completa privacidad http://auip.org/cialis-generico.html Precio más bajo genérico y de píldoras de marca http://auip.org/comprar-kamagra.html Descuentos y bonificaciones http://auip.org/comprar-viagra-generico.html El servicio al cliente en todo el mundo
  • ESCAC

    En el marc del Festival Internacional de Cine de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Fest), que tindrà lloc del 23 al 30 d’abril de 2019, el Programa Cine Base de l’ESCAC celebrarà el seu primer festival de curtmetratges, dirigit a joves de Secundària, FP de Grau Mitjà i Batxillerat.

    L’objectiu del Festival és incentivar la creació i el talent de joves motivats per l’audiovisual, promovent l’interès de nous espectadors i públics fidels a la cinematografia.

    INSCRIPCIÓ

  • JORNADES

    Amb el títol Educació Mediàtica. MIRAR, PENSAR… ACTUAR! AulaMèdia organitza -de l’1 al 4 de juliol de 2019- les XII Jornades d’Educació en Comunicació.

    Si vols informació de les Jornades emplena el formulari que trobaràs AQUÍ i t’enviarem informació puntualment de les Jornades d’AulaMèdia.

    VOLS MÉS INFORMACIÓ?

  • Llenguatge audiovusal

    En el web EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL hi trobareu alguns dels conceptes essencials del llenguatge audiovisual explicats amb exemples. Està pensat per a suport del professorat o estudiants que treballin el cinema i la televisió a l’aula o per a l’aprenentatge autodidacta. [+]

  • El Festival Internacional de Cinema en Català FIC-CAT dona visibilitat als treballs audiovisuals fets pel professorat i per l’alumnat dels centres docents que creuen i veuen la necessitat de l’alfabetització audiovisual i tecnològica.

    D’aquesta manera va néixer la modalitat CENTRES EDUCATIUS del FIC-CAT, que incentiva la creació i projecta les produccions audiovisuals realitzades per totes les escoles i instituts dels Països Catalans que hi volen participar.

    INSCRIPCIÓ CENTRES EDUCATIUS

  • El projecte eduCOM.info vol oferir al professorat, reflexions, recursos i experiències per facilitar la implementació de l'Educació en Comunicació a les aules. [+]
  • TEMES

  • AulaMèdia 2001-2011

  • Edicions anteriors

  • Contacte

    AulaMèdia - eduCOM
    Rambla de Catalunya, 10
    08007 - BARCELONA

    ISSN 1699-2245

  • Visites


Llenguatge audiovisual

Fa unes setmanes un realitzador de televisió em feia notar que actualment s’utilitzen en excés els plans zenitals realitzats des de drons, no tan sols en les retransmissions dels partits de futbol, sinó en moltes de les realitzacions audiovisuals: documentals, dramàtics, fins i tot en programes informatius.

El llenguatge audiovisual és canviant i a poc a poc s’incorporen nous tipus de plans i nous moviments de càmera, en definitiva nous recursos expressius. És evident que, des de The Gold Rush de Chaplin a Melancholia de Lars von Trier, l’evolució del “com” ens expliquen les històries en imatges han canviat molt i la tecnologia ha facilitat l’ampliació d’aquest llenguatge, recordem, per exemple, la grua o l’Steadicam que van fer evolucionar els moviments de càmera.

A l’hora d’analitzar l’expressió audiovisual cinematogràfica o televisiva, podríem dir que al llarg dels anys s’ha construït una gramàtica audiovisual. Fins i tot alguns autors van més enllà i proposen una morfologia audiovisual dels plans, els moviments de càmera o del muntatge.

Abordar l’anàlisi del llenguatge audiovisual proposant una gramàtica amb una “sintaxi” pròpia de l’audiovisual, si bé pot semblar agosarat, està bé com a símil, com a metàfora. És una forma de fer-ho més entenedor i al mateix temps aprofundir en l’anàlisi del llenguatge audiovisual. En algun sentit aquest plantejament recorda l’aproximació matemàtica a la gramàtica generativa que proposava Noam Chomsky en els anys 60. Una aproximació que va abandonar anys més tard.

Les diferents metodologies d’anàlisis del llenguatge audiovisual, sigui aquesta des d’una perspectiva gramatical, pragmàtica, semiòtica o tècnica, sens dubte ens ajuden a entendre molt millor el text. Però no podem oblidar l’anàlisi del que podem denominar “fora de camp”; és a dir, tot allò que no es veu en la pantalla, però que té una relació directa amb allò que mostra el pla. Així, per exemple, la propietat o la línia editorial del mitjà forma part clarament d’aquest “fora de camp”.

