Donat el moment efervescent que està vivint l'EC a Europa i al nostre país -només cal que pensem en les accions que s'estan portant a terme des de la UNESCO, el CAC i sobretot la revista digital AulaMèdia-, considerem oportú presentar els resultats obtinguts d'una investigació acurada que hem realitzat dels currículums d'ESO sobre l'Educació en Comunicació, anàlisi que esperem contribueixi a debatre el primer punt de la II Assemblea de la Taula per l'Educació en Comunicació: Quin contingut curricular volem per l'EC? i que podríem reformular: Quin contingut curricular volem per l'EC, a partir del que tenim actualment? Seguint la línia que han iniciat companys i col·laboradors de la revista AulaMèdia en comentar aquests continguts, el que farem és el següent. En primer lloc, resumirem els canvis més generals que afecten el currículum d'ESO i, en segon lloc, comentarem les novetats respecte l'EC i les compararem amb el currículum anterior. 

Canvis generals que afecten tot el currículum

Aquests canvis els hem resumit en cinc apartats.
1r: El currículum ha incrementat el nombre de crèdits de les matèries de Ciències Experimentals i Ciències Socials, passant de quatre crèdits a sis, increment que suposa augmentar tres hores per setmana, tots els trimestres de l'any, durant dos cursos. Els crèdits variables obligatoris de l'àrea de Socials a 1r i 3r d'ESO han desaparegut.

2n: Obligatorietat de cursar el currículum prescrit de totes les àrees seguint la temporalització marcada pel Departament d'Ensenyament, de manera que no és possible que cada centre dissenyi el segon nivell de concreció. Hi ha àrees on la seqüenciació dels continguts és per a cada curs, com és el cas de l'àrea de Llengua, Tecnologia, Matemàtiques, i d'altres on és per a cada cicle, com la de Visual i Plàstica i Música.

3r: Desapareixen els crèdits variables obligatoris de les àrees de llengües (catalana, castellana i estrangera), Matemàtiques i Ciències Socials.

4t: Reducció del nombre de crèdits variables totals de cada cicle, que afecta més aquelles àrees que han vist incrementat el nombre de crèdits comuns. A primer cicle es passa de quinze crèdits a sis, i a segon cicle de vint-i-un a deu.

5è: Els Objectius Terminals de cada matèria s'especifiquen per a cada cicle i no en un llistat final com en l'antic currículum.

L'Educació en Comunicació en el nou currículum

D'entrada hem de dir que el nou Decret no ha introduït cap àrea específica per aquest àmbit, com tampoc s'ha prescrit cap eix transversal obligatori dedicat exclusivament a l'EC, és a dir, que alguns continguts de l'EC apareixen esporàdicament en algunes àrees: la de Llengua, Tecnologia i Visual i Plàstica, malgrat l'anterior currículum n'apuntava algun dins l'àrea de Ciències Socials.

A banda d'això, els documents sobre les competències bàsiques que han elaborat el SMAV i el PIE -del Departament d'Ensenyament- resten inerts a efectes d'oficialitat i, a més, són incongruents (vegeu l'article de Ramon Breu L'educació en la nova societat de la informació). La considerable reducció de crèdits variables no afavoreix aquells pocs centres que optaven per treballar aquests continguts en aquesta franja horària, de manera que, com es tracta l'EC?

A partir de la comparació d'una anàlisi lingüística i de contingut dels Objectius Terminals i Comuns d'àrea de les matèries del currículum de 1992 amb els de 2002, pretenem justificar unes conclusions sòlides sobre l'estat de la qüestió del currículum actual. Començarem per explicar les aportacions que s'han inclòs en el currículum de l'Àrea de Llengua de l'ESO, continuarem amb les de l'àrea de Tecnologia i finalitzarem amb les de Visual i Plàstica, ja que, actualment, no s'hi ha inclòs les Ciències Socials.

a) Àrea de Llengua
1r: Malgrat els dos currículums de l'Àrea de Llengua contemplin un objectiu comú d'àrea per la comprensió crítica dels missatges emesos a través dels Mitjans de Comunicació de Masses (MCM) -el núm. 7 el 1992 i el núm. 4 enguany-, el currículum de 2002 introdueix un Objectiu d'àrea nou que, a més dels MCM, inclou l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC): "Servir-se tant dels mitjans tradicionals com de noves tecnologies per tal de cercar, elaborar i transmetre informació" (núm. 3) . Aprofitem per comentar un fet curiós, i és que per referir-se als MCM, el currículum de l'Àrea de Llengua ho fa mitjançant l'expressió lèxica "mitjans de comunicació social", i per a les TIC empra "noves tecnologies" -expressió més usada en el context espanyol que no el català-, encara que al llarg de tot el currículum, les sigles TIC només apareixen en l'àrea de Tecnologia -de forma generalitzada- i en la de Ciències de la Naturalesa. La resta d'àrees no fan esment d'aquesta expressió lèxica, sinó que ens trobem enfront d'una varietat d'expressions considerable.

