completa privacidad http://auip.org/cialis-generico.html Precio más bajo genérico y de píldoras de marca http://auip.org/comprar-kamagra.html Descuentos y bonificaciones http://auip.org/comprar-viagra-generico.html El servicio al cliente en todo el mundo

PROJECTE MÒBIL

PROJECTE MÒBIL és un material didàctic –en format digital– presentat per AulaMèdia. Educació en Comunicació per treballar i reflexionar sobre la tecnologia i l’impacte social i mediambiental de la telefonia mòbil. Aquest material ha estat realitzat per Setem i Solidaritat Castelldefels Kasando dues de les entitats que coorganitzen, amb altres associacions, el Mobile Social Congress (MSC).

El MSC és un congrés alternatiu a l’Mobile World Congress (MWC) el gran esdeveniment sobre telefonia mòbil que se celebra cada any a Barcelona i que “oculta totes les cares controvertides de la indústria electrònica”.

L’estructura d’aquest material didàctic –encara en construcció– està dividida en grans temes que corresponen a unitats per treballar diferents aspectes de l’impacte (social, mediambiental, etc.) de la telefonia mòbil i d’altres aparells electrònics.

UNITATS

Minerals de sang

Cobalt, estany, tàntal, tungstè… són els metalls que es fan servir per fabricar els nostres aparells electrònics. El 80 % de les reserves mundials de coltan, mineral del qual s’obté el tàntal, es troben a la República Democràtica del Congo (RDC). El comerç d’alguns d’aquests minerals contribueix al conflicte armat que viu el país des dels anys 90.

La major part d’aquest mineral s’extreuen de mines sense unes condicions mínimes de seguretat on treballen milers d’infants que hi arrisquen i sovint hi perden la vida.

Mobile Social Congress


 

> VÍDEO

Viatge al punt zero de la tecnologia. Gemma Parellada.


 

> ARTICLE

Quin “cost” te el meu mòbil?

Carme Altayó i Martí

Els negociants, de Goma, la capital administrativa de la província de Nord Kivu, República Democràtica del Congo (RDC), que compren el coltan procedent de les mines de Masisi, Walikale o Lubero, no saben que aquest mineral s’utilitza principalment per obtenir el tàntal; no saben que amb aquest metall es fabriquen condensadors; no saben que aquests condensadors son peces fonamentals pels terminals anomenada “d’alta gama”; tampoc saben quin preu te aquest mineral en el mercat asiàtic, ni quin efectes tindria en el mon de la tecnologia la seva desaparició. Diuen no saber que passa més enllà de la frontera i tampoc el que passa en el seu propi país.

En la mateixa ignorància vivim nosaltres com a consumidors/es dependents del telèfon mòbil, la tauleta, l’ordinador i de tots aquells aparells electrònics dels que gaudim i que ens fan la vida més fàcil. No sabem, ni sembla interessar-nos massa que hi ha darrera de cada nou smartphone que surt al mercat: Que passa a les mines de coltan a la RDC? a les fàbriques de components a Malàisia? O a les grans deixalleries on els nostres aparells “obsolets” esperant milions d’anys a desaparèixer?

[Llegir més]

 


 

> DOSSIER

Mòbils High Tech, Vides Low Cost

Solidaritat Castelldefels Kasando

Conseqüències de l’explotació de les riqueses naturals en la República Democràtica del Congo. I jo, hi tinc res a veure?

El coltan és fonamental per a la fabricació i desenvolupament de noves tecnologies, degut a les seves propietats: superconductivitat, caràcter ultrarrefractant (minerals capaços de suportar temperatures molt elevades), té la propietat d’emmagatzemar càrrega elèctrica temporal i alliberar-la quan es necessita, alta resistència a la corrosió i a l’alteració en general.

