completa privacidad http://auip.org/cialis-generico.html Precio más bajo genérico y de píldoras de marca http://auip.org/comprar-kamagra.html Descuentos y bonificaciones http://auip.org/comprar-viagra-generico.html El servicio al cliente en todo el mundo

La urgència de l’educació en imatge: el llenguatge cinematogràfic

ecpf

butacas

En una societat on l’audiovisual és central a l’hora de mostrar la realitat i comunicar missatges, es podria pensar que el coneixement de les bases d’aquest llenguatge és generalitzat. I és així en certa manera: progressivament els rols de consumidors d’imatges i productors d’aquestes s’acosten, amb infinites eines a l’abast per a generar o modificar imatges, donant la falsa imatge de control d’aquest mitjà. Però més enllà del domini d’uns codis audiovisuals específics i d’unes eines cada cop més accessibles a nivell tècnic resulta evident que els i les espectadores esdevenen, paradoxalment, cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica. És per això que resulta inexplicable –o d’una evidència preocupant- que el llenguatge cinematogràfic en concret, i audiovisual en general, siguin encara assignatures pendents, i no estigui plenament integrat al currículum dels centres educatius.

En aquest context es fa evident la importància de facilitar eines per a desenvolupar una consciència crítica envers el llenguatge audiovisual, especialment en el marc educatiu. I en aquest sentit, el cinema és clau per assolir les competències que permeten analitzar degudament les imatges, facilitant el trànsit de consumidors a espectadors crítics.

7cinema

Formar una ciutadania amb capacitat de llegir i descodificar imatges de manera crítica resulta tan prioritari com posar a l’abast les eines per al descobriment i gaudi de la cultura cinematogràfica. Ensenyar a mirar és quasi tan vital com posar en valor la memòria col·lectiva a través de la conservació del patrimoni cinematogràfic comú. Resulta paradoxal, doncs, que en l’àmbit educatiu sovint es depengui de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats.

Dins els objectius genèrics que marca la Llei del Cinema, els Serveis Educatius de la Filmoteca treballen per apropar la cultura cinematogràfica a les escoles i instituts, oferint eines i recursos a aquests docents a través de projectes estables d’educació en la imatge i promoció de la cultura cinematogràfica amb el programa Filmoteca per a les escoles o l’Aula de Cinema entre d’altres. Sense voluntat de substituir les tasques necessàries que serien pròpies del Departament d’Ensenyament, aquests projectes constitueixen un recurs més per a centres educatius que volen apropar-se al cinema

Unes eines efectives, però que requeririen d’un marc molt més desenvolupat d’implantació de l’educació audiovisual en l’àmbit educatiu formal, per tal de resultar veritablement útils. Davant l’escenari actual, aconseguir-ho de manera urgent és el veritable repte.

Noemí Sas Castilleja

Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya

Educació en Comunicació i innovació

ecpf

pantallahome2La ingenuïtat ha estat probablement un dels trets de la nostra trajectòria personal i professional. Encara no sabem si això és una virtut o un defecte. En qualsevol cas, aquesta ingenuïtat s’ha tornat a posar de manifest en aquests nous temps en què la innovació educativa ha aparegut com un producte mediàtic de consum.

En algun moment vam tenir l’esperança que enmig d’aquests rituals de devoció innovadora, aparegués la necessitat de l’alfabetització mediàtica. Però no. L’Educació en comunicació audiovisual no apareix en el programa d’acció dels gurús de la innovació. La reflexió, l’anàlisi, el sentit crític no formen part del seu vocabulari ni de les seves prioritats.

Com en altres ocasions, apareix l’enlluernament per la paraula i l’oblit del concepte; apareix el protagonisme i el vedetisme de moqueta i s’oblida el principal agent, l’alumnat i les seves necessitats.

tecnorde

La maximització de la pirotecnologia educativa fa més goig, és més espectacular, llueix més que no pas l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació, posem per cas, que és una cosa que no es veu, que no es pot col·locar a l’aparador dels centres, que no serveix per deixar esbalaïdes les AMPES. Ai l’aparença! Què bo seria que ens convencéssim que els coneixements merament instrumentals no porten gaire lluny! Capacitant els alumnes només en l’ús de les tecnologies, sense càrrega analítica i crítica, no es garanteix que les facin servir de manera creativa o educativa.

Mentre, la l’Educació en Comunicació segueix encallada. Segueix sense avançar significativament. Professorat, equips directius de determinats centres li administren oxigen perquè segueixi latent, en vida; però ni les instàncies polítiques defineixen noves (de veritat) estratègies educatives estructurals a favor de l’alfabetització mediàtica, ni els mitjans de comunicació públics han mogut fitxa per produir un salt rellevant en qüestions tan peremptòries com les relacions ètiques dels nois i noies amb la tecnologia i les pantalles; o en la necessitat d’expulsar els mecanismes de domini masclista entre els adolescents, aspectes on la dimensió mediàtica té tanta responsabilitat. I és que la veritable innovació educativa és, especialment, l’anàlisi crítica i el progrés ètic.

