L'astronauta
es va parar, sorprès. Semblava impossible que a la Lluna s'hi pogués
trobar una... escultura? -què era realment?- d'aquelles característiques.
Qui l'havia col·locat aquí? Quan? El viatger de la Terra
es va apropar i la va observar detingudament. Lluny d'allí, en un
altre lloc d'una llunyana galàxia, es va començar a rebre
el senyal.
Aquell astronauta
de la Terra havia arribat, finalment, davant del sentinella que una supercivilització
havia instal·lat, milions d'anys abans, a manera d'avís de
que l'ésser humà tenia ja la suficient intel·ligència
com per sortir del seu món.
Aquest és,
més o menys, l'argument del relat "El sentinella de l'eternitat"
(1951) d'Arthur C. Clarke, text que va servir de base, de punt de partida
del film "2001: A Space Odyssey" (1968) ("2001: una odissea de l'espai").
Tot i ser considerada
una de les grans pel·lícules de la història del cinema,
"2001" no va tenir massa èxit de públic quan fou estrenada.
La productora, Hawk Productions que va produir la pel·lícula
per a la Metro Goldwyn Mayer, va tenir una davallada econòmica molt
considerable arran de la comercialització del film. De fet, tothom
pensava en la pel·lícula com una història de batalles
interestel·lars, a la manera de la posterior "La guerra de les galàxies"
de George Lucas.
"2001", que
només va aconseguir l’Óscar als millors efectes visuals,
és una obra integrant d'aquella llista de pel·lícules
("El cuirassat Potemkin", "Ciutadà Kane"...) que el pas del temps
encara li confereix més valor, més importància,
més profunditat. Una pel·lícula incompresa, tractada
injustament, copiada només pel que fa als seus efectes, no pas als
seus plantejaments filosòfics. Una obra, però, que va marcar
la maduresa de la ciència-ficció com a gènere cinematogràfic.
La pel·lícula
és una creació de Kubrick. La participació d'Arthur
C. Clark queda una mica diluïda, ja que el seu relat només
serveix de tema de fons i molts dels aspectes del film no els podrem trobar
ni de lluny en el text (la qual cosa provocà un estat d'angoixa
i frustració a Clark, tot s'ha de dir).
Stanley Kubrick
fa una indagació apassionada del futur de la humanitat, basant-se
en les dades que l'ésser humà posseeix en el nivell actual
de la seva civilització.
Kubrick narra
tres etapes evolutives de l'home. Primer, l'etapa dels homínids;
després el desenvolupament de la seva intel·ligència;
i finalment, la transformació de la civilització humana en
una altra de nova, equilibrada i perfecta, sense errors ni debilitats.
La pel·lícula també parla d'una aventura que tard
o d'hora es produirà, i canviarà la història d'aquest
planeta. És a dir, el contacte amb éssers vivents d'algun
lloc de l'Univers.
Es va trigar
cinc anys en realitzar "2001". Cinc anys en els que Kubrick va estar
fascinat pel tema de la vida extraterrestre. Anys que els va dedicar a
un autèntic repte: fer una obra artísticament
esplèndida, i correcta des del punt de vista de la ciència.
Si un dels protagonistes és un ordinador que parla, és perquè,
segons va dir Kubrick, els principals experts en cibernètica d'Estats
Units i la Gran Bretanya li van assegurar que a començaments del
tercer mil·lenni els avenços científics permetrien
capacitar els ordinadors per a tota classe d'activitats intel·lectuals
, fins ara monopoli dels homes, entre elles ,per exemple, la del
llenguatge.
La feina immensa
de Kubrick i els seus col·laboradors - van estudiar milers de fotografies
de la NASA, centenars d'informes tècnics- durant cinc anys,
no va ser en va. Els temes, les propostes visuals, l'estètica de
"2001" és des de fa trenta- sis anys un punt de referència
obligat del cinema i de la literatura de ciència-ficció.
