|
|
|
En els darrers anys l'administració educativa ha dotat d'equipament
tecnològic els centres docents. Així els ordinadors, les
connexions a internet o les antenes parabòliques -totalment infrautilitzades
en els instituts- han entrat en les aules. Queda pendent però, la
introducció de tecnologia per a la producció de mitjans sobretot
càmeres de vídeo, però també l'equipament de
ràdio i d'àudio en general, etc.
Però al marge de les mancances de dotació
que encara hi ha a les escoles i instituts, la introducció de la
tecnologia educativa no ha desenvolupat paral·lelament una educació
global en comunicació. És a dir, en els centres docents es
prima l'estudi de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació
(TICs) com a fi en si mateixes, per sobre de l'anàlisi del continguts,
la reflexió i també de la potenciació de la producció
escolar com a coneixement intern dels mitjans de comunicació.
Per implementar d'una forma efectiva aquest
tipus d'educació en els centres docents, els assistents a la Trobada
d'Educacio en Comunicació realitzada el passat 26 de gener,
apuntaven -entre d'altres- una demanda cada vegada més estesa "la
creació d'una Àrea d'Educació en Comunicació
obligatòria al currículum de Secundària, que englobi
tant l'anàlisi com la producció dels mitjans de comunicació
(premsa, ràdio, televisió, cinema, internet)." Aquesta proposta
arriba a Secundària després d'alguns intents fracassats d'aplicació,
com és el cas de l'eix transversal d'educació audiovisual.
Francesc-Josep Deó
|
