AulaMèdia
AulaMèdia
Impressions d'una periodista
[recentment aterrada a Secundària]


AulaMèdia
- Editorials
- Entrevistes
- Intro
- Premsa
- Ràdio
- Televisió
- Publicitat
- Cinema
CinEscola
EduCom
Formació
DVDifusió
TVaula
"recerca"
Índex
 
 
Ja estic ací. Després d'intuir que al món del periodisme poc es podia fer per a "botar-se a la torera" els condicionaments polítics i econòmics, decidisc obrir-me un nou camí a l'ensenyament, convençuda que l'educació és la base fonamental, l'eina amb la qual els ciutadans ens podem defensar de la manipulació pretesa pels mitjans de comunicació.

Camine cap al meu primer institut, il·lusionada amb la idea que em puga tocar impartir l'optativa (sí, estava mentalitzada que només podia ser això) taller de premsa o mitjans de comunicació... Arribe, mire l'horari i comprove que no és així... ¡Però sóc Cap de Departament! Alguna cosa es podrà fer... 

Dilluns, vuit del matí. Primera classe a tercer d’ESO. Xics i xiques de catorze i quinze anys sorpresos perquè els pregunte quin és el primer anunci de la tele que els ve al cap. Resposta: "Bigotillo i Espinillo"... Diuen que és tan graciós, "són ben llestos aquests nois".... A les xiques no els fa tanta gràcia. Preguntades pel que solen veure a la tele, elles prefereixen "Sin tetas no hay paraíso". S'acosta el dia 8 de març, ¿què us sembla si parlem del títol d'aquesta telesèrie? 

De sobte, un neguit. Estem a la classe de Llengua Castellana i Literatura, Sandra, centra't... Bé, em dic, consultaré el llibre de text. Efectivament, al manual de tercer d’ESO puc comprovar que existeixen els següents continguts: gèneres periodístics, reportatge i entrevista. Continguts que els alumnes ja han tractat a l'anterior avaluació, tal i com ho demostren uns murals fets per elles i ells que pengen de les parets de l'aula. L'activitat consistia en buscar una notícia, un reportatge i una crònica, retallar-les i apegar-les a una cartolina. Per la temàtica dels articles seleccionats, estic segura que ni els han llegit... 

Dimarts, segon dia de classe. ¿Quina serà la meua targeta de presentació amb els alumnes de primer de Batxillerat? He fet una ullada i la programació d'aquest curs no contempla ni per casualitat l'educació en mitjans de comunicació... No passa res, sóc nova, em puc permetre, encara que siga un dia, eixir-me de l'ordre establert... Això sí, amb "l'excusa" del dia de la dona (ja sabem, les transversals....). Gastí uns còmics publicats a la premsa i un article d'opinió d'un diari per a muntar la sessió i també comentarem (de memòria, perquè l'únic equip audiovisual del centre estava "llogat") uns quants anuncis de televisió. ¿Què us sembla aquell del noi que ofereix xocolata a la xica i ella diu que no reiteradament però finalment accedeix? "És que sempre vas més enllà", em diuen. I jo em pregunte: ¿per què a vosaltres no us han ensenyat mai a anar més enllà? I més... ¿què serà de vosaltres si mai no ho feu? Estem al Batxillerat, açò ja no és educació obligatòria... ¡hauria de ser obligatori ensenyar a tot l'alumnat a obrir els ulls!

Amb aquest regust entre a la sala de professors. Un company de departament em pregunta què tal les primeres experiències. Està agobiat perquè a última hora ha de donar mitjans de comunicació, que no li agrada gens. Damunt ha de preparar-se material totes les setmanes perquè no hi ha llibre de text i... ¡ja han fet de tot!, em diu. M'explica que ja ha manat fer als alumnes una entrevista, un cartell de publicitat,... ¡fins i tot un telediari! 

- "¿Com?", pregunte. 
- "Els xiquets eixien un darrere l'altre a llegir les seues noticies". 
- "¿I no ho has gravat?" 
Rises. No sap si hi ha càmera a l'institut, però creu que no... 
- "Jo sóc periodista", apunte, "si necessites alguna cosa"...
- Ah, ¿aleshores tu no eres dels nostres?... 
Em pense que no trauré massa de ser Cap de Departament...

Ja han passat dues setmanes. Ja sé quins llibres he d'obligar a llegir als alumnes per a la tercera avaluació. Els seus dèficits de comprensió lectora són alarmants, però no m’estranya perquè tampoc poden desxifrar els missatges que provenen d'allò amb que més estan acostumats a tractar: la televisió, la publicitat. 

Hauré de continuar explicant-los quins mecanismes utilitza Góngora per a embellir els seus versos i comentarem a classe poemes com Polifemo i Galatea, però després, quan isquen de les quatre parets de l'institut hauran d'enfrontar-se tots sols i soles a un món per al qual no els estem preparant perquè no els estem oferint les eines necessàries.

La literatura, la música, les arts són regals. No negaré la seua vessant comercial, però en principi, als creadors d'art (sobre tot clàssic) se'ls pot presumir una intenció altruista de compartir la seua obra, una necessitat de donar-la a conèixer. Estem facilitant als alumnes unes guies per a la lectura d'aquestes obres, mentre els deixem que els missatges del mitjans de comunicació (amb les seues finalitats normalment llunyanes a l'altruisme) es filtren en ells i en elles sense oferir-los cap tipus de protecció.

 
Sandra Valdivieso Montero
 


AulaMèdianúmeroarticle