completa privacidad http://auip.org/cialis-generico.html Precio más bajo genérico y de píldoras de marca http://auip.org/comprar-kamagra.html Descuentos y bonificaciones http://auip.org/comprar-viagra-generico.html El servicio al cliente en todo el mundo
  • El Festival Internacional de Cinema en Català FIC-CAT dona visibilitat als treballs audiovisuals fets pel professorat i per l’alumnat dels centres docents que creuen i veuen la necessitat l’alfabetització audiovisual i tecnològica. D’aquesta manera va néixer la modalitat CENTRES EDUCATIUS del FIC-CAT, que incentiva la creació i projecta les produccions audiovisuals realitzades per totes les escoles i instituts dels Països Catalans que hi volen participar.

    INSCRIPCIÓ CENTRES EDUCATIUS

  • PROJECTE MÒBIL és un material didàctic (blog i DVD), presentat per AulaMèdia, per treballar i reflexionar sobre la tecnologia i l’impacte social i mediambiental de la telefonia mòbil.

  • El projecte eduCOM.info vol oferir al professorat, reflexions, recursos i experiències per facilitar la implementació de l'Educació en Comunicació a les aules. [+]
  • TEMES

  • AulaMèdia 2001-2011

  • Edicions anteriors

  • Contacte

    AulaMèdia - eduCOM
    Rambla de Catalunya, 10
    08007 - BARCELONA

    ISSN 1699-2245

  • Visites


Proposta per treballar la mirada crítica a l’Educació Infantil

L’objectiu de treballar l’educació en llenguatge audiovisual des de totes les etapes educatives parteix de la base que, aquest llenguatge és molt present a la societat com a transmisor de valors, ideologies i continguts.

No sempre els missatges que vehiculen els mitjans audiovisuals són el més adients pels adults, i molt menys pels infants. El desenvolupament tecnològic ha afavorit una rapidíssima proliferació de tota mena de missatges que quallen en els ciutadans, cada cop més joves consumidors d’aquests productes. Aquest fet fa innegable la necessitat d’incloure l’Educació en llenguatges i missatges audiovisuals a l’escola, a la familia i a la societat.

Cal vacunar els nens el més aviat millor, i per fer -ho, cal educar-los com a espectadors. Com? Ensenyant-los com es fan, i a ser ells mateixos els que els produeixin els missatges, els pensin i així, a mida que van creixent podrán esbrinar el què s’ls hi està comunicant en profunditat. Només així tindrem ciutadans crítics i formats, protegits de l’allau d’informació sabent com filtrar-la en el seu profit.

La proposta que descric a continuació està pensada pels alumnes de P5, de l’etapa d’educació infantil.

Els nens s’asseuen en rotllana i escolten la narració d’un conte. En aquest cas, es tracta de la Serpenteta Clementina, una història d’animals inventada pels mateixos nens i que parla de l’acceptació de les diferències de cada individu.

Després, els nens dibuixen aquella escena del conte que més els ha agradat. El mestre/a agafa aquests dibuixos i en fa un muntatge audiovisual, ordenant-los tal i com es desenvolupa la historia. Sense saber-ho els nens han fet un Story Board de la seva història.

Aquesta és la part més creativa, les imatges mentals que s’han fet del conte es materialitzen en els seus dibuixos, són les seves pròpies imatges. Aquestes imatges van acompanyades d’una música de fons evocativa i amb subtítols en lletra de pal.

El mestre /a ha de tenir certs coneixements tècnics a l’hora de fer el muntatge audiovisual, en aquest cas però, l’ús del programa Imovie facilita molt la tasca per als profans. A mida que els mestres van experimentant, ells mateixos es converteixen en productors i guien les produccions dels alumnes. Junt amb la formació, aquest procés farà que cada cop l’aprenentatge sigui més útil per tots plegats.

Un cop finalitzat el muntatge, se’ls passa a classe. Els nens se n’adonen que són els seus dibuixos i que expliquen la seva història. En fan una tarjeta de presentación pels pares de manera que aquests puguin veure el conte col·lectiu que ha fet tota la classe.

L’objectiu principal, a més de gaudir de la narració i d’il·lustrar-la, és fer-los adonar que les històries que ells miren també han passat per un procés similar abans d’arribar al mitjà audiovisual.

Aquí cal una sessió de reflexió amb els nens i nenes per fer-los conscients del procés, que tot jugant, han realitzat. De retruc es treballa l’expressió oral, els valors de tolerància i respecte, i l’expressió escrita.

Helena Soriano Pons

Bibliografia:

Document l’Educació en Comunicació Audiovisual, aprovat pel Ple del Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual, en sessió de 10 de desembre de 2004. Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual.

