CATÀLEG de DVDs

La idea central del reportatge EL FALS DOCUMENTAL. Una Metàfora de la realitat és donar a conèixer i reflexionar sobre aquest gènere documental. S’hi tracten aspectes com la construcció social de la realitat, la crítica al discurs dels mitjans de comunicació i la reflexió artística del llenguatge i dels codis audiovisuals. Amb la participació de Jordi Balló (UPF), Gemma Paricio (UOC) i Joan Vaccaro (UB).

NOU – Una producció d’AulaMèdia. Durada: 35′ (+ 20′ d’extres). PREU: 20 €
COMPRAR DVD


 

DATUM. Dades, tecnologia i drets digitals. Les dades son el petroli del nostre temps? Amb quina finalitat ha entrat la tecnologia a l’aula? Existeixen els drets digitals a la nostra societat? En aquest reportatge Karma Peiró, Cecilia Bayo i Gerard Vilanova reflexionen sobre les dades, la tecnologia i els nostres drets digitals.

Una coproducció d’AulaMèdia i La Productora. Durada: 35′ PREU: 20 €
COMPRAR DVD


 

El documental Projecte Mòbil (el viatge) vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels telèfons mòbils. Un reportatge didàctic amb la participació de Carme Altayó (SCK), Alba Trepat (Setem) i Eva Vidal (UPC).

Un reportatge d’AulaMèdia produït per Kineina. Durada: 30′ PREU: 20 €
COMPRAR DVD


 

Dóna’m la teva mirada. Fonaments del llenguatge audiovisual és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries.

Un material d’AulaMèdia produït per Kineina. Durada: 90′ PREU: 23 €
COMPRAR DVD


 

Jornades de Drac Màgic

Parlar del llegat cinematogràfic implica abordar les relacions entre la tradició audiovisual i el context actual d’omnipresència de pantalles. Quines reflexions i decisions educatives se’n deriven?

Drac Màgic, amb motiu de la celebració dels seus 50è aniversari, vol contribuir a dinamitzar aquest debat i a orientar els reptes i les trajectòries de futur de la comunitat educativa amb les jornades “Somien les imatges amb arxius?“.

Tres dies –17, 18 i 19 de desembre- i diferents activitats per reflexionar sobre la incidència que tenen o haurien de tenir els arxius, les polítiques de rescat, la preservació i difusió, les pràctiques interpretatives i creatives, entre d’altres, en la renovació necessària dels paradigmes del sistema educatiu.

La Fabra i Coats. Fàbrica de Creació acollirà les diverses activitats, com taules rodones i performance, que donaran forma a aquest esdeveniment i el diumenge 19 de desembre tindrà lloc la projecció de la pel·lícula de clausura a la Filmoteca de Catalunya.

> Per formalitzar la invitació cal emplenar aquest formulari abans del 14 de desembre <

La competència tecnològica. Les raons d’un fracàs

Després de ja força anys des de la irrupció i popularització de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i l’aprenentatge, i també d’intensa digitalització, hom té la sensació que a l’escola li queden encara algunes assignatures pendents de resoldre en relació a la competència tecnològica. A continuació plantejo tres raons que penso que expliquen, només en part, aquest fracàs.

1. LA FAMÍLIA, DESORIENTADA
Les tecnologies arriben a mans dels infants abans que la seva educació per a utilitzar-les. Ordinadors, tablets, consoles i mòbils aterren lliurement i en massa en l’entorn familiar, on gaudeixen d’una aurèola fascinant i generalment s’utilitzen només amb una finalitat lúdica, primer, i lúdica i social, després. Generalment, la família poc conscienciada posa pocs límits i filtres, de manera que pot arribar a utilitzar aquestes eines deliberadament com a mainaderes, en la primera infància, i com a educadores (Internet té aquesta facultat: deixar empremta en l’infant i en l’adolescent oferint models de tota mena i viralitzats), una mica més tard. Tot això, habitualment, en absència de vigilància i control adult.

No és corrent trobar famílies que s’esforcin a regular l’ús de les tecnologies dels seus infants, algunes perquè no estan en una posició adequada (perquè ja en són addictes), altres perquè ja els va bé tenir la mainada entretinguda i altres perquè senzillament no poden vèncer el poder de seducció d’aquestes eines. L’adult tampoc ha rebut educació en aquesta matèria i se serveix del seu sentit comú, un sentit que està en formació encara durant la infància.

Tampoc és usual trobar famílies amb un codi ètic que contempli l’educació en l’esfera digital. La majoria de famílies eduquen per al presencial, però obliden el virtual. I deleguen en l’escola una educació que hi és escassa. I no ens oblidem que el virtual existeix també, és real i influeix poderosament en les nostres vides.

2. LA INFRAESTRUCTURA TECNOLÒGICA ESCOLAR, AVARIADA
Lamentablement, wifis insuficients que no donen a l’abast, incidències en l’abastiment i fiabilitat del senyal, varietat de terminals (ordinadors fixos, portàtils, tauletes i mòbils, amb diferents prestacions, funcions i sistemes operatius) i en ocasions obsolets i/o deteriorats són una constant al llarg del sistema educatiu. També, la coexistència (de vegades, dins del mateix centre) d’un model amb aparells comunitaris i un altre amb aparells de propietat és un problema no resolt. I no només cal focalitzar en l’aparell, sinó també en la tarifa de dades en el cas dels dispositius mòbils.

En aquesta precarietat que no crec que sigui gaire esporàdica, el professor motivat ha hagut de crear almenys dos plans, un que compti amb la nova tecnologia i una altre que no. I el professor desmotivat ha trobat una excusa demolidora.

3. L’IMMOBILISME METODOLÒGIC, ENCARA
I arribem al moll de l’os. Al meu entendre, l’escola ha aplicat una visió excessivament tecnologista a l’ensenyament. S’ha fet amb noves tecnologies que han substituït les velles, però no ha fet evolucionat gaire la metodologia. En molts casos, el contingut del llibre al PDF, al web o al blog, i poc més. Aquesta pràctica tan habitual és reveladora d’una falta d’evolució cap a una mentalitat vertaderament digital, on el mitjà es posa al servei de l’objectiu i estimula el professional a explorar noves possibilitats.

Per força, unes eines tan potents i amb tanta capacitat disruptiva haurien d’haver capgirat ja l’escola com un mitjó: creació de nous materials educatius (dinàmics, propis, adaptats, creatius, multillenguatge…), ruptura de la consideració convencional de l’espai (l’aula, el mobiliari i la seva disposició…) i del temps (sessions de temps limitat i programat, horari i calendari inflexibles…), cerca de lideratges experts (en la línia dels mentors digitals, però, sisplau, un per cada centre i amb dedicació exclusiva!), incorporació de l’educació mediàtica als currículums (que posi la comunicació i els continguts audiovisuals al centre del procés, sense subordinacions ni indecisions), nous mecanismes d’avaluació (dia que passa sense una nova selectivitat, dia que es perd), nous mecanismes d’accés a la professió (prou oposicions anacròniques, borses precàries, formacions cosmètiques…), etc. Hi ha tant de camí per córrer!

Però la realitat és que algunes d’aquestes mesures cauen a la primera per la dificultat organitzativa que suposen. Requereixen reformes estructurals que els seus responsables ni es plantegen. Doncs potser ja és hora de sortir d’aquesta zona de confort, perquè també dins d’aquest mateix sistema amb el que soc tan crític hi ha vertaderes experiències d’èxit, autèntics brots verds (alguns els podeu llegir en aquesta mateixa revista digital), que poden servir d’inspiració i de referència.

Gerard Vilanova
TIC-ACTIVA

Jornades EDU[cinema]

Foto: Júlia Boqué

La revista digital AulaMèdia organitza -el divendres 26 i el dissabte 27 de novembre de 2021- les Jornades EDU[cinema] sobre l’educació i el cinema.

Les Jornades d’AulaMèdia volen ser un espai per la reflexió i el debat sobre l’Educació en Comunicació, en aquesta edició volem centrar-nos en el cinema a les aules d’Educació Primària i de Secundària. Unes Jornades per repensar propostes per a la producció audiovisual com a eina creativa i també per reflexionar sobre els continguts del cinema i com desenvolupar una anàlisi crítica cinematogràfica.

En les dues sessions que s’estructuraran les Jornades EDU[cinema] ens preguntarem Qui ens ensenya cinema? i parlarem i debatrem sobre les Dones, el Cinema i l’Educació. A més, dedicarem un espai a les experiències de producció audiovisual escolar, també hi haurà temps per la projecció de la darrera producció d’AulaMèdiaEL FALS DOCUMENTAL. Una metàfora de la realitat que obrirà les Jornades.

MÉS INFORMACIÓ JORNADES EDU[cinema]

L’educació al CineCiutat

CineCiutat.org

CineCiutat creu fermament en l’extraordinària força transformadora del cinema com a mitjà educatiu.

Per això, des de 2014 promovem la col·laboració amb escoles, escoletes, instituts, universitat, Institut d’Innovació i Recerca Educativa i diferents associacions formals i no formals, per tal que el cinema esdevingui una eina educativa poderosa.

Creiem fermament que els valors, els contravalors i la reflexió que comporta tot visionat d’un film mou a l’alumnat cap al pensament crític, el debat, el plantejament i replantejament d’idees, valors i estereotips.

Per això, cada curs dedicam temps, esforç i il·lusió per preparar un dossier amb una mostra -per matèries i nivells- de pel·lícules apropiades per l’alumnat d’infantil, primària i secundària. Oferim les nostres instal·lacions als centres educatius perquè puguin visionar els films que considerin adients (gestionam els drets de qualsevol pel·lícula que ens demanin), o els feim propostes relacionades amb temes transversals o específics. Elaboram material didàctic adaptat a edat i nivell per tal que sigui possible el treball tan abans com després del visionament. Planificam activitats complementaries com debats, taules rodones, ponències.

En aquesta línia, els centres educatius compten amb la possibilitat de sol·licitar tallers sobre cinema (Llenguatge del cinema. La importància de la música, guió i creació de personatges. Primers instruments de cinema, oficis del cinema. Stop Motion, Chroma…) I, sota petició, també obrim al gran públic la part de les nostres instal·lacions que es veu com, per exemple, la cabina de projecció. Durant la visita els explicam com han canviat aparells i formats audiovisuals, les mostram la darrera tecnologia (projectors dcp, disc dur) contraposada a les antigues màquines i pel·lícules de 35 mm, provocant curioses reaccions.

CineCiutat.org

A més de la tasca diària, anualment realitzam un curs de formació per el professorat amb col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i amb el suport de la Conselleria d’Educació, que tracta diferents aspectes del rol docent del cinema. Aquests cursos sempre ens aporten una dosi d’optimisme en el futur, ja que tenen uns ponents magnífics i uns assistents implicats.

A més a CineCiutat programam activitats familiars amb diferents projeccions i tallers, emissions de documentals i pel·lícules per públic juvenil i adult compromeses socialment (Out of plàstic, Demain, Tot inclòs, Dominion). La tasca diària de gestionar activitats educatives amb petits, no tan petits, joves i adults és una de les activitats més gratificants que hom pugui assolir. La satisfacció de veure als més petits ballar amb la cançó final de El llibre de la selva (1967), emocionar-se amb El Chico, i plorar amb La Canço de la mar. O als més grans visionar clàssics des d’una mirada nova, conscienciar-se del moment en què vivim, de la importància de l’ecologia i la llibertat, de la solidaritat i l’altruisme. Hem observat famílies amb nens de tres i quatre anys debatre sobre feminisme després d’una projecció (Zog), parlar sobre la pèrdua (La increïble història de la pera gegant), valorar la diferència (Zibila i el poder de les ratlles) i moltes més coses que et provoquen un somriure inconscient.

CineCiutat és molt més que un cinema. CineCiutat és una aposta integral per la cultura i, des de la nostra vessant més docent, creiem que els cinèfils de demà són els nens d’avui. I, sens dubte, nosaltres farem tot el que estigui a les nostres mans per educar a través del setè art, per educar la mirada.

Cristina Cifre
Responsable d’activitats educatives. CineCiutat. Palma.

Festival Cinema Ciutadà Compromés 2021

AulaMèdia projectarà el reportatge EL FALS DOCUMENTAL. Una metàfora de la realitat en el marc del VII Festival Cinema Ciutadà Compromés que organitza ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) del País Valencià.

PROJECCIONS DEL FALS DOCUMENTAL:

– DIMECRES, 10 de NOVEMBRE de 2021

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
> 8.30 h – Edifici Màster de Secundària. Universitat de València. Carrer de l’Alcalde Reig 8, València.
> 17.00 h – Facultat de Magisteri. Universitat de València. Avinguda dels Tarongers, 4. València.

FCCC2021

El VII Festival Cinema Ciutadà Compromés, amb una dotació econòmica modesta, aconsegueix ser un dels Festivals de referència al País Valencià, tant per les seues característiques i punt de vista com per les xifres. És el Festival més llarg: des del 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, fins a la gala de cloenda i lliurament de guardons, 23 de novembre. Es realitzen projeccions i activitats paral·leles en 21 localitats diferents, en 43 sales, amb més de 60 entitats col·laboradores i més de 80 audiovisuals diferents projectats. Més de 100 sessions programades, moltes d’elles amb la presència i participació dels autors de l’audiovisual.

El Festival busca generar sinergies entre autors, públic i societat civil, a través dels cine-fòrums en els quals participen els i les realitzadores i implicant a més de 60 entitats de tot el país (associacions veïnals, culturals, de defensa del territori, ecologistes, etc.) .

“Hem aconseguit ser un Festival de referència amb característiques singulars: audiovisuals valencians, de mirada compromesa amb la societat, fomentant la nostra llengua i acostant els audiovisuals a qualsevol indret del nostre País. Sempre comptant  amb la implicació de persones, entitats, i institucions molt variades”, ha manifestat Pastor.

Al VII Festival de Cinema Ciutadà Compromés es tractaran temàtiques de màxima actualitat, com ara, memòria històrica, feminismes, defensa del territori i noves realitats socials. A partir d’estos quatre eixos, el Festival pretén desenvolupar la part crítica i social de l’audiovisual fet a la nostra terra, atenent i prestant major atenció als productes fets en valencià.

Altre dels trets d’identitat del Festival es el fet de dur l’audiovisual on està la ciutadania, Utilitzant sales comercials com Cinemes LYS, Multicines d’Ontinyent i institucionals (universitats, museus, cases de cultura, etc.); però, també, sales d’associacions, ateneus, col·lectius, plataformes, etc.

“No som un Festival de catifa roja; però sí una mostra compromesa i ciutadana molt ambiciosa” ha remarcat Jose Ignaci0 Pastor, Director del Festival.