Arreu del país es duu a terme un projecte finançat pel Ministeri d'Educació i coordinat per l'Institut de Cinema Suec que té la finalitat de conèixer, impulsar i facilitar la implementació de l'educació per a i amb els mitjans de comunicació en l'àmbit nacional.

En el marc d'aquesta iniciativa, vaig realitzar durant el període 2001-2002 dos estudis sobre el tema. El primer es va efectuar a l'Ajuntament de Nacka  entre el març del 2001 i l'agost del 2002 (Graviz, 2002). El segon fou realitzat en els 26 ajuntaments de la Província d'Estocolm durant l'any 2002 (Graviz & Danielsson 2002).

L'estudi dut a terme a la Província d'Estocolm (posterior a l'estudi fet a Nacka) va consistir, entre d'altres objectius, en:
· Examinar i comparar les directives estatals sobre l'educació per als mitjans en l'educació general bàsica i les formulacions existents en els plans d'estudi dels ajuntaments.
· Elaborar un mapa sobre l'interès dels ajuntaments en desenvolupar l'educació mediàtica en els centres educacionals.
· Analitzar les possibilitats i necessitats inherents a aquesta tasca.

A l'Ajuntament de Nacka l'estudi tenia com a propòsit, en una primera etapa analitzar, avaluar i documentar el treball d'educació mediàtica que en aquest cas efectua el Departament de Cultura. A partir dels resultats obtinguts en la primera etapa es van definir els objectius i les estratègies dirigides a perfeccionar i ampliar l'abast de l'educació per als mitjans en els centres educactius de l'Ajuntament (Graviz, 2002). Les recomanacions finals de l'estudi les discutiran les autoritats polítiques de l'Ajuntament durant la tardor del 2003.

Atès que l'Ajuntament de Nacka és un dels 26 Ajuntaments de la Província d'Estocolm els resultats d'ambdós estudis es complementen. A continuació i de forma sumària vull fer referència a alguns dels resultats dels estudis esmentats.

Pel què fa als plans d'estudi, l'anàlisi del material recopilat fa palès que les formulacions en els documents nacionals sobre l'educació per als mitjans té molt poca repercussió en els plans d'estudi locals. En aquests es prioritzen les matèries bàsiques (matemàtiques, llengües, etc.) sense fer intents per integrar en l'ensenyament l'educació per a i amb els mitjans. En els plans d'estudi d'àmbit local destaca la inexistència de formulacions directes sobre l'educació per als mitjans: Per exemple el concepte "film" apareixia en un sol document mentres que "TIC" (tecnologies de la informació i la comunicació) és un concepte al qual es fa referència en gairebé tots els documents. És notori en l'anàlisi del material el gran impacte de les TIC en l'àmbit escolar, tot i que es presenta com a poc important la interrelació de l'educació en aquest camp amb perspectives més àmplies que incloguin la pedagogia per als mitjans en general. En canvi s'evidencia una tendència a separar les TIC dels mitjans més tradicionals (cinema, TV, ràdio, premsa, etc.) conferint les TIC un estatus més elevat en l'ensenyament. Malgrat la gran inversió en tecnologia efectuada en els centres educatius, no es reflexa un augment de les activitats pedagògiques amb altres mitjans de comunicació.

Una tendència important en el material analitzat és que la informació rebuda, ja pel què fa als responsables d'educació dels ajuntaments, ja a la lectura dels plans d'estudi locals, no sempre coincideix amb la situació real de l'educació per als mitjans en el marc dels centres educatius. En molts casos les activitats en els centres és major del què els responsables d'educació coneixen o a la inversa.

