L’estudi engloba les telesèries incloses dintre de l’horari protegit de les cadenes TV3 i K3/33 emeses entre els mesos de juny de 2003 i març de 2004. En aquest sentit, convé fer dues advertències. En primer lloc, cal precisar que queden exclosos de l’anàlsi els programes contenidors, els documentals i els informatius adreçats al públic infantil. Únicament es tenen en compte les telesèries, però, i aquí rau la segona particularitat, només aquelles de nova emissió. Per tant, s’examinen un total de 42 telesèries. 
El mètode aplicat es basa en la combinació de dos moments analítics. En primer lloc, a partir dels quatre primers capítols de cada telesèrie, es fa un estudi qualitatiu de cada programa. Posteriorment, es codifica aquest material per tal de quantificar-lo. Els resultats obtinguts són el fruit d’una doble anàlisi de continguts, qualitatiu, en primer terme, i quantitatiu, en segona instància. L’estudi es fixa en aspectes com ara la temàtica d’aquests espais, els valors que transmeten i els continguts de risc que incorporen. Aquests darrers comprenen les manifestacions violentes, els estereotips de gènere, el llenguatge groller i la forma de resolució dels conflictes. 

El resultats obtinguts permeten caracteritzar les telesèries en funció de:

a) l’horari d’emissió 
La franja matinal (de 6:00 a 12:00 hores) destaca per la seva alta diversitat temàtica, tot i que l'argument predominant té a veure amb els enfrontaments i conflictes. Cal matisar, però, que aquest fet no es relaciona amb l’aparició d’índexs elevats de continguts de risc. Ans al contrari, l’absència de manifestacions violentes arriba al 63,6% del total i el recurs al diàleg per resoldre disputes és el més elevat de la mostra (72,7%).

Les telesèries emeses a l’horari de tarda (de 16:00 a 19:00 hores) són les que ofereixen una presència menor de continguts de risc. De fet, en aquesta franja no es recorre, en cap cas, a la violència per resoldre les baralles i no s’emeten programes centrats en la temàtica dels enfrontaments i conflictes. La meitat de les telesèries d’aquest bloc es basen en l’argument de la fantasia, la màgia i la ciència-ficció, i transmeten com a valor principal l’afany de coneixement.

Finalment, les franges horàries de migdia (de 12:00 a 16:00 hores) i vespre (de 19:00 a 22:00 hores) són les que concentren un percentatge més alt de continguts de risc. Al migdia, l’aparició d’estereotips de gènere assoleix l’índex més elevat dintre de la mostra estudiada (un 21,1%). Així mateix, la presència moderada tant dels continguts violents com del llenguatge groller se situa en percentatges del 78,9% i del 68,4% respectivament. Paradoxalment, el tema amb més incidència és el relatiu a la vida quotidiana i les relacions socials.

La franja del vespre destaca per la supremacia de les telesèries basades en els enfrontament i conflictes (66,7%). Aquesta dada concorda amb una evidència empírica fonamental: la presència dels continguts violents i el recurs a la violència com a forma per posar fi als altercats obtenen el mateix percentatge d’aparició. D’igual manera, el 100% del llenguatge que utilitzen és groller si sumem tant la utilització moderada com l’elevada. Finalment, el valor cabdal transmès en aquest horari és la lluita contra el mal, punt en què coincideix amb la franja del migdia.

b) la qualificació 
La meitat de les telesèries de la mostra estan senyalitzades com a programes no recomanats per a menors de 13 anys. La temàtica majoritària d’aquest tipus d’espais gira al voltant dels enfrontaments i conflictes. Derivat d’aquest fet, el principal valor que transmeten és el de la lluita genèrica contra el mal. Val a dir, però, que gairebé la meitat de telesèries senyalitzades com a programes per a menors de 13 anys recorren a la violència com a forma predominant de resolució dels conflictes que s’hi plantegen. D’aquí que la presència moderada, és a dir, esporàdica, de continguts violents i/o de llenguatge groller es detecti en dos terços del total.

Al seu torn, la majoria de telesèries senyalitzades com a programes no recomanats per a menors de 7 anys, que representen el 16,7% del total de la mostra, utilitzen, per bé que de manera aïllada, formes pròpies del llenguatge grosser o malsonant. A més, les telesèries d’aquesta categoria són les que presenten un major índex d’estereotips de gènere: més d’un 25% d’aquests programes presenten algun tipus d’estereotip per raó de gènere, ja sigui de forma esporàdica o recorrent. En aquest cas, l’argument majoritari i el valor predominant coincideixen amb els dels espais senyalitzats com a programes no recomanats per a menors de 13 anys, és a dir, els enfrontaments i conflictes i la lluita genèrica contra el mal.

c) l’origen de la producció
El  Japó ha produït un terç de les telesèries analitzades en aquest estudi. Els enfrontraments i conflictes són la temàtica dominant de la meitat d'aquestes, les quals transmeten la lliuta contra el mal com a principal valor associat. Amb això, s’ha detectat la presència de continguts violents, ja sigui esporàdicament o bé de forma continuada, a més del 90% de telesèries de la mostra produïdes al Japó. D’aquí que la meitat d’aquestes recorri a la violència com a forma predominant de resolució de conflictes. Els estereotips de gènere també són presents al 14,3% de les telesèries japoneses.

Més d’un quart de les telesèries incloses a la mostra estan produïdes a la resta de països d’Europa. En aquest cas es manté l’enfrontament i els conflictes com a temàtica majoritària, per bé que el foment de l’amistat és el valor transmès amb major freqüència.

Una altra part important de telesèries de la mostra (el 23,8%) estan produïdes als Estats Units i/o Canadà. La vida quotidiana i les relacions socials és la temàtica central de la meitat d’aquestes, i l’inconformisme vers les convencions socials, el valor més transmès. No obstant això, la presència de continguts violents, ja sigui moderada o elevada, s’eleva fins al 80%, i s’usen formes pròpies del llenguatge groller, ja sigui de manera habitual o esporàdica, en un 90% dels casos. Val a dir, però, que el diàleg és la forma predominant de resolució dels conflictes que s’hi plantegen. Les telesèries produïdes als Estats Units i/o Canadà són, també, les que presenten un índex més elevat de presència d’estereotips de gènere.

Només l’11,9% de les telesèries de la mostra estan produïdes a Catalunya. Aquestes prenen com a temàtica més freqüent la vida quotidiana i les relacions socials, mentre que els principals valors transmesos per aquestes són, en el mateix percentatge, l’afany de coneixement, el foment de l’amistat, l’inconformisme vers les convencions socials i la lliuta contra el mal.

Cal destacar que les telesèries de producció catalana, amb les de producció europea, són les que registren un major índex d’absència de continguts de risc. En aquest sentit, la manca de continguts violents se situa per sobre del 60% del total, la inexistència d’estereotips de gènere supera el 90% i el predomini del diàleg com a mètode de resolució de conflictes sobrepassa el 60%.