"2001:
A Space Odissey" 1968. EUA
Director
i productor: Stanley Kubrick
Productor
associat: Victor Lyndon
Guió:
Stanley Kubrick i Arthur C. Clark basa en el relat "Sentinel of Eternity"
(1951)
Fotografia:
Geoffrey Unswort
Direcció
artística: John Hoesli
Música:
Richard Strauss, Johann Strauss, Aram Khatchaturyan i György
Ligeti
Muntatge:
Ray Lovejoy
Efectes especials:
Stanley Kubrick, Douglas Trumbull i Con Pederson
Durada: 141
minuts
Intèrprets:
Keir Dullea (Dave Bowman), Gary Lockwood (Frank Poole), William, Sylvester
(Dr. Heywood Floyd), Douglas Rain (veu de Hall 9000), Leonard Rossiter
(Smyslov).
Sinopsi:
Comença
la pel·lícula amb un paisatge desèrtic i un subtítol
: "l'albada de l'home". Uns antropoides en els més remots temps
de la prehistòria, són al seu hàbitat natural, viuen
dins de coves al costat d'una bassa. Un dia arriben uns altres homínids
que els expulsen. Mort i fred. Por i fam. Passa el temps, i de sobte davant
del seu refugi apareix un monòlit clavat a terra. Els homínids
el miren. Sembla que comenci a sortir-ne llum i el toquen.
A la següent
seqüència, el contacte amb el monòlit comença
a donar els seus fruits, els simis ja saben que no passaran més
fam. Saben com fer-se forts i sobreviure. Saben com matar animals per alimentar-se.
Comencen, encara de forma rudimentària, a tenir idees i a
raonar. Més tard, tornen a la bassa i descobreixen la violència
com a motor de la història, com a forma de sobreviure i d'autodefensar-se:
amb un os maten el líder de la tribu dels usurpadors de casa
seva. L'antropoide que acaba de matar, llança l'os que li ha servit
d'arma al cel en senyal de victòria. L'os puja molt alt i amb l’el·lipsi
més famosa i llarga -milers d'anys- de la història del cinema,
es transforma en una nau especial.
Encara estem
a l'albada de l'home, però ara ja en el futur, a principis del segle
XXI, quan la humanitat comença a dominar l'espai. El Dr. Floyd és
enviat a l'estació lunar "Clavius", ja que al satèl·lit
de la Terra ha aparegut un estrany monòlit. Una expedició
de científics arriba davant l'estranya escultura, i amb una barreja
de temor i curiositat - om havien fet els homínids- toquen el monòlit.
Seguidament, es dispara un senyal acústic eixordador, un xiulet
que avisa algú situat en la direcció de Júpiter.
Divuit mesos
més tard, apareix el subtítol "Júpiter i més
enllà de l'infinit". A bord de la nau "Discovery", que es dirigeix
a Júpiter, dos astronautes romanen desperts, mentre la resta de
la tripulació es troba en estat d’hivernació. El viatge és
monòton i els pilots aprofiten per fer "footing" o jugar als escacs.
Un altre tripulant de la nau és l'ordinador Hal 9000, una màquina
ultraintel·ligent. Hal controla tots els comandaments del Discovery.
Traça i manté el curs del vol, verifica les condicions de
les peces mecàniques i circuits que conformen la nau i duu a terme,
automàticament, multitud de funcions. Simultàniament pot
conversar tranquil·lament amb els astronautes, té emocions,
opinions i reaccions molt humanes. Hal pot veure i sentir. Té ulls
electrònics, situats per tota la nau.
Però
l'ordinador dona una informació falsa sobre una peça mecànica.
Hal és obligat a mentir pels jerarques de l'organització
espacial i no pot revelar la finalitat del viatge. Això li provoca
una sèrie de disfuncions i... angoixes! Mata primer un dels pilots,
i més tard els tres científics hivernats. Té una sèrie
de reaccions molt negatives, però molt humanes. Finalment, Dave
Bowman, l'astronauta supervivent, aconsegueix desconnectar-lo i s'assabenta,
mitjançant una gravació, de la missió de l'expedició:
anar fins a Júpiter i investigar el senyal del monòlit. Es
considera al monòlit com la primera mostra de vida intel·ligent
extraterrestre. El seu origen i la seva finalitat són un misteri
absolut.
