Dos projectes

2carpetes

Encarem aquest final de curs amb dues carpetes entre mans… el reportatge El Poder dels Mitjans i l’organització de la dècima edició de les Jornades d’Educació en Comunicació, aquest any amb el lema Mirar i Educar Críticament.

Ja estem editat tot el material audiovisual enregistrat durant aquests darrers mesos. Amb l’ajuda de periodistes i professors el reportatge reflexiona sobre el poder que tenen els mitjans en la societat actual i al mateix temps sobre el poder polític i econòmic que controla i domina els mitjans de informació. Podríem dir que El Poder dels Mitjans vol ser “una continuació” del reportatge Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació, un pas més en la reflexió i la crítica d’aquell primer reportatge.

Aquesta producció audiovisual d’AulaMèdia i Kineina serà possible gràcies a l’ajut de dotzenes de protectors i protectores (altres els anomenen mecenes) que gràcies a la seva aportació econòmica faran possible aquest nou projecte.

Tenim previst presentar El Poder dels Mitjans en el marc de les Jornades d’Educació en Comunicació que arriben a la dècima edició amb el títol Mirar i Educar Críticament. Una vegada més, a principis de juliol, parem màquines per reflexionar sobre el treball realitzat durant el curs. Les produccions audiovisuals escolars, l’anàlisi de continguts televisius o l’aplicació didàctica dels mitjans de comunicació a l’aula són els temes centrals de les taules rodones que durant 4 dies agruparan el professorat interessat en l’àmbit de l’Educació Mediàtica.

Una vegada més -i és l’enèsima- cal destacar el voluntarisme i l’aportació teòrica i pràctica d’una vintena de professors i professores que participaran amb les seves comunicacions en les Jornades d’enguany. Gràcies!

FJD

    Voluntarisme, currículums i DVDs

    dvds

    Com és sabut, l’Educació en Comunicació Audiovisual no està recollida de forma prescriptiva en els currículums escolars. Però malgrat això, l’educació mediàtica és present, d’una forma o altra, en molts centres docents tant de Primària com de Secundària, tant públics com concertats.

    Parlem amb diferents professores d’arreu per saber la seva opinió sobre el tema. Pilar Alfonso, de l’IES Doctor Faustí Barberà d’Alaquàs (l’Horta), subratlla que la presència de l’Educació en Comunicació als centres és gràcies únicament al voluntarisme del professorat: “els intents d’implementar l’Educació en Comunicació per part del professorat han estat constants, si més no, des de finals dels anys noranta del segle passat.” En el mateix sentit es manifesta la professora Rosa Maria Delgado, de l’Institut Camps Blancs de Sant Boi del Llobregat: la presència de l’Educació en Comunicació sempre “queda en mans de trobar-se amb un professorat sensibilitzat i, a més a més, amb un alt grau de motivació, capaç d’engrescar l’alumnat, professors i direcció per tal d’aconseguir píndoles d’espai-temps i formació.”

    Una de les preguntes recurrents quan parlem de l’Educació en Comunicació és: com implementar l’educació mediàtica? Què és prioritari a l’hora de introduir els mitjans de comunicació a les aules? La didàctica, la producció, l’anàlisi? “En la meua opinió, l’aplicació didàctica i l’anàlisi de continguts han de ser prioritàries i s’han de donar alhora.” ens diu Pilar Alfonso. En aquest sentit, Rosa Maria Delgado va més enllà i creu que els tres aspectes estan “vinculats” entre si “i més si pensem en projectes, que des de qualsevol àrea es poden presentar en format audiovisual.”

    campus0

    Reproducció o producció

    La producció audiovisual és una de les activitats més esteses entre els centres docents que treballen l’Educació en Comunicació. L’augment de treballs presentats als premis “El CAC a l’escola” és un indicatiu que cada vegada es fa més producció escolar. Per Gemma Paricio, professora de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, “en els darrers anys s’està produint la sobrevaloració de les produccions audiovisuals en detriment de l’anàlisi i coneixement i això té a veure, en certa manera, en què cada vegada és més fàcil produir i compartir en la societat de les xarxes socials. Crec que la prioritat és saber establir una relació equilibrada entre mirar-fer-avaluar.”

    Però la producció audiovisual ha arribat als centres no només pel voluntarisme d’un munt de professors i professores, també ha arribat de la mà d’associacions o col·lectius externs als centres, com per exemple Cinema en curs, ADPC, Teleduca o Kineina. Cada vegada són més les escoles i instituts que, vista la manca de material per a la producció i de programes d’edició que hi ha en els centres docents, busquen l’oferta externa d’aquest tipus de activitat.