Els audiovisuals a l’aula. Aprendre a mirar. Les primeres passes. Els audiovisuals a l’Educació Infantil, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Autors: Cristina Bertran, Neus Casablanca, Roger Llovet, Anna Mackay, Aurora Maquinay, Mariona Pòrtules, Anna Vera i Raquel Vidal. Coordinació: Roger Llovet, Anna Mackay, Aurora Maquinay i Anna Vera.

 

Basat en fets reals

“L’adaptació de la nostra cultura a l’epistemologia de la televisió és gairebé completa; hem acceptat tan totalment les seves definicions de veritat, coneixement i realitat que la irrellevància ens sembla important i la incoherència ens sembla eminentment raonable.” Neil Postman

Fotografies de Víctor Colomer de la sèrie Barcelona és Hollywood.

El fet que una imatge estigui en una xarxa social, en la portada d’un diari, o en un compte particular d’Instagram atorga diversos graus de veracitat o condiciona la nostra visió de la imatge o del fet que s’explica a través d’ella.

L’activitat educativa que es presenta a continuació parteix dels debats que es generen a l’aula cada vegada que un mitjà aprofita la seva credibilitat per fer reflexionar l’audiència sobre realitat i ficció i es trasllada en una experiència d’ensenyament i aprenentatge en el marc de la matèria de Cultura Audiovisual, on la creació de material en diversos formats: fotogràfic i audiovisual, planteja la reflexió al voltant de com formar espectadors crítics per afrontar el nou context de “postveritat”.

Aprendre a crear la pròpia opinió davant l’allau de versions i fonts que ens informen i que rebem, és bàsic en el moment en què estem immersos, on cada vegada és més necessari ser crítics i saber distingir entre allò que és veritat i allò que no ho és.

Per tractar aspectes sobre el tractament i la difusió de la informació a través de la imatge, una de les tècniques que va interessar més i que va generar més debat a l’aula és el fotomuntatge. Un dels exemples que es van treballar a l’aula van ser els fotomuntatges del periodista Víctor Colomer i com a través d’ells donava una nova mirada “cinematogràfica” a les ciutats.

Fent la recerca i l’anàlisi de les diverses propostes fotogràfiques d’aquest autor, van sorgir temes tant interessants com: el motiu de la utilització de blanc i negre en algunes imatges, la versemblança, l’engany, el context on apareixien aquestes imatges… i a continuació vam fer l’exercici de titular i escriure una breu article a peu de foto per aquestes imatges en funció del lloc on es trobessin: un museu, una portada de diari, un llibre de text, facebook… Ens aquests breus articles es desenvolupaven les idees de com en el context de publicació de les imatges (xarxes socials, diaris..) es permetien certs registres i llicències i com els espectadors, podien donar credibilitat a allò que estaven veient i llegint.

Finalment, com proposta de treball, vam anar a fotografiar llocs emblemàtics de Calella, i a través del retoc digital vam crear nous fotomuntatges on vam traslladar l’imaginari cinematogràfic de l’època daurada de Hollywood a la població de Calella.

Per aprofundir més en la temàtica sobre les falses veritats ara en el món audiovisual, a classe vam veure i comentar el fals documental El costat fosc de la Lluna dirigit per William Karel.

En el posterior debat que vam fer, va ser interessant observar, que tot i que per a tot el grup, era la primera vegada que havien vist el fals-documental, la majoria d’ells sabien que aquella ficció on s’explicava que el viatge a la lluna era un muntatge, feia temps que ja circulava per les xarxes, per diverses webs i en coneixien força detalls. De fet, molts d’ells atorgaven més credibilitat al que circulava al voltant d’aquesta fals documental que als fets reals en sí. I això va fer que s’haguessin de posicionar davant de com comprovar la informació del que s’estava explicant, mirar webs, i vam comprovar que hi havia gairebé més fonts que ho desmentien (i que argumentaven la falsa noticia amb múltiples evidències) que no pas les que explicaven la veritable notícia.

Així, a partir d’una documentació videogràfica recuperada de 9,5 mm que ens va proporcionar Festimatge, va sorgir la idea d’elaborar i construir relats plausibles que qüestionessin a través del llenguatge audiovisual les evidències documentals, de la mateixa manera com ho havia fer Karel, i ens vam proposar donar-los una altre vida, una altra mirada.