A més, com diu Xavier Breil, “en el llenguatge verbal, la comprensió del missatge pot i ha d’anar molt més enllà dels signes: per entendre realment un text cal saber llegir entre línies, cal agafar perspectiva per poder veure el bosc sencer, no només els arbres, i copsar elements com les intencions de l’autor o el context del missatge. I aleshores passem a un altre nivell de lectura: la nostra reacció (interpretació, gaudiment, expectació) és diferent.

El mateix passa amb el llenguatge audiovisual: entendre’l no vol dir només saber què és un primer pla o un tràveling, sinó saber entendre quines implicacions té la tria.”

A alguns professors –i també a alguns periodistes– aquesta anàlisi del llenguatge audiovisual dels dramàtics, dels informatius o de la publicitat els sembla superflu, creuen que no cal analitzar-lo, que no cal saber llenguatge audiovisual per mirar una pel·lícula o per veure la televisió. En certa forma és veritat, si només volem ser “consumidors audiovisuals”.

Però si ho mirem bé, l’anàlisi del llenguatge audiovisual és, juntament amb l’anàlisi del discurs, un element bàsic en la construcció d’una mirada crítica en els espectadors; és sens dubte un aspecte més per a la compressió lectora dels textos audiovisuals. Una potent eina per “comprendre” i “descodificar” aspectes formals dels discursos dels mitjans de comunicació audiovisuals.

Per poder detectar moltes de les manipulacions mediàtiques i fake news necessitem inevitablement aquest tipus d’eines, si no serem fàcilment manipulats per qui construeix el discurs, el relat mediàtic.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia
[Publicat inicialment a comunicació21 i a cultura21]

Un llenguatge actual i centenari

No és ni de lluny el més antic dels llenguatges humans, però ja té més d’un segle i és més i més present arreu. Per bé que les creacions audiovisuals han canviat molt des dels primers pioners i que els mitjans tècnics no tenen res a veure, per bé que fins i tot el seu nom ha canviat i avui dia parlem de manera més àmplia de llenguatge audiovisual (que no pas de llenguatge cinematogràfic), el cert és que les bases del llenguatge que van fer servir els pioners del cinema són en essència molt semblants a les que fan servir les creacions d’avui dia.

“No cal saber llenguatge audiovisual per veure youtube o la tele”. Això és veritat, però ho és només si ens volem quedar en la primera capa de lectura, igual, per exemple, que si en un text ens quedem en entendre el significat de cada paraula. Però hi ha altres nivells de comprensió.

En el llenguatge verbal, la comprensió del missatge pot i ha d’anar molt més enllà dels signes: per entendre realment un text cal saber llegir entre línies, cal agafar perspectiva per poder veure el bosc sencer, no només els arbres, i copsar elements com les intencions de l’autor o el context del missatge. I aleshores passem a un altre nivell de lectura: la nostra reacció (interpretació, gaudiment, expectació) és diferent.

El mateix passa amb el llenguatge audiovisual: entendre’l no vol dir només saber què és un primer pla o un tràveling, sinó saber entendre quines implicacions té la tria, per exemple quines intencions tenia el fotoperiodista quan va triar obrir més o no el pla.

I aleshores es pot passar a un altre nivell com espectador, un altre nivell de comprensió i de gaudi. I en aquesta idea s’emmarquen els dos materials sobre llenguatge audiovisual que us oferim des d’AulaMèdia per facilitar aquesta tasca als docents que la vulguin tirar endavant: el lloc web El llenguatge audiovisual i el documental Dóna’m la teva mirada.

En el lloc web hi ha d’una banda els conceptes bàsics explicats de forma resumida i il·lustrats amb alguns exemples, i de l’altra unes activitats sobre videoclips i algunes escenes de pel·lícules (amb les solucions per als docents). I en el documental estan explicades les bases del llenguatge audiovisual de manera més extensa i molt pràctica, a partir d’escenaris reals del món audiovisual i també de molts fragments de pel·lícules de tots els temps.

Web El Llenguatge Audiovisual

Reportatge: Dóna’m la teva mirada

Per la via unilateral?