    Per a la Pilar Alfonso la producció audiovisual no es pot plantejar de forma aïllada, és un segon pas després de l’anàlisi del contingut mediàtics “cal potenciar la producció escolar, però com una forma d’estimular la creativitat dels alumnes, no com un aparador de la creativitat del professorat (o d’altres) o com a imitació del models comunicatius dominants.” (Vegeu l’article “Externalització” de Pilar Alfonso).

    També cal tenir en compte altres aspectes a l’hora de realitzar una peça audiovisual escolar; així Rosa Delgado apunta que “la producció final dependrà tant de la idoneïtat dels continguts seleccionats segons objectius traçats, com del domini sobre el procés d’execució.”

    Per assegurar totes aquestes finalitats de l’Educació en comunicació -aplicació didàctica dels mitjans, desenvolupament creatiu del llenguatge audiovisual, capacitat analítica dels continguts mediàtics, etc.- la Gemma Paricio proposa que “l’educació en comunicació audiovisual compromesa i crítica necessita que estigui en mans de professorat especialitzat.”

    curriculum

    Objectius i continguts

    Per al professorat que desenvolupa activitats audiovisuals, ja sigui de producció o d’anàlisi, apunten dues necessitats: per una banda regular l’Educació en Comunicació en els currículums i per l’altra donar continuïtat als continguts amb professorat format en comunicació i pedagogia. Descartada la possibilitat de desenvolupar l’educació mediàtica de forma “transversal” per culpa de la “verticalitat” i la compartimentació de les àrees, sobretot a l’Educació Secundària, Gemma Paricio apunta que “és hora de reivindicar i donar valor a l’Educació en comunicació com a saber escolar clau en el món actual i, per tant, amb objectius propis, amb continguts propis.”

    Sobre la situació actual de l’Educació en Comunicació Pilar Alfonso és molt més contundent: “Si encara no s’ha aconseguit de manera universal i significativa és, al meu parer, per falta d’iniciativa i de voluntat dels gestors polítics. Per la incapacitat de dues generacions de polítics que no han sabut consensuar una bona escola pública, amb una bona educació en comunicació.”

    Joan Jordi Raventós

      Externalització

      northwest

      Darrerament, s’escolten veus que em desconcerten, i que tanmateix agraïsc perquè m’obliguen a repensar qüestions fonamentals. Es pressuposa, per exemple, la manca de competència i de preparació audiovisual de mestres i professors. I s’aporta com a possible solució l’entrada a l’escola de pares, associacions, productores… per tal de suplir les mancances i el desconeixement dels docents. Ens hem de conformar amb impressions subjectives i parcials? O podem confiar que algú farà l’esforç de conèixer quin és realment l’estat de la qüestió? Fins i tot, amb les millors intencions (ai, les bones intencions!) es va alimentant el descrèdit del professorat i, de pas, de l’escola pública. I s’obri la porta a un pràctica que no és nova, que té nom: externalització. Nom i una llarga trajectòria en molts àmbits, tants que ni ens adonem. Si els mestres i professors no sabem “ensenyar-ho”, cal buscar algú de fora que (previ pagament?) ho “ensenye”. Tanmateix, si del que es tracta és d’educar la mirada, ¿el plantejament no hauria de ser un altre? Per exemple:

      1. Activar un pla de formació real i unes condicions de realització adequades. Amb totes les col·laboracions “externes” que vulgueu. Enfortir el teixit escolar.

      2. Dissenyar l’accés dels titulats en matèria audiovisual a l’ensenyament secundari. ¿Cal recordar que la Universitat de València fou pionera en la introducció d’estudis relacionats amb la cultura i la comunicació audiovisual? ¿Cal recordar que aquesta Comunitat fou pionera en la introducció de l’educació audiovisual en secundària?

      3. Actualitzar els materials i recursos d’anàlisi i de producció existents, i crear-ne de nous.

      Fins i tot, es podria fer un pas endavant. ¿Tan extravagant resultaria que, en la societat anomenada de la comunicació, s’introduira una assignatura obligatòria d’educació audiovisual i mediàtica en algun dels quatre cursos de l’educació secundària obligatòria?

      Pilar Alfonso Escuder
      IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)

      (Article originalment publicat a 400 colps)

      400colps

        L’univers de la Transmèdia

        transpa

        L’espai comunicatiu del relleu generacional

        Què tenen en comú els tweets d’en Justin Bieber, una entrevista de ràdio de la Shakira, la disfressa de Superman i els cromos dels jugadors del Barça?

