AulaMèdia

Vivim en una societat on els infants creixen envoltats de mitjans digitals. Però… estan preparats per interpretar-los críticament? L’educació mediàtica no és només una opció, sinó una necessitat dins l’escola. La quantitat d’informació a la qual estan exposats fa imprescindible dotar-los d’eines per analitzar, comprendre i crear continguts de manera responsable.

Al nostre centre apostem per un aprenentatge actiu. Desenvolupem diverses situacions d’aprenentatge utilitzant la metodologia del treball cooperatiu. Aquests enfocaments fomenten la participació de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge, desenvolupant la seva autonomia i esperit crític. El producte final ens permet visualitzar els aprenentatges i, amb la incorporació de les noves tecnologies, hem enriquit les experiències educatives, fent-les més significatives i motivadores.

Entre d’altres recursos, hem utilitzat el croma per, explicar entre d’altres experiències, la història de diverses dones científiques o com està la salut de la terra, transportant l’alumnat al seu context i fent que esdevingui protagonista del seu aprenentatge. Aquesta tècnica audiovisual els ha permès treballar l’expressió oral, la investigació i la narrativa digital.

Amb la tècnica Stop Motion, hem il·lustrat poemes i creat curtmetratges per comparar l’estil de vida del Neolític amb l’actualitat. Aquest treball implica un gran esforç per part dels infants, des de la creació del guió fins a la gravació i l’edició, potenciant la seva capacitat de planificació i resolució de problemes. Una d’aquestes produccions va ser seleccionada per participar al FIC-CAT (Festival Internacional de Cinema en Català), un reconeixement que ha donat valor al treball dels infants i els ha fet sentir part d’un projecte més enllà de l’aula.

Més enllà de la creació audiovisual, les eines digitals ens han permès entrevistar autors per videoconferència, hem creat llibres digitals, que han servit per consolidar i compartir coneixements, i hem desenvolupat jocs de preguntes per gamificar l’aprenentatge i afavorir la comprensió de continguts.

A més, realitzem tasques amb la plataforma digital Google Classroom, tant des de l’escola com des de casa, promovent l’autonomia i l’organització de l’alumnat. També hem introduït la robòtica educativa, amb recursos com Scratch Jr i Lego WeDo, fomentant el pensament computacional i la creativitat a través de la programació.

Tanmateix, treballem amb tauletes i Chromebooks per fer cerques guiades d’informació, activitats interactives i enregistraments audiovisuals. Aquestes eines han esdevingut aliades imprescindibles en el nostre dia a dia a l’aula, ajudant a integrar l’educació mediàtica de manera transversal en diferents àrees del currículum.

L’educació mediàtica no només desenvolupa la creativitat, sinó que també ensenya a consumir informació de manera crítica i responsable. Apostem per una escola que formi ciutadans capaços d’analitzar, produir i compartir continguts amb rigor i creativitat, preparant-los per als reptes del futur.

Xavi Martí Sala i Gemma Vilar Coromina
Escola Can Puig de Banyoles

La sala estava fosca i més de 500 persones esperaven l’estrena del curtmetratge que s’havia rodat al seu institut. Els 15 xiquets i xiquetes protagonistes, de 1r ESO de l’IES Maria Ibars de Dènia, volien ser engolits per la terra. En quin embolic ens haveu posat!, deien les seues mirades.

Els responsables de ficar a la sofrida xicalla en aquest embolic cinematogràfic no estàvem menys nerviosos. De sobte, l’enorme pantalla de la sala de cinema es va il·luminar i la sala va esclatar en una bogeria col·lectiva d’aplaudiments, rialles i crits d’aclamació.

Eixe moment és la culminació d’un procés d’aprenentatge amanit per tres condiments que, a priori, no mariden: una ciutat marítima, un IES trencador que aposta fermament pel valencià i una guerra d’abast internacional. I quina és la relació entre tots tres? us estareu demanant. Bé, anem per parts:

Dènia, cresol de civilitzacions

Açò no és una classe, és una macedònia! crida una de les protagonistes en veure que al seu grup de treball hi ha tres religions i 4 llengües diferents. Podeu pensar-hi que és una hipèrbole, però no. És la situació normal al Maria Ibars, un centre que acull gran part de la immigració que aplega a Dènia.