Cinescola

Dues passes endavant…

ecpf

2pases

Reflexionar sobre l’estat de l’educació en comunicació, o sobre qualsevol altre aspecte de l’àmbit educatiu, ens aboca gairebé directament a la teràpia de grup. És inevitable que ens desfoguem, que expliquem les misèries quotidianes de com el professorat voluntarista és marginat o menystingut o ignorat dins els claustres… Sí, potser és una visió melodramàtica però amb cert fonament. I sé que no diré res de nou però seguim amb un format d’escola del s. XIX, professorat del XX i alumnat del XXI.

Ara bé, podem pintar un panorama menys apocalíptic? De veritat res ha millorat els darrers anys? Almenys les eines han millorat, i molt. Càmeres digitals, telèfons mòbils i tauletes han posat la comunicació a l’abast de tothom (perdoneu la frase feta). I tot i que ho pot semblar, no és un argument tecnologista. Almenys per a mi. Quan vaig començar a pasturar per les aules d’aquest país, la meva feina, més que de formador, semblava la d’un tècnic informàtic de manteniment. Era un “arreglacables”. Ara, sortosament, em puc oblidar dels problemes que donaven les eines i centrar-me en el més important: el contingut.

cables

És un petit pas, però és suficient? Com deia Galeano fem dues passes endavant i la utopia en marxa deu més enllà. Els darrers anys, mentre hem estat entretinguts en debats endogàmics que volen arreglar-ho tot i no concreten en res ens ha passat per davant la «revolució» de les xarxes socials (un altre dia discutim si són revolució o no), les primaveres àrabs, l’enèsima llei d’educació retrògrada…

Però no perdem l’esperança, es veu llum al final del túnel. Hi ha qui pensa que això de l’educació en comunicació és una gran innovació educativa. I això de la innovació està molt de moda. Sí, és cert, no podem caure en la trampa. Les modes són efímeres i bàsicament serveixen per embolcallar bé el producte i així vendre més matrícules a la privada-concertada, o per al medallisme del “eiquecadacopensapropemésafinlàndia” dels polítics de torn a la pública. Però qui sap? Siguem optimistes. Si això de la innovació s’ha convertit en un mantra, potser de tant repetir-ho, s’acabarà convertint en veritat.

Dídac Roger
Kineina audiovisuals

La mà dura que sosté els mòbils

xina2

Explotació, abusos i repressió a les fàbriques de la indústria electrònica a la Xina

Tristament ho sabem. Sabem que els nostres telèfons mòbils i altres aparells electrònics estan fets amb minerals de sang. En canvi potser no sabem que la continuació de la cadena de subministrament de l’electrònica està igualment plena de vulneracions dels drets humans.

A la Xina, el principal país exportador d’aparells electrònics del món, més de 5 milions de persones treballen a les fàbriques d’aquest sector. Foxconn, d’origen Taiwanès, és el major fabricant per contracte del món i dóna feina a gairebé un milió i mig de persones només a la Xina. Entre els principals clients de Foxconn hi ha Apple, Dell i Hewlett-Packard entre d’altres.

Al 2010, una onada de suïcidis a Foxconn va alertar de la duresa de les condicions de les fàbriques a l’opinió pública. Aquesta informació, que sí que va transcendir, va atacar la imatge de les marques que hi contractaven la fabricació, sobretot Apple. Sabem quina mena de condicions de treball pot empènyer a decisions tan desesperades?

xina1

La direcció de les empreses gestiona el personal de les fàbriques amb mà dura i agressivitat, i imposa sistemes de penalització inhumanes i degradants, com mordasses a qui parla massa o multes econòmiques per errors comesos. Un del primers suïcidis va ser el d’un treballador que havia extraviat un prototip d’IPhone. Abans de morir va declarar que havia estat apallissat a casa seva en un registre.

Les línies de producció no poden aturar-se i les persones que hi treballen no poden moure-se’n sense permís. Les seves jornades de treball són extenuants, de 6 dies i prop de 100 hores a la setmana en alguns moments de l’any de pic de feina. Els salaris continuen estant molt per sota dels salaris dignes per viure, cosa que obliga a moltes persones immigrants de zones rurals a haver de deixar les criatures al poble amb altres parents perquè no es poden permetre un habitatge per a la família a la ciutat. Viuran al polígon on tindran plaça en dormitoris d’unes 8 persones. També les força a demanar hores extraordinàries de feina per complementar el sou, tot i que el més habitual és que l’empresa les obligui a fer-ne per sobre del que estan disposades a fer, imposant-los objectius de producció elevadíssims. La planta de Foxconn a Zhengzhou, per exemple, assemblava el 70 per cent dels IPhone6 a un ritme de 200.000 unitats per dia.

