En diverses ocasions ja s’ha exposat, argumentat i debatut l’escassa presència de l’Educació en Comunicació (EC) als programes escolars en l’antiga LOGSE (Ambròs, 2003), així com les dificultats curriculars per a la seva implantació i treball. Davant d’aquest nou escenari no podem deixar de preguntar-nos: què vol dir treballar per competències? Serem més competents en Educació en Comunicació amb la LOE?

La incorporació de les competències defensa un ensenyament encaminat cap a un sentit pràctic del saber fer funcional a fi i efecte de resoldre situacions quotidianes de la vida de la ciutadania del segle XXI (que poc tenen a veure amb les de fa quinze anys!). Situacions que comporten donar resposta a les necessitats vitals d’hom des de diferents dimensions, com per exemple la social, la personal, la interpersonal, etc. dins de les quals cal incloure també les àrees disciplinars. Aquest enfocament, present ja en les propostes de Décroly de principis del segle XX, respon a unes directrius educatives promogudes des d’Europa per tal de pal·liar l’excessiu pes que el sistema tradicional donava als conceptes, al fet d’emmagatzemar el coneixement, en detriment de  contextualitzar-los en casos pràctics i reals. Per posar-ne un exemple, saber cercar, destriar i processar informació sobre algun tema que ens interessi o sobre les notícies és cabdal per restar connectat al món i a l’entorn més immediat. 

Bo i partint del que prescriu el nou currículum i de l’estat de la qüestió, hem de dir que la LOE incideix i aposta clarament per una equitat entre el llenguatge verbal, no verbal i l’audiovsiual en diferents suports i contextos d’ús de producció i recepció. Treballar amb un enfocament competencial vol dir posar l’accent en un aprenentatge funcional dels continguts per tal que siguin significatius. En aquest sentit, la clau consisteix a escollir una metodologia de treball que, per naturalesa, ho afavoreixi. Partir de situacions problema, de projectes o enfocaments globalitzadors és una via per treballar les competències bàsiques i alhora encaixa perfectament amb els continguts de l’EC de l’àrea de llengua de primària i secundària, principalment. Muntar una campanya publicitària per escollir els delegats de classe, preparar un reportatge sobre un centre d’interès treballat a l’escola o preparar un noticiari són exemples que potencien i faciliten el treball per competències i l’EC. Així mateix, són motivadors, funcionals i útils per a l’alumnat mentre sigui a l’escola i quan acabi l’escolarització obligatòria. 

Però, com ja s’ha comentat a AulaMèdia en diferents ocasions, ja sigui en taules rodones de les Jornades que s’han realitzat, ja sigui en els articles digitals de la revista, treballar l’educació en comunicació des de la transversalitat no garanteix que, al final, tot l’alumnat hagi treballat els continguts mínims i, molts menys, els hagi assolit. Un dels principals problemes, també comentat i constatat en diverses ocasions, rau en la manca de formació del professorat. Com podrem ensenyar a llegir un anunci publicitari si mai a nosaltres ens n’han ensenyat? o a muntar un còmic o un reportatge fotogràfic d’un acte de l’escola? 

A tall de resum. Sense voler caure en un pessimisme exagerat, amb competències o sense, hem de seguir lluitant per aconseguir que l’EC tingui una presència horària més marcada amb correspondència disciplinar. En aquest sentit, ens reconforta saber que el Parlament Europeu ha suggerit, recentment, introduir una assignatura d’educació mediàtica a les escoles d’Europa. Citem textualment: [...] la Eurocámara propone la creación de la asignatura “Educación mediática”, que debe contar, en la medida de lo posible, con un carácter práctico y pluridisciplinario, vinculado a mateiras económicas, políticas, literarias, sociales, artísticas e informáticas, así como a proyectos extraescolares”. 

I ja per acabar, deixeu-me que contesti la pregunta inicial fent un joc de paraules amb el títol de l’èxit editorial de Gregorio Luri, L’escola contra el món. Serem més competents en EC si tots plegats treballem per a què l’escola estigui en sintonia amb el món i el sentit comú!