Tot seguit,
un monòlit es creua amb la nau i es converteix en una porta cap
a d'altres dimensions. Comença llavors un viatge al·lucinant,
en una explosió de colors i de formes fantàstiques. Formes
geomètriques brillants, paisatges estranys de colors inusuals. Els
ulls de l'astronauta Bowman, van canviant de colors, el seu rostre es crispa
i canvia constantment de tonalitats.
L'astronauta,
amb el seu rostre ple d'arrugues, apareix ara en una habitació d'estil
neoclàssic, tot llum. Mira i es veu ell mateix més vell assegut
en una taula, menjant. És ara un ancià. S'inclina per recollir
els trossos d'una copa que li ha caigut, i la càmera ens mostra
ell mateix dins d'un llit, agonitzant. Aixeca la mà cap el monòlit
que acaba d'aparèixer, recordant l'escena de la creació d'Adam
de la Capella Sixtina. L'home que ja s'ha consumit, que ja ha fet un salt
qualitatiu en la seva evolució, s'ha transformat en un embrió
d'una nova intel·ligència, un nou planeta en forma de fetus
que recorda la cara de Bowman i que mira amb uns ulls ben oberts
la Terra.
|
ALGUNS COMENTARIS
SOBRE EL FILM
Des de la seva
estrena, "2001" ha estat una pel·lícula que ha provocat innombrables
polèmiques i debats gairebé filosòfics. Certament,
en l'obra hi ha moltes referències simbòliques d'àmplia
interpretació.
Per altra banda,
es tracta d'un film que pot provocar en no pocs espectadors una sensació
de frustració al no entendre el seu sentit. És evident que
davant de "2001", l'espectador ha de fer un esforç de comprensió
i d'imaginació. No valen postures còmodes.
"2001" és
una obra oberta que vol provocar la reflexió en cada espectador,
que no s'esgota en un interpretació, sinó que les multiplica,
no tanca - en paraules del seu director- cap porta a noves maneres d'interpretar-la.
"Es tracta d'una experiència no verbal - assenyalava Kubrick-, he
intentat crear una experiència visual, intensament subjectiva que
arribi a l'espectador en un nivell profund de la seva consciència,
com la música".
De totes formes,
caldria donar unes mínimes orientacions. Arthur C. Clark, l'autor
del relat a partir del qual es va realitzar la pel·lícula,
i coguionista del mateix film té, en tota la seva obra, una idea
que es va repetint i que també aboca en la història
de "2001": una societat altament tecnificada no arribarà a la perfecció
si els seus membres no han assolit un desenvolupament equiparable en el
pla ètic o moral. Per a Clark, la ciència no és més
que un instrument, hi ha d'haver alguna cosa més per sobre d'ella,
en un estadi absolutament espiritual.
La filmografia
de Stanley Kubrick ("Espartaco", "Paths of Glory", "A Clockwork Orange"...)
demostra un sòlid humanisme, una constant preocupació per
l'ésser humà, atacant qualsevol tipus de cadena o impediment
que no el deixi desenvolupar-se moralment.
La figura del
monòlit - controvertida i que ha generat variades opinions - està
molt poc concretada, intencionadament. El seu caràcter de símbol
s'intensifica al comparèixer en tots els moments clau: potenciant
el pas cap a la intel·ligència del primats; avisant des de
la Lluna que la humanitat ha fet un nou pas en el seu desenvolupament;
obrint la porta a d'altres dimensions des de Júpiter i, finalment,
propiciant un nou episodi evolutiu que ha d'obrir nous horitzons. "2001"
és una pel·lícula sobre l'evolució, sobre la
necessitat de no aturar-nos, d'anar més enllà, d'arribar
a noves fronteres constantment, no només des del punt de vista de
la ciència i de la tècnica.
D'entre les
possibles interpretacions del final de la pel·lícula -que
és potser la part que més pot desconcertar l'espectador-
podem plantejar-ne tres. En la primera, es podria dir que el fetus és
el fruit de la unió entre l'ens extraterrestre i el cosmonauta.
La fusió dóna pas mitjançant la mort de Bowman
i la creació d'un nou ésser a una nova civilització
equilibrada, intel·ligent i sense les baixeses de l'anterior.