L’any 2019 cal demostrar el pes de la comunicació audiovisual en la societat en la qual vivim? Creieu que encara cal demostrar la influència dels mitjans en la nostra vida, en l’economia d’aquest sistema, en la nostra cultura, en el nostre model mental? En el segle XXI cal demostrar la importància de la comunicació i dels mitjans en la societat actual? I més encara… cal demostrar que, per tant, és necessària la seva incorporació en el currículum educatiu com altres ciències ho han fet anteriorment? És que només veuen la importància dels mitjans audiovisuals i el seu estudi els acadèmics, les facultats de comunicació, els periodistes i el col·lectiu de professors i professores que treballen diàriament l’educació mediàtica a les aules?

Més d’una vegada hem sentit a dir que la televisió és una gran bèstia, que és molt difícil de moure per fer qualsevol canvi important. Potser sí que és així! Però si això passa a la televisió, el mateix passa en el sistema educatiu. Massa equilibris per acontentar tothom, massa interessos polítics i també econòmics… Ens tornem a preguntar, i és l’enèsima vegada que ho fem, per què fa por la introducció de l’anàlisi crítica dels mitjans i la producció audiovisual en les escoles i els instituts? Malgrat que passen els anys, l’educació mediàtica segueix molt lluny dels currículums obligatoris.

Fa poc, en un escrit adreçat al conseller d’Educació Josep Bargalló i Valls, li recordàvem que ja l’any 2003 el Llibre blanc: L’educació en l’entorn audiovisual, publicat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i que l’actual conseller va presentar al Parlament de Catalunya, ja valorava la necessitat d’integrar l’educació en mitjans en l’educació reglada. D’això ja fa més de 15 anys!

Uns anys més tard, a finals del 2008, el Parlament Europeu va aprovar en plenari una proposta on se subratllava que “l’educació mediàtica cal que formi part dels plans d’estudi de tots els nivells de l’educació escolar”. Posteriorment els anys 2014 i 2017 el Departament –en aquell moment d’Ensenyament– i el CAC signaven dos convenis farcits de bones intencions i algunes propostes.

El febrer de l’any 2017, els degans de les facultats amb titulacions d’informació i comunicació –agrupades en l’ATIC– van proposar, com a matèria a impartir a l’educació secundària, el coneixement dels mitjans de comunicació i la seva tasca com a servei públic.

Però malgrat tots aquests estudis i declaracions, entre més, seguim sense saber què pensa fer el Departament d’Educació per implementar de forma efectiva l’educació en comunicació audiovisual, o educació mediàtica, a les aules dels centres docents de Catalunya.

Per altra banda, encara ens preguntem quines i quan es duran a terme les actuacions recollides en la clàusula segona del conveni entre el Departament i el CAC. Sobretot ens agradaria saber, de quina forma concretarà el compromís del Departament d’Educació a “estudiar els mecanismes que permetin treballar l’educació en comunicació en els centres educatius en el nou marc del currículum competencial” tal com recull el darrer conveni.

Potser cal desenterrar la idea de la insubmissió per implementar l’educació mediàtica, la via unilateral diríem ara, no conseller? És a dir, que quan el professorat tanqui les portes de les aules darrere seu s’implementi allò que és cada dia més necessari: la competència mediàtica de l’alumnat, malgrat que no sigui reconeguda en el currículum prescriptiu. Potser aquesta és l’única via per desenvolupar una mirada crítica i autònoma cap als mitjans entre l’alumnat, malgrat que alguns d’això en diguin adoctrinar.

Francesc-Josep Deó
Director d’AulaMèdia

Projecció, debat i reflexió

Un home es veu obligat a fer escala a l’aeroport de Nova York, als EUA i, aprofitant el temps restant fins a tornar a enlairar-se cap a la seva destinació definitiva, decideix visitar el MOMA per gaudir en persona de la seva col·lecció d’art modern. Però el taxi que l’ha de dur fins al reputat museu s’encalla en un embús monumental que li impedeix arribar-hi i l’atrapa a mig camí.

Aquest home era el pintor Miquel Barceló, i a través de la seva història, interpretada com una metàfora de l’ànsia de la ciutadania contemporània per accedir a la informació tot i que de vegades sigui inaccessible pel trànsit o no sàpiga on trobar-la, en Francesc-Josep Deó presentava davant els congregats a l’Espai VilaWeb el reportatge Projecte mòbil: el viatge. Un document audiovisual definit per Deó (director del reportatge i també coordinador d’AulaMèdia) com “un camí directe a una informació sobre la tecnologia dels mòbils”. Un antídot contra la sobrecàrrega informativa o la propaganda tecnòfila que envolta esdeveniments de la repercussió del Mobile World Congress, que moltes vegades impedeixen veure el veritable preu que s’amaga darrere de la producció de molts dels ginys tecnològics que consumim -i ens consumeixen- dia a dia.

