Des d’una perspectiva psicològica, en contemplar una pel·lícula, tota persona elabora una representació mental amb una coherència, que ho es en especial per qui l’elabora. Això li permet interpretar-la, entendre-la i explicar-se-la. Aquesta activitat consisteix, entre d’altres coses, en seleccionar, retenir alguns aspectes o episodis als quals els atorga unes significacions, relacionar-los d’una manera o d’una altre, etc.; també, de forma no sempre conscient, pot ometre d’altres episodis que no els considera significatius. Aquesta representació mental no és una copia d’allò que es contempla i s’observa sinó que és el que generalment entenem com una interpretació, la qual té a veure tant amb allò que la persona contempla com amb el propi mon intern individual.

La interpretació que cada persona elabora pot ser molt semblant -o molt diferent-, respecte d’altres maneres d’interpretar i d’entendre la mateixa pel·lícula per part d’altres persones.

Considerem que el fet de conèixer i posar de relleu de quina manera poden arribar a ser diferents les interpretacions davant la contemplació d’un mateix film constitueix un mitjà per educar el que s’entén per una actitud crítica.
Diferents formes d’entendre un fragment de pel·lícula: un estudi experimental.
S’ha portat a terme la versió en vídeo d’una petita història, per tal d’analitzar les possibles maneres de ser entesa.

El relat és el següent: Dues noies van xerrant per un passadís d’un centre educatiu. Una d’elles li explica a l’altre que ha vist un bolígraf que li agradaria tenir però no pot comprar-lo perquè és molt car. S’acomiaden. La noia protagonista entra a una classe on no hi ha ningú. Seu en una taula  i contempla un bolígraf sobre una altre taula. És el bolígraf que li agrada. Al cap d’un moment s’aixeca i  pren el bolígraf tot sortint de la classe. Es dirigeix al bar on es troba a l’amiga, li explica que ha agafat un bolígraf que no es seu i li mostra.

Aquest relat filmat ens permet mostrar diferents situacions: una acció que pot ser jutjada o valorada negativa o positivament, la relació de les dues noies en aquesta situació, dins un context escolar; un conjunt d’actituds visibles, ostensibles, o insinuades, etc.

S’ha mostrat el vídeo a un total de 25 noies i nois entre 9 i 11 anys. Se’ls ha demanat en primer lloc una explicació de la història i en segon lloc la seva idea sobre els sentiments de la protagonista. Se’ls demana també que esmentin les escenes –o elements audiovisuals- que els han portat a organitzar la seva interpretació d’aquesta història.

Les diferents interpretacions. Cada subjecte dóna la seva versió particular. El resultat és que apareixen quatre interpretacions diferents. Cada una gira en torn d’un eix:

a) El desig del bolígraf.
b) Ha trobat un bolígraf, però no és seu, és prestat.
c) Pren un bolígraf que no és seu.
d) Hi ha dues amigues; una d'elles entra a una classe que està buida (no s'esmenta res referent al passatge del bolígraf).

Quant a allò que sent la protagonista, els més joves consideren que la noia no se sent bé. En canvi, a mesura que augmenta l’edat es considera que aquest sentiment negatiu no deu ser massa fort; fins i tot la noia es pot sentir bé desprès d’aquesta acció.

Són les nenes les que solen expressar i especificar amb un cert detall els sentiments negatius. Per contra, una gran majoria de nens no responen a aquesta pregunta, o be consideren que la noia només valora moralment l’acció que es disposa a fer. 

El fet que més d’un individu assenyali una mateixa escena com a rellevant no suposa en tots els casos l’atribució del mateix significat ni la mateixa valoració. En general les nenes, més que els nens, esmenten un nombre més gran i variat d’escenes quan seleccionen aquelles sobre les quals fonamenten la seva interpretació de  la història. 

En relació a l’atribució de sentiments a la protagonista, les nenes no acostumen a esmentar les mateixes escenes que els nens. L’escena que les nenes solen assenyalar en aquest cas és aquella en la que la protagonista parla amb la amiga sobre el que ha passat. Aquesta escena es considerada per les nenes com la prova dels sentiments negatius, del malestar de la protagonista. Els nens solen esmentar amb més freqüència una escena en la que la noia camina sola pel passadís, sortint de classe, mirant el bolígraf. En la majoria dels casos aquesta escena es considera la prova que la noia es troba valorant per a sí mateixa el que acaba de fer. 

Possibles conseqüències pedagògiques
Inspirat en aquest estudi es va organitzar una sessió pedagògica, l’objectiu de la qual va ser sensibilitzar un grup d’adolescents sobre l’interès per conèixer i entendre diferents formes d’interpretar una història contemplada en pantalla, com a un mitjà per educar una actitud crítica davant la contemplació d’un film.

Una vegada contemplat un curt film se’ls va demanar que posessin per escrit, de forma individual, la seva pròpia i personal interpretació de la història, i també alguns dels pensaments i sentiments dels personatges. També es va demanar que esmentessin les escenes, episodis o aspectes audiovisuals que justificaven les seves interpretacions. Es va tenir cura d’emfasitzar el fet que totes les formes d’explicar la història i les característiques dels personatges eren vàlides i possibles. No es consideraria que una forma d’interpretació fos millor que una  altra si l’explicació era organitzada a través de les diferents escenes, les relacions i els significats conseqüents.

Una vegada posades en comú les diferents versions sorgides en el grup, es va estimular l’exercici de tractar de descobrir i d’entendre la varietat d’interpretacions, el seu recolzament en els consegüents aspectes del llenguatge audiovisual, la freqüent omissió d’episodis, o l’aportació d’elements que precisament no apareixen realment al film, etc. Només en un moment posterior es varen considerar les possibles valoracions de les diverses interpretacions, des de perspectives socials, morals, relacionals, relatives a les diferències de gènere; també des de perspectives relatives al llenguatge audiovisual, etc.

Considerem que, per tal d’educar una visió crítica davant la contemplació d’un film, és important veure que cada interpretació es pot considerar una entre d’altres possibles. És convenient, doncs, analitzar l’equilibri i coherència de cada interpretació, de cada model, des de la perspectiva des de la qual ha estat elaborada. Tot això en el ben entès de no acceptar-ne una com sent l’única i necessària  per sobre de totes les altres.

Leal, Aurora (2002) "Narraciones audiovisuales y representaciones infantiles: los roles masculino y femenino". Cultura y Educación 14 (3) 313-326.

Leal,  Aurora (2003) "Mirar y pensar desde la cultura de género". Anuario de Psicología. Vol 34, nº 2, pp: 279-290.

Leal, Aurora (2004) “Cine, Psicologia y educación”. Comunicació presentada a Cibereduca. Congreso virtual de Educación. http://www.cibereduca.com

Moreno, M., Sastre, G., Bovet, M. & Leal, A. (1998). Conocimiento y Cambio. Los modelos organizadores en la construcción del conocimiento. Barcelona: Paidós.

Sastre G., Moreno Marimón M. & Pavón, T. (2003) "La construcción del razonamiento moral: el sentimiento de culpa". Anuario de Psicología. Vol 34, nº 2, pp: 191-202.