Per això el trobem als microprocessadors, a les bateries, als microcircuits i als condensadors de telèfons mòbils, videoconsoles, ordinadors, pantalles de plasma, càmeres digitals o equips d’alta tecnologia, míssils balístics, als airbags i en armes “intel·ligents”, també en medicina (implants), indústria aeroespacial, levitació magnètica, etcètera. El seu ‘boom’ va arribar amb la telefonia mòbil en utilitzar-se en la fabricació de condensadors de tàntal, que per les seves característiques poden ésser molt més petits.

[Llegir més. Dossier en PDF]

 


> TALLER

Mobils Hight Tech. Vides Low Cost

Descripció del taller:
A partir del documental Blood in the mobile i d’altres audiovisuals elaborats en la campanya Conflict Minerals de Justicia i Pau, s’aborda la problemàtica de l’explotació dels recursos naturals, la relació amb els conflictes armats i amb les noves tecnologies, concretament amb la telefonia mòbil, la responsabilitat de les empreses, i les nostres pautes de consum. A més del visionat i el debat posterior, els elements claus del taller són les accions concretes de denuncia que els i les participants poden desenvolupar.

Objectius:
Donar a conèixer la situació de la República Democràtica del Congo (RDC) com exemple de molts països del sud que, disposant d’una gran riquesa en recursos naturals tenen a la major part de la població en situació d’extrema pobresa i vulneració dels seus drets, degut a l’explotació que en fan altres.

Destinataris: Alumnat a partir de 3r d’ESO.

Durada: 120 minuts

Per a més informació podeu contactar amb:

Solidaritat Castelldefels Kasando
sckasando@sckasando.org
Telèfon: 686241872

 


> INFO

Fairphone

Fairphone és una empresa que té com a objectiu desenvolupar un telèfon intel·ligent dissenyat i produït amb el mínim dany a les persones i al planeta. Té la seva seu a Amsterdam, Països Baixos, i compta amb el suport de la Waag Society, fundació que fomenta l’experimentació amb les noves tecnologies, l’art i la cultura. La principal motivació de Fairphone era desenvolupar un dispositiu mòbil sense minerals provinents de mines en conflicte armat (generalment els telèfons contenen or, estany, tàntal i tungstè) i garantint que es fabrica sota unes condicions de treball justes al llarg de tota la cadena de subministrament.

Wikipedia


 

UNITATS

Industria electrònica

Molt poques multinacionals dominen gran part del mercat de mòbils, ordinadors i tauletes. Als països on majoritàriament se subcontracta la fabricació es treballa sense llibertat sindical real, amb jornades excessives, salaris de misèria, perills greus per a la salut i fins i tot treball forçós.

Les institucions públiques destinen gran part del seu pressupost a comprar equipament electrònic i tenen la possibilitat de contribuir a la millora de les condicions de treball a través de la contractació.

Mobile Social Congress


 

> VÍDEO

Explotació laboral, el preu real dels ordinadors barats. Setem Catalunya.


 

> ARTICLE

La mà dura que sosté els mòbils

Alba Trepat

Tristament ho sabem. Sabem que els nostres telèfons mòbils i altres aparells electrònics estan fets amb minerals de sang. En canvi potser no sabem que la continuació de la cadena de subministrament de l’electrònica està igualment plena de vulneracions dels drets humans.

A la Xina, el principal país exportador d’aparells electrònics del món, més de 5 milions de persones treballen a les fàbriques d’aquest sector. Foxconn, d’origen Taiwanès, és el major fabricant per contracte del món i dóna feina a gairebé un milió i mig de persones només a la Xina. Entre els principals clients de Foxconn hi ha Apple, Dell i Hewlett-Packard entre d’altres.

[Llegir més]

 


 

> DOSSIER

La indústria electrònica, en el punt de mira

Electronics Watch

La fabricació de productes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ja no té una estructura integrada, sinó que s’ha convertit en un sistema de producció basat en l’externalització i l’especialització mitjançant xarxes complexes en què intervenen grans marques que pràcticament no disposen de plantes de fabricació pròpies. En canvi, aquestes marques subcontracten la producció a altres empreses i a petits i mitjans proveïdors de components ubicats a països que ofereixen mà d’obra barata.

