Codi deontològic: Document que a Catalunya fou elaborat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i que recopila els fonaments generals que regulen el comportament dels informadors. El contingut d’aquest codi, que té com a finalitat millorar el tractament informatiu d’algunes de les qüestions socials d’actualitat, assenyala la necessitat de respectar la veritat, la d’investigar els fets, perseguir l’objectivitat; contrastar les dades entre diferents fonts, diferenciar clarament entre informació i opinió, enfrontar versions diverses sobre un fet, respectar la presumpció d’innocència o rectificar les informacions errònies.

Col·legi de Periodistes de Catalunya: És una organització professional creada l’any 1985, mitjançant una Llei del Parlament de Catalunya, i que té com a objectius fonamentals aprofundir en la millora de les condicions en què els periodistes i les periodistes duen a terme el seu treball, en tant que garantia per a la defensa global del dret de la ciutadania a les llibertats d’expressió i informació. El Col·legi ha de vetllar per la defensa del dret de la ciutadania a rebre una informació veraç, independent, contrastada i èticament incontestable.

Control: Espai d'uns estudis de televisió on hi ha la consola i el plafó de monitors que serveixen de guia per enregistrar un programa o emetre'l en directe.

Edició: Cadascun dels espais que ofereixen en un dia i en una setmana els serveis informatius d'una cadena de televisió. Per exemple: Edició migdia; Edició nit; Edició Cap de setmana / Operació d’organitzar unes imatges de vídeo seguint un ordre i un criteri determinats.

Enllaç: Connexió tècnica que permet que les imatges de televisió siguin transmeses entre punts allunyats.

Enviat especial: Periodista que d'una manera extraordinària es desplaça a una altra ciutat o país per transmetre un informació.

Imatges de recurs: Imatges genèriques que serveixen per il·lustrar una noticia de la qual no es té cap mena de document visual específic.

Informatiu d’autor: Programa informatiu, telenotícies, etc. on el seu director o directora els transfereix un caràcter personal, d’acord amb la seva pròpia manera d’entendre la informació i transmetre-la. 

Línia editorial: Es tracta dels criteris que un mitjà de comunicació o un programa informatiu manté a l’hora d’elaborar i explicar les notícies; criteris íntimament lligats a condicionants ideològics, polítics i/o empresarials.

Mesclador: Aparell de la consola de realització amb el que es combina l'aparició de diferents imatges que provenen de diverses fonts (càmeres de l'estudi, videos,...). / Dit del tècnic que manipula aquest aparell.

Nevera: Un notícia queda a la nevera quan està muntada o editada però no s’emet perquè es considera que no té prou interès o perquè el tema ha quedat en un segon pla. En ocasions s’emet més endavant, en altres no s’emet mai.

Premsa groga: Periodisme sensacionalista que busca l’impacte entre el públic per vendre més, a partir de notícies no contrastades, rumors i, en ocasions, mentides interessades. L’àmbit de la premsa groga pot aplegar la premsa del cor, determinades informacions de successos i algunes publicacions esportives.

Producció: Departament que s'ocupa de tots els aspectes materials d'un programa de televisió: pressupost, equipament tècnic, permisos, transports,... També s’entén com a productor/a d’un informatiu o programa de televisió en general, aquella persona que realitza diferents gestions prèvies a entrevistes, localitzacions per enregistraments, etc.

Programa en directe: Programa que no s'ha enregistrat abans sinó que es retransmet en el mateix moment en què es fa.

Teleprompter: Aparell electrònic que reflecteix el text de la noticia en un vidre transparent, a través del qual se situa una càmera. Els presentadors de l’informatiu llegeixen el text i al mateix temps la càmera enregistra el programa.

Roda de premsa: Acte informatiu convocat per un organisme, entitat, grup polític, moviment social, etc. on es convida als mitjans de comunicació perquè informin de tot allò que succeeixi i s’expliqui. Els mitjans de comunicació no acudeixen indiscriminadament a totes les convocatòries sinó que seleccionen aquelles que consideren que són les més interessants o importants. 

Saturació informativa: Excés d’informació provocada per la manca de criteri a l’hora d’escoltar, llegir o veure les informacions i que deriva en la desinformació. El coneixement, l’anàlisi crítica, la reflexió sobre els mitjans de comunicació apareixen com els elements que ajuden a orientar-se i a navegar de forma segura a través dels oceans de les informacions.

Sobreimpressió: Rètol que se superposa a la imatge per donar alguna referència necessària: el nom de qui parla, el lloc, etc. 

Teleprinter:Aparell que serveix per escriure, emmagatzemar i posar en pantalla les sobreimpressions.

Televisió generalista: Cadena de televisió d’àmbit estatal (TVE, per exemple); nacional (TV3) o autonòmic (Telemadrid), que emet uns continguts variats que apleguen tots els generes televisius. 

Televisió temática: Canal de televisió amb uns continguts molt definits, com ara història; música; meteorologia; pesca...

Veu en off: Recurs audiovisual que consisteix en que qui parla es troba fora del camp visual, no se’l veu en pantalla. En els informatius, sovint veiem les imatges d’una noticia mentre sentim la veu d’un informador, sense veure’l, que ens l’explica.