L’institut és una barreja de cultures, llengües, religions i, en definitiva, de maneres d’entendre la vida. Gent de Cuba, Israel, Anglaterra, Colòmbia, Marroc, Itàlia, Romania… tots formen part d’una gran comunitat on la multiculturalitat és la norma.

Al curt hem jugat amb aquesta particularitat per a fer comèdia: alumnes d’Itàlia que se’n adonen que el castellà no és l’única llengua que hauran d’aprendre, xiquetes amb una visió molt genuïna del Ramadà, cançons populars una miqueta encreuellades, poders d’endevinació ancestrals al servei de les necessitats adolescents..en fi, un enrenou!

Aquest ambient es trasllada al poble. No és estrany seure a una terrassa i sentir dues o tres llengües: gent que troba un lloc agradable vora la mar on passar la jubilació, o també qui busca un futur millor. D’entre les moltes opcions d’oci que ofereix l’ajuntament (cursos de ball, de música, escriptura…) hi ha una que destaca: l’escola de cine de Dènia, als qui encara no hem agraït prou la seua col·laboració.

Aquesta és la línia roja de la que s’ha parlat a sovint. I l’han creuat

Així justificava Vladimir Putin l’inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia al febrer del 2022. Poc després les tropes russes mamprenien a bombardejar les principals ciutats ucraïneses. Els més afortunats començaren a eixir del país amb la mirada clavada al cel des d’on l’aviació deixava caure les bombes que destruïen les seues cases.

El cos docent d’avui en dia pertany a la generació que ha escoltat del seus iaios i iaies el daltabaix viscut arran de la guerra civil espanyola. Nosaltres no ho viurem mai, això. És impossible que ens passe, pensàvem. I ves per on, ho hem viscut, I de quina manera! Pot ser no hem hagut de fugir de ca nostra, però ens ha tocat acollir alumnat que ha hagut deixar sa casa, així com també escaparen molts xiquets i xiquetes de la generació dels nostres iaios.

A l’institut en haguérem d’enfrontar a una situació per a la que no estàvem preparats: rebre als refugiats, inserir-los a la comunitat i mantenir la normalitat. I si de retruc els podíem ensenyar alguna cosa, millor que millor. Tanmateix, la lliçó principal ens la donaren ells a nosaltres: l’alumnat d’Ucraïna i Rússia feien colla, es recolzaven i s’ajudaven els uns als altres, mentre els seus respectius països es mataven entre ells.

Ara bé, cal no endolcir la realitat: van passar mesos fins que començaren a entendre alguna paraula del que dèiem, no sempre es van integrar amb la resta de la comunitat i la majoria preferia estar a un altre lloc. A sa casa, per exemple. A l’institut començàrem a gravar un documental de testimonis amb els primers estudiants que aplegaren.

Estimeu-vos la vida, tot i els mals moments- deia Anastasia als seus companys de 4t ESO, des de la calma i la serenitat de qui ha entès, potser massa prompte, que lo material és secundari.

Tot i que el documental va quedar inacabat, va sembrar la llavor per al futur curtmetratge. Ara bé, calia desdramatitzar l’experiència i trobar el punt còmic que tot trauma té. Iuliia, una jove actriu poliglota és el fil conductor que tracta de llimar les asprors entre les seues companyes de Rússia i Ucraïna. La joveneta intenta com pot rebaixar la tensió, però finalment… bé, si voleu saber què passa, haureu de mirar el curt!

L’IES Maria Ibars

El nostre centre ha estat tradicionalment l’institut que ha escolaritzat gran part de la població immigrant de Dénia. L’edifici més gran és la biblioteca, on van a parar no pocs recursos econòmics que ens apleguen. És sobre tot un centre dinàmic que respon a les necessitats d’alumnes que, qui més i qui menys, parlen tres idiomes, han canviat de país i s’han hagut d’adaptar a una nova realitat. I en no poques ocasions, ho han hagut de fer més d’una vegada. Són, per dir-ho així, gent de món.

