parla molt sovint d’incorporar nous espectadors a les sales. Però de quina manera es pot incorporar el jovent al cinema català?

    Per Judith Colell «l’única manera de crear nous públics és justament incidint a les escoles i ensenyant a veure un altre tipus de cinema i ensenyant, sobretot, el nostre cinema.»

    En aquest punt Neus Ballús afirma que “cal generar un pont entre la gent que fem cinema i els nous espectadors” i subratlla la necessitat d’ensenyar «llenguatge cinematogràfic i la seva història. És molt important que s’estudiï història del cinema per entendre la seva evolució fer-se’l seu i que ells mateixos -no només com a espectadors- sinó com a creadors utilitzin la plataforma del cinema.» conclou.

    Aquestes son algunes reflexions per un debat sobre com implementar l’educació del cinema a les aules. Un debat per dissenyar i crear «espais» o «amplies zones» de trobada que acostin el professorat i els creadors i creadores audiovisuals.

    Francesc-Josep Deó