completa privacidad http://auip.org/cialis-generico.html Precio más bajo genérico y de píldoras de marca http://auip.org/comprar-kamagra.html Descuentos y bonificaciones http://auip.org/comprar-viagra-generico.html El servicio al cliente en todo el mundo
  • El projecte eduCOM.info vol oferir al professorat, reflexions, recursos i experiències per facilitar la implementació de l'Educació en Comunicació a les aules. [+]
  • TEMES

  • Edicions anteriors

  • AulaMèdia 2001-2011

  • Contacte

    AulaMèdia - eduCOM
    Rambla de Catalunya, 10
    08007 - BARCELONA

    ISSN 1699-2245

  • Visites


Ja saps què menges?

Tres preguntes sobre educació i relats de marca

És ben paradoxal: tots sabem què és una marca, però, sabríem explicar-ho amb precisió? Estem tan envoltats de marques, tan acostumats a la seua presència que no ens aturem ni un minut a pensar-les. Us plantejo la primera pregunta:

Què és una marca, a hores d’ara?

No, una marca no és (només) un logo.
No, una marca no és (només) el nom d’un producte.
No, una marca no és una empresa.

La qüestió sembla més complexa. A hores d’ara, una marca és sobretot una forma de comunicació, un format que es pot aplicar a qualsevol “cosa”: a unes vambes, a un mòbil, a un museu, a un club esportiu, a una ONG o a una persona. Tu també pots/podries ser una marca. En començar el segle XXI, una marca és, fonamentalment, identitat visual (logo i colors), identitat narrativa (relats al voltant de la marca) i identitat axiològica (valors identificadors). El concepte marca ha trencat els límits de l’empresa i l’economia i ha entrat de ple en l’àmbit de la comunicació.

Un anunci és un relat de marca?

Diria que un anunci solt no constitueix un relat de marca, que el relat de marca resulta de la suma de diferents campanyes publicitàries i diversos anuncis, de l’empaquetat dels productes, dels espais de venda, de les múltiples accions comunicatives d’una l’empresa.
Després de l’anomenat narrative turn, la narrativitat sembla el centre de tots els processos comunicatius. Els partits polítics, les empreses, els equips de futbol, els periodistes, les associacions, els museus, els publicistes… busquen relats i intenten explorar i explotar el seu capital narratiu.

Bàsicament, un relat de marca intenta construir un món que resulte atractiu i convincent per als consumidors. És sempre un relat breu, de comprensió fàcil i immediata, que transmet (amb comptades excepcions) una visió eufòrica de la realitat, lligada al consumisme.

Com introduïm els relats de marca en l’ESO?

Si els relats de marca són tan omnipresents en la societat actual, si són considerats la màquina de persuasió més potent dels nostres dies, no haurien de formar part del currículum de l’ESO? Com?

Deixeu-me dir, humilment, que m’espanten alguns projectes escolars (teatre, ràdio, música…) que semblen pensats per a la difusió festiva i acrítica dels relats de marca més celebrats pels grans mitjans. M’agrada pensar que –en el marc de l’educació en comunicació– és possible un enfocament comunicatiu que ensenye a entendre que és una marca en la nostra societat. Un enfocament narratiu que ensenye a llegir aquests nous relats tan canviants i tan iguals. Un enfocament interdisciplinar que transpasse l’anàlisi formal i aborde el context social i econòmic. En definitiva, un enfocament crític que incite a pensar el món des de l’aula. Al meu parer, escola vol dir també actitud vigilant i responsabilitat comunicativa.

Pilar Alfonso Escuder
Professora de Secundària

Creix el suport a una assignatura sobre Educació Mediàtica

Aquest passat febrer els degans de l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC), van donar suport a la iniciativa proposada per la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) per a que la propera Llei Educativa de l’estat espanyol inclogui una assignatura obligatòria sobre els mitjans de comunicació, i la seva tasca com a servei públic, en el currículum prescriptiu. Una proposta plantejada des de l’ATIC de cara als cursos de secundària, i que du a les portes de l’administració el clam alçat des de fa temps per plataformes i organitzacions que, com en el cas d’AulaMèdia a través del Manifest per l’Educació en Comunicació signat al 2004, porten anys demanant una educació mediàtica pràcticament orfe d’ajudes institucionals sòlides. I això que al 2008 el Parlament Europeu aprovava la introducció d’una assignatura d’educació mediàtica a les escoles.

Però tots aquests moviments, que sí que van fructificar de forma vinculant en altres països, no van rebre aquí el suport que hauria estat desitjable, més enllà d’iniciatives reguladores com el Código de autorregulación de contenidos televisivos e infancia, o d’altres més enfocades a l’alfabetització de la societat a través de les escoles com el Llibre Blanc. L’educació en l’entorn audiovisual, sortit del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Podria dir-se que la resposta institucional va ser el silenci: senzillament, no es va crear cap organisme oficial que se n’ocupés.

