Per ajudar-me a explicar-nos crec que la nostra primera producció “El Carrer Contra la Guerra” emmarcada en les protestes que tingueren lloc arreu del món el febrer març del 2003 contra la invasió de l’Iraq, és un bon exemple de com ens hem anat construint. En aquella època tot just un grup heterogeni de gent amb alguns llaços derivats de l’experiència professional en comú (concretament el pas de molts de nosaltres a diferent nivell per el Clot TV) vàrem decidir ajuntar-nos per produir vídeos independents i a partir de les propostes que anessin sorgint formar el nostre col·lectiu.

Sense una definició clara dels principis de que dotar-nos de les polítiques i estètiques que podríem adoptar, la barreja de les nostres ganes de fer coses, de definir-nos i conèixer-nos millor els uns i els altres, junt al moment que es vivia a la ciutat, ens va fer creure que la millor manera de participar amb el moviment ciutadà que s’havia generat podria ser a través de la documentació de les protestes. Així fou com començarem a fer un seguiment del que estava passant, sense cap tipus d’estructura organitzativa, recordo que abans de cada una de les accions que volíem enregistrar necessitàvem fer una cerca entre amics i parents per aconseguir càmeres que ens permetessin fer el seguiment, i ja en el muntatge un altre cop problemes amb els equips, acabarem ocupant una sala d’editatge professional a hores mortes evitant el màxim possible fer-nos veure i aixecar sospites sobre el que hi fèiem.

Vàrem seguir el ritme que en aquell moment duia la ciutat, desprès ens adonarem de les moltes limitacions del vídeo, ens havia passat per alt gravar això i allò; aturar-nos més temps amb algun entrevistat, alguna acció; a l’hora de muntar amb les preses i els pocs recursos tècnics dels que disposàvem tampoc havíem reflexionat massa en l’estructura, etc. Però de totes maneres podíem estar contentes de la nostra primera experiència com a col·lectiu, en pocs dies havíem estat capaces de fer un vídeo que serviria per mostrar el que havia passat i que a més a més aprofitaríem per organitzar sessions de debat. Amb tots els contres que hi poguéssim trobