Però no és fàcil per una escola ni mantenir un nivell d'aparellatge tècnic acceptable, ni tenir personal qualificat. Filmar, dominar l'edició digital i les seves immenses possibilitats, saber escollir i organitzar les imatges amb coherència i de manera atractiva, redactar un guió que faciliti la comunicació d’un contingut pedagògic a persones no iniciades, etc. Els mestres podem ser bons càmeres, realitzadors, guionistes, directors?

     Arribats a un punt de desbordament, on només aquelles persones més dotades o més motivades es mantenen en un nivell acceptable de coneixement de l’evolució tecnològica, i atès que això no representa cap percentatge mínimament considerable a les escoles, la tesi d'aquest article és que alguna institució hauria de facilitar als centres l’accés a un servei que redundaria en benefici de tota la comunitat educativa. 

     De l’edició d’un vídeo educatiu, se'n treuen beneficis immediats:

· El vídeo com a eina de relació família-escola
L'edició del vídeo és una proposta per fer conèixer a les famílies algunes de les activitats que fem i, encara molt més importat, per què les fem. Hem de recordar que el punt de referència dels pares i les mares sobre l'escola és el record dels seus temps escolars, record que per sort s'ha convertit en un referent fals, però que perjudica el col·lectiu d’ensenyants i en limita la percepció que poden tenir de la nostra vàlua.
     Si volem aconseguir que les actituds de les famílies envers l'educació dels nens i nenes sigui semblant a les nostres, cal que ens esforcem a fer-les explícites. La informació d'una única reunió a l'any i el recull escrit (les fitxes ) d'algunes de les activitats és una aportació massa minsa que cal enriquir.
     El vídeo vol ser una col·laboració més per ajudar que les famílies entenguin què fem i les raons que ens porten a defensar la pròpia línia educativa, un altre gra de sorra en l'assoliment d'un objectiu comú: donar la millor educació als seus fills i filles.

· El vídeo com a eina de cohesió pedagògica
Els claustres solen reflectir discussions sobre aspectes organitzatius (qui munta les festes, on anirem d'excursió, quines portes han d'estar obertes o tancades, etc.), i aspectes teòrics (que sovint es discuteixen poc) normalment requerits per inspecció. Però una veritable discussió sobre aspectes pedagògics, concretats sobre les activitats que fa cadascú, amb exposició de les raons que ens porten a defensar el nostre criteri pedagògic, no sol ser gaire habitual.
     L'edició del vídeo és una excusa ineludible per arribar a la discussió i el consens. Per poder explicar el perquè d'alguna activitat cal que tinguem clara la idea que volem transmetre, i més, si l'hem d'explicar d'una manera planera, entenedora i agradable, com és el cas, tenint en compte que el públic a qui va destinat no té coneixements específics sobre educació. Els pares necessiten una informació fàcil, i per poder proporcionar-los-la cal tenir les idees clares.

· El vídeo com a mitjà de prestigi de l'escola  i de dignificació de la tasca docent
El col·lectiu de mestres ens queixem sovint que no se'ns reconeix la nostra tasca, però les accions concretes enfocades a aquest objectiu solen ser molt minoritàries.
     Per a valorar una feina, cal tenir clar què és important i què es pretén amb ella . Si no expliquem la quantitat de coses que fem, ni per què  les fem, difícilment les persones que viuen en un món aliè a la infància sabran copsar el sentit i la importància de la vida escolar, més quan l'estètica exterior de la nostra tasca és infantil i per tant, poc valorada als ulls dels adults.
     L'esforç per dignificar la nostra tasca ha de sorgir en primer lloc de nosaltres mateixos. L'edició del vídeo és un pas més per ajudar els mestres a aconseguir-ho.

· El vídeo com a format perfecte
Oferir tota aquesta informació en vídeo reuneix l'atractiu de les imatges amb la versatilitat per adaptar-se a cada escola i cada enregistrament. Mitjançant la combinació imatge-text podem arribar a exposar explicacions "dures", com l'aprenentatge de la lectoescriptura, suavitzades per les imatges dels nenes i nenes. Al mateix temps, permet la millor disposició, tant en  la persona que exposa, que haurà pensat i escollit la millor manera de transmetre les raons de l'escola, com en la que s'ho mira, que pot triar el moment més adient per veure la filmació i que pot revisionar-la tantes vegades com desitgi.
     Finalment, un vídeo de l'escola dels fills i filles hauria de formar part de l'arxiu històric de la família, de la mateixa manera que ha de formar part de l'arxiu històric de les escoles.

     Però aquesta iniciativa individual no es pot generalitzar sense un suport institucional. S’hauria de trobar la manera de crear o reconvertir algun dels camins oficials existents, superant dubtes organitzatius per obrir un camí innovador que possibiliti la creació d’un servei de suport pedagògic que faci comú aquesta pràctica en els centres.

     Si us entusiasma la idea de poder explicar als pares com munteu l’aprenentatge de la lectoescriptura,  quins avantatges veieu en el fet de sortir de l’escola i per què ho feu tan sovint, què es fa en els tallers, o què vol dir això de treballar per projectes, i ho voleu explicar de manera real, a través de les imatges dels nenes i nenes en el treball didàctic habitual, i d’una manera agradable, fàcil i entenedora, no us desanimeu. Compteu que la possibilitat existeix, que les experiències dutes a terme han demostrat que satisfan totes les parts, i que podeu treballar per aconseguir l’ajuda necessària.

     La meva aposta és que en un futur no gaire llunyà l’edició de vídeos educatius per centres serà habitual. La societat ha de saber què passa a l’escola, i això es fa millor a petites dosi i a través de l’evolució dels propis fills i filles, que no pas amb grans campanyes polítiques ocasionals, plenes de grans paraules i buides de sentit.

Montserrat Pedreira
Mestra