Aquest article pretén donar a conèixer la importància del cinema per tal de superar, des de l’educació en valors, les discriminacions per raó de sexe.

L’objectiu principal és potenciar l’autoestima de les noies amb models de referència positius, que poden trobar en un text fílmic, i obrir als nois l’accés a capacitats erròniament atribuïdes a l’altre sexe per poder canviar el model de masculinitat inserit a la nostra societat.

El concepte que cada persona té de sí mateixa i l’autoestima que d’aquest autoconcepte se’n deriva són aspectes fonamentals en la seva capacitat d’adaptació a la realitat. D’aquest autoconcepte depenen les accions que duu a terme, l'esquema cognitiu i emocional a partir dels quals interpreta els resultats que n’obté i les estratègies que utilitza per superar les dificultats que  es troba.

El desenvolupament del autoconcepte és molt important en l’adolescència. Quan es resol positivament genera una identitat que es percep com a real i una altra identitat s’entén com a possible ideal. La primera fa referència a com l’individu es percep a sí mateix i la segona a com li agradaria ser, és a dir, com li agradaria percebre’s. 
Els i les adolescents  amb una identitat formada tenen més autonomia i menys vulnerabilitat a la pressió social que els subjectes amb identitat difusa. No solament els joves sinó tots els individus que no han après a acceptar els dubtes com quelcom necessari per trobar noves solucions als problemes i han  desenvolupat por o intolerància vers allò que no coneixen, desenvolupen una identitat que es resol recorrent a solucions estereotipades i actituds establertes.

La forma sexista de construir la identitat pot influir en l’autoconcepte dels i les adolescents, identificant-se amb l’estereotip femení: passivitat, dependència i submissió; i amb l’estereotip masculí: fortalesa, independència, domini i utilització de la violència.

Els estereotips de gènere són construccions culturals que determinen una visió de les característiques i actituds de cada sexe. Creen models rígids en què s’ha d’encaixar per ser socialment acceptat, fixen un model de ser noi i un model de ser noia i, a partir d’una visió tòpica construïda, estableixen un sistema desigual de relacions entre els dos sexes i de cadascun d’ells vers el món.

La masculinitat és una qualitat atribuïda a l’home mitjançant la qual se’n defineixen els atributs socials que comprenen la força, la iniciativa, l’autoritat, la independència i el valor. L’assetjament i la violència sexual han estat arrelats durant segles en la cultura. Tot era tan natural que es presentava com quelcom propi de la naturalesa humana. En les cultures mediterrànies actuals la masculinitat es demostra per mitjà de la sexualitat i l’autosuficiència econòmica. També en la combativitat, en comportaments que podríem definir com de risc, com ara l’alt consum d’alcohol i tabac, i la violència com a expressió de masculinitat.

¿És possible potenciar nous models femenins i/o masculins quan generalment és en el cinema on es mantenen els estereotips o els prejudicis que transmeten valors, normes i actituds encara allunyades de la igualtat?

Sí, és possible. És possible mitjançant visionats de pel·lícules que mostrin uns models d’actuació i de referència positiva, treballant sempre els objectius que ens proposem en unitats didàctiques que ajudin l’alumnat a analitzar, valorar i criticar la producció fílmica. 

Ja he comentat en anteriors articles (En la societat mediàtica: coeducació i cinema) tot el que ens pot aportar el visionat de les pel·lícules i les activitats compreses en les unitats didàctiques de: “Héctor”, “Jane Eyre”, “Rosetta”, “Whale Rider”... Per altra banda, també volia comentar les següents “joies cinematogràfiques” trobades:
 

Fotograma de Grbavica, Directora: Jasmila Zbanic (2006)

“Grbavica, el secret d’Esma”, Ós d’Or al Festival de Berlín 2006, és l'òpera prima de Jasmila Zbanic,( 2006). Autora de documentals com "Images from the Corner", un testimoni de la dura experiència que viu una dona, ferida, quan és fotografiada por un estranger.

La jove directora i guionista bosniana ens diu que la història de “Grbavica” va sorgir arran del conflicte de la ex Iugoslàvia, quan es va adonar que “era una guerra en què es feia servir el sexe com a estratègia per humiliar a les dones i destruir un grup ètnic. Vint mil dones van ser violades sistemàticament a Bòsnia durant la guerra. Vivia a cent metres del front i el que més m’espantava era això. La violació i les seves conseqüències es van convertir en una obsessió per a mi.”

