en els darrers anys hem vist amb preocupació el poc interès del Departament d'Ensenyament per l'Educació en Comunicació (EC), per uns nous llenguatges que impliquen una nova alfabetització, una educació bàsica, si volem ciutadans crítics en l'era de les pantalles en la qual vivim.

Hem vist com altres organismes han abanderat iniciatives que pertocaven al Departament d'Ensenyament, com per exemple, l'elaboració dels materials didàctics per una lectura crítica de la televisió: Com veure la TV?, publicats el febrer de 1998 pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), dels qual ja se n'està preparant una segon edició; o més recentment la publicació, pel mateix CAC, del Llibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual, un estudi de l'estat de la qüestió que sens dubte ha esdevingut un document de referència quan parlem d'Educació en Comunicació Audiovisual.

Actualment, altres organismes educatius s'han adonat de la importància de fomentar la conpetència comunicativa entre l'alumnat i treballen per la implementació de l'Educació en Comunicació. Per exemple, l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un ambiciós projecte per 4 anys (2004-2007) que, amb el nom Educació, ciutat i comunicació es desenvoluparà en l'àmbit Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). També l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments del Vallès Oriental assessoraments sobre l'Educació en Comunicació i materials en línia (EduCom.info) per a l'aplicació didàctica de l'EC a través dels mitjans de comunicació locals.

Tots aquests estudis i projectes compten amb la participació del teixit associatiu, ja que actualment podem afirmar que la societat civil té un paper molt destacat en les iniciatives en el camp de l'EC, com podrem comprovar en la Trobada 2005 d'Educació en Comunicació que, amb el títol "Una educació crítica davant la televisió", organitza AulaMèdia el proper mes de gener.

Per contra, any darrera any, hem vist com el Departament d'Ensenyament lluny de col·laborar amb les entitats -com ho fa el CAC de manera estable a través del Fòrum d'Entitats de les Persones Usuàries de l'Audiovisual- ha donat via lliure a empreses privades per organitzar premis (?) de fotografia i vídeo escolars. Així, empreses privades com l'Illa Diagonal, Fotoprix, Sanyo, Credit Suisse, Fundació Winterthur... són "col·laboradores habituals" d'aquests premis. Una altra empresa, en aquests cas la Panasonic, consta com a coorganitzadora -conjuntament amb el Departament d'Educació- de uns altres premis (!), els de "Joves reporters".

Pensem que el Departament d'Educació que vostè encapçala, com a institució pública que és, no necessita esponsors en l'organització de les activitats educatives. Des d'aquestes línies li volem preguntar: el seu equip seguirà la mateixa línia? Donarà via lliure a la iniciatives de l'empresa privada per "col·laborar" en l'ensenyament públic, "privatitzant" d'aquesta manera les activitats d'Educació Audiovisual que organitza el Departament?

Atentament.