En moltes ocasions les TIC es projecten a l’escola com a recursos de certa utilitat només en algunes unitats didàctiques i no s’ofereix en cap cas una visió global del seu ús, on l’alumne  no percebi la tecnologia com a regal o recompensa, o tan sols com a divertiment educatiu esporàdic, sinó com una eina quotidiana més al seu abast per tal d’aconseguir una interacció més positiva vers els continguts i procediments.

Fins avui l’administració pública educativa no ha reeixit en cap dels intents d’aplicació de recursos tecnològics per viabilitzar processos adequats, efectius i il·lusionants. Algunes escoles, però, davant la dificultat d’integrar les indefinides accions proposades per l’administració, han desenvolupat projectes propis, dignes de reconeixement, en els quals  s’han invertit moltes hores de dedicació i esforços per poder mantenir els recursos necessaris per portar-los a terme.

En molts casos els resultats s’han d’interpretar com a enriquidors, però certament les accions desenvolupades han conviscut amb problemes derivats de no poder conformar projectes sòlids, amb la força  necessària tant en els recursos humans com a tècnics.

Sota aquest marc de referència la majoria d’escoles s’han trobat soles, realitzant  esforços aïllats davant una realitat que necessita la unió dels centres educatius en col·lectius amb més força a l’hora d’intercanviar   i coordinar experiències conjuntes i d’aconseguir ajuts per als projectes engegats.

 Per a les escoles integrades a Trams, les noves tecnologies han d’arribar a suposar eines didàctiques quotidianes i efectives en els processos d’ensenyament  i aprenentatge, adequant-se a la línia pedagògica de centre i convertint-se en sentit d’identificació. El projecte va néixer necessàriament amb una clara voluntat participativa, i vol ser capaç d’engrescar i il·lusionar alhora a tots els membres de la comunitat educativa i, com a conseqüència, aconseguir una actitud participativa de tots ells.

Els objectius d’aquest projecte Trams són, fonamentalment, els següents:

- Assimilar el paper de la tecnologia com a eina didàctica i recurs aprofitable per l’alumne i l’educador.
- Aconseguir la identificació de la utilització de les noves tecnologies com a recurs quotidià al servei del procés ensenyament-aprenentatge en tots els nivells i àrees de l’escola, amb la col·laboració i aprovació de tota la comunitat educativa dels centres.
- Identificar la relació de millora en la qualitat educativa amb la innovació de recursos, integrant plenament l’ús de les noves tecnologies en el Projecte Educatiu de Centre.
- Dotar de recursos didàctics innovadors i eficaços al projecte educatiu de centre amb l’objectiu de poder millorar-lo.
- Facilitar a l’educador una formació contínua en la preparació vers la utilització i implantació dels nous recursos tant didàctics com tecnològics.

En el pla organitzatiu, cada centre disposa d’un coordinador de les TIC que dinamitza i canalitza els diferents projectes i iniciatives.

La formació dels professors i professores té un paper cabdal en la tasca del projecte Trams. S’organitza i es coordina tota la formació relacionada amb les noves tecnologies, i es dissenyen, es programen i es coordinen les accions formatives de postgraus universitaris anuals adequats a les necessitats pedagògiques de cada nivell. 

En el capítol de recursos Trams es planteja les següents línies d’actuació:

- Elaboració pròpia de material tecnològic-didàctic, adaptat a les necessitats dels projectes curriculars de centre.
- Recerca, anàlisis i viabilització per a la importació dels recursos tecnològics necessaris.
- Creació d’un Campus Virtual amb serveis interactius per als centres.
- Programació d’un pla d’immersió en la utilització d’Internet com a font de recursos didàctics.

Amb tot aquest projecte es marca un camí a seguir per a d’altres centres, perquè ja vivim una nova situació en la qual es dibuixa un futur escolar interactiu. Les tecnologies canviaran en els propers anys la forma d’entendre l’educació, l’organització de les classes i el paper del professor. Si les TIC aconsegueixen introduir-se dins “les classes normals”, canviarà de manera radical la forma d’aprendre i d’ensenyar. El docent seguirà davant de la classe, però amb un paper diferent.

Com diu en Joan Majó, els ordinadors no són per ensenyar informàtica. Són per aprendre matemàtiques, història, física o qualsevol matèria i per utilitzar la seva potència i la seva increïble capacitat d’accés a informació i a coneixements de la xarxa.

Projectes com el de Trams ens diuen que el que cal és ajudar els professors i les professores a canviar els mètodes educatius i a treure profit d’aquestes eines i, al mateix temps, demostrar que l’ordinador no és una joguina, sinó un indispensable instrument de treball.

Ens trobem en uns moments decisius  per al futur de l’educació  on cal repensar profundament els seus mètodes i objectius. El desplegament de les TIC en el currículum escolar obligatori pot ser l’ariet perquè l’anomenada societat  de la informació o del coneixement tingui un contingut social, democràtic, participatiu i ètic; perquè  la tecnologia sigui una eina no d’exclusió, no de dominació, sinó de transformació, igualtat i progrés social.

Les TIC tenen per als alumnes una capacitat motivadora singular i uns beneficis en l’aprenentatge indubtables: potencien l’interdisciplinarietat, desenvolupen el llenguatge i les capacitats expressives i de raonament dels alumnes. 

Els mitjans de comunicació i les TIC tenen una gran capacitat per crear estats d’opinió, articular discursos i generar coneixement. S’ha arribat a un punt  que vertebren la societat i delimiten allò que és rellevant socialment. Davant de tot això, la manca de resposta, la paràlisi de l’educació reglada  resulta inquietant.

Mentre el burocràtic i elefantíac aparell educatiu no reaccioni, iniciatives com el projecte Trams són vies d’actuació a seguir i a consolidar. Cal, però, estar atents perquè en el desenvolupament de les TIC, la informàtica (necessària per a l’aprenentatge dels nous llenguatges) no devori l’Educació en Comunicació. En aquest context cal ressaltar la importància de la televisió, en tant que vertebradora del coneixement social. La cultura de la pantalla té, avui, un contingut deseducador si no es facilita el coneixement crític. L’Educació en Comunicació té aquí una intervenció cabdal per al futur ja no només dels esquemes educatius sinó en la construcció d’una ciutadania crítica, responsable i autònoma.

L’ Educació en Comunicació ha d’aturar el fast food intel·lectual dels mitjans dominadors, construir projectes ètics per formar espectadors selectius i crítics; i fer dels escolars, dels estudiants, dels ciutadans, persones amb capacitat de crear informació i comunicar-se de manera lliure i enriquidora.

Una Educació en Comunicació sòlida, ben estructurada, amb uns recursos suficients i amb un temps fix en el currículum escolar obligatori, és un dels pocs instruments amb els que encara podríem comptar per combatre les desigualtats de coneixement i de poder que hi ha entre els qui produeixen la informació en interès propi i els qui l’accepten ingènuament, amb submissió.