Una altra,
seria la transformació de l'astronauta en un nadó-planeta,
principi d'una nova era. El canvi s'opera a través d'un procés
d'unió de civilitzacions entre els alienígens i l'home, amb
el monòlit d'intermediari.
La tercera
seria religiosa. Bowman en la seva agonia aixeca la mà cap al seu
Creador. Seguidament es produeix un miracle i els pecats i errors de la
humanitat queden perdonats, i s'obre un nou camí cap a la pau i
el benestar. La simbologia: monòlit, astronauta i fetus, podria
equivaler a la trinitat cristiana, Pare, Fill i Esperit Sant.
ACTIVITATS
1. En la
primera part de la pel·lícula, en les seqüències
dels homínids, expliqueu la importància que té per
a la tribu protagonista el descobriment de les armes. Com canvia
la vida de la comunitat a partir de la utilització de la violència?
2. Busqueu
informació dels músics Johan Strauss, fill, i de Richard
Strauss. Escolteu algunes peces d'ambdós compositors i després
intenteu identificar la part de la banda sonora de "2001" que els pertany.
Doneu la vostra opinió sobre la banda sonora de la pel·lícula,
en general.
3. El Dr.
Floyd és enviat pel govern dels Estats Units a la base lunar "Clavius"
per investigar l'aparició del monòlit. Però es nega
a comentar aquesta qüestió amb el grup de russos que es troba
a l'estació, deixant que segueixin els rumors sobre una epidèmia.
Què et sembla aquesta manera de procedir? Creus que Kubrick pretenia
fer alguna crítica en aquest episodi del film?
4. Com valores
que l'ordinador faci preguntes personals? Per què l'Hal 9000 demostra
tan neguit, tanta preocupació?
5. El fet
que l'ordinador Hal 9000 tingui unes reaccions força humanes, i
en canvi, els astronautes es comportin més aviat de forma freda,
què deu voler dir? Com interpretes que l'ordinador cometi quatre
assassinats?
6. La pel·lícula,
per imperatius de la productora, s'havia d'estrenar abans de l'arribada
de l'home a la Lluna. Això va provocar una autèntica cursa
"contra la NASA", que s'hagués perdut si no s'haguessin produït
diversos accidents que van endarrerir el programa Apol·lo. Per cert,
quan es va arribar a la Lluna? Fes un petit informe de l'arribada de l'home
a la Lluna.
7. Durant
el rodatge, Kubrick va estar considerant una proposta d'Arthur C. Clark:
fer sortir un extraterrestre, tot vestit de blanc. Kubrick s'ho va estar
pensant i finalment va desestimar la idea. La civilització alienígena
estaria representada només pel monòlit. Com l'haguéssiu
fet sortir vosaltres? Què hagués dit? Què hagués
fet? Quan hagués sortit? Feu un exercici d'imaginació i descriviu
un extraterrestre i les seves accions per una possible nova versió
de "2001".
Text 1:
Guia de planetes llunyans (o no tan llunyans)
"¿Com
podem distingir la llegenda de la realitat en aquells mons que es troben
a tants anys de distància? Planetes sense denominació, coneguts
per la seva gent simplement com el Món, planetes sense història,
on el passat és mite, i on l'explorador reincident troba que les
seves activitats de fa uns quants anys són guardades com a gestes
divines (...)
Quan s'intenta
explicar la història d'un home, un científic qualsevol de
la Gran Lliga, que viatjà per un d'aquests mons no fa gaire, hom
se sent arqueòleg entre ruïnes mil·lenàries (...)
Àrea
Galàctica 8, núm 62; FOMALHAUT II (planeta).
Formes intel·ligents
de vida: espècies reconegudes:
Espècie
I
A. Gdemiar (Gdem en singular): Altament intel·ligents. Hominoides
troglodites i noctàmbuls, alçada 120-135 cm, pell clara,
cabells foscos. En el moment del primer contacte, aquests cavernícoles
posseïen una societat urbana i oligàrquica, molt jerarquitzada
i parcialment modificada per telepatia colonial. La seva primerenca
edat d'acer, d'orientació tecnològica, fou empesa a una fase
industrial durant la missió de la Gran Lliga entre el 252 i 254.
