Sens dubte, el mite de la màquina del temps apareix repetidament en diversos relats de literatura fantàstica o de ciència-ficció; però si ens fixem en les adaptacions cinematogràfiques i televisives de la idea de Wells, llavors podríem fàcilment perdre el compte: des de pel·lícules de Hollywood com "The time machine" (1960) de George Pal, adaptació més o menys fidel de la novel·la de Wells; o "Time after time" (1979) de Nicholas Meyer, on Wells apareix lluitant ni més ni menys que contra Jack l'Esbudellador; fins a més recents produccions per entregues. Recordem, també els entranyables telefilms de TVE "El Túnel del Tiempo" dels anys seixanta, o els més recents de "El viatger del Temps", oferts per TV3, fins i tot hi ha uns dibuixos animats.

El mite de la màquina del temps, la utopia de viatjar en el temps, ja sigui pel futur o pel passat, no fou només un deliri momentani de H. G. Wells, sinó una atractiva especulació que ha captivat i segueix captivant escriptors i cineastes. I, fonamentalment, lectors i espectadors que somnien desperts veient-se viatjant a l'Antic Egipte, a la Itàlia renaixentista, a la França revolucionària o mirant de reüll què ens pot portar el futur. Però hi ha un sentiment especial de curiositat humana, hi ha un anhel probablement irracional però humà (pensat, però no confessat perquè se'ns titllaria d’infantilismes o se'ns miraria malament!) de poder pujar en una màquina del temps i de poder fer anar cap endavant i cap endarrera els seus comandaments. Us imagineu què podria fer un historiador amb una màquina dels temps, viatjant al passat i confirmant fets o parlant amb els nostres avantpassats? Us imagineu què sentiria un informàtic viatjant al futur i comparant els ordinadors de l'esdevenidor amb els d'avui? I un jove escriptor comprovant si en el futur tindrà èxit? Tot plegat ens pot fer ballar el cap, però només pensar-hi ja ens fascina.

A l'inici del relat de Wells, després de que els amics del Viatger del Temps són informats de l'invent, i malgrat el seu escepticisme, els agafa aquest embadaliment que provoca el mite de la màquina del temps i no es poden estar de dir: 

  - Seria extraordinàriament pràctic per a un historiador -va suggerir el Psicòleg-. Es podria tornar enrera i verificar l'acceptada explicació de la Batalla de Hastings, per exemple!

   - No creieu que cridaríeu l'atenció? -va dir el Metge-. Els nostres avantpassats no tenien una gran tolerància pels anacronismes.

   - Es podria aprendre el grec dels mateixos llavis d'Homer i de Plató -va pensar l'Home Jove (...)

    - Llavors el futur és aquí -va dir l'Home Jove-. Penseu només! Un podria invertir tots els seus diners, deixar-los que s'acumulessin amb els interessos, i endavant!

     - ...descobrir una societat -vaig dir-, edificada sobre una base estrictament comunista.

Aproximem-nos una mica a la pel·lícula de George Pal "The Time Machine", traduïda a Espanya com a "El Tiempo en sus manos":


 