El procés va començar amb la sinopsis o breu guió i després es va fer una escaleta queta els va servir molt per al moment de l’edició ja que els permetia tenir ordenades les escenes. Per a fer aquest guió i que la història que s’anava a construir fos basada en fets reals calia fer recerca i trobar notícies de successos, que van tenir lloc en aquells anys i que els audiovisuals poguessin documentar. Així que va haver una tasca inicial de buscar idees per a la ficció a l’hemeroteca i cercar portades de diaris, revistes, personatges de l’època que servissin per construir les històries.

A banda d’això, tal i com havíem visionat als falsos documentals, es necessitava també de l’entrevista, és a dir, de falsos testimonis que corroboressin allò que volíem que ens expliquessin les imatges. Així que vam estar uns dies preparant, i lligant els elements que havien de construir aquestes històries més o menys plausibles. A continuació es va procedir a fer el guió il·lustrat , que es podia presentar en format fotogràfic o gràfic. Aquest es va elaborar per seqüències, anotant consideracions tècniques referents a la imatge (tipus de pla, angulació, transicions…) i al so (música, veu en off, efectes sonors…) que es farien servir en cada una d’elles.

Després es va muntar la informació que havíem aconseguit per a la ficció proposada. La seqüència cronològica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials (completament reals, recreacions, testimonis…) i la música com a fil conductor o com a recurs dramàtic de l’audiovisual.

La filmació i part de l’edició es va fer fora de l’horari lectiu ja que no teníem prou hores per dedicar a aquest projecte. I el dia de l’estrena dels falsos documentals es va fer una avaluació compartida on l’objectiu principal d’aquesta fase era que l’alumnat reflexionés sobre el treball realitzat.

Així, a partir del recorregut iniciat en els debats, les propostes fotogràfiques i d’aquesta experiència audiovisual a partir dels falsos documentals, hem iniciat un camí que serveix per a construir aquest esperit crític tant necessari en aquesta era de la sobreinformació que estem vivint.

Fals documental

Gemma Paricio
Professora d’Arts Visuals
INS Euclides

El projecte educatiu del FIC-CAT

Des del seus inicis, el FIC-CAT Festival Internacional de Cinema en Català. Costa Daurada, ha defensat que el missatge audiovisual és una font de coneixements i de comunicació molt potent; que aquest missatge arriba directament a l’inconscient de les persones i crea en gran mesura l’imaginari dels més petits i, per tant, la seva concepció del món i la seva escala de valors.

L’alfabetització audiovisual passa per ensenyar els infants i els joves a interpretar el llenguatge de les pantalles. Si a més a més els alumnes aprenen a crear els seus propis muntatges audiovisuals, abordaran els visionats d’altres creacions (films, sèries, publicitat, informatius…) de manera diferent, i es podran enfrontar a qualsevol missatge amb més coneixements i amb un esperit molt més crític.

Amb aquest plantejament, i des de la 2a edició, el Festival està posant en valor i donant visibilitat als treballs fets pel professorat i per l’alumnat dels centres docents que creuen i veuen la necessitat d’aquesta alfabetització audiovisual i tecnològica, per tal que els nostres infants i joves puguin participar plenament en la societat i la cultura del segle XXI. D’aquesta manera va néixer la modalitat CENTRES EDUCATIUS del FIC-CAT, que incentiva la creació i projecta les produccions audiovisuals realitzades per totes les escoles i instituts dels Països Catalans que hi volen participar.

Els treballs presentats han d’haver estat elaborats pels i per les alumnes i/o amb la seva participació, i poden provenir de qualsevol centre públic, privat o concertat d’infantil, primària, secundària, batxillerat o cicles formatius. Han de ser realitzacions actuals, de qualsevol gènere i format (ficció, animació, documental, videoclip…), a títol individual o col·lectiu, i amb el vistiplau del centre i la responsabilitat d’un professor o professora que n’hagi fet el seguiment. La producció ha de tenir una durada màxima de 15’, en català, i cal haver-la inscrit al web en el període comprés entre octubre i març de cada curs escolar. El Festival té lloc, cada any, a la localitat de Roda de Berà la primera setmana del mes de juny.

A més, i des de la passada 11a edició, el Festival ha fet una passa més amb la voluntat d’esdevenir una plataforma que permeti la creació d’una xarxa col·laborativa i d’intercanvi entre el professorat que encara treballa, malauradament, de forma individual i poc generalitzada. En aquest sentit va organitzar una activitat paral·lela anomenada Trobada Professional de Professorat de Centres Educatius en què van participar els i les docents que tenien produccions seleccionades, així com les persones que treballen l’àmbit de la comunicació audiovisual a l’aula. La jornada va esdevenir un lloc i un espai de trobada i d’intercanvi d’experiències i materials, i on es van aclarir dubtes i metodologies i es va configurar una base logística per posar a l’abast de tots els centres les produccions realitzades. La Trobada també tindrà continuïtat.