Amb aquesta intenció, i cinc minuts després de les 18 hores del passat 10 d’octubre, començava la projecció a l’Espai VilaWeb, cedit pel portal informatiu català a la seva seu als baixos del carrer Ferlandina del barceloní barri del Raval. Un reportatge que després de l’estrena a la Casa Golferichs i abans que sigui projectat dins el Festival Protesta d’aquest 2018, conserva la seva capacitat per provocar un colpidor sentiment de vergonya a tots els que, durant la mitja hora de projecció, no ens atrevim a treure el nostre telèfon mòbil de la butxaca. Perquè, tal com s’exposa en aquest reportatge, l’aparell pràcticament omnipresent en les nostres vides està compost per minerals de sang com el coltan que s’extreu majoritàriament de la República Democràtica del Congo en condicions esfereïdores, després és fabricat per la indústria xinesa on els drets humans dels treballadors són pràcticament inexistents, i finalment retorna a l’Àfrica, a Ghana, però com ja com a deixalla tòxica, víctima de l’obsolescència programada.

Un viatge d’anada i tornada recollit amb la intenció d’informar però també de remoure les consciències, incloses les dels poc més de 30 assistents a la seva projecció, que es va completar amb un debat moderat a dues veus pel mateix Deó i el coordinador de Kineina i editor del reportatge Dídac Roger i que va comptar amb la participació dels assistents.

Encetat aquest tram de l’acte, Deó va emmarcar aquesta producció d’AulaMèdia i Kineina en l’últim dels quatre camps educatius tractats per AulaMèdia: el pedagògic, el de l’expressió i producció a través del llenguatge audiovisual, el referent a l’anàlisi crítica de continguts mediàtics i, per últim, el tecnològic. Un àmbit d’investigació del qual forma part Projecte mòbil: el viatge per a permetre, segons el mateix Deó, “reflexionar sense ser tecnofòbic ni tecnofílic”, per a fer-ho des d’una tercera via: la de “l’ètica i la del consum responsable” que justifica l’orientació pedagògica d’aquest reportatge. I que, molt probablement, també va justificar la majoritària presència de docents i professionals del món de l’educació a la sala, que van emprar gran part del debat en qüestionar-se la validesa i efectivitat que materials didàctics com aquest poden tenir i la necessitat de la presència dels mòbils a l’aula i les possibles estratègies de la seva implementació a les escoles.

Tot i que cap dels participants va rebutjar ni el to ni les conclusions de Projecte mòbil: el viatge, alguns assistents van apuntar que l’escassetat d’imatges més impactants podia dificultar que arribés a audiències adolescents acostumades a prestar atenció a cop d’impacte audiovisual, mentre que d’altres van preguntar sobre l’absència de testimonis gravats dels damnificats pel mercat de la telefonia mòbil. Qüestions que, degudament respostes, van deixar pas a un debat, conduït pels assistents a l’acte i no tant pels seus impulsors, que va culminar amb una esmena a la totalitat de la realitat exposada al reportatge. I tot a través d’una qüestió que no només posava en dubte la capacitat dels materials pedagògics per a incidir en el públic escolar, si no de fer-ho en els seus espectadors en general: Per què discutim sobre com emprar el mòbil, després de veure el que provoca la seva fabricació, a un reportatge com Projecte mòbil: el viatge? No hauríem, senzillament, de negar-nos a comprar-ne cap més fins que es fabriquin sota unes condicions humanes mínimament acceptables?

Eduardo Martínez Gómez

Conversa de cafè

Fa poc, un conegut que és periodista em preguntava, al voltant d’un cafè, com és que l’educació mediàtica encara no s’ensenyava a les escoles i els instituts catalans. Vam parlar extensament de la manca de voluntat política de l’Administració i de com d’estrany és que les ciències de la comunicació, en aquest segle, no s’incloguin en els continguts del currículum escolar.

També vam parlar dels col·legis professionals, el de periodistes o el d’audiovisuals, de les facultats de comunicació de les diferents universitats i de la manca de pressió que aquests organismes o institucions fan perquè els “nous continguts” comunicatius entrin a les aules. I del voluntarisme d’un sector del professorat que treballa, des de fa anys i de forma incondicional, l’educació mediàtica a l’aula.

