completa privacidad http://auip.org/cialis-generico.html Precio más bajo genérico y de píldoras de marca http://auip.org/comprar-kamagra.html Descuentos y bonificaciones http://auip.org/comprar-viagra-generico.html El servicio al cliente en todo el mundo
  • PRODUCCIONS DE CENTRES EDUCATIUS. Inscripcions obertes fins el 22 de març de 2020. Adreçat a alumnes d’infantil, primària i secundària obligatòria i postobligatòria, en qualsevol modalitat i temàtica, a títol individual o col·lectiu. Cal el vistiplau del centre i la responsabilitat d’un professor o professora que n’hagi fet el seguiment, en el benentès que els treballs no poden superar els 10′ i que s’han d’haver elaborat pels i per les alumnes i/o amb la seva participació. [+]

  • PROJECTE MÒBIL és un material didàctic (blog i DVD), presentat per AulaMèdia, per treballar i reflexionar sobre la tecnologia i l’impacte social i mediambiental de la telefonia mòbil.

  • Llenguatge audiovusal

    En el web EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL hi trobareu alguns dels conceptes essencials del llenguatge audiovisual explicats amb exemples. Està pensat per a suport del professorat o estudiants que treballin el cinema i la televisió a l’aula o per a l’aprenentatge autodidacta. [+]

  • Una ciutadania crítica

    Una ciutadania crítica és una seqüència didàctica creada per a treballar l’anàlisi dels mitjans de comunicació que us pot ser útil en diferents matèries i edats.

    Està organitzat en diferents unitats didàctiques que combinen explicacions de conceptes, activitats per fer amb els alumnes i explicacions sobre com fer aquestes activitats, i que tracten àmbits com la publicitat, els informatius, els videojocs o la manipulació de les imatges. [+]

  • El projecte eduCOM.info vol oferir al professorat, reflexions, recursos i experiències per facilitar la implementació de l'Educació en Comunicació a les aules. [+]
  • TEMES

  • AulaMèdia 2001-2011

  • Edicions anteriors

  • Contacte

    AulaMèdia - eduCOM
    Rambla de Catalunya, 10
    08007 - BARCELONA

    ISSN 1699-2245

  • Visites


Comunicacions a les Jornades

VINE! I PRESENTA UNA COMUNICACIÓ A LES JORNADES 2020

En les properes Jornades d’Educació Mediàtica, que organitzarà la revista digital AulaMèdia, volem donar un ampli espai al professorat que vulgui presentar comunicacions i experiències sobre Educació Mediàtica: producció audiovisual i anàlisi crítica dels mitjans de comunicació a l’aula.

Si vols presentar una comunicació emplena –abans del 12 de desembre– el formulari que trobaràs AQUÍ

Els mòbils a l’aula. Una reflexió crítica.

Els mòbils a l’aula? Una reflexió crítica. Fa temps que el professorat debat si cal prohibir els mòbils a l’aula o si cal utilitzar-los com una eina pedagògica En aquest sentit la taula rodona vol aportar elements al debat, un debat que implica a tota la comunitat educativa sense excepció: famílies, professorat, alumnat… i també administració educativa.

Participen: Carme Altayó (SCKasando), Gerard Vilanova (TIC Activa) Francesc-Josep Deó (AulaMèdia). Modera: Irene Aguilar (periodista).

Volem que les aportacions dels ponents -des de diferents angles- donin una visió global al debat. Una reflexió crítica sobre la tecnologia i els usos socials i educatius dels mòbils.

Dimecres, 27 de novembre a les 18.00 hores
Espai Societat Oberta
C/ Sant Eusebi, 29-31. Barcelona

ATENCIÓ: A totes les persones assistents se’ls lliurarà el DVD Projecte Mòbil (el viatge)

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA AQUÍ

 

“Entre fakes. Educació Mediàtica”

El dimarts 26 de novembre, a 2/4 de 6 de la tarda, al CRP de l’Alt Camp -Carrer Molls de l’Estació, 1 de Valls- tindrà lloc la conferència Entre fakes. Educació Mediàtica, a càrrec de Francesc-Josep Deó. INSCRIPCIÓ GRATUÏTA AQUÍ

María José Recoder: “L’Alfabetització Mediàtica és fonamental per formar ciutadans crítics”

Entrevistem a María José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB, doctora en ciències de la informació i professora titular del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació. Ha exercit la docència a la Facultat des de 1985. Ha estat coordinadora dels Estudis de Doctorat “Informació i Documentació a l’Era Digital”.