Comitè organitzador del FIC-CAT

L’educació en comunicació, una prioritat pel canvi

Quantes vegades hem escoltat que els canvis espanten? Segurament és cert perquè ens atemoreix allò desconegut, però no podem obviar que vivim en un món en constant transformació. L’evolució –configurada per aquests canvis que espanten– s’ha convertit en rutina i no podem donar-li l’esquena. La societat futura, els actuals alumnes de les escoles i instituts, no s’hi pot quedar al marge i se l’ha d’educar amb suficient perspectiva. Considero que actualment hi ha mancances al sistema educatiu, necessitats que queden al descobert perquè s’educa en un altre compàs. O dit d’una altra manera, amb altres prioritats.

Una d’aquestes mancances és l’educació en comunicació, el tema sobre el que vaig fer el meu Treball de Final de Grau. L’any 2022, la meitat de notícies que circulin seran falses. Aquesta dada la recull un dels últims informes, “Prediccions Tecnològiques per al 2018”, de la consultora nord-americana Gartner. A més, afegeix que no hi haurà suficient capacitat ni material tecnològic per eliminar-les. Estem vivint l’era de la infoxicació, és a dir, cada dia ens arriben centenars d’informacions mitjançant diferents vies a les que no sabem quina credibilitat ni atenció prestar-li. Hi ha un excés d’informació molt evident i involuntàriament ens trobem sempre On pel que ens arribi sense saber actuar al respecte. La dificultat actual per tant, no és accedir a la informació com fa uns anys sinó, en rebre-la ser capaç de processar-la, comprendre-la, interioritzar-la i qüestionar-la amb l’objectiu d’estar ben informats. Això és l’evolució, el canvi que s’ha d’explicar. Molts joves no ho tenen clar i associen el moment actual amb l’era de la fàcil informació.

Davant d’aquest panorama, és fàcil plantejar-se una pregunta: S’educa a la societat futura amb prou perspectiva? S’hauria de fer alguna cosa perquè això canviï abans que no sigui massa tard. Sóc de les que pensa que és una bona elecció apostar pels joves, a llarg termini són ells els que canviaran el futur. Per aquest motiu, considero que el problema s’hauria d’eradicar des de baix.

Haurem d’ensenyar-los a comprendre el món mediàtic –o almenys despertar-lis la curiositat per fer-ho– si volem que conformin una societat amb millor perspectiva i amb una visió més crítica dels mitjans. A dia d’avui, encara tenim prou marge i entenc que els canvis espantin –inclús recolzo que es pugui seguir compartint aquesta idea–, però mai s’hauria d’utilitzar com a justificació. No deixa de ser una excusa que impedeix avançar. I més, amb l’educació, que juga amb el futur de tots.

Estel Simó i Morales
Periodista

 

Per comprendre millor la realitat

Com a nova docent de formació professional mai m’hagués preguntat sobre què era l’educació mediàtica; per casualitats de la vida vaig poder endinsar-me en aquest nou enfocament pedagògic gràcies al seminari impartit per AulaMèdia i així vaig conèixer de primera ma la gran feina que realitzen.

Crec que cal reflexionar sobre la generació Z (nascuts a mitjans dels 90), una generació que ha crescut amb les noves tecnologies creant així una gran dependència d’elles. Com a docents tenim el deure d’educar al nostre alumnat sobre educació mediàtica (gestió de la informació, gestió del coneixement, etc.) i ajudar-los a comprendre millor la realitat que els envolta. Ells mateixos han de ser conscients i reflexionar sobre el món que tenen al seu voltant i han d’aprendre a prendre les seves pròpies decisions, a exercir una ciutadania crítica i a créixer com a éssers humans.

Les TIC són una gran eina per a la majoria dels professionals de l’educació i hem de ser capaços i capaces d’adaptar-les amb coherència i de manera òptima a cada situació i a cada context d’intervenció educativa. Per aquest motiu, cal fer un esforç vers la formació i nosaltres mateixos hem de perdre la por a realitzar aquesta tasca tan important com és la d’educar en els mitjans, ja que tenen un gran impacte a la societat en general.

En el meu incipient bagatge en el món de l’educació he pogut observar que l’alumnat actual vol les coses fàcils; es premia la rapidesa, amb el menor esforç possible. Com a nova docent crec que és bo que observin, escoltin i llegeixin i que així puguin treure ells mateixos les seves pròpies conclusions.

