MICE 2017

5a Mostra Internacional de Cinema Educatiu. MICE
del 19 al 26 de febrer de 2017

I quasi sense adonar-nos hem arribat a la cinquena MICE. El que va començar com un joc, com una aposta lúdica, sense més pretensions que passar una estona compartint el nostre treball amb altres amics i amigues d’arreu del món, al 2017 és un esdeveniment multiplicador amb potència, visibilitat i consolidant-se a passes agegantades. Un treball de base associativa que ha traspassat fronteres i que vol ser també profeta a la seua terra.

Sense elitismes excloents i amb caràcter colorista i divertit, com correspon a la idiosincràsia del lloc on va nàixer i créixer, la MICE és una fita obligada per tot aquell que des de diferents sectors professionals, acadèmics o familiars vol fer una ullada a un món que ja ha deixat de ser futur per a ser present per a totes i tots: l’educació audiovisual en una doble vessant d’escriure i llegir imatges. L’educació moderna i arrelada al temps i als canvis socials, una educació universal que lluita per instal·lar-se a les aules d’una manera natural a la vegada que necessària. Un treball tant d’educació formal com no formal i del que estem orgullosos i que sempre ha estat la principal bandera de la MICE.

Estesa en territori, ja set pobles juntament amb el cap i casal formen part de la mostra, a més de la seu estiuenca d’Estivella. No cal oblidar l’implantació de la MICE a Madrid que al seu segon any, tot i seguint les directrius valencianes, tindrà seu en vint-i-un districtes i la innumerable presència internacional amb la que anem tendint ponts interculturals des d’Àsia a l’Amèrica Llatina.

A València ciutat, tal i com vam proposar, la MICE tindrà cada any una seu diferent. Enguany el Cabanyal i el Canyamelar prenen el protagonisme per posar la nostra gota d’aigua en la revitalització cultural del barri i tancarem la Mostra a L’Eliana el diumenge 26 de febrer per tal d’anar descentralitzant cada any l’esdeveniment que voldríem arribara, en un futur no massa llunyà, a totes les comarques valencianes, vertebrant territori des de l’educació i la cultura; mostrant al món el treball que fem els valencians i valencianes i donant pas a les aportacions forànies que faran més cosmopolita i universal el nostre dia a dia.

Josep Arbiol
Director de la MICE

Què saps sobre les marques?

Pilar Alfonso Escuder
(Tot) el que encara no saps sobre les marques
Onada edicions. Nau Minor.
Benicarló, 2016

Si pregunteu l’alumnat “digueu-me una marca” et respon: “Nike, Adidas, Lacoste…”. Si li pregunteu, després, què és una marca, algú o alguna et respon que “és un producte pel qual has de pagar i que et dóna prestigi”. Però poques vegades quan preguntes què o qui hi ha darrere la marca saben què respondre. Això és el que Pilar Alfonso, professora d’Educació Secundària i doctora en Comunicació Audiovisual, planteja en el llibre (Tot) el que encara no saps sobre les marques: per a un diàleg amb alumnes de secundària.

“Les marques per a mi són una clau de lectura del món actual” diu l’autora, i així comença el llibre, amb una introducció on explicita la seua intenció: explorar el món de les marques com a fenomen comunicatiu per tal d’ajudar-nos a entendre el nostre món. I acaba plantejant la qüestió en forma de pregunta directa al lector, alumne o alumna de secundària: “vols consumir responsablement?” A partir d’aquesta pregunta es desenvolupa el contingut en dues parts. A la primera part, “les marques del S. XXI”, exposa les bases teòriques del concepte, amb un doble itinerari: el primer, cronològic, amb una breu història de les marques que introdueix la diferenciació entre marca tradicional (els orígens), marca moderna i marca postmoderna (ai!). El segon, amb l’anàlisi del que anomena “cànon de marca”, és a dir, la norma o principi que caracteritza i regula la marca actual: nom, logo, relat, valors… Inclou un breu glossari de conceptes bàsics i necessaris: cultura corporativa i cultura ciutadana, relat i contrarelat, postpublicitat i contrapublicitat “els relats de marca”.

La segona part està dedicada a l’anàlisi de diversos “relats de marca”. Productes de consum però també ONGs, ciutats i espais públics o “persona-marca”. De cadascuna fa història, analitza el relat i els valors que ven i el seu contrarelat, aquella part de la marca que desconeixem o que directament volem “obviar”: Sabem quants litres d’aigua es necessiten per fer un litre de Coca-Cola, per exemple?

Acaba el llibre amb “Conclusions”, on reprén les qüestions d’inici: Què ens ensenyen els relats de marca? Sabem el que caldria que sabérem sobre les marques? I explicita clarament la seua tesi: la publicitat fa qualcom més que incitar-nos a comprar: pressiona la societat cap a una visió mercantilista del món. No acaba, però, sense deixar-nos un “punt de fuga”, una proposta cap a l’esperança: a partir del coneixement i del compromís, cal que ens constituïm en persones conscients, informades, que formem una ciutadania crítica i responsable.

L’estructura del llibre, perfectament coherent amb la seua finalitat, i l’estil dialògic de l’autora permeten una lectura àgil i comprensiva, que ve acompanyada durant tot el trajecte “lector” amb gran quantitat d’enllaços visuals que propicien l’acostament d’aquest text als lectors i les lectores joves. A més, el llibre aporta fragments de textos d’autoria diversa que funcionen com a complement i/o suport a les qüestions exposades, i sempre amb una mirada ètica del consum. Tot plegat genera un material ric i atractiu per capbussar-nos en el món de les marques.

(Tot) el que encara no saps sobre les marques es, per tant, una bona proposta de lectura a l’aula, i des de diversos àmbits o àrees, ja que apareix en un moment en el qual sembla que la societat ha perdut el control pel que fa a les dinàmiques de consum i a la seua capacitat de reflexionar-ne. Immersos en la cultura de l’ara i ací, del canvi constant, del consum, de la satisfacció ràpida, ens cal un espai de reflexió i cap lloc més escaient que l’aula.

Anna Gascon i Penya
IES Ferrer i Guàrdia (València)