Un panorama que podria canviar ara gràcies a aquesta iniciativa dels degans de l’ATIC, que es suma a la llarga llista d’organitzacions que hi donen suport exposant, també, la necessitat d’estendre aquesta formació a la totalitat de l’alumnat a través de material didàctic audiovisual d’anàlisi i generació de continguts, que seria possible gràcies a dotacions per a un mínim equipament per a la producció audiovisual a les escoles. Tot plegat amb l’objectiu de fer de l’alumnat un subjecte social crític, i per tant més lliure, en una societat que, tal i com es reclama des d’alguns sectors del món educatiu i del periodístic, corre el risc de perdre la seva autonomia personal i social sota la pressió d’una xarxa informativa i comunicativa cada cop més poderosa i normalitzada.

I és que l’omnipreséncia de la xarxa d’Internet com a eina d’informació i comunicació d’us quotidià, l’aparició de neologismes com postveritat, la proliferació de dispositius i tecnologies amb els que accedir-hi, el seu perfeccionament tècnic o l’us i abús comunicatiu a través de xarxes socials digitals, són només alguns dels factors que certifiquen el grau de mediatització de les nostres societats (tecnològicament) avançades, en les que la pantalla, o pantalles, sovint es converteixen en l’única finestra des de la que ens relacionem amb els altres i el món que ens envolta de forma visible per a una part creixent de la ciutadania.

Potser per això, iniciatives com la impulsada pel CAC, sota el nom d’Educac, i que oferirà durant el proper curs 2017-2018 un programa d’Educació en Comunicació per a escoles públiques i concertades i que abarcarà des de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual fins a l’us responsable de les xarxes socials, han adquirit un cert ressó mediàtic que no ha aconseguit superar un dels majors obstacles als que s’enfronta l’educació mediàtica: el tebi suport que reben des de les diferents administracions educatives. Un fet denunciat des d’instàncies com l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB), que l’any passat proposaven quinze eixos d’acció educativa per a una formació en mitjans de comunicació com quelcom indispensable dins una societat democràtica que depén d’una llibertat personal i social estretament vinculada als mitjans de comunicació que tots nosaltres, en major o menor grau, consumim.

Uns mitjans de comunicació que semblen estar recollint i potenciant la repercussió pública d’un debat “cada vegada més viu sobre el que està passant a les xarxes socials” en paraules del vicepresident del CAC, Salvador Alsiu, qui també adverteix que tot i els avenços cal “formació de base i sensibilitat” per al professorat que vulgui incorporar-se a aquesta alfabetització que, sota el braç de l’ATIC i amb l’explícit recolzament de la FAPE i altres organitzacions, arriba ara a les portes del ministeri d’educació. Creuem els dits.

Eduardo Martínez Gómez

Assumir les responsabilitats o seguir passant la pilota

Des de molts espais mediàtics, informatius, tertúlies, blogs, webs, així com també des dels diaris de més tirada, es reclama cada dia una, dues o tres vegades, que els problemes que estan presents en la nostra societat comencin a resoldre’s a l’escola.

Preventivament, es diu. De vegades però, aquesta cantarella sona a excusa de mal pagador i sembla una retòrica rutinària que en el fons impedeix que es reclamin les responsabilitats diverses que pertoquen. Això passa amb el sexisme, el masclisme i amb totes les seves derivades, violència masclista inclosa.

És evident la necessitat de prevenir i d’actuar amb coherència i amb claredat en els entorns educatius formals i informals per tal de donar eines i generar habilitats per fer front a qualsevol expressió o justificació de la violència . Des d’aquest observatori s’han defensat i posat en pràctica diferents estratègies formatives, així com actuacions diverses en l’àmbit de la sensibilització.

Ara bé, això no ens eximeix d’incrementar la nostra responsabilitat i exigència. No assumir la part de compromís que ens correspon en aquesta lluita i ser massa condescendents amb les violències masclistes quotidianes, fa que la pedagogia que es projecta sobre aquelles i aquells a qui adrecem estratègies i currículums de prevenció, acabi dissolta per falta d’autoritat.

El discurs tebi de molts mitjans respecte a l’assumpció de responsabilitat en matèria de violència masclista acaba per desautoritzar el que s’explica a les aules o també la feina que es fa als centres de lleure.

L’informe sobre el tractament de la violència masclista als informatius amb més audiència a Catalunya que ens ha fet arribar el grup d’investigació de la UAB, Obstervatori Origen, Telenotícies i violències masclistes: una anàlisi crítica, exposa amb tot detall la persistència en els missatges dels informatius de formes encobertes o explícites de condescendència que s’haurien de revisar per tal d’actualitzar i revitalitzar el compromís dels mitjans amb la defensa dels drets de les dones a una vida lliure de violència en tots els espais de la vida. Les rutines informatives han de ser revisades i millorades per tal d’encaixar i assumir el que ens pertoca com a societat adulta i deixar de llençar pilotes fora del camp on es juga el partit de veritat.