Recentment ha estat la responsable de l’edició del eBook Com formar ciutadans crítics? Alfabetització informacional i mediàtica, una obra col·lectiva que ha comptat amb la participació d’un total de 20 autors i autores. Aquesta publicació neix de la “I Jornada d’Alfabetització Informacional i Mediàtica per una Ciutadania Crítica”, celebrada el 30 de novembre de 2018, a la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB).

Com definiria el paradigma comunicatiu en el que ens trobem actualment?
El paradigma comunicatiu actual, en el conjunt del món, està composat pels següents elements:
En primer lloc, cal parlar dels grans holdings empresarials que concentren diferents mitjans. Cal destacar que alguns d’aquests holdings empresarials tenen altres tipus de negocis. Degut a l’existència d’aquests holdings, no comptem amb la independència real que haurien de tenir els mitjans de comunicació.
El següent element és la importància de la premsa de proximitat, això succeeix a tot arreu, no només a Barcelona, a Espanya. La gent vol tornar a tenir informació sobre el lloc on viu.
Una altra qüestió són les xarxes socials i les fakes news, el sensacionalisme, la falta de privacitat. Aquesta característica afecta als consumidors i és que, ha canviat la manera d’informar-nos perquè en aquest nou paradigma ho podem fer a qualsevol hora, en qualsevol lloc i moment.
En aquest context, ens enfrontem amb la idea del ciutadà periodista o periodista ciutadà. La gent no és periodista per fer publicacions a les xarxes, això és terrible. Tanmateix, alguns periodistes s’han convertit en estrelles publicitàries i és difícil diferenciar entre quan és publicitat i quan és informació.
Finalment, hem de tenir en compte les crítiques que ha rebut Google per la tria i el posicionament de les notícies. No s’ha realitzat per qualitat, sinó per vendes.

Com definiria l’Alfabetització Mediàtica necessària en el context actual i per a aquest paradigma que ha definit?
L’Alfabetització Mediàtica resulta imprescindible en el context actual, però també des de fa dècades. Necessitem que l’objectiu principal d’aquesta formació sigui crear ciutadans crítics.

Per què creu que l’Alfabetització Mediàtica és una eina fonamental en la societat actual?
L’Alfabetització Mediàtica és fonamental per formar ciutadans amb capacitat d’observació i de crítica. Moltes persones, en acabar els estudis, es troben amb que la seva única font per seguir formant-se és el que apareix als mitjans de comunicació. Tots nosaltres formem la nostra opinió a través dels mitjans de comunicació. Si no podem diferenciar el que està bé del que està malament, no tindrem cap base, i perdrem la nostra capacitat crítica.

Per què creu que les Ciències de la Comunicació no tenen, en currículum escolar obligatori, el pes que tenen les Ciències Naturals, les Ciències Socials, etc.
Això es deu a que la nostra disciplina és de les que ha arribat més tard. Nosaltres, com a disciplina científica, arribem els últims i costa molt implantar-se en el CV vital. És cert que posar-ho tot en el CV de les escoles és molt difícil, però cal remarcar la importància de les Ciències de la Comunicació en el món en el que vivim.

Quina problemàtica derivada de la falta d’Alfabetització Mediàtica a les escoles destacaria?
Un tema important és el de les xarxes socials i quin ús se’n fa. El rol que juguen els famosos influencers, youtubers, els quals tenen un gran “poder”. Un hauria d’aplicar educació per diferenciar el que és perniciós o del que no ho és. Un dels problemes de la falta d’Alfabetització Mediàtica és que no sabem diferenciar el que és bo del que no ho és. Manca la capacitat crítica dels ciutadans.

La universitat o la facultat de Ciències de la Comunicació pressiona al Departament d’Educació en relació a la introducció de l’Educació Mediàtica? (com a àrea de coneixement? com a sortida laboral dels Periodistes?)
La Facultat com a tal o el deganat no ha pressionat, però sí que hi ha hagut converses. El CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) sí que hi van anar a parlar amb el Departament d’Educació. La resposta sempre és que ha de ser una matèria transversal, però, d’aquesta manera, al final no es porta a terme. Defenso l’Alfabetització Mediàtica a les aules perquè fa por com pot degenerar el periodisme si no hi ha ciutadans capaços de distingir les mentires o els rumors de les notícies reals.
Ara sóc la presidenta d’ATIC (Associació Espanyola d’Universitats amb Titulacions d’Informació i Comunicació) i des d’aquesta organització, ens vam reunir amb un alt responsable del ministeri d’educació per plantejar la importància de l’Alfabetització Mediàtica a les aules. Ell ens va contestar que les competències són de cada comunitat autònoma i no hi podia intervenir, però que estava d’acord amb el nostre plantejament.