        Tots els seguidors de la sèrie televisiva “El Ministerio del Tiempo” han conegut fets de la narració a partir de textos documentals, fòrums interactius, o imatges del rodatge. Els fans estan descobrint cada setmana, a la web oficial del programa, diversos vídeos suposadament enregistrats per algun dels protagonistes, que vol interrelacionar amb l’audiència afegint a les pel·lícules un discurs paral·lel, amablement intimista. Els telespectadors estan elaborant mentalment una realitat complexa a partir dels fragments informatius que els arriben des de canals i codis molt diversos. És l’univers de la Transmèdia.

        La figura artística i humana d’en Justin Biber s’entén a partir de la suma del què fa, el què canta, el què escriu a les xarxes socials o el “merchandising” que ens ven la seva discogràfica. La identitat calidoscòpica de la Shakira es construeix des dels nombrosos entorns mediàtics i comercials que complementen la seva faceta musical. Les aventures de Superman i el seu impacte en l’imaginari col·lectiu només es pot entendre des de la reconstrucció personal que cada un de nosaltres ha fet del que ens arriba pels còmics, les pel·lícules i les infinites metàfores de la malaurada vida del seu actor més emblemàtic. El Barça… bé, personalment, encara estic intentant entendre què és, què representa i com es desenvolupa el món simbòlic i cultural que desplega la narració esportiva i econòmica d’aquest equip de futbol.

        trans1

        Algú podria dir que la Transmèdia ha existit sempre en la comunicació humana, des del moment que el llenguatge gestual, probablement anterior a l’oral, ha complementat de forma sistemàtica els missatges complexos e intencionats dels individus. Podria dir que les pintures rupestres, l’escriptura sobre qualsevol suport o els xiulets dels guerrers guanxes de la Gomera són mitjans de comunicació amb codi propi i audiència múltiple que donaven dimensió transmèdia a missatges molt anteriors a la invenció d’Internet. Que la ràdio i la televisió ja generava un discurs fragmentat, que prenia forma singular e intransferible amb la interpretació individual de les vivències de l’acte comunicatiu de cada espectador. Però la veritat és que mai, com ara, han existit tants canals, llenguatges, formats i espais narratius a l’abast de tothom. Mai abans hi havia hagut aquesta convergència extrema de totes les formes de comunicació explícites codificades, que transforma el text, la imatge, la paraula o l’enregistrament del moviment, en impulsos matemàticament discrets: en una tirallonga de zeros i uns. La complexitat comunicativa humana augmenta dia a dia, i promet incorporar vies per ara impensables. Entrem en el món de la Internet de les Coses, l’anàlisi visual de l’anomenat Big Data, i les projeccions hologràfiques fetes per implants i aparells integrats a la roba i els objectes quotidians. Les tecnologies de Realitat Augmentada s’encarregaran de traduir, automatitzar i fer invisible bona part de la informació comunicativa i de les metadades que generem col·lectivament, sovint de forma inconscient, en el rerefons dels canals visibles i explícits.

        Hem entrat en una nova Era de comunicació Transmèdia, on les antigues habilitats comunicatives bàsiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) són del tot insuficients. D’altre banda, la interacció, que va entrar formalment en el món acadèmic fa amb prou feines quinze anys, de la mà del Marc Comú de referència Europeu per a les Llengües s’ha sobredimensionat. És present arreu per l’ús les xarxes socials, les aplicacions de comunicació instantània dels mòbils, i la gestió que els prosumidors fan actualment de la seva identitat digital. La informació flueix en simultaneïtat discontínua, en diversos entorns. El coneixement es construeix conjuntament en xarxes superposades de diàlegs anonimatitzats, en debats virtuals sincrònics i asincrònics, i en plataformes multimodals, internacionalment globalitzades. Per entendre el món, les noves generacions necessitaran habilitats comunicatives híbrides per a completar la seva realitat vivencial. Hauran de desenvolupar competències integrades que els ajudin a fer una “lecto-transmèdia” de la “trans-literalitat” dinàmica i emergent que els arriba, fraccionada, en diferents llenguatges, idiomes i estructures espai-temporals.

        trans2

        L’escola quedarà obsoleta en breu, si els docents no incorporen aquesta mirada transversal i connectivista en una Pedagogia Sistèmica. Cal una didàctica comunicativa específica transmèdia, que permeti a l’alumne abordar la realitat neuronal integrada e integradora de la comunicació humana expandida. Ja no és suficient amb saber llegir i entendre. Cal incorporar als projectes de centre les iniciatives col·lectives més innovadores de l’educació formal i informal, per a desenvolupar la gestió selectiva de la informació, la co-creació de coneixement en xarxes virtuals i l’autoregulació voluntària de les emocions, per la comunicació i la convivència. Cal modelitzar dissenys de pensament creatiu (Design thinking) i seqüències cognitives de descoberta (Inquiring Minds), juntament amb les estratègies d’emprenedoria per la resolució de problemes (Problem Solving Entrepreneurship).

