Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia
Educació en Comunicació
i currículum obligatori
Portada AulaMèdia

AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
Educom
 - Primària
 - ESO
Aula
Formació
Enllaços
Editorials
Personalment, em provoquen un estupor extraordinari aquelles opinions frívoles, superficials, irreflexives, en ocasions; però també corporativistes i sectàries que desqualifiquen els canvis en el currículum escolar obligatori. "No podem posar en el currículum cada cosa nova que surti". "Pobres nens, ja no aguantarien més assignatures", acostumem a sentir. És curiós, perquè si els continguts escolars no tenen present "allò nou que surt", si no són permeables als canvis socials i tecnològics del nostre accelerat món, ¿són útils als ciutadans del segle XXI?, ¿què és en realitat allò que "no aguanten els alumnes"?

¿El currículum s'ha de dissenyar per donar eines, coneixements i principis als alumnes o per fer que els professors puguin seguir explicant allò que van aprendre fa trenta anys, en una altra realitat, i que tenen apuntat en manuals de tonalitat groguenca?

Estic convençut que la comunicació "no és una cosa nova que surt". No és només l'element principal de les activitats de la realitat actual, sinó la "ideologia" que domina la nostra contemporaneïtat. La comunicació, en pocs anys, ha transformat la nostra vida quotidiana i la nostra pràctica professional, les nostres cases, les nostres formes de relació interpersonal i social i les nostres maneres de reafirmació personal. Ha modificat els nostres comportaments, els nostres processos cognitius i la nostra percepció de la realitat.

Un determinat model comunicatiu, el que patim, modela conductes, valors i pautes. Desinforma, aliena i embruta les ments. ¿Amb nom de què hem de seguir arrossegant un currículum de ferro, inflexible e insensible?. L'educació obligatòria no pot estar massa temps fora de joc, perquè pot baixar a tercera divisió.

La majoria d'experiències d'Educació en Comunicació posen l'accent en establir estratègies perquè el consumidor de productes comunicatius sàpiga descodificar les imatges i els sons que li presenten, i faci una lectura que impliqui una interacció de competències diverses: llenguatge, imaginació, treball estructurat, habilitats expressives, visuals i espacials que conformen tot un autèntic nou programa educatiu.

En un primer moment, qui rep una Educació en Comunicació desxifra les imatges i els sons que té al davant i, a continuació, es fa preguntes sobre el seu significat. L'aprofundiment en la lectoescriptura comunicativa porta a l'elaboració de missatges i productes comunicatius i, per tant, a la comprensió dels mecanismes i de la lògica dels mitjans de comunicació.

L'Educació en Comunicació representa un veritable entrenament per a les activitats de la vida pràctica. És evident que la necessitat de dominar les tècniques i la rapidesa amb la que canvia la tecnologia en el nostre món fan indispensable el domini de la lectura gairebé per a totes les accions de la vida. Lectura crítica i analítica de les comunicacions audiovisuals, escrites i orals.

  Ramon Breu Professor de Secundària i redactor d'AulaMèdia.
AulaMèdiaAulaMèdia