El 254 fou presentada una nau autoconduïda (origen/final Georgia del
Sud) als oligarques de la comunitat de Kiriensea Status C-Bàsic.
B. Fiïa (Fiam en singular): Altament intel·ligents.
Hominoides diürns, alçada aprox. 130 cm; els espècimens
observats acostumen a ser clars de pell i de cabells. Contactes esporàdics
indiquen societats comunals i nòmades, amb telepatia colonial parcial
i amb alguns indicis de TK de poc contingut. La raça sembla atecnològica
i evasiva amb tendències culturals mínimes i diàfanes.
Usualment, no fiscalitzables. Status E-Dubtós.
Espècie
II
Livar (Liu en singular): Altament intel·ligents. Hominoides diürns,
alçada 170 cm més o menys; aquesta espècie es basa
en una societat de clan, de poblacions fortificades, amb tecnologia bloquejada
(bronze), i cultura feudal i heroica. Cal advertir escissió social
en 2 pseudo-races: a) Olgyor, "vassalls", de pell i cabells foscos;
b)
Angyar, "senyors", esvelts de pell bruna i cabells rossos.
Ursula
K. Le Guin. "El collaret de Semley" dins el llibre
Les dotze
direccions del vent
- Seguiu
completant aquesta guia intergal.làctica -conservant el mateix registre
utilitzat- amb la descripció de més planetes i espècies.
|
Text 2:
Stanley Kubrick parla de "2001"
"Lo que me
ha empujado a elegir este tema, en lugar de otro, es que muchos sabios
y astrónomos creen que el universo está habitado por la Inteligencia.
Lo piensan porque el número de estrellas en nuestra galaxia es de
cien mil millones y el número de galaxias en el universo visible
es de otros cien mil millones (...) Su teoría es la de que
la formación planetaria no ha acaecido de modo accidental, sino
de modo corriente, y que la vida es una consecuencia inevitable: en un
planeta situado en una órbita estable, ni demasiado cálido
ni demasiado frío, al cabo de cierto tiempo -dos o tres mil millones
de años-, la reacción química que reúne los
elementos de la vida se produce por azar. La imaginación se
desencadena libremente cuando se considera lo que podría ser la
evolución última de la inteligencia, no en diez mil años,
ni en cien mil años, sino en millones de años. Pues nuestro
Sol no es particularmente viejo. En gran número de otros mundos,
la vida y la inteligencia se crearon hace mucho más tiempo.
Lo que también me ha fascinado es que, cuando se trata de imaginar
las posibilidades de la inteligencia en un millón de años,
uno se da cuenta de que la vida alcanzará varios niveles (...) (desde)
la inmortalidad biológica en trescientos o quinientos años
(hasta) una etapa final con entidades que tendrán un conocimiento
total y podrán convertirse en seres de energía pura,
en una especie de espíritus. Tendrán probablemente una potencia
cuasi divina: comunicación telepática con todo el universo,
dominio completo sobre todas las materias, capacidad para hacer cosas que
hoy se atribuyen solamente a Dios. Esto es lo que me fascinó en
el tema, es el fondo de la película y su razón de ser".
Stanley Kubrick a Renaud Walter, "Positif" 100/101,
desembre 1968 - gener 1969. Paris.
Traduït
i reproduït en el llibre de Freixa, R. i Bassa, J. "2001:
una odisea del espacio". Col. Programa doble. Barcelona.
Libros Dirigido, 1994.
- No
afegirem res. Torneu a llegir atentament l'anterior text i plantegeu un
debat sobre tot allò que diu Kubrick.
|
Text 3:
L'ambaixador
"Durant els
últims tres mesos, David Bowman s'havia adaptat tan completament
al seu tipus de vida solitari, que li costava recordar qualsevol altra
existència. Estava més enllà de tota desesperació
i de tota esperança i s'havia acomodat a una rutina bàsicament
automàtica, puntuada per crisis ocasionals quan un o altre dels
sistemes de la Discovery mostrava símptomes de funcionament defectuós.