        Aprendre a comunicar-se en la transmèdia demana estratègies que centrin el discurs, que focalitzin el missatge i que produeixin l’impacte desitjat. És el moment de canviar un sistema educatiu que fou eficaç en el seu moment, però que actualment amenaça l’eficiència comunicativa del relleu generacional.

        Ens cal una altre escola! Qui s’hi apunta?

        Neus Lorenzo i Galés

          Jornades d’Educació en Comunicació

          MEC

          Amb el títol Mirar i educar críticament, AulaMèdia organitza -entre el 4 i el 7 de juliol de 2016- la dècima edició de les Jornades d’Educació en Comunicació.

          Com cada any al finalitzar el curs, des d’AulaMèdia obrim un espai de reflexió i debat sobre com implementar l’Educació en Comunicació a les aules. Unes Jornades per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i també per la reflexió sobre els continguts dels mitjans audiovisuals i la seva anàlisi. Un encontre que, en aquesta edició, volem que es centri sobre com mirar els mitjans i com educar críticament.

          Com els altres edicions, aquestes Jornades d’Educació en Comunicació també serviran per mostrar el material audiovisual que hem realitzat des d’AulaMèdia. El dilluns 4 de juliol estrenarem el reportatge “El Poder dels Mitjans“.

           

          inscripcio

            DVD “El poder dels mitjans”

            El Poder dels Mitjans (Teaser 5) Anna Bonet

            El Poder dels Mitjans (Teaser 4) Jesús Rodríguez

            El Poder dels Mitjans (Teaser 3) Xavier Giró

            El Poder dels Mitjans (Teaser 2) Gemma Garcia

            El Poder dels Mitjans (Teaser 1) Joan Roura

            Ja estem editant el reportatge El Poder dels Mitjans“, que tenim previst estrenar el 4 de juliol en el marc de les Jornades d’Educació en Comunicació. Mirar i Educar Críticament, que AulaMèdia organitza al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

            Per tirar endavant aquest nou reportatge et sol·licitem el teu ajut per poder completar-lo amb èxit. Si vols ajudar-nos, emplena el formulari adjunt, fes una aportació de 15 € i t’enviarem a casa una còpia del DVD “El Poder dels Mitjans”.

            Emplena el formulari i clica “Enviar”.

            Nom: (obligatori)

            Cognoms: (obligatori)

            Adreça: (obligatori)

            Codi Postal: (obligatori)

            Població: (obligatori)

            Primer correu-e: (obligatori)

            Segon correu-e:

              • JORNADES ESTIU

                2016b

                Amb el títol Mirar i educar críticament, AulaMèdia organitza -entre el 4 i el 7 de juliol de 2016- la dècima edició de les Jornades d’Educació en Comunicació. Com cada any al finalitzar el curs, des d’AulaMèdia obrim un espai de reflexió i debat sobre com implementar l’Educació en Comunicació a les aules. Unes Jornades per l’intercanvi d’experiències de producció audiovisual i també per la reflexió sobre els continguts dels mitjans i el seu anàlisi crítica. [+]

              • PODER i MITJANS

                pro2016 Des d'AulaMèdia ja hem començat l'edició del reportatge titulat El poder dels mitjans que tenim previst estrenar l'estiu que ve. Per tirar endavant aquest nou reportatge et sol·licitem el teu ajut. Per agrair-vos el vostre suport us enviarem a casa una còpia del DVD o d'altres "recompenses". [+]
              • Una Mirada Crítica

                Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

                VÍDEO PROMOCIONAL

                Pots demanar aquest DVD a AulaMèdia (per 15 €) AQUÍ.

                També el pots trobar a les botigues d'ABACUS.

              • Darrere la pantalla

                Podeu comprar els 4 DVDs de la col·lecció Darrere la Pantalla a les botigues d'ABACUS.

                1.- Una visita guiada a la televisió.
                2.- Els informatius de televisió.
                3.- Els dramàtics de televisió.
                4.- La publicitat.