Quina iniciativa per promoure l’Alfabetització Mediàtica destacaria?
Destacaria el programa “Premsa a les escoles” del Col·legi de Periodistes de Catalunya i totes les accions que desenvolupeu des d’AulaMèdia.

Quin creu que és el paper dels periodistes a l’hora de desenvolupar accions i projectes entorn a l’Alfabetització Mediàtica?
El fet de ser periodista no et capacita per anar a fer accions d’Alfabetització Mediàtica. Els periodistes haurien de fer bé la seva feina. Ser periodista significa ser honest i responsable amb la feina que desenvolupes.

On creu que hem de buscar el suport necessari per tal que l’Educació Mediàtica tingui el pes necessari a les escoles?
D’una banda, el govern de la Generalitat i, tanmateix, ens haurien d’ajudar, els centres, els mestres, les biblioteques escolars, els col·legis professionals, les facultats de comunicació. Tothom té un paper important en la implantació de l’Educació Mediàtica.

Irene Aguilar

Pensament crític

Recentment el Consell Escolar de Catalunya (CEC), concretament la subcomissió de cultura digital, ha fet públic l’informe Els dispositius mòbils als centres educatius, on es recull la necessitat d’utilitzar-los com a eines pedagògiques de forma responsable i crítica a l’aula.

L’informe afirma que “el currículum de secundària no recull amb prou detall el desenvolupament del pensament crític i caldria reforçar la formació dels docents en aquest aspecte”. Proposa, per tant, ampliar el currículum de l’ESO, i al mateix temps posa especial atenció a la formació actualitzada dels docents.

Ai las! Paraules grans aquestes: “pensament crític”. Aquest concepte que, en el camp de l’anàlisi dels mitjans de comunicació, entronca amb l’Escola de Frankfurt (Institut d’Investigació Social) i els estudis culturals de l’Escola Birmingham que, al seu torn, connecten directament amb l’educació en mitjans o educació mediàtica.

En aquest sentit sorprèn, agradablement, l’anàlisi de l’informe i algunes afirmacions com “el pensament crític no pot deixar d’abordar la reflexió sobre el poder i les noves tecnologies”; o les propostes que es recullen, com per exemple, la necessitat d’introduir el “pensament crític de forma explícita en els centres a través de les programacions didàctiques i projectes”. Considera que aquesta introducció és urgent “perquè els canvis tecnològics han modificat molts dels hàbits i els costums que només fa unes dècades semblaven inamovibles”.

Dona la sensació que l’informe del CEC radiografia i analitza correctament la situació, deixant potser de banda i sense analitzar la tecnofòbia d’un sector important del professorat. Malgrat tot, sembla que planteja correctament la “fórmula sobre la pissarra”, però la pregunta torna a ser la mateixa d’altres ocasions: l’administració educativa desenvoluparà i implementarà correctament aquesta “fórmula sobre la realitat”? Desenvoluparà solucions per resoldre les mancances o els errors detectats i recollits en l’informe? Com, per exemple, la necessitat d’una formació inicial i continuada del professorat en aquest camp, o les mancances en el currículum, entre d’altres.

Llegint l’informe del CEC és inevitable preguntar-se quin ha de ser el futur de l’educació, quins han de ser els continguts que reculli el currículum escolar? Quines han de ser les competències de l’educació mediàtica o de l’educació digital?

En una entrevista a TV3, a principis d’agost passat, el filòsof i polifacètic Alessandro Baricco, preguntat pel futur de la civilització, deia que “no ens podem permetre el pessimisme, tampoc ens podem permetre un optimisme estúpid. Però la lucidesa i el realisme sí. Els raonaments obvis, ganduls, contra els aparells digitals, contra el món que estem vivint, ens fan perdre un temps que hauríem d’invertir combatent en una batalla que és molt més important i molt fascinant: la construcció real d’una nova civilització”.

Potser és així com diu el filòsof. Potser sí que perdem molt de temps en el debat, però és inevitable preguntar-se: quina administració posarà fil a l’agulla per aconseguir una educació on s’incorpori el pensament crític d’una forma decidida, amb lucidesa i realisme? Quines propostes educatives farà l’administració per saber com analitzar els continguts dels mitjans de comunicació, o saber com utilitzar la tecnologia digital/audiovisual en l’educació? Quin paper ha de jugar el “pensament crític” en l’educació del futur, en la “nova civilització” que proposa Baricco?