Observatori de les dones en els mitjans de comunicació

Tic Activa

En plena societat de la informació i la comunicació, el canvi de dinàmiques socials que ha generat l’aparició de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i el coneixement i la seva ràpida i desregulada propagació han tingut un impacte globalment molt positiu en la societat; però també és cert que han generat una sèrie de transformacions de les formes de comunicar-nos, d’informar-nos i d’aprendre que, en ocasions, han fet aflorar noves problemàtiques, anomalies i disfuncions en l’àmbit de les relacions socials, escolars i familiars.

TIC ACTIVA és una solució que neix de la necessitat de donar orientació a escoles, famílies i qualsevol altra persona o col·lectiu per al correcte ús de les noves tecnologies de la informació, la comunicació, el coneixement i l’aprenentatge en el dia a dia, tant en l’àmbit escolar com en el social i el familiar, donant pautes, recursos i eines que encarrilin positivament el seu ús, que en millorin el rendiment i que n’estalviïn les anomalies.

Orientació per a les noves problemàtiques, anomalies i disfuncions derivades del mal ús de les noves tecnologies i la societat de la comunicació

TIC ACTIVA ajudarà a prendre consciència, si pot ser abans que apareguin, dels usos perjudicials i nocius que tenen les xarxes socials i les noves tecnologies, especialment, en els joves i infants en formació, i a treure’n el millor partit.

Des de la convicció que l’èxit de demà està en l’educació i la formació d’avui, TIC ACTIVA assumeix la comesa de dotar pares, professors i alumnes (i membres de qualsevol altre col·lectiu interessat) del coneixement de les eines i valors necessaris per desenvolupar-se saludablement en aquesta societat interconnectada que ha fet de la comunicació un eix central del seu desenvolupament. TIC ACTIVA es dirigeix especialment a la prevenció, a la detecció i al tractament de problemàtiques relacionades amb el mal ús de les noves tecnologies i les xarxes socials en l’entorn familiar, social i escolar de l’infant i l’adolescent, en tant que són aquests els sectors d’edats més inclinats a incórrer en els mals usos, en els abusos i en les disfuncions. Són, sens dubte, el col·lectiu més vulnerable i avui més afectat.

Tallers, xerrades, microcursos i formacions a mida per a la inclusió i l’alfabetització digital i l’educació en valors

TIC ACTIVA ofereix tallers, xerrades, microcursos i formacions a mida per tal de fer progressar en la inclusió, l’alfabetització digital i l’educació en valors tant de persones individuals com de col·lectius (especialment mestres i professors, pares i mares i estudiants) en el marc de les noves tecnologies. Aquests valors han de servir per portar l’usuari inexpert cap a l’autocontrol, cap al domini de la realitat i de la conducta i cap a la seguretat un l’ús quotidià d’aquestes noves tecnologies, creant uns hàbits d’usos conscients, útils, saludables i consistents.

Creació d’hàbits i usos saludables, conscients, útils i consistents

  • Dóna’m la teva mirada

    dltm0

    Dóna’m la teva mirada és un DVD didàctic que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments bàsics del llenguatge audiovisual per a qualsevol persona interessada a comprendre millor el que veu en una pantalla. Pensat per a qualsevol espectador interessat a entendre millor el que veu en una pantalla i especialment per a docents de diferents etapes i matèries, l’estructura del documental i l’organització del DVD han estat pensades per tal d’adaptar-se a les diferents matèries.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Dóna'm la teva mirada. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Un matí a la redacció

    umr

    Durant un matí hem tingut accés al departament d’informatius de TV3 per veure com es fa un TeleNotícies. Un matí a la redacció mostra tot el procés de realització d’un informatiu per a televisió, des de la reunió matinal on es comencen a perfilar quins temes tindran més pes fins al frenesí de darrera hora, quan el TN ja està en marxa i algunes de les informacions encara s’estan acabant d’elaborar.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Un matí a la redacció. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • El poder del mitjans

    epdmp

    Sis veus crítiques ens parlen sobre el poder mediàtic. Un documental d'AulaMèdia que reflexiona sobre la influència de les persones properes al poder en els mitjans de comunicació i el poder que tenen aquests mitjans sobre l'audiència. Qui té el poder? Com l'exerceix? El periodisme ha de servir el poder o qüestionar-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que responen Anna Bonet, Gemma Garcia, Xavier Giró, Jesús Rodríguez, Joan Roura i Joan Manuel Tresserras.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD El Poder dels Mitjans. [+]

    També el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]

  • Una mirada crítica

    Una mirada crítica. Un (des)enfoc crític sobre els mitjans de comunicació. Aquest DVD vol reflexionar sobre el periodisme i la seva funció social. El reportatge recull cinc mirades que ens ajuden a analitzar diferents aspectes que reflecteixen els mitjans de comunicació: el racisme, el masclisme, el classisme... El DVD també vol mostrar la situació del periodisme a casa nostra.

    Si t'interessa aquest DVD emplena el formulari que trobaràs aquí, per una aportació de 15 €, t’enviarem a casa una còpia del DVD Una mirada crítica. [+]

    Si vols el pots descarregar aquí per 9.99 € [+]