L’educació mediàtica ens ofereix justament eines per ajudar a l’alumnat a analitzar el missatge d’una manera crítica i oferir oportunitats per desenvolupar les seves capacitats creatives i habilitats que en el món laboral seran essencials a curt termini (si no ho són ja). Per això és bàsic que es treballin i es desenvolupin en l’àmbit escolar ja des de ben petits cal que les integrin com a part de la seva formació integral com a persones.

Parafrasejant a Mar Romera: “Somos educadores del siglo XXI formados en el siglo anterior para formar trabajadores del siglo XXII que no sabemos en que van a trabajar”. L’educació mediàtica es constitueix així en el nostre escenari de treball i com a tal, l’hem de conèixer i nodrir-nos de tot el que ens pugui aportar.

Romera, M. (2017). “Educar en las emociones” a Gestionando hijos: saber más para educar mejor.

Marta Sánchez Serena
Infermera-Docent

 

 

 

Educació Mediàtica

Més enllà de la pregunta de si cal que entrin, o no, els mòbils a les aules, en l’àmbit de l’educació s’obren algunes preguntes difícils de respondre. Una d’elles fa referència a l’educació en el camp de la comunicació: per quan una educació mediàtica integrada en el currículum de l’educació primària i secundària del segle XXI?

Des d’AulaMèdia fa temps que treballem en la formació del professorat en el camp de l’educació en comunicació, ens preocupa quin ha de ser el seu contingut: l’alfabetització dels llenguatges mediàtics, la comprensió dels continguts audiovisuals, la lectura crítica dels mitjans, etc. Però sobretot ens preocupa la manca d’implementació de l’educació mediàtica a les aules.

Fa anys que es parla de la necessitat d’una educació en el camp dels mitjans de comunicació. Una vegada més cal recordar que a finals del 2008 –aviat farà 10 anys!–, el Parlament Europeu proposava introduir una assignatura d’educació mediàtica en els centres docents. La proposta va ser aprovada en el plenari de l’Eurocambra per 583 vots a favor, 23 en contra i 4 abstencions, i el text subratllava que “l’educació mediàtica cal que formi part dels plans d’estudi de tots els nivells de l’educació escolar”.

Però què ha fet, fins ara, l’administració educativa catalana respecte a l’educació mediàtica? Poca cosa! Malgrat alguns gestos com els convenis sobre el tema signats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (convenis farcits de bones intencions però amb poques propostes), l’educació en comunicació audiovisual continua essent la gran assignatura pendent.

No menystenim el treball que fa el CAC sobre aquest aspecte de l’educació, però una vegada més cal preguntar-nos si és el CAC el que ha d’assumir aquesta tasca, quan és el Departament d’Ensenyament qui ha d’actualitzar el currículum escolar. No podem externalitzar, una vegada més, els continguts curriculars, i molt menys les responsabilitats d’educar en mitjans. Cal que l’administració educativa entomi la responsabilitat d’incorporar l’educació mediàtica en el currículum prescriptiu.

Una educació del segle XXI que no tingui en compte la “comprensió lectora” de l’alumnat sobre els continguts de les pantalles, una societat que només quantifiqui el consum de mitjans però que no valori la capacitat de la ciutadania per generar una mirada crítica sobre els mitjans de comunicació, no només és una societat analfabeta en el camp de la lectura crítica dels continguts mediàtics, és una societat mal·leable i manipulable social i políticament.

Una nova societat –com la que volem crear– implica necessàriament nous continguts en l’educació. Implica, per exemple, que els continguts sobre les ciències de la comunicació entrin per la porta principal a tots els centres docents, no de forma tímida en forma de conveni, de tallers puntuals o de premis escolars. Calen uns continguts competencials adequats als temps que vivim… a la nova etapa que volem viure.

Francesc-Josep Deó, coordinador d’AulaMèdia
[Publicat a Comunicació21 el 29 de juny de 2018]

  • NOU DVD · El reportatge Projecte Mòbil (el viatge) vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels telèfons mòbils.

    Si t’interessa aconseguir el DVD Projecte Mòbil (el viatge) emplena el formulari que trobaràs aquí, i per una aportació de 15 €, t’enviarem una còpia del DVD a casa. [+]

    PROJECCIONS PÚBLIQUES

  • El poder del mitjans

    epdmp

    Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental d'AulaMèdia que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l'audiència. Qui té el poder? Com l'exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD El Poder dels Mitjans. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Una mirada crítica

    Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Una mirada crítica. [+]

    Si vols el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Un matí a la redacció

    umr

    Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 10 € [+]

  • Dóna’m la teva mirada

    dltm0

    Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]