En paral·lel al creixement del sector de les TIC i a l’augment de l’externalització de la producció a països amb baixos costos salarials, sindicats i organitzacions no governamentals han fet un seguiment de la situació dels drets humans i laborals del sector. Molts estudis de recerca han provocat que la societat centrés l’atenció en les greus vulneracions laborals.

[Llegir més. Dossier en PDF]

 


> TALLER

Què hi ha darrere dels mòbils?

Descripció del taller:
En aquesta proposta didàctica es condueix l’alumnat a la reflexió sobre les diferents fases de producció per les quals passa un producte electrònic -concretament un telèfon mòbil- abans d’arribar a les nostres mans: extracció de la matèria prima (coltan) a la República Democràtica del Congo (RDC), disseny i tècniques de consum massiu, vulneració de drets a les fàbriques, etc. El taller finalitza amb el visionat i posterior reflexió i debat del curtmetratge Llamada de atención! Consumismo y obsolescencia programada.

Objectius:
• Facilitar a l’alumnat dades per a la reflexió sobre les diverses causes generadores de pobresa i desigualtat.
• Desenvolupament de l’anàlisi crítica per part de l’alumnat.
• Donar a conèixer la cadena de producció de l’electrònica, especialment de telèfons mòbils i ordinadors portàtils, i la vulneració de drets humans i laborals que es cometen en aquest procés.

Destinatàries: alumnat de Secundària i Batxillerat.

Durada: entre 60 i 120 minuts.

Per a més informació podeu contactar amb:

SETEM Catalunya
catalunya@setem.org
Telèfon: 934 415 335

 


> INFO


Electronics Watch és una organització de supervisió independent que ajuda els compradors del sector públic a complir amb la seva responsabilitat de protegir els drets laborals dels treballadors i les treballadores en les seves cadenes globals de subministrament de l’electrònica de manera més eficaç i menys costosa que qualsevol únic comprador del sector públic podria aconseguir per si sol.

Electronics Watch


 

UNITATS

Jornades Juliol 2017

 

Reportatge fotogràfic de Dídac Roger de les onzenes Jornades d’Educació en Comunicació. Educació Mediàtica per a una Ciutadania Crítica organitzades per AulaMèdia entre el 3 i el 6 de juliol de 2017 a la Sala d’Actes de l’Edifici El Vagó del Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

Agraïm a totes les persones que van assistir i participar en els debats de les Jornades, sobretot a les ponents que van aportat la seva experiència i reflexió, així com a totes les persones que van fer possible aquesta onzena edició de les Jornades d’Educació en Comunicació. Moltes gràcies!

Arriba l’hora de l’Educació Mediàtica

L’auge dels mitjans de comunicació i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és un fet i, la realitat, el dia a dia (ens agradi o no), passa per estar al dia de les noves tecnologies i les xarxes socials. Els alumnes cada cop reben més “missatges” audiovisuals, publicitaris, on line, etc. i, perquè puguin analitzar-los, interpretar-los per poder valorar-los i tenir una visió crítica, algú ha d’orientar-los en aquest camí i facilitar-los-hi les eines necessàries. I aquí és on, des del meu punt de vista, pel context en què ens movem, l’escola hauria de tenir actualment un paper clau. En un món on la petita i gran pantalla, els mitjans de comunicació, les marques, la publicitat, les noves tecnologies estan molt presents en les nostres vides fins al punt de poder arribar a influenciar-nos, la competència audiovisual, mediàtica, hauria de tenir cabuda a l’aula. I és que descodificant i posant els múltiples i diversos inputs que rebem en el seu context, es poden arribar a entendre moltes de les coses que passen avui en dia al món i ens poden donar un cop de mà a l’hora de moure’ns amb més facilitat per ell. Per tant, sí, si partim de la base que l’escola ha d’ajudar els alumnes a entendre el món, l’anàlisi crítica hi hauria d’estar present.