Però
no estava més enllà de la curiositat, i de vegades la idea
de l'objectiu cap al qual es dirigia l'omplia d'una sensació d'exaltació...
i d'una sensació de poder. No tan sols era el delegat de tota la
raça humana, sinó que els seus actes durant les setmanes
següents en determinarien el futur. En tota la història mai
no hi havia hagut una situació com aquesta. Era Ambaixador Extraordinari
-Plenipotenciari- per a tota la humanitat.
Aquest coneixement
l'ajudava de moltes maneres subtils. Es mantenia net i arreglat; per més
cansat que estigués, mai no deixava d'afaitar-se. Sabia que Control
de la Missió l'observava amb cura buscant els primers símptomes
de comportament anormal; estava decidit que observessin en va..., com a
mínim, els símptomes greus."
Arthur C. Clarke. 2001, una odissea espacial
- El
cosmonauta Bowman, únic supervivent de la nau Discovery en el seu
viatge més enllà de la Porta de les Estrelles, és
un emissari de la Terra que té l'objectiu de contactar amb civilitzacions
extraterrestres. Escriviu un discurs de presentació de l'ambaixador
de la Terra davant d'una cultura alienígena. Expliqueu en aquest
discurs com som els habitants de la Terra i què volem.
|
Text 4
: entrevista amb un físic i enginyer de la NASA
"Marte
es un planeta con mala suerte"
El descubrimiento
de huellas de actividad biológica en Marte aclarará incógnitas
sobre el origen de la vida, dice Luis Ruiz de Gopegui (físico e
ingeniero, director durante treinta años de los programas de la
NASA en España). Y recuerda que si alguna vez la especie humana
emigra de la Tierra, Marte y Venus son los únicos refugios cercanos
que tiene, pese a ser ahora tan inhóspitos para cualquier organismo
vivo.
Pregunta:
¿Qué
significa el descubrimiento de huellas de actividad biológica en
Marte hace millones de años?
Respuesta:
A
los científicos siempre les ha interesado la posibilidad de vida
en Marte porque, de todos los planetas del sistema solar es, después
de la Tierra, el que más probabilidades tendría de albergar
vida.
P: ¿Y
en los otros planetas?
R: Nunca
se ha pensado que en Venus pudiera haber vida, porque su atmósfera
es tan densa que el efecto invernadero es tremendo y la temperatura en
la superficie alcanza los 500 grados; a esta temperatura ningunas molécula
gigante es estable. En Mercurio es imposible, está calcinado por
el Sol, está demasiado cerca de la estrella... Y más allá
de Marte las temperaturas son muy bajas. Sólo cabría imaginar
vida en Europa -una luna de Júpiter- porque el calor interno
puede hacer que haya agua en estado líquido bajo la capa externa
de hielo.
P: Entonces,
¿puede haber vida en Marte ahora aunque las primeras naves exploradoras
hace 20 años, no la encontraran?
R: Yo
creo que es muy improbable. La atmósfera de Marte es muy tenue,
de manera que los rayos ultravioleta pasan con todo su esplendor y aniquilan
cualquier posibilidad de vida en la superficie. Seguramente en el pasado
los volcanes activos retuvieron una atmósfera mucho más
densa que la actual que se fue perdiendo (...) En todo caso, se ha pensado
que bajo los casquetes polares de Marte podría haber vida porque
el hielo actuaría como una protección frente a la radiación.
P: ¿En
una perspectiva optimista de vida actual en Marte, qué cabría
esperar?
R: Sería
vida primitiva, muy poco evolucionada, porque algo como vegetales o animales
creo que habría sido detectado ya (...) Una definición básica
de vida, aunque muy rudimentaria, exige dos condiciones: que sea
algo que se reproduzca y que sea capaz de metabolizar, porque una piedra
ni come ni tiene hijos (...) hacen falta moléculas gigantes para
que quepa la información necesaria para la reproducción.
P: El
hecho de que ahora no haya condiciones para la vida en Marte, pero que
las haya habido en el pasado, da sensación de fragilidad del planeta.
R: Claro.
