No ho dic jo: ho diuen les dades

ucc2

Si obrim un diari un dia qualsevol, quasi segur que hi trobem els resultats d’alguna enquesta o estudi amb dades, gràfics, etc., que estudien algun aspecte més o menys important d’una determinada població. També n’estan plens els noticiaris de televisió i ràdio o fins i tot els discursos polítics.

Els mitjans utilitzen l’estadística (una branca de la matemàtica) per dir com és un determinat aspecte del pensament o la realitat d’una societat: a partir d’un estudi fet a Europa es diu “Els europeus pensen que…” o “Els europeus estan d’acord amb…”, etc. De vegades els governs o els polítics també les fan servir per fonamentar les seves decisions (“fem això perquè la majoria de la població hi està d’acord”).

Es diu sovint que l’estadística és una ciència segons la qual si de dues persones assegudes a taula una es menja un pollastre i l’altre es queda sense menjar, el resultat estadístic és que cadascun n’ha menjat una meitat. Però… aquest tipus de resultat fals és culpa de l’estadística o de la interpretació que se’n pugui fer? Fins a quin punt una enquesta o un estudi estadístic donen sempre una imatge exacta de la realitat?  Com és que de vegades dues enquestes sobre el mateix tema donen resultats oposats?

Xavier Breil

UNA NOVA UNITAT A “UNA CIUTADANIA CRÍTICA”