2n: Pel que fa als Objectius Terminals de primer i segon cicle, val a dir que només n'hem trobat un de nou a primer cicle, que parla de tenir cura de la presentació en els escrits personals, mentre que al segon cicle es continuen potenciant les habilitats de comprensió-expressió i valoració dels missatges originaris de comunicacions orals -com per exemple en els objectius núm. 3 i 28 per una banda, i núm. 6 i 29 per l'altra-, de gèneres periodístics (núm. 10 i 31), de les varietats dialectals dels mitjans de  comunicació (núm. 50 i 32) i finalment de l'ús de les TIC per a la redacció de textos i comunicació d'idees (núm. 16 i 34). Resumint, només hi ha diferències insignificants de redacció, però no de contingut.

3r: La seqüenciació dels Fets, conceptes i sistemes conceptuals per cursos en l'Àrea de Llengua  inclou una concreció més detallada dels conceptes que cal treballar en l'apartat nou titulat "L'ús de la llengua", que a la introducció del currículum expressa clarament la voluntat d'insistir en els continguts relacionats amb els mitjans de comunicació; només cal veure els continguts conceptuals de primer i tercer curs d'ESO per a llengua catalana. Per citar-ne un exemple hem escollit el punt set del currículum de 3r que diu:
Mitjans de comunicació audiovisuals i escrits: ràdio, TV i premsa.
   7.1. La ràdio: espais i gèneres
   7.2. La televisió: espais i gèneres
   7.3. els gèneres periodístics de contingut històrico-informatiu: notícia, crònica i reportatge.
   7.4. els gèneres periodístics de caire argumental: carta al director, editorial i article d'opinió.
   7.5. El text periodístic dialogat: l'entrevista.

Els continguts procedimentals d'ESO de la mateixa àrea mostren una millora respecte el currículum anterior, ja que en els subapartats dels blocs titulats "Ús de la llengua: rebre missatges i produir-ne", "Recollida d'informació i consulta" i "Manipulació de la informació" apareixen procediments directament relacionats amb l'EC.

Grosso modo, podríem dir que l'EC en el currículum de Llengua de 1992 quedà ofegada per una continuada reiteració en els continguts morfològics i gramaticals, a més de poca precisió i claredat en els continguts de la comunicació verbal i no verbal. Premsa, ràdio i televisió, i no tant cinema, són els mitjans que, en algun moment, es citen en el document, a banda de la poca atenció que es concedí a les TIC. Els continguts curriculars de 2002 de l'Àrea de Llengua continuen insistint en la importància d'assolir una correcta competència comunicativa que, a causa de la nova distribució de la matèria, concreta més el treball dels MCM i dels seus llenguatges en l'apartat "L'ús de la llengua", i aporta més referències sobre el coneixement i l'ús de les TIC, per tant, podem afirmar que en aquest punt s'ha avançat una mica més respecte el que s'estava fent fins el curs passat. 

b) Àrea de Tecnologia
L'àrea de Tecnologia -una de les que més ha reformat el seu contingut- posa en relleu l'ús i aprenentatge de les TIC al llarg de tota l'etapa, sobretot en l'ordinador i la Internet. Ha inclòs un bloc titulat TIC en els continguts conceptuals de cada curs, on proposa treballar els aspectes més de producció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

c) Àrea de Visual i Plàstica
Els currículums de l'àrea de Visual i Plàstica de 1992 i 2002 són gairebé idèntics. Segons aquests, es dedueix que l'alumnat ha de finalitzar l'etapa d'ESO sabent decodificar i produir qualsevol tipus d'imatge visual, si bé la seqüenciació de continguts no respon prou operativament a aquest objectiu.

Una vegada hem explicat la presència de l'EC als continguts curriculars de l'Àrea de Llengua, Tecnologia i Visual i Plàstica, podem afirmar que l'Educació en Comunicació ha millorat la seva presència en algunes àrees dels currículum actual, sobretot pel que fa a les TIC, si bé amb aquesta afirmació no volem donar a entendre que sigui suficient per assolir els continguts bàsics que defineixen l'EC. Al nostre entendre, aquesta petita millora que presenten algunes àrees del currículum és totalment insuficient per poder afirmar que gaudim d'un sistema d'educació eficient i coherent per als futurs ciutadans d'aquest mil·leni. En aquest sentit, no pretenem iniciar una altra dissertació sobre la necessitat d'una EC en la societat en la que estem vivint, sinó que només volíem mostrar els resultats d'un estudi dins d'aquest àmbit per denunciar la precària situació en la que estem i la manca de conscienciació per part del nostre govern actual (pensem en la implantació de la Llei de Qualitat de l'Ensenyament).

Defensem la creació d'una àrea específica per introduir l'EC en el currículum el més urgent possible, perquè no volem deixar de somiar que, tal i com afirma Ramon Breu a l'editorial d'Aulamèdia del mes d'abril […] "no hi ha res que no pugui ser canviat per una acció social conscient i legitimada per l’objectiu d’aconseguir infants, joves, ciutadans actius, crítics i proveïts d’un bagatge educatiu que els permeti entendre i dominar l’avenç tecnològic del nou segle". Només per això, val la pena continuar lluitant amb totes les nostres forces per canviar el present i el futur.