En concret, a la classe de 1r ESO del curs 22/23 teníem vint-i-cinc alumnes amb 3 religions, 8 idiomes i més de 10 nacionalitats distintes. En un context així cal adaptar el currículum acadèmic per a aprofundir en el coneixement de les diferents cultures. A la porta de l’aula hi havia un gran cartell amb una frase de Fusta d’eucaliptus cremada, de l’Ennatu Domingo:

Tots hauríem d’aspirar a societats interconnectades per persones que han estat educades entre diferents cultures, per persones que poden fer de pont: entre llengües, entre cultures, entre ideologies.

I és en aquest ambient, apostant per la integració i lluitant contra la desculturalització, on va nàixer el nostre projecte: La mestra.

La mestra

Eixe és el nom del curt, però, qui és la mestra? Aquesta és la pregunta que ens feien els alumnes que participaren a la pel·lícula. Tardaren en entendre que la mestra no ha de ser necessàriament una persona.

El curt està muntat com un seguit d’esquetxos breus que es desenvolupen dins d’una classe fictícia d’Història. Cada agrupació d’alumnes té un sentit i tots tracten temes diferents: la dificultat d’aprendre una nova llengua, els primers enamoraments, les tradicions, els estudis o la consciència que la guerra no és més que un macabre joc d’adults sense cap gràcia. Tot tractat des de l’òptica d’un grup d’adolescents que està eixint a la vida.

El guió va partir de la entrevista de cada alumne on registràrem què els agradava, què els feia por, què canviarien de les seues vides o de la ciutat on viuen, etc. Amb una matèria primera tan bona, sols va caldre hiperbolitzar una miqueta i fabricar l’argamassa que ajuntara totes les peces. Això sí, tots els esquetxos conclouen amb la mateixa frase: sort que tenim a la mestra!

La gravació

El guió va patir moltes adaptacions: parts que no encaixaven, acudits que no funcionaven, alumnes que volgueren eixir del projecte i molts més que volgueren entrar. La idea era primera gravar durant tota una setmana per les vesprades, després de les classes. Tanmateix, les activitats extraescolars, les vacances des Pasqua que s’acostaven o la disponibilitat de l’equip ens va abocar a gravar tot el curt en…una vesprada! Una autèntica bogeria.

Per a dur a terme la gravació contàrem amb l’escola de cine Riu-Rau de Dènia, que es desplaçaren al centre i posaren a la nostra disposició tot l’equip necessari.

La MICE i el FIC-CAT

La tasca, però, no va acabar el dia del rodatge. Una vegada tinguérem el curt penjat a la pàgina oficial del MICE (Mostra independent del cinema educatiu) calia obtenir com més visualitzacions, millor. Ens posàrem mans a l’obra publicant a xarxes socials, contactant amb diaris i, fins i tot, una entrevista a la ràdio.

La gala de la MICE fou una gran festa: catifa roja, càmeres de televisió, entrevistes, actuacions musicals… tot pensat per a que la xicalla es sentirà protagonista.

I en aplegar l’hora de l’entrega de premis, va esclatar l’alegria en sentir el seu nom: La mestra, de l’IES Maria Ibars! La seua història havia guanyat un festival de cinema! Un èxit que es va veure repetit pel premi als valors del programa La Colla, d’Apunt TV, sense oblidar les quasi 15.000 visualitzacions que aconseguí el curt. Ni en el millor dels nostres somnis.

Poc després ens va aplegar la invitació per a participar al FIC-CAT, el festival de cinema en català celebrat a Roda de Barà. Aquesta vegada no va haver-hi premi, però sí el reconeixement del públic, que va riure amb les ocurrències dels personatges de La Mestra. A més de participar a una gala amb professionals del cinema, que no es poc!