En aquest sentit, crec que manca un reconeixement a la tasca pedagògica de dotzenes de professors i de professores que des de fa anys treballen, moltes vegades sols, intentant d’implementar l’educació mediàtica i lluitant contra els vents: currículums tancats, equips directius incrèduls i, a més, amb moltes limitacions de recursos, d’espai i de temps.

El fals debat sobre els mòbils a l’aula, d’aquest estiu passat, posa de manifest la manca de reflexió sobre com utilitzar la tecnologia educativa. A la notícia de la nova normativa francesa i les declaracions de la portaveu del Govern espanyol sobre el tema, es van afegir les declaracions del conseller Bargalló defensant la utilització dels mòbils als centres escolars. Però no podem dir que “estem a favor de la tecnologia” i punt, no podem quedar-nos amb el titular. No podem caure en el tòpic, en la fascinació tecnològica.

Cal anar més enllà d’aquesta defensa incondicional de la utilització de la tecnologia amb finalitats educatives. Cal parlar, en profunditat, de la pedagogia de la tecnologia audiovisual, de la manca de recursos tecnològics en els centres, de la necessitat de formació –inicial i permanent– del professorat. Una formació molt necessària, ja que la comunicació avui en dia és molt més complexa que el simple esquema de Jakobson (emissor, canal, receptor). Ja no poder dir simplement que “la televisió és una finestra al món”, perquè dir això avui, és dir no res!

Diuen que bufen nous vents al Departament d’Ensenyament, uns vents que potser canviaran el rumb de l’administració educativa en aquest camp. Per anar per aquests mars de món digital cal saber navegar, però sobretot cal no fer cas dels cants de sirenes de les empreses amb interessos a l’educació, que en cap cas vol dir interessades per l’educació. L’espai per a l’estudi de la tecnologia fa anys que ja existeix, ara falta crear un espai per estudiar i treballar la comunicació i els mitjans del segle XXI.

No sé si la denominació “cultura digital” en l’àmbit educatiu pot ser una bona denominació, però més que pomposes definicions ens calen continguts concrets que donin força i aguantin l’esquelet teòric. Ens hauríem de preguntar si “cultura digital” vol dir estudi dels continguts i anàlisi crítica del discurs mediàtic?, vol dir conèixer els llenguatges audiovisuals, els formats audiovisuals i la producció creativa?, o una vegada més només vol dir… ensenyar a prémer botons?

Cal fer competents mediàticament a tota la ciutadania, sobretot a la ciutadania del futur, dotar de competències comunicatives per poder llegir críticament els mitjans, els continguts mediàtics, per saber com es dissenya la manipulació informativa, com es construeixen les falses notícies i fugir, així, de l’analfabetisme mediàtic. Si no tot plegat serà una conversa de cafè.

Francesc-Josep Deó
Director d’AulaMèdia

Vine!!!

PRESENTACIÓ del DVD PROJECTE MÒBIL
Dimecres, 10 d’octubre a les 18.00 h
Espai Vilaweb. C/ Ferlandina, 43 baixos. Barcelona

> A totes les persones assistents se’ls hi lliurarà una còpia del DVD <

Accés lliure. Inscripció gratuïta.
Emplena aquest formulari i clica “enviar”

T’esperem!

 

Nom: (obligatori)

Cognoms: (obligatori)

Primer correu-e: (obligatori)

Segon correu-e:

Organitza AulaMèdia amb la col·laboració de VilaWeb

  • PROJECTE MÒBIL és un material didàctic (blog i DVD), presentat per AulaMèdia, per treballar i reflexionar sobre la tecnologia i l’impacte social i mediambiental de la telefonia mòbil.

  • DVD

    DOCUMENTAL · El Projecte Mòbil (el viatge) vol mostrar alguns dels problemes mediambientals, socials i laborals que es generen en la fabricació dels telèfons mòbils.

    Si t’interessa adquirir el DVD Projecte Mòbil (el viatge) emplena el formulari que trobaràs aquí, i per una aportació de 15 €, t’enviarem una còpia del DVD a casa. [+]

    Projeccions documental

  • Dóna’m la teva mirada

    dltm0

    Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Una mirada crítica

    Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Una mirada crítica. [+]

    Si vols el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Un matí a la redacció

    umr

    Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 10 € [+]

  • El poder del mitjans

    epdmp

    Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental d'AulaMèdia que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l'audiència. Qui té el poder? Com l'exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

    Si t'interessa aquest reportatge el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]