"The Time Machine" EUA, 1960 Director: George Pal Productor: George Pal Production per a la Metro-Goldwyn-Mayer  Guió: David Duncan sobre la novel·la de Herbert G. Wells "La Màquina del Temps" (1895) Director de Fotografia: Paul C. Voger Música: Russell García Metrocolor Intèrprets: Rod Taylor, Alan Young, Yvette Mimieux, Sebastian Cabot i Tom Helmore. Sinopsi: Londres, el darrer dia del segle XIX, el 31 de desembre de 1899. Un jove però prestigiós científic britànic convida a casa seva els seus amics perquè els vol explicar el seu nou invent, un giny que pot aconseguir projectar en el temps tothom que hi pugi. Els amics de George -aquest és el nom del científic i no sabem si es tracta d'un homenatge a Herbert George Wells o és que el director, George Pal, es va sentir molt identificat amb el protagonista, ja que a la novel·la el protagonista se l'anomena El Viatger del Temps, és a dir mai sabem el seu nom de debò- es mostren en general escèptics davant de la demostració que el científic fa amb una maqueta que reprodueix la màquina. Un cop els amics són fora, George puja dalt de la màquina i emprèn un viatge al futur. Fa diverses parades, la primera en plena Primera Guerra Mundial, el 1917; la segona en un Londres sota les bombes de la Segona Guerra; la tercera l'any 1966 (el futur, recordem que la pel·lícula és de 1960), on es troba un món en plena guerra nuclear, condemnat a la destrucció més absoluta i castigat per les violentes forces de la natura. George, decebut i desmoralitzat per la incapacitat de la seva civilització per construir un món en pau, mou el comandament fins l'any 802.701, amb l'esperança de trobar un món futur que hagi superat el dolor i la destrucció. Allà es topa, sota l'aparença d'un paradís, amb una societat primitiva on els Elois, personatges buits i ignorants, sense sentiments i amb una existència gairebé vegetativa, són devorats per la repulsiva tribu dels Morlocks, senyors de les profunditats i hereus del maquinisme. L'esforçat inventor salva una Eloi, Weena, que li demostrarà gratitud i després amor. Com una espècie de messies, aconseguirà que els Elois es revoltin contra els Morlocks i comencin a posar els sediments d'una nova i esperançadora societat.  Més tard, aconsegueix recuperar la màquina del temps que havia estat robada pels Morlocks i, fugint d'aquests, retorna al present i apareix sobtadament, exhaust, en un sopar amb els seus amics, que ell mateix havia convocat una setmana abans. Els explica les peripècies, però a excepció del seu bon amic Filby, segueixen mostrant-se incrèduls. Quan es queda sol, novament emprèn el viatge a la recerca de la Weena i del seu poble, per amor a la noia i per tal d'ajudar-los en la construcció d'una societat que pugui anar progressant cap a la llibertat i el coneixement.

ACTIVITATS

Un cop s'hagi vist la pel·lícula, proposaríem de fer les següents activitats:

1.- Al principi de la pel·lícula, George discuteix amb els seus amics sobre la quarta dimensió, la del temps. Podríeu explicar quines són les tres primeres dimensions de les coses?

2.- Quan l'inventor inicia el seu viatge, assistim a una curiosa seqüència, davant de casa seva hi ha un maniquí que va canviant de roba a mida que van passant els anys. Imagineu per un moment que George hagués anat al passat i dibuixeu en quatre o cinc vinyetes, com hagués anat canviant el maniquí de roba.

3.- La primera parada que fa l'inventor és el 1917, quina guerra hi havia llavors a Europa? Quins eren els països en lluita? La segona parada és el 1940, en quina guerra estava immergit el món en aquells any? Quins eren els països bel·ligerants?

4.- A la tercera parada que fa el nostre heroi, l'any 1966, es produeix la destrucció del món a causa d'una guerra nuclear. Afortunadament això no va succeir, però per què creieu que el director, George Pal, contempla aquesta possibilitat de la destrucció nuclear? Què passava al món durant la dècada del seixanta?

5.- Quan George pren contacte amb els Eloi, els pregunta quin sistema polític i quines lleis tenen, d'on treuen el menjar, qui treballa i si en la seva societat hi ha llibres. Gairebé no saben respondre. Nosaltres, després d'haver vist tota la pel·lícula sí que podem respondre aquestes qüestions. Fem-ho.

6.- Quines característiques té la Weena que l'aproximen més als antics humans, com ara en George, que no pas als Eloi? Per què no hi gent gran en els Eloi? Per què creieu que els Eloi tenen terror de la nit i els Morlocks tenen por del foc? 

7.- En els darrers minuts del film, quan George s'acomiada d'en Filby, per què li dóna les gràcies "per ser tan bon amic"? Quins són els motius que fan que el científic se'n torni a l'any 802.701?

8.- Ja al final de la pel·lícula, Filby i la Sra. Watchett descobreixen que en George ha tornat a marxar amb la màquina del temps i s'ha emportat tres llibres de la seva biblioteca, encara que no saben els títols. Quins llibres us haguéssiu emportat vosaltres? Per quines raons?

ALGUNS COMENTARIS SOBRE EL FILM,
LA NOVEL·LA I LA MÀQUINA

Certament, aquesta pel·lícula és, fins ara, la versió cinematogràfica més fidel del text de Wells. De totes maneres, la lògica i els interessos de Hollywood és deixen sentir força. Wells, a la seva novel·la, ens manifesta fortes preocupacions sòcio-polítiques sobre la societat futura, i parla de la possibilitat d'una societat comunista futura. Res d'això en el film! Per molt èxit que tinguessin els films de Pal, no podia aparèixer el comunisme en clau positiva, als Estats Units de 1960, quan encara no s'havia acabat del tot la Caça de Bruixes i s'estava en plena Guerra Freda.