Los planetas y la vida son muy frágiles. Lo vemos en la Tierra:
estamos destrozando el medio ambiente, aumenta el efecto invernadero, sube
la temperatura... No hace falta recurrir a una catástrofe
atómica.
P: ¿Y
Marte se estropeó enseguida?
R: Sí.
Es un planeta que no tiene la suerte que ha tenido la Tierra, porque está
en el límite -casi fuera- de la ecosfera, es decir, la región
en la que el calor procedente de la estrella hace que el agua pueda estar
en forma líquida en un planeta. Pero siempre ha sido muy atractivo
para los científicos, incluso hay ideas muy futuristas para
hacer Marte habitable alguna vez creándole una atmósfera
artificial. (...)
P: ¿No
pudo venir la vida del espacio, como plantean otros científicos?
R: El
premio Nobel Francis Crick, que ha estudiado muy a fondo el fenómeno
de la vida, dice que no comprende cómo se originó en la Tierra
y que acepta la teoría de que se llegó de otro sitio donde
las condiciones fueran mejores. Podría ser así, es decir,
que fuéramos inseminados desde el exterior de forma natural tanto
aquí como en Marte y en la Luna, aunque en el planeta vecino haya
fructificado poco la vida y en la Luna, nada. Sería interesante
ver si la estructura bioquímica de estos indicios que se han encontrado
en el meteorito es igual a la nuestra, lo que apoyaría en cierto
modo un origen común.(...)
Entrevista
a Luis Ruiz de Gopegui. "El País", 1 d'agost de 2002
1.-
Redacteu una breu informació sobre la NASA. Què és,
quan fou fundada, quins objectius té, què ha aconseguit fins
ara, quins han estat els seus programes més importants....
2.- Per
què creieu que els humans haurien de marxar, algun dia de la Terra?
3.- Expliqueu
els següents conceptes: efecte hivernacle, metabolitzar, ecosfera
i molècula.
4.- Per
què diu el científic que Mart va tenir mala sort?
5.- Quina
relació té l'opinió del premi Nobel Francis Crick
amb la pel·lícula "2001: una odissea de l'espai"? |
Text 5:
Encontres amb altres civilitzacions
"- Els enirin
sentim un impuls irresistible a destruir els saltadors. És un impuls
irracional, instintiu. Aquest odi tan fort es remunta a una època
molt remota, quan els saltadors, que són carnívors es menjaven
els enirin.
- ¿Un
impuls irresistible? ¿Vols dir que no podeu evitar el matar-los?
-féu Guin.
- Exactament,
no ho podem evitar. Forma part d'un instint de conservació que ens
fa embogir de por i ens torna agressius. (...)
- Els destruïu
com si fossin animals i són éssers intel·ligents;
més primitius... -afegí Guin.
Er-Laas clavà
en Guin la seva mirada penetrant.
- ¿Per
què els terraquis us destruïu entre vosaltres? ¿Per
què trobes tan terrible el que fem els enirin? Nosaltres som humils,
reconeixen que això que ens passa està en el lloc més
obscur de les nostres ments. Però, ¿i vosaltres? ¿Què
és el que us mena a les guerres i a la violència? Heu assolit
grans conquestes científiques, però no heu evolucionat gaire
en altres aspectes, i malgrat tot no us n'avergonyiu i, de vegades, intenteu
muntar raonaments lògics per a justificar-vos."
Montserrat Galícia. P.H.1A Copèrnic
1.-
Torneu a llegir el darrer paràgraf, és a dir, la intervenció
d'Er-Laas, un habitant del planeta Copèrnic dirigint-se a un científic-explorador
de la Terra. Podeu contestar a les preguntes que fa? Per exemple, a què
es refereix quan diu que intentem "muntar raonaments lògics"
per justificar la nostra violència i d'altres aspectes negatius?
2.- Guin
forma part d'una delegació de la Terra per colonitzar planetes,
ja que la vida al nostre planeta, segons la novel·la, és
cada cop més difícil. El paral·lelisme respecte la
colonització d'Amèrica i altres continents per part de l'home
blanc, resulta evident. Segons el vostre criteri, quins errors no s'haurien
de repetir a l'hora de colonitzar nous mons? |
|
|
|