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia
[Publicat inicialment a comunicació21]

La UE obre les portes a l’alfabetització digital

Millor tard que mai. Tot i que ja fa força anys, per no dir dècades, que al menys una part del nostre sistema educatiu, i també plataformes com AulaMèdia, porten demanant una educació mediàtica i/o digital, sembla que la Unió Europea ha decidit posar fil a l’agulla sobre els perills que una societat desinformada té per als seus ciutadans, apostant per l’alfabetització digital com a un dels possibles remeis contra la desinformació. Així s’afirma a la comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions que du per títol La lluita contra la desinformació en línia: un enfoc europeu, signat des de Brussel·les el 26 d’abril de 2018.

Un document que entén la desinformació, fruit d’interessos econòmics i polítics però també, podríem afegir, de carències competencials digitals i/o informacionals, com un perill que “erosiona la confiança en les institucions i en els mitjans de comunicació digitals i tradicionals i perjudica a les nostres democràcies obstaculitzant la capacitat dels ciutadans de prendre decisions informades.” Afirmació que deixa caure una defensa acrítica del paper i poder dels mitjans tradicionals abans de la irrupció d’Internet i les Xarxes Socials (XXSS). Xarxes que, si més no, son contemplades com “una possibilitat de que els processos democràtics siguin més participatius e inclusius” i, alhora, com eines per a “difondre desinformació a gran escala, i amb una velocitat i una precisió de selecció dels destinataris sense precedents”.

En contraposició, els anomenats mitjans tradicionals europeus son descrits com quelcom subjecte a “una àmplia sèrie de lleis sobre imparcialitat, pluralisme, diversitat cultural, contingut perjudicial, publicitat i contingut patrocinat”, tot i que, sent generosos, aquests mitjans han demostrat en més d’una ocasió no estar a l’alçada d’aquestes expectatives d’imparcialitat. Però, què s’hi pot fer si, segons una enquesta de l’Eurobarometre, una part important de la ciutadania de la UE considera que la ràdio, la televisió i la premsa en paper son els mitjans de comunicació més fiables enfront webs d’allotjament de vídeos o les XXSS, que tot i així son els mitjans informatius preferits pels enquestats més joves? Doncs ser optimistes i esperar que la sensació d’amenaça que suposen les notícies falses, la postveritat o el fet de que els algoritmes que condueixen les nostres existències digitals facin d’aquestes una cambra d’ecos (on trobem el que ja coneixem i/o reafirma la nostra visió del món que ens envolta), sigui suficient, com sembla que ja ho és per a la Comissió, per a considerar que l’alfabetització digital és ara, potser més que mai, una necessitat.

I una, a més, compartida per una majoria de la ciutadania de l’Unió, de la que un 83% considera, per exemple, que “les notícies falses representen un problema per a la democràcia en general” i que “l’educació i l’empoderament dels usuaris per a utilitzar i accedir millor a la informació en línia, així com informar als usuaris quan un ordinador zombi generi i divulgui contingut, son mesures que les plataformes en línia poden adoptar i que tindrien un gran impacte en la prevenció de la propagació de la desinformació”. Un primer pas cap a una demanda en ferm d’una formació en alfabetització digital que també es recull des de la pròpia Comissió, que alhora considera que “El desenvolupament de competències fonamentals i digitals al llarg de tota la vida, sobretot en el cas de persones joves, resulta essencial per a enfortir la resiliència de les nostres societats a la desinformació.” Competències contemplades dins el Marc de Competències Digitals per als Ciutadans, que van de l’alfabetització informacional i datística fins a la creació de continguts digitals, passant per la seguretat i el benestar a Internet. Però, a més, aquesta comunicació proposa enfortir el seus objectius a través de l’augment de la transparència informativa, més diversitat informacional, el foment de la credibilitat informativa, la creació de solucions que incloguin la cooperació entre autoritats, plataformes en línia, anunciants o també periodistes.

Una lloable declaració d’intencions semblant a d’altres anteriors en el temps, tan esperançadores sobre el paper com finalment decebedores per poc o gens aplicades a la pràctica. Esperem que aquesta crida a l’alfabetització digital de la ciutadania no absorbeixi partides reservades per a altres iniciatives més modestes però en la mateixa direcció, generant una desmobilització capaç de deixar un buit formatiu en alfabetització digital que, estant d’acord amb la UE, és ara encara més important que mai.

