Fa alguns mesos un amic periodista em comentava que això de les fake news era una moda, que amb el temps passarà, “com a totes les modes”, afegia. Potser sí que serà així, potser sí que ara ja no sentim a parlar tant de les fake news. Però caldria ser conscients que les fake news o notícies falses només són la punta de l’iceberg de la desinformació que patim per part d’alguns mitjans de comunicació.
Els comunicòlegs diuen que allò que no surt pels mitjans no existeix, que els mitjans construeixen la realitat social que ens envolta, sense dubte és així. Però que passa quan els mitjans construeixen deliberadament una realitat interessadament deformada? Què passa quan les notícies falses tenen una intencionalitat política o simplement busquen el clic fàcil amb finalitats comercials?
Ja saben -o hauríem de saber- que sempre, sempre, el periodista és aquella persona que media entre la realitat i l’audiència. Però també cal saber que no sempre tots els periodistes utilitzen aquesta mediació d’una forma professionalment “blanca”. Pitjor encara, en alguns casos hauríem de parlar de Fake Mèdia més que de Fake News.
No estic parlant dels mitjans “de part”. Estic parlant d’aquells mitjans comercials i generalistes que deliberadament deformen la realitat amb finalitats polítiques per construir una realitat paral·lela. Una realitat dissenyada que no té res a veure amb la informació d’allò que passa sinó més aviat amb la construcció d’un model mental “tancat” de l’audiència.
Potser estaria bé ampliar la preocupació per les notícies falses a altres formes de desinformació com per exemple els silencis mediàtics dels mitjans o la manipulació o reinterpretació de les dades, que malgrat basar-se en dades reals també hauríem de considerar fake news.
Per altra banda cal ampliar el concepte d’alfabetització i implementar a les escoles i els instituts una lectura crítica dels mitjans de comunicació. Una educació mediàtica global basada en el pensament crític, que eduqui en la lectura de la informació, però també en la redacció de textos periodístics i en la producció de peces audiovisuals per part de l’alumnat. D’aquesta forma redactant o enregistrant una notícia podrem entendre molt millor com es construeix la desinformació informativa.
Desenvolupant una educació mediàtica, global i crítica és l’única forma de donar elements a l’alumnat per dotar-los d’una mirada autònoma davant els mitjans de comunicació. Només aleshores, quan consumeixin mitjans audiovisuals, potser entendran millor que hi ha darrere de la notícia, darrere la pantalla.
Potser sí que el meu amic periodista té raó quan diu que les fake news són una moda passatgera, però hauríem d’aprofitar aquesta “moda” per parlar, per aprofundir, per treballar a l’aula altres formes de manipulació informativa.
Francesc-Josep Deó
Article publicat a Educaweb
