- Dotació tecnològica per a la producció. Exigir a l’administració educativa una dotació tecnològica audiovisual en els centres docents, sobretot en el camp de la producció dels mitjans. La tecnologia educativa no ha de servir només per a la reproducció (pedagògicament passiva), sinó que hauria de possibilitar la producció de documents mediàtics.

- Material didàctic per l’Educació en Comunicació. El professorat que vol treballar en l’aula l’Educació en Comunicació necessita d’un material didàctic actualitzat que vagi més enllà de la pura descripció del funcionament dels mitjans. Manquen materials didàctics que desenvolupin també l’anàlisi crítica dels continguts.

- Col·laboració entre els mitjans de comunicació locals i els centres educatius. Impulsar des de les administracions educatives (autonómiques i municipals) convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació locals (ràdio i televisió), altres entitats i associacions que ofereixen recursos educatius en comunicació i els centres educatius, com una forma per desmitificar el mitjà i potenciar la producció escolar.

- Formació del professorat i assessorament als centres docents. Impulsar programes de formació del professorat en el camp de l'Educació en Comunicació, perquè s'abordi des d’aspectes bàsics com la formació tècnico-expressiva; però encara més important, la formació didàctico-crítica. Una altra forma d’impulsar l'Educació en Comunicació seria l'assessorament a centres docents i a professorat que volguessin posar en marxa projectes d’Educació en Comunicació a través de la figura de l’educomunicador.

- Integració de l’Educació en Comunicació en el currículum obligatori com àrea pròpia. La introducció de l’anàlisi crítica i la producció de mitjans de comunicació en el currículum obligatori, de forma que tot l'alumnat en acabar l'ESO estigui alfabetitzat en comunicació. És a dir, que l’alumnat tingui els coneixements necessaris per poder realitzar una lectura crítica i la producció de missatges mediàtics.