Eduardo Martínez Gómez

Mitjans locals per a l’educomunicació

En els últims anys, s’albira un creixement d’iniciatives d’educació mediàtica entre centres escolars a Catalunya i mitjans de comunicació locals, que observen la media literacy com a assignatura pendent i no complementària. Una unió que neix de la voluntat d’ambdues institucions per formar les futures generacions en vista d’un benefici compartit a l’àmbit individual i col·lectiu. I ho identifiquen professionals de l’educació i de la comunicació, com també ho fan alumnes.

Es percebia en un grup focal realitzat amb alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Giola, de Llinars del Vallès, en què els i les estudiants valoraven positivament la sortida dels treballs acadèmics de l’entorn educatiu als mitjans. A l’assignatura de llengua catalana se’ls oferia la possibilitat de publicar en els diaris locals El 9 Nou o PuntVallès les peces més ben elaborades. I no només ho apreciava l’alumnat, sinó també familiars, persones conegudes, el centre escolar i fins el mitjà d’informació.

Mentre l’activitat representava un altaveu per l’alumnat, seguien el currículum escolar i podien aplicar-lo en un context real dins el mitjà de comunicació. L’excepcionalitat de la iniciativa i el protagonisme com a productors de contingut els atorgava una responsabilitat que, pel que deien, acostumava a anar lligada d’una motivació extra per realitzar bona feina en tant que podia difondre’s. Alhora, l’exercici els transmetia coneixements sobre el funcionament i l’estructura dels mitjans de comunicació i, per una altra banda, presentava noves maneres d’apropar-se a la informació, a les narratives digitals i audiovisuals, i fins i tot els permetia adreçar-se al món professional per primera vegada!

Tot plegat es feia paler en l’opinió de periodistes, educadors i educadores en el treball de final de grau de periodisme que vaig realitzar sobre la interacció entre mitjans de comunicació locals i centres educatius de Catalunya -per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)- on també s’emmarca el focus group esmentat. En premsa o audiovisual, la resposta dels col·lectius sempre havia estat positiva, tret d’algun cas en què la manca de coordinació o entesa no havia estat l’oportuna per a dur a terme l’activitat.

El fet és que dels 76 professors i professores enquestades en la recerca, la majoria assenyalaven una millora en les competències socials i comunicatives de l’alumnat que, si més no, podien apreciar-se a llarg termini. Altrament, enunciaven que la convergència entre mestres i professionals de la informació elevava els productes acadèmics finals, i el resultats assolien una vessant qualitativa i tècnica molt més interessant.

Al mateix temps, la simbiosi entre centres docents i mitjans possibilitava aportar contingut a l’emissora, televisió o diari en qüestió, el qual també és un incentiu pels mitjans locals que no gaudeixen d’una gran producció de contingut. Però, a més a més, asseguraven que el conjunt nodreix la cultura popular de la localitat i els mitjans de comunicació locals també compleixen el funcionament de servei públic en obrir-se a la població.

Sense perdre de vista l’objectiu de dotar d’esperit i actitud crítiques a infants i joves, l’ideal seria oferir-los les eines per reflexionar sobre les noves formes de comunicació de l’ecosistema mediàtic i informatiu, en tant que l’accessibilitat i la connexió a la xarxa és directa, constant i creixent. Tal com mostra l’últim informe de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 69,8% de nenes i nens espanyols d’entre 10 i 15 anys disposa d’un mòbil, però el seu accés a la finestra d’internet a través d’altres dispositius és abans dels 10.

Així, les iniciatives d’alfabetització mediàtica entre mitjans de comunicació municipals i centres docent representen una via d’aprenentatge comú per apoderar-los individualment, gaudir de la informació i integrar-la a les rutines de manera saludable. Perquè consumir és senzill, el difícil és analitzar el fluid de missatges que rep la persona usuària, que l’influeixen sense informar-la explícitament. Més quan arriben a les edats més primerenques i, per tant, poc madures.

Clàudia González Deumal

Fotografies: COMSOC

  • DVD

    DOCUMENTAL · El Projecte Mòbil (el viatge) vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels telèfons mòbils.

    Si t’interessa adquirir el DVD Projecte Mòbil (el viatge) emplena el formulari que trobaràs aquí, i per una aportació de 15 €, t’enviarem una còpia del DVD a casa. [+]

  • Dóna’m la teva mirada

    dltm0

    Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries.

    Si t’interessa adquirir aquest DVD el pots sol·licitar aquí per 18 €

  • Una mirada crítica

    Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Una mirada crítica. [+]

    Si vols el pots descarregar aquí per 10 € [+]

  • El poder del mitjans

    epdmp

    Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental d'AulaMèdia que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l'audiència. Qui té el poder? Com l'exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 10 € [+]

  • Un matí a la redacció

    umr

    Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 10 € [+]