Un dels punts més foscos és la salut i la seguretat a les fàbriques. La indústria electrònica és intensiva en productes químics cancerígens, com el benzè i l’arsènic, utilitzats en la producció de semiconductors, o l’hexà, un dissolvent molt tòxic utilitzat per netejar les pantalles tàctils dels mòbils i que pot causar greus danys al sistema nerviós. Les persones treballadores manipulen aquests productes sense la protecció adequada i sense ser coneixedores dels riscos que això comporta.

xina3

La inexistència d’una cultura de la seguretat laboral està directament relacionada amb la manca de sindicats lliures, que a la Xina estan específicament prohibits. A cada fàbrica només hi pot haver un sol sindicat, controlat per l’empresa i integrat a la Federació Nacional de Sindicats de la Xina creada pel govern. Un sindicat que no és capaç de canalitzar les demandes de la plantilla ni de representar els seus interessos.

I ja som al cap del carrer, perquè sabem, això sí que ho sabem, que no hi pot haver millores en les condicions laborals ni a la Xina ni enlloc sense llibertat d’associació, un dels drets humans més bàsics i més vulnerats a la indústria electrònica. Només l’organització dins i fora les fàbriques pot portar avenços per a les classes treballadores. A la Xina, nombroses vagues i protestes de masses no organitzades tenen lloc anualment sota una forta repressió ordenada pel govern. Però què n’arribem a saber de la lluita d’aquests milions de persones que treballen per fabricar els mòbils que tenim a les mans?

Alba Trepat
Setem Catalunya / Electronics Watch

L’Educació Mediàtica a un clic!

3dvds

AulaMèdia. Educació en Comunicació ofereix un nou servei. Fa pocs dies AulaMèdia ha posat en línia -i en alta qualitat- alguns de les seves produccions audiovisuals per facilitar-ne la seva adquisició i visionament per part de totes les persones interessades en els mitjans de comunicació audiovisuals. Especialment pel professorat que treballa, o vol treballar, l’Educació Mediàtica a les aules des d’una perspectiva expressiva, analítica i crítica.

Aviat afegirem més materials audiovisuals d’AulaMèdia, com la col·lecció de 4 reportatges de Darrere la Pantalla (4 reportatges dedicats ha explicar el funcionament de la televisió, els informatius, els dramàtics i la publicitat en televisió). En aquesta pàgina també hi penjarem alguns materials d’accés lliure: entrevistes, extres, etc.

Des de fa anys AulaMèdia realitza aquest tipus de materials audiovisuals, ja que pensem que cal “elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació; actualitzat i que vagi més enllà de la pura descripció del funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupi també l’anàlisi crítica dels continguts.”

Entenem que aquests materials son bàsics si volem implementar realment l’Educació en Comunicació o Educació Mediàtica en el currículum de les diferents etapes de l’educació obligatòria.

Ja es poden descarregar els 3 primers reportatges d’AulaMèdia des d’AQUESTA PÀGINA.

 

 

Xerrada sobre el “Fora de quadre”

la_mandarina

En aquesta xerrada parlarem i visionarem tot allò que no veiem en els mitjans de comunicació, des del que físicament no veiem perquè queda fora del quadre fins a tota la presa de decisions que hi ha a les redaccions.

La xerrada serà a càrrec den Dídac Roger, realitzador i educador audiovisual de Kineina. i d’en Francesc-Josep Deó, coordinador d’AulaMèdia. AulaMèdia és una entitat i revista digital que fa més de 15 anys que intenta aconseguir que s’introdueixi l’educació en comunicació com a matèria a escoles i instituts. També produeix materials audiovisuals educatius i de reflexió.

Dijous 1 de desembre del 2016 a les 19:00h en l’Espai Mandarina (Carrer Montseny, 12, Gràcia, Barcelona).

La xerrada és totalment gratuïta. Per assistir és obligatòria la inscripció al següent formulari.

  • Dóna’m la teva mirada

    dltm0

    Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Dóna'm la teva mirada. [+]

  • Un matí a la redacció

    umr

    Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Un matí a la redacció. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • El poder del mitjans

    epdmp

    Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental d'AulaMèdia que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l'audiència. Qui té el poder? Com l'exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD El Poder dels Mitjans. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Una mirada crítica

    Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Una mirada crítica. [+]

    Si vols el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

    També el pots trobar a les botigues d'ABACUS.

  • Darrere la pantalla

    Podeu comprar els 4 DVDs de la col·lecció Darrere la Pantalla a les botigues d'ABACUS.

    1.- Una visita guiada a la televisió.
    2.- Els informatius de televisió.
    3.- Els dramàtics de televisió.
    4.- La publicitat.