 |
 Editorial
–
L'eix transversal o la perfecció de la formula – Francesc
Josep Deó -
En moltes ocasions la teoria és perfecta, mirem la fórmula
escrita sobre la pissarra la repassem i la comprovem una vegada i una altra,
per qualsevol objecció que ens fan tenim una resposta i finalment
arribem a la conclusió que la formula és perfecta. Però
quan la teoria la posem a la pràctica, quan s'intenta implementar...
falla. Això és el que ha passat amb l'eix transversal d'educació
audiovisual. |
|
|
|
 Un
camí cap a la igualtat – Coral Caro Blanco -
"El
cinema té un paper fonamental en la configuració del món
que rep l’alumnat i en tot allò que noies i nois interioritzen,
transformen i, posteriorment, tornen i vessen al món. La creació
d’històries fictícies és un art que, a través
de la seva naturalesa poètica i profètica, pot aportar móns
imaginaris molt pertinents en la coeducació. Preguntant-nos sobre
quina és la nostra identitat ens adonem que, per moltes que siguin
les diferències de sexe, color i origen geogràfic, existeix
una profunda dignitat prèvia: el valor de la persona." |
|
|
|
 Una
experiència d'educació cinematogràfica –
Miguel
Àngel Gallego - "La
meva manera d’entendre l’Educació en Mitjans coincideix de ple amb
la proposta de l’investigador J. Martínez-de-Toda, que considera
que “l’Educació per als mitjans és un procés que pretén
formar en el subjecte les següents dimensions educatives: alfabetitzat
mediàticament, conscient, actiu, crític, social i creatiu”.
I és que, a diferència d’altres propostes educatives que
consideren els diferents enfocaments com a exclusius, alternatius o en
competència, jo considero que una bona educació en mitjans
ha de contemplar totes i cadascuna de les dimensions proposades per aquest
investigador." |
|
|
|
 Les
possibilitats didàctiques del documental – Ramon Breu
- "El visionament
del documental Memoria del saqueo (2004), ens ha portat a reflexionar
sobre les immenses possibilitats educatives del cinema documental, gènere
que afortunadament està vivint una nova època daurada. Fernando
Pino Solanas, l’autor de la mítica La hora de los hornos
(1966), autèntic punt de referència del cineclubisme dels
anys seixanta i setanta, va iniciar el projecte de Memoria del saqueo
a finals del 2001. Mentre els seus compatriotes es llançaven al
carrer fent repicar cassoles contra el govern de De la Rúa, contra
el corralito i la ruïna del país; Solana va agafar la seva
càmera digital i va començar a rodar pels carrers de Buenos
Aires." |
|
|
Pissarra
|
