El nostre país viu en una anomalia amb l’educació o alfabetització mediàtica i audiovisual. Ja fa força anys que el Parlament va aprovar dues lleis, la del cinema i la d’educació, que n’estableixen uns preceptes claus i complementaris: que al disseny curricular de l’educació primària i l’ESO, una de les competències bàsiques ha de ser la comunicació audiovisual; i que ha d’establir-se uns programes de formació en la cultura cinematogràfica i audiovisual integrats al sistema educatiu, amb la participació directa del Govern i del conjunt de la indústria audiovisual.
Són eines legislatives de primer ordre, nascudes gràcies a l’esforç d’entitats i d’experts que van -vàrem- defensar-les decididament durant el tràmit parlamentari, però que continuen pendents de materialitzar-se. I això malgrat la dilatada experiència d’entitats com AulaMèdia i d’altres en aquest terreny, que permetria una ràpida i exitosa implementació d’aquests continguts a les escoles. S’han fet moltes coses, sí, però encara estem situats en el terreny de la voluntarietat del professorat i dels centres educatius, mentre sí que s’han desenvolupat programes educatius vinculats a les TIC, com el mSchools, on les autoritats educatives s’hi han implicat a fons.
Pensant en el futur, seria bo que l’alfabetització mediàtica i audiovisual respongués alhora a dos objectius que caldria coordinar eficaçment: l’educació en la mirada crítica als mitjans de comunicació –des de la publicitat als noticiaris- amb l’educació dels llenguatges cinematogràfics i audiovisuals. Un coneixement indispensable per estimar i valorar les seves creacions –les de fora i les produïdes a Catalunya- que són fonamentals per entendre la cultura i l’art dels segles XX i XXI.
Serveixi com exemple d’aquesta apel·lació a relligar aquests dos objectius el fet que hagin aparegut, quasi simultàniament, dues convocatòries per al finançament de projectes educatius, que no només estan desconnectades entre si, sinó que obeeixen a prioritats molt allunyades: una, provinent del subprograma Media de la UE per a la promoció de la cinematografia i l’audiovisual europea com a elements educatius a les escoles; i l’altra, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per a l’elaboració de material didàctic i de recursos educatius en llenguatge audiovisual per al curs vinent, en el que els continguts informatius o periodístics seran, de llarg, els prioritaris.
Daniel Condeminas i Tejel
Consultor en comunicació