Esma, protagonista de “Grbavica”, és la mare de Sara, una noia de dotze anys, que vol que la seva filla tingui l’oportunitat de participar en un viatge organitzat pel col·legi. Està convençuda que es protegeix ella mateixa i la seva filla si no li diu la veritat. Viuen en el barri de Grbavica, a Sarajevo, on la vida, després d’una guerra civil, la guerra dels Balcans, és difícil.

“Grbavica” és sobretot una història d’amor que s’ha barrejat amb l’odi, el fàstic, el trauma, la desesperació i el dolor, però que Sara, una adolescent activa i cercadora de la veritat, aconsegueix que la seva mare oblidi a poc a poc. 

Una altra pel·lícula a treballar és “En tierra de hombres” (North Country). La directora d’aquesta oscaritzada pel·lícula és Niki Caro (2006), que es va donar a conèixer mundialment amb “Whale Rider”, un film que donava veu als indígenes de Nova Zelanda, mitjançant la història d’una noia maorí. Niki Caro no deixa de banda les seves inquietuds socials en tractar ara una història basada en fets reals, la d’una dona valenta que el 1989 va portar a judici  l’empresa on treballava, i va aconseguir així el primer judici massiu contra l’assetjament sexual als Estats Units. 

Quan fracassa el seu matrimoni, Josey Aimes, protagonista de “En tierra de hombres” torna al seu poble natal al nord de Minnesota. Mare soltera amb dos fills al seu càrrec busca feina a la font principal de la regió: les mines de ferro. Les conseqüències de la lluita de Josey per aconseguir una vida millor per ella i els seus fills afectaran tots els aspectes de la seva vida. Malgrat tot, Josey trobarà el valor per lluitar per allò que creu, encara que hagi de fer-ho sola. 

El visionat de la pel·lícula i el treball en grup de la unitat didàctica ens permet preguntar a l’alumnat: “Al llarg de la història, la dona va accedint a treballs que abans es consideraven masculins. Quins treballs, oficis o estudis creus que encara es consideren d’homes?”  O a la pregunta: “Aviat hauràs d’escollir o decidir el teu futur acadèmic o professional. Creus que hi ha algunes carreres pròpies de nois o de noies? Quin és el teu parer sobre el tòpic o estereotips de gènere: “Als nois estan millor capacitats per a les carreres tecnològiques i  les noies  per a les carreres humanístiques o socials? “ 

En conclusió, la innovació educativa a través del cinema ens permet apropar-nos al nostre alumnat, comprovar que amb la motivació adequada els poden arribar millor els missatges que els volem transmetre, i al mateix temps fer que s’identifiquin amb nous models d’igualtat.

Des de la meva experiència educativa i apropant el pensament de León Tolstoi a l’època actual i al nostre ofici de treballadores i treballadors de l’ensenyament, m’atreveixo a dir-vos: 

“Ja veureu com aquest petit i sorollós artefacte proveït d’un manubri revolucionarà la feina dels i lde es educadores, és un atac directe als vells mètodes, perquè són necessàries noves formes d’educar.”

- Caro Blanco, Coral. “En la societat mediàtica: coeducació i cinema” Revista digital AulaMèdia. Octubre 2006.

- Caro Blanco, Coral, Leal, Aurora y otras. Conflicto y afecto en una relación de pareja Actas II Congreso Internacional Mujeres y Textualidad. UAB. Ed. Cultura, 2005. T.2, p. 483-493.

- Caro Blanco, Coral. Relacions afectivoamoroses a l’adolescència. Elements per a una intervenció preventiva de la violència de gènere. Llicències d’Estudis Retribuïdes. Curs 2005-06. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

- Leal, Aurora. “Sabers i no sabers sobre les relacions d’amor a l’adolescència” Revista GUIX núm. 328. Octubre 2006.

- Subías de la Fuente, Rafaela. Aprendre a estimar sense prejudicis. Llicències d’Estudis Retribuïdes. Curs 2004-05. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.