Cal situar els mitjans de comunicació en el centre del debat educatiu, social i polític, perquè els mitjans de comunicació, avui, als inicis del segle XXI, vertebren la societat. La comunicació i la tecnologia han modificat profundament la nostra imago mundi. La brúixola per anar per aquest món ha canviat i no ens deixen que ens n’assabentem. Ens cal una política que garanteixi la sostenibilitat en la comunicació, que doni als ciutadans i ciutadanes les eines necessàries per descontaminar, per desempastifar la seva intel·ligència i la seva dignitat; per fer valer els seus drets a la informació i a l’entreteniment  davant el panorama mediàtic que suporten.

L’escola ha d’abandonar el seu gran pecat original que és la burocratització. Per sobre dels obstacles burocràtics o corporativistes han de prevaler les necessitats socials. Les administracions educatives i el professorat han d’entendre que representa una gran manca de responsabilitat seguir amb esquemes i continguts educatius que poc tenen a veure amb la nova societat de la informació on vivim des de fa uns anys. Cal que siguem conscients de la pèrdua progressiva de pes de qualsevol tasca docent enfront les pautes i els models mediàtics actuals, enfront l’hegemonia cultural dels mitjans.

 Resulta desesperant la ceguesa  i la mudesa de partits polítics,  intel·lectuals o de les autoritats educatives davant les noves realitats; perquè avui a les aules tenim un nou tipus  de nens i nenes, de uns nois i noies que tenen  unes sensibilitats i unes percepcions diferents a les que fan referència programes, temaris  o assignatures que s’apliquen cada dia a les aules. Els ciutadans tenen dret a saber utilitzar els estris i les eines del seu temps, tenen a dret a saber interpretar i analitzar adequadament els missatges del seu temps que els arriben.

Davant el poder i la influència  cada cop més aclaparadors dels grans mitjans, especialment dels grans canals de televisió, davant la matusseria, la prepotència o l’obsessió per l’excés,  la frivolitat o la vulgaritat, cal reivindicar una nova dinàmica comunicativa que passi per una autoregulació ètica dels mitjans, però sobretot, per una Educació en Comunicació a les escoles que doni als alumnes criteris ètics i instruments d’anàlisi. Una Educació en Comunicació que promogui la responsabilitat social i l’autonomia personal.

L’impuls de l’Educació en Comunicació; la suficient dotació de temps i de  tecnologia als centres educatius  per a la creació comunicativa dels alumnes; la formació del professorat en les noves tecnologies de la informació i de la comunicació des d’una perspectiva  no només tècnica sinó també analítica; la creació de consells educatius en els gran mitjans de comunicació públics i privats o la creació de canals educatius serien  camins adequats per poder respirar aire pur, per poder aconseguir una sostenibilitat comunicativa . 
enim amb submissió.