 En
moltes ocasions la teoria és perfecta, mirem la fórmula escrita
sobre la pissarra la repassem i la comprovem una vegada i una altra, per
qualsevol objecció que ens fan tenim una resposta i finalment arribem
a la conclusió que la formula és perfecta. Però quan
la teoria la posem a la pràctica, quan s'intenta implementar...
falla.
Això
és el que ha passat amb l'eix transversal d'educació audiovisual.
Una teoria per introduir als centres docents l'educació en mitjans,
una proposta d'aplicació que va proposar el Departament d'Ensenyament
fa temps, que sobre el paper semblava perfecta però que no ha funcionat.
Ja fa més d'una dècada de la publicació de l'Eix transversal
d'Educació audiovisual (1) per part del Departament d'Ensenyament
i quants centres docents, ja siguin de Primària o de Secundària,
han aplicat l'eix transversal d'educació audiovisual a Catalunya?
De fet, si l'Educació en Comunicació (EC) s'ha pogut desenvolupar
no ha estat precisament aquesta via la més utilitzada pel professorat,
sinó que els crèdits variables, la imaginació i la
dedicació han estat les principals eines per treballar l'EC.
Malgrat
tot, els nous textos legals sobre l'educació -com la LOE per exemple-
insisteix una i una altra vegada en desenvolupar la comunicació
audiovisual de forma transversal al currículum. La pregunta que
ens ve al cap sempre és la mateixa... però les persones que
proposen o redacten les lleis educatives han trepitjat alguna aula en sa
vida? o viuen en una illa deserta?
Alguns
"especialistes" comencen a qüestionar la transversalitat i a acostar-se
a posicions que -com les nostres- reivindiquen la "centralitat" de l'Educació
en Comunicació en el currículum.
"...sembla
que l'educació formal catalana (i espanyola) es resisteix a considerar
la comunicació audiovisual com una matèria d'estudi més,
equiparable a les ciències socials o a la llengua, i la situa
sempre en l'àmbit "eteri" dels valors (en el sentit que apareixen
a tot arreu i enlloc a la vegada).
Això
ens porta a qüestionar-nos l'ECA com a eix transversal. Així,
tot i que l'objectiu de la transversalitat és fer present la comunicació
audiovisual dins del sistema educatiu, creiem que en cap cas li atorga
la legitimitat com a matèria d'estudi que es mereix." (2)
D'altra
banda una visió arcaica del que ha de ser el currículum d'aquest
Segle, ens aferra a una pedagogia on és més important el
continent que el contingut, les eines que no l'anàlisi, així
ens troben -en el camp de la formació sobre la informació
i la comunicació- amb una oferta per al professorat excessivament
tecnologista, poc analítica i que ofereix pocs elements per abordar
una crítica dels continguts mediàtics que vagi més
enllà de la descripció del seu funcionament.
Ara,
una vegada més, des del Departament d'Educació ens diuen
que corren nous aires per a l'Educació en Comunicació; canvien
els Governs, el signe polític del Departament, fins i tot la denominació
del Departament, però seguim escoltant el mateix cant de sirenes.
El professorat que treballa cada dia contra l'analfabetisme mediàtic
el que vol és un espai i un temps concret per poder desenvolupar
l'EC a l'aula, no cants de sirena, ni "formules perfectes". |
|
Francesc-Josep
Deó
Coordinador
d'AulaMèdia
  |