També resulta curiós comparar la descripció que Wells fa de la Weena i dels Eloi, i la imatge d'aquests que la pel·lícula ens dóna: a la cinta, Weena-Yvette Mimieux apareix bellíssima, amb la imatge pròpia d'una star de Hollywood, els Eloi semblen grecs clàssics, apol·linis i gairebé atlètics. En el text, en canvi, els Eloi són uns personatges de baixa estatura -un metre vint d’alçada-, extraordinàriament fràgils, que a Wells li recorden els tísics i, a més, tots són calbs.

La pel·lícula, com s'ha dit és d'en George Pal. Pal i les seves pel·lícules anomenades Pal's movies, van tenir un notable èxit de públic en els anys cinquanta. George Pal, un hongarès que fugint de la Segona Guerra Mundial, es va establir als Estats Units el 1940, aviat es va fer famós per les seves maquetes de ciutats que s'enfonsaven, de volcans que entraven en erupció, d'edificis o trens que explotaven. La destrucció d'aquestes maquetes es rodava a gran velocitat, la qual cosa els hi donava més sensació de realisme. 

Aquest hongarès -que va rebre un Oscar el 1950 als millors efectes especials- es caracteritzava per un cinema en el que es barrejava la perfecció tècnica i la sensibilitat poètica. Un cinema que vist avui ens sembla d'una gran ingenuïtat, però propi del seu temps, amb força sentimentalisme, recerca de la sorpresa i de les coses insòlites, amb una estètica futurista, amb uns diàlegs que volen explicar molt i amb missatges paternalistes. 

Altres produccions seves -habitualment George Pal figurava com a productor, però a "The Time Machine", també dirigeix- foren "Destination Moon", 1950 ("Con destino a la Luna"); When worlds collide", 1951 ("Cuando los mundos chocan") o "The war of the worlds", 1953 ("La guerra de los mundos"), adaptació d'una altra novel·la de H. G. Wells.

ALGUNES NOTES SOBRE H. G. WELLS I LA SEVA OBRA

Herbert George Wells va néixer el 22 de setembre de 1866, a Bromley, un poblet molt a prop de Londres. De família modesta, el seu pare portava una petita botiga de plats i olles, i la mare treballava de minyona. Als catorze anys abandonarà la seva feina d'oficinista en una petita fàbrica de cortines -feina burocràtica que detestava- i es traslladà a Londres, on li fou concedida una beca per estudiar a l'Escola Normal de Ciències.

Aviat va començar a escriure, malgrat no trobar qui publiqués els seus relats. Viu en habitacions miserables i fa innombrables classes particulars, mal pagades. Els pocs diners que guanya se'ls gasta en llibres i no pas en menjar. L'any 1887, quan tenia dinou anys, pateix una greu hemorràgia tuberculosa. Ha de fer molt repòs, i l'aprofita devorant més que llegint les obres de Dickens, Keats, Stevenson o Shelley.

Mig recuperat, l'any 1891 es casa amb la seva cosina Isabel. Però el matrimoni no funcionarà. La noia pretén que deixi de banda els seus somnis literaris i busqui estabilitat en l'ensenyament. Ell insistirà en voler seguir la seva tasca periodística i literària. La feina, els fracassos que es van repetint, les tensions conjugals el faran recaure en la seva malaltia.

L'any 1894 la seva vida farà un tomb. Se'n va a viure amb Catherine Robbins, una antiga alumna que serà la mare dels seus fills; i comença a tenir petits èxits literaris a través d'una sèrie de contes científics que podrà publicar. L'any següent, amb només quinze dies, escriurà la novel·la que li obrirà les portes del món literari, "La màquina del temps". L'èxit fou fulgurant. Tot Londres en parlava i comprava la novel·la. A aquesta obra li van seguir "L'illa del Doctor Moreau" (1896), "La guerra dels móns" (1899) i "Els primers homes a la Lluna" (1901). L'èxit d'aquests títols li va permetre de retirar-se als afores de Londres per dedicar-se exclusivament a escriure.

Defensor de la necessitat d'establir un sistema social just, es va unir a la Societat Fabiana, que era un grup d’intel·lectuals que des de plantejaments reformistes, donaven suport a una via pacífica per tal d'arribar al socialisme. Les idees socialistes de Wells es basaven en la idea que els homes millorarien a partir d'una educació i una cultura adequades.

