|
Quan es parla del llenguatge
audiovisual es pensa en la imatge com l’element principal, estructurador
del sentit i de capacitat suggeridora. El so queda relegat a un paper secundari,
complementari de la imatge, de la qui es creu que pren el sentit i la capacitat
de suggestió. Són molts els experts que reclamen l’atenció
cap el so com a element constructor de sentit en el llenguatge audiovisual,
en profunda i equilibrada interrelació amb la imatge.
La dimensión sonora del lenguaje audiovisual ens proporciona, de forma analítica i molt didàctica, un profund coneixement sobre el so en el context del llenguatge audiovisual. A partir d’una perspectiva acústica ens explica què i com són els sons, quines maneres hi ha de reconèixer-los, estudiar-los i manipular-los. Però, i aquesta és l’aportació més important de l’obra, fa un plantejament perceptiu, des de la psicoacústica i la psicologia de la percepció. En el llenguatge audiovisual el so proporciona informació al  receptor
i li estimula sensacions, de la mateixa manera que qualsevol altre signe
audiovisual. El so és per tant una eina que admet un modelatge en
tant que material expressiu.
Ángel Rodríguez Bravo
|