Un dels problemes que es manifesten de manera més alarmant a la nostra societat és el de la denominada violència de gènere, violència contra les dones per part dels seus companys sentimentals. Aquesta comunicació pretén fer palès la importància de la coeducació per frenar aquest fenomen a través d’un instrument educatiu com és el cinema.

En el món que ens envolta, cada vegada més audiovisual i marcat per la globalització dels intercanvis comunicatius, és cada vegada més necessari portar a les aules una anàlisi, reflexió i crítica sobre els mitjans de comunicació, les formes que tenen de representar la realitat i les relacions socials i de gènere que representen, per tal de fomentar la consciència en l’alumnat, que la forma de construir aquesta representació de la realitat no és innocent ni neutral, sinó que hi ha darrera una ideologia i una manera d’entendre la vida. El cinema ha constituït un mitjà poderós de mobilització i plasmació de l'imaginari social i, avui dia, la televisió fa més real la seva presència a la nostra vida quotidiana. El llenguatge del cinema conté una força poderosa de persuasió no suficientment qüestionada.

Segons el diari El País del 15 de Febrer del 2006, un estudi encarregat a un grup de professionals que encapçala l’actriu Geena Davis, que va interpretar junt amb Susan Sarandon la pel·lícula Thelma i Louise, ha posat de manifest que el nombre de personatges masculins supera per tres a un als dels personatges femenins en les pel·lícules de més èxit entre les nenes i els nens. L’informe, publicat al diari The Independent, assegura que aquesta disparitat malmet la valoració de la dona entre els més joves. L’estudi Where the Girls Aren’t ha estat encarregat per l’Associació Dads & Daughters, que promou la paritat de gèneres en els programes de televisió i pel·lícules dirigides a la infantesa. Després d’examinar 101 films, troben que solament el 28 % dels personatges amb diàleg i el 17 % del total eren femenins, i més del 80% dels narradors eren masculins. El que pretén aquesta comissió és pressionar a Hollywood perquè doni el mateix espai i el mateix temps als personatges femenins i animar als pares a seleccionar aquells programes i llargmetratges que tinguin una representació de sexes més igualitària.

El cinema clàssic alinea la feminitat amb la reproducció i la passivitat; la masculinitat amb l'activitat i l’esfera de la producció. L’heroi, que és el que desitja, està cridat a superar obstacles i proves, per al contrari, la feminitat està condemnada a la immobilitat, la impotència, a l’espera de l’heroi. El cinema està ple d’Ulisses i de  Penèlopes. Ulisses personifica l’acció, l’enginy, l'estratègia, la força, la valentia. Penèlope espera i se sent part de la recompensa a l’heroi al final del seu viatge. Gran part del cinema que arriba al nostre alumnat no solament perpetua els estereotips de gènere sinó que els exagera.

L’escola pot contribuir a desemmascarar aquests estereotips analitzant conjuntament amb les noies i els nois els papers que la societat atribueix a cada sexe estudiant els models que representa. És a través de visionats de pel·lícules, que mostrin uns models d’actuació i de referència positiva, com treballarem aquests objectius.

Whale Rider és una història contemporània d’amor, rebuig i triomf d’una noia immersa en una estructura patriarcal que necessita l’amor del seu avi, Koro, cap de la tribu, que no la reconeix com hereva de la tradició. La protagonista, Pai, una noia de dotze anys, es manté forta i convençuda que el seu poble necessita un nou líder, es prepara i lluita per complir el seu destí, un destí compartit amb les balenes, que seran atretes per Pai, des de les profunditats del mar. El visionat propicia el contacte amb el cinema dirigit per dones amb la intenció de fer una crítica a la violència envers les noies que s’amaga en el món quotidià.

- Per difondre a l’aula la idea errònia de l’amor romàntic que sustenta la nostra societat a traves del cinema, vegem la pel·lícula: Jane Eyre (1996) de F. Zeferelli.

- Una pel.lícula que  ens mostra una altra realitat social és Rosetta (1999), dels germans Dardenne. És una adolescent que lluita per sortir de l'exclusió i marginació social. A través d’un domini prodigiós de la imatge, el film ens obliga a acompanyar a la protagonista.

- Per canviar el model de masculinitat i obrir als nois l’accés a capacitats erròniament atribuïdes a l’altre sexe: com mostrar els sentiments, plorar, tenir cura d’altri, cuinant: Hèctor (2004) de G. Querejeta.

En conclusió, sovint els estereotips projectats en el cinema ajuden a perpetuar la discriminació de gènere, per tant és necessària una alfabetització visual en la societat mediàtica que ajudi al nostre alumnat a identificar-se amb nous models d’igualtat entre els sexes. 
 

Bibliografia

- Caro Blanco, C. La concepció romàntica de l’amor, rerafons de la violència de gènere. Perspectiva. Escolar, 301. Educar és coeducar. Experiències. Gener 2006
- Claizzi, G. El acto cinematográfico: Género y texto fílmico. Revista Lectora, 7. 2001
- Leal García, A. Mirar y pensar desde la cultura de género. Anuario Psicologia. Vol. 34, núm 2, 2003. UAB
- Solsona, N.; Freixenet, D. Els reptes d’una escola coeducativa avui. Perspectiva Escolar. núm 301. 2006.
- Moreno Marimon, M. Cómo se enseña a ser niña: El sexismo en la escuela. Editorial Icaria. 3ed. 2000.

* Aquest article forma part d'un projecte de recerca educativa que l'autora està desenvolupant gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4471 de  6.09.2005). 

IES Montserrat Roig
Sant Andreu de la Barca

Membre del Seminari Interdisciplinari d’Estudis de Gènere de la UB.