A Finlàndia, país referent en educació, l’Educació Mediàtica i l’anàlisi crítica dels mitjans tenen des de fa temps un paper destacat a l’aula. Com explicava en el seu dia la periodista Anna Montero en l’article L’Educació Mediàtica: què fa Finlàndia?, en algunes ciutats, com Tampere, comptem amb una figura anomenada “pedagog mediàtic” que “visita les escoles per ensenyar al professorat com utilitzar eines tecnològiques i com fer-ho amb finalitats pedagògiques”. Altres escoles, per exemple, a Espoo, prop de Helsinki, “estan formant un professor per centre per tal que sigui una mena d’assessor en mitjans de comunicació o educador mediàtic”. A països com Suècia i Dinamarca, l’Educació Mediàtica també està present a l’aula. Ara Itàlia sembla ser que destinarà aquest any 12 milions d’euros al cinema a les escoles. A Espanya també alguna cosa s’està movent últimament en aquest sentit. L’Acadèmia de Cine mira de convèncer el Govern amb una sèrie de propostes per facilitar la integració del cinema a l’aula, entre les que hi figura la confecció d’una llista de 30 pel·lícules espanyoles imprescindibles.

És evident que el model de vida actual no és el mateix que hi havia fa uns anys. La societat, tot el que ens envolta, està en continua transformació i, per tant, les regles del joc tampoc haurien de ser les mateixes, si més no s’haurien d’adaptar a la nova realitat. I el sistema educatiu no hauria de ser una excepció. Des de la meva experiència en els dos camps (el mediàtic i l’educatiu), crec que, avui en dia, és fonamental que els alumnes sàpiguen accedir a les fonts d’informació i ser capaços de posar-les en valor amb la resta d’informacions perquè n’extreguin la seva pròpia actitud crítica i creativa. Actualment, malauradament, això només sembla que és possible en aquells centres on la matèria és present a l’aula gràcies al suport de l’equip directiu i amb la voluntarietat del professorat.

Sóc de les que penso que sense emocions no hi ha aprenentatge. Els alumnes treballaran amb més ganes i serà més fàcil que aprenguin els diferents continguts si ho fan a través d’aquells instruments, d’aquelles eines, que els motiven i que els mantenen actius tot i que això no sempre és possible fer-ho. És un dels reptes del sistema educatiu actual, com també ho és la formació del professorat, que hauria d’anar lligada a la metodologia. Seria bo que el Departament d’Ensenyament i els diferents organismes i agents implicats s’asseguessin i ho posessin sobre la taula. La realitat ho demana. Si més no, parlem-ne.

Gemma Monreal Rius
Periodista i filòloga

Per una alfabetització mediàtica (i crítica)

Fa 50 anys, el pedagog brasiler Paulo Freire (1921-1997) publicava L’educació com a forma de llibertat, on s’introduïa el concepte d’Educació bancària, un mètode pedagògic molt (massa) estès i caracteritzat per tractar els estudiants com recipients a omplir pel professorat, alhora considerat com a única font de coneixement dins l’aula. Al 1968, Freire escrivia la que seria una de les seves obres més influents: La pedagogia de l’oprimit, que seria publicada al 1970 i que plantejava la necessària antítesi d’aquella pedagogia bancària basada en la verticalitat de la transmissió de coneixements, a través del que es va batejar com a alfabetització crítica. Un concepte complex, també conegut com a educació problematitzadora, que podríem resumir com un procés educatiu que considerava l’alfabetització de l’alumnat com un fenomen indisociable del seu empoderament, i que buscava la presa de consciència de l’alumnat a través del diàleg i la lectura el món que l’envoltava, a partir de les paraules que el representaven. Una realitat social, econòmica i cultural que fins que es produïa aquesta alfabetització crítica tenia el significat i valor que les elits volien que tinguessin. D’aquesta manera se li donava la volta a la truita i qui fins aleshores controlava el discurs i/o la realitat, ja sigui a través dels mitjans de comunicació o d’una visió de l’educació acrítica pura i exclusivament memorística, en perdia el control. L’alumnat era ara, a més d’un receptor o recipient, un emissor crític i amb poder de generar el seu propi discurs, capaç d’influir en el món que l’envoltava com un ésser humà lliure i conscient de sí mateix.