Això s'explica pel fet que no sempre són els Departaments d'Educació dels ajuntaments els que impulsen la introducció de la pedagogia mediàtica en els centres educatius. Molt sovint, com a l'Ajuntament de Nacka, són els Departaments de Cultura els que s'interessen en esperonar i desenvolupar aquestes activitats.  Del material també se'n pot deduir que les activitats realitzades pels mestres no es coneixen fora de l'aula i/o que les iniciatives en aquest camp segurament són personals, per tant les innovacions no arrelen a la institució. Una altra observació a contemplar és que les autoritats entrevistades no compten amb informació "històrica" i que, per tant és probable que iniciatives anteriors hagin finalitzat o desaparegut amb el funcionari que les impulsava.

En tots dos estudis es posa de manifest que el treball amb els mitjans de comunicació en general es realitza de forma "espontaneïsta" i que una implementació sistemàtica que expressi en la pràctica el que s'ha estipulat en els plans d'estudi d'àmbit nacional exigeix que l'Estat i els Ajuntaments portin a terme una política conseqüent en aquest sentit.

Molts dels informes expressen el desig d'una flexibilitat major en l'estructura del currículum escolar, flexibilitat que permetria una treball interdisciplinari (Graviz, 2002). Alhora fóra bo que es donés als alumnes la possibilitat de participar més activament en la discussió dels objectius educatius, probablement d'aquesta manera l'interès mediàtic dels propis alumnes podria estimular el desenvolupament de l'educació al voltant d'aquest tema en els centres educatius (Graviz & Danielsson, 2002). En ambdós estudis s'assenyala com a condició necessària una transformació pedagògica per tal que l'educació per als i amb els mitjans pugui dur-se a terme de manera sistemàtica en els centres escolars.

Les dificultats més habituals que els mestres destaquen per al desenvolupament d'aquestes activitats són: capacitació, temps i recursos. Àdhuc els mestres que ja apliquen la pedagogia mediàtica parlen de la necessitat d'una formació que actualitzi els seus coneixements. En aquest sentit s'apunta la responsabilitat que haurien d'assumir les institucions que tenen al seu càrrec la formació del professorat pel què fa a la priorització de la formació del cos de professors en aquest camp. Els mestres i les mestres manifesten la importància del recolzament de les autoritats escolars tant d'àmbit estatal com local. Aquest suport, tant en temps com en recursos humans i econòmics, permetria la creació de les condicions necessàries que farien possible dur a terme les tasques pedagògiques mediàtiques en els centres educatius.

Entre altres es remarca: la necessitat d'un mínim de materials audiovisuals mínims en la pròpia escola, i la necessitat de centres de recursos audiovisuals a cada ajuntament. Una alternativa proposada enfront dels problemes financers és la col·laboració "inter-ajuntaments" en la qual els docents poguessin dotar-se d'aparells i coneixements.

El resultat d'aquests estudis fa evident que a Suècia durant les últimes dècades s'ha creat una base de recursos per impartir l'ensenyament dels mitjans de comunicació, no obstant la pràctica s'ha efectuat lentament i ara com ara és una problemàtica encara pendent de resoldre. La tasca ha d'incloure a docents i autoritats responsables que han de crear condicions per al procés pedagògic, sense oblidar la participació activa i democràtica de les persones que formen part de l'activitat pedagògica (Graviz, 2002).

Per finalitzar vull fer referència a un comentari fet per H. Danielsson, amb qui vaig dur a terme l'estudi d'Estocolm, quan analitzàvem la implementació de la pedagogia mediàtica a Suècia: "A Suècia hi ha un procés de desenvolupament de la implementació de la pedagogia mediàtica, però va a pas de cargol".
- De tortuga, diria jo!
 

Referències

2002 A. Graviz - Mediepedagogik, idag och i morgon. En studie av förutsättningarna för utveckling av mediepedagogiskt arbete i Nacka Kommun. Biblioteks- och kulturnämnden/ Barn- och utbildningsnämnden (under publicering).

2002 A. Graviz & H. Danielsson, Film och mediepedagogik i kommunala skolplaner –En studie i Stockholms län- (Stockholms universitet, pedagogiska institutionen / Film Stockholm). (2001) Instituto Sueco. La educación general básica en Suecia. www.sweden.se