Els mestres hem d'ensenyar a comprendre i analitzar l'abalança d'imatges que reben, conèixer i entrar en contacte amb els aparells que les fan i d'aquesta manera fomentar l'esperit crític davant la televisió i els anuncis publicitaris.

El nen o la nena ha de ser capaç interpretar, d'expressar i comunicar tot allò que observa i per això haurà d'aprendre a utilitzar els diferents tipus de llenguatges: el verbal, el plàstic, el musical, el matemàtic i també l'audiovisual.

A l'Educació Infantil es pot començar amb els audiovisuals en grups reduïts, d'una forma lúdica i partint sempre dels coneixements previs dels alumnes. A la nostra escola, els audiovisuals es van introduir a l'Educació Infantil fa quatre anys en forma de "tallers", barrejant nens i nenes de P-3, P-4 i P-5 dues tardes a la setmana i durant sis sessions. El curs passat, el taller que es va portar a terme, feia referència a dos grans blocs: les imatges i la televisió.

Les imatges
Per a la majoria dels infants, tot allò que surt a la televisió o veuen en una fotografia és la realitat, i precisament la manca d'aquesta diferenciació produeix confusions perilloses. La diferenciació entre aquests dos conceptes és la clau per començar a desmitificar, des de ben aviat, el valor de les imatges com a document assimilable a la realitat.

Aprendre que les imatges no són la realitat sinó únicament una representació d'aquesta, és el primer pas per esdevenir, en un futur, espectadors crítics. És important fer exercicis que afavoreixin aquesta diferenciació, utilitzant tant les imatges fixes com les imatges en moviment. Quan es treballa amb les imatges, es pretén aguditzar la capacitat d'observació dels alumnes, despertant la seva sensibilitat visual per "veure el món que els envolta" amb uns altres ulls. Cal apropar els infants al món de les imatges fixes i en moviment tot jugant amb els aparells que les produeixen: mirall, contes, lupa, cromos, televisió, càmera de fotos normal i digital, càmera de vídeo, rodet, disquet, fotos, cinta de vídeo, etc.

Per tal de poder iniciar la conversa amb els més petits i saber els seus coneixements previs, seria convenient col·locar-los en cercle intentant crear un ambient tranquil i relaxat, fent preguntes del tipus: Com es diu el taller que comencem avui? Us heu fixat en el dibuix que hi ha a la porta de la classe? Sabeu que vol dir imatge? Una fotografia és una imatge? I un dibuix?

Observant el que hi ha a la classe i amb la xerrada que mantenim, descobreixen que hi ha molt tipus de imatges: en color, en blanc i negre, fixes i en moviment. Les imatges en moviment són, potser, les més difícils d'entendre; per aquest motiu una bona manera seria treballar les ombres, i així, tant els nens com les nenes poden comprovar clarament els moviments i desplaçaments de les imatges en moviment, descobrint l'efecte gaire bé màgic que produeixen. Podem fer-los mirar al terra per descobrir la seva pròpia ombra, la dels companys, jugar a trepitjar-les, etc. i parlar sobre: Per què hi ha ombres? Quan no les veiem? Podem tocar l'ombra? De què són les ombres?

Amb totes les activitats que es realitzen, els alumnes arriben a la conclusió que les imatges es poden fer amb diferents aparells, perquè a casa en tenen: càmera fotogràfica, vídeo, etc;  no obstant l'experiència indica que ho entenen després de vàries sessions. Finalment, tots els materials que han anat sortint, es situen en una taula al mig de la rotllana perquè els infants puguin veure i experimentar amb els objectes, les imatges i els aparells que les fan.

La televisió
Els infants encara no estan gaire avesats a mirar la televisió, però són uns grans candidats a formar-se com a "teleaddictes". Els més petits no aguanten gaire estona davant del monitor, i els més grans comencen a passar-hi força estones.

Els anuncis que veiem per televisió tenen un gran poder de seducció, fins al punt que alguns espectadors poden confondre ficció i realitat. Aquesta confusió es produeix amb més força quan els espectadors són nens i nenes i, per això, de vegades, quan el producte anunciat és consumit, pot provocar una frustració considerable. Ajudar els alumnes a diferenciar entre les característiques reals del producte i les que es mostren a l'anunci, és un bon exercici per començar a educar el seu esperit crític com a espectadors.

Es pot començar parlant dels programes que miren per la televisió, reflexionar sobre quan la miren (matí, migdia, tarda, nit), el lloc on ho fan, les persones amb qui estan, etc. fent-los conscients que es poden fer d'altres coses, com ara: anar amb bicicleta, fer un puzzle, mirar un conte, jugar amb els amics,… (Són molt curioses les respostes dels infant davant la pregunta: Què faries si la televisió s'espatllés?).

Després s'analitzen anuncis de la televisió fent-los adonar que el producte anunciat no sempre coincideix amb la realitat: grandària, color, moviment de les joguines, moviment d'un producte de menjar... Aquests dos últims són els que produeixen més impacte en els nens, ja que poden comparar la joguina que surt per la televisió i la joguina real; així com la diferència entre la galeta que balla i es mou de la televisió i la galeta real que es mengen cada dia.

Caldria doncs que, la família, l'escola, i per tant els mestres, fossin els acompanyants dels infants davant de l'abalança d'informació que reben dels mitjans de comunicació; i així poder fer-los crítics i responsables.