 El
passat 13 de març, dia de reflexió, es va produir una "revolta
contrainformativa" en front les mentides i les manipulacions que el PP
feia -des de alguns mitjans de comunicació com TVE o l'agencia EFE-
sobre l'atemptat d'al-Qaida a Madrid. El PP en un intent desesperat de
crear una corrent d'opinió favorable als seus interessos electorals,
posà en marxa una política de desinformació que va
durar fins la nit de dissabte. Va ser aleshores, quan Mariano Rajoy compareix
davant dels mitjans, fent una de les intervencions que passaran a la història:
Me llamo Mariano Rajoy, soy el vicepresidente del gobierno y candidato
del Partido Popular. Quiero denunciar que hay gente manifestándose
ante las sedes de mi partido. Criminalitza les manifestacions
i obvia els rumors, que durant tot el dia van circular, sobre les pressions
del govern a la Junta General Central perquè ajornes les eleccions.
Per acabar d'adobar-ho TVE va substituir la pel·lícula programada,
Shakespeare in Love, per el documental Asesinato en febrero
sobre ETA.
Per contrarestar la manipulació i la retenció
d'informació que es produeix en alguns mitjans de comunicació,
és posen en marxa sistemes paral·lels d'informació.
Com en altres ocasions -cas Prestige o la guerra d'Iraq- els correus electrònics
i algunes pàgines webs serveixen per contrainformar. Però
en aquesta ocasió els missatges de text a través del telèfon
(SMS) van jugar un paper molt important, no tant sols en les convocatòries
de les manifestacions davant les seus del PP, sinó com a mitjà
de comunicació alternatiu.
Les característiques pròpies dels
SMS com canal de comunicació unipersonal, es van posar al servei
d'una gran xarxa descentralitzada d'emissors, al servei d'una "revolta
contrainformativa". Els missatges, primer en forma de consigna convocant
les concentracions i més tard en forma de "titulars", saltaven de
mòbil a mòbil amb una progressió aritmètica.
Es calcula que el dissabte va haver-hi un augment d'entre el 20 i el 30
per cent de SMS
El dissabte 13 de març es va demostrar
el poder que "les pantalles" tenen sobre la nostra societat. Però
a partir d'ara caldrà tenir en compte, al costat de la pantalla
de televisió i la d'Internet, la més petita de totes: la
pantalla del mòbil. |
|
Francesc-Josep
Deó és coordinador
d'AulaMèdia.
|