H. G. Wells es va convertir aviat en una personalitat universal. Pacifista convençut, proposarà la creació de la Societat de Nacions, un cop acabada la Primera Guerra Mundial. Fins i tot, polítics com Stalin o Roosevelt s'entrevistaren amb ell demanant-li consell.

Durant la seva primera època, va produir una sèrie de novel·les d'ambient científic i futurista en les que s'erigia com a comentarista social i visionari. A aquesta primera etapa correspon, com hem dit, "La màquina del temps". 

Indubtablement, a més de ser la creació d'una utopia, a més de ser el relat apassionant d'un aventura que després s'ha transformat en mite, "La màquina del temps" representa una crítica amb fortes dosis de pessimisme. A través de la descripció del futur, organitzat entorn d'una societat primitiva formada després d'una hecatombe mundial, on hi viuen els Elois i els Morlocks, Wells critica la incapacitat d'un societat -la seva, la més avançada econòmicament del moment, la societat victoriana anglesa de finals del segle XIX- per poder avançar en una línia de justícia social, d'igualtat real, d'absència d'explotació, de dolor i de guerres. Aquesta incapacitat, segons Wells conduirà, si no es canvia la direcció, a un cataclisme i a un retrocés posterior. 

A partir dels primer anys del segle XX, Wells escriurà una sèrie d'obres diferents a les de la seva primera etapa. Seran obres lligades a la vida quotidiana de la gent del poble. "Tono-Bungay" (1908), "Ann Verònica" (1909) o "La història de Mr. Polly" (1910), seran algunes d'aquesta novel·les, anomenades de vida.

Més tard, Wells, insistint en treballar per aconseguir una consciència universal, canviarà el rumb i escriurà llibres molt diferents, mirant cap al passat per intentar aprendre'n i demanar que la humanitat no caigui altre cop en errors. Així escriurà "Esbós de la Història" (1919) i "Història breu del món" (1931). El 1934 va publicar la seva autobiografia i fou també un dels primers president del PEN club (Club Internacional d'Escriptors), el qual volgué convertir en una tribuna contra el que eren les forces que portaven la humanitat al seu aniquilament.

El dia 13 d'agost de 1946 va morir, just quan preparava la revisió de les seves  obres completes, un any després de la fi de la Segona Guerra Mundial, un any després de que esclatés la primera bomba atòmica a Hiroshima, fets sobre els que que ell tan va prevenir i va témer.


 

Text 2: Els Morlocks  "No sé quanta estona vaig estar estirat. Em va despertar un mà suau tocant-me la cara. En la foscor, vaig engrapar els mistos a corre-cuita i, encenent-ne un de pressa, vaig veure tres criatures encorbades i blanques similars a la que havia vist a la superfície, entre les ruïnes, fugint precipitadament davant la llum. Vivint, com vivien, en el que a mi em va semblar una foscor impenetrable, els seus ulls eren anormalment grossos i sensibles, com les pupil·les dels peixos de les fondalades marines i reflectien la llum de la mateixa manera. No tinc cap dubte que em podien veure en aquella obscuritat profunda, i no semblaven tenir-me gens de por a part de la llum. Però, així que vaig encendre un misto per tal de veure'ls, van fugir incontinentment, esfumant-se pels foscos canals i túnels, des dels quals els seus ulls em miraven de la manera més estranya (...) Unes formes immenses com grans màquines sorgien de la foscor i projectaven ombres negres i grotesques, en les quals els Morlocks, com espectres somorts, es protegien de l'enlluernament."   H. G. Wells. La màquina del temps    Els eloi Els morlocks - Acabeu de llegir la descripció d'una part dels habitants del Londres de l'any 802.701, feta, com sabeu, per H. G. Wells. Feu ara la descripció dels habitants de Catalunya de l'any 6.356. Pot ser agradable, o desagradable com la dels Morlocks, això com vulgueu. Heu de fer-hi constar les sensacions produïdes en el primer contacte, la descripció física dels éssers que hi trobareu; el tipus de roba que porten; la forma dels seus habitatges; l'aspecte de les seves ciutat si en tenen; allò que mengen; la llengua que utilitzen; la maquinària que fan servir, etc. Podeu acompanyar la descripció amb un dibuix que la il·lustri.