Però tot i que mig segle després l’alfabetització crítica pot semblar un concepte superat, per assumit, aquesta afirmació no és més que un miratge, ja que l’educació bancària sembla haver-se apropiat de les consciències d’una part important de la societat, si no de tots nosaltres sense distinció, de forma quasi imperceptible i des de fora de les aules. O, al menys, això podem dir a pocs dies de la cloenda de les Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia amb l’esperançador subtítol d’Educació Mediàtica per a una societat crítica. Jornades que, al llarg de quatre dies, han reunit estudiants, professors i professionals del món de l’educació, la comunicació i la informació, per a compartir i intercanviar experiències, opinions i possibles solucions apostant per una alfabetització, o educació, mediàtica, que o bé és crítica o no podrà ser de cap de les maneres.

Ja que, com s’ha pogut sentir durant aquests dies, els mitjans de comunicació i els seus tentacles tecnològics, amb la forma de dispositius tan quotidians com telèfons mòbils, tauletes o ordinadors, són ara els invisibles hereus d’aquella educació bancària que ha trobat el seu vestit a mida en un ús de les TIC perillosament interessat. La democratització dels mitjans de comunicació i la llibertat d’expressió que potencialment permeten aquestes tecnologies han aconseguit expandir i perpetuar determinades formes de pensar, sentir i entendre el món a una velocitat, la de la xarxa, sense precedents. Especialment, que no exclusivament, en aquells que han crescut entenent el món i la seva realitat més immediata a través d’aquests mitjans sense eines per reflexionar sobre la seva influència i, per tant, per a reflexionar-se a sí mateixos i als altres. I més si tenim en compte que l’accés a la realitat que ens envolta es fa majoritàriament a través de mitjans de comunicació i informació generalment gestionats per una poderosa i petitíssima minoria de forma privada. El que implica que els continguts i valors morals i conductuals a transmetre els decideixen uns pocs, amb uns interessos socials, econòmics, culturals, ètnics i de gènere molt determinats, i des d’esferes alienes a qualsevol tipus de sobirania i poder de decisió per part dels ciutadans que consumim aquests mitjans. És cert que, davant d’aquest fet, que pràcticament podríem catalogar com a segrest de la consciència o de cultura assistencialista però mai lliure o pròpia, creix el suport a una educació reglada i obligatòria en mitjans de comunicació i informació, però no n’hi ha prou.

Perquè a més del fet que aquest suport és insuficient degut a la manca de suport institucional, encara falta un element bàsic: la formació d’un professorat que, alhora, sigui capaç d’alfabetitzar mediàticament, i des d’una perspectiva crítica, els seus alumnes. Una formació per a formadors que, si bé existeix de forma externalitzada o autodidacta i majoritàriament dins el temps de lleure del professorat, no rep l’atenció i espais que serien, més que desitjables, necessaris. Un dels cavalls de Troia de l’educació bancària consistia en la manipulació de les masses a mans de les elits fins a aconseguir que els objectius d’aquestes últimes fossin assumides per la resta de la societat com a propis, i com si es tractés d’un fet natural i indiscutible. El que implica que, no ja en una educació sinó en una cultura bancària que sobrepassa amb molt les parets de les escoles, l’absència d’una alfabetització mediàtica crítica no només pot generar un alumnat perillosament depenent, sinó una societat inconscientment oprimida des del primer a l’últim dels seus membres.

Eduardo Martínez Gómez

  • Una mirada crítica

    Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Una mirada crítica. [+]

    Si vols el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • El poder del mitjans

    epdmp

    Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental d'AulaMèdia que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l'audiència. Qui té el poder? Com l'exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD El Poder dels Mitjans. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Un matí a la redacció

    umr

    Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Un matí a la redacció. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Dóna’m la teva mirada

    dltm0

    Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Dóna'm la teva mirada. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]