La mestra és, per tant, la resposta educativa a una situació excepcional. Pensem que el cinema ens va ajudar a canalitzar la creativitat de tot l’alumnat que va participar i a transformar experiències dures en un producte audiovisual còmic. I el més important: fer sentir a l’alumnat que ells també poden dir la seua, que poden ser actrius, actors o el que desitgen. I que per sort, tenen a la mestra.

Daniel Vila Vila
IES Maria Ibars (Dènia)

A l’Institut Vidreres tractem la comunicació audiovisual i l’educació mediàtica de manera transversal en moltes matèries i a tots els nivells. Un bon exemple d’això és la integració de la comunicació audiovisual al projecte STEAM de 2n d’ESO. Els alumnes han de desenvolupar una sèrie de projectes i reptes científics o tecnològics i presentar-los a la Fira de la Ciència del poble. Per explicar el projecte i fer-ne difusió a l’institut cada grup ha de fer un vídeo i aquí és on pren importància l’aprenentatge dels elements bàsics de la comunicació audiovisual.

Tots sabem que els nostres alumnes d’ESO estan acostumats a fer vídeos per a les xarxes socials però no són conscients dels elements que configuren la narració audiovisual ni les tècniques de producció. És per aquest motiu que creiem que qualsevol ocasió és bona per anar creant la base d’un bon aprenentatge en comunicació audiovisual per poder, més endavant, realitzar projectes més importants.

Per fer els vídeos del projecte “STEM (A) Vidreres” primer hem treballat la preproducció: la planificació i l’storyboard. Aquesta feina l’hem feta des de la matèria de llengua catalana i per explicar-ho els hem posat l’exemple de les redaccions: de la mateixa manera que un esborrany és fonamental per una bona redacció, una planificació acurada del producte audiovisual que volem fer és clau per obtenir un bon resultat.

El segon pas que hem fet és explicar els tipus de plans i els moviments de càmera i ho hem il·lustrat amb fragments extrets del cinema i de les sèries. Per fer el seu vídeo no els calia tanta informació, però d’aquesta manera els hem fet pensar, criticar i reflexionar sobre la manera de presentar les imatges. I per últim, hem parlat del so i la il·luminació.

Un cop els alumnes han tingut una visió general de tot el que necessitaven saber per fer el seu vídeo, han començat a treballar a partir de la pregunta: com explico el meu projecte amb imatges? I a partir d’aquesta pregunta, n’han sorgit d’altres: quins plans i quins moviments de càmera he de fer perquè es vegi clar tot el procés? Quin fons hi posaré? Quina il·luminació tindré? Quin to li donaré? Tot plegat amb la premissa que ha de ser un vídeo explicatiu d’un projecte científic o tecnològic. Podien fer un vídeo per presentar a una xarxa social o bé un vídeo més seriós. La majoria de grups ha triat fer un vídeo per les xarxes de manera que han optat per gravar en vertical. Aquest fet els ha provocat problemes d’enquadrament que han hagut d’intentar resoldre quan s’adonaven que els quedaven elements fora de pla.

Els vídeos han quedat prou bé, el resultat és força positiu. Els alumnes han verbalitzat que s’han sentit molt còmodes a l’hora de gravar perquè havien fet una bona preproducció. Per la nostra part, els professors hem volgut que la gravació d’aquest petit vídeo anés més enllà d’agafar el mòbil i gravar de qualsevol manera; volíem que aprenguessin quatre petites tècniques audiovisuals i, sobretot, que reflexionessin, que investiguessin les diferents
possibilitats que els ofereix la càmera i que fossin molt crítics amb les imatges i amb el que volien transmetre.

Cal remarcar, però, que el que més ens ha agradat ha estat que ens han demanat que dediquem alguna classe més a parlar de cinema. Molts d’ells no eren conscients dels recursos que s’utilitzen en el món de l’audiovisual per fer una bona producció i s’han quedat amb ganes de saber-ne més. Ara que ja els tenim motivats i que han començat a mirar les imatges amb uns altres ulls, no deixarem passar l’oportunitat d’introduir una mica de cinema a la classe de català.

Montse de la Guàrdia
Institut Vidreres

 

---

La producció audiovisual a l’aula: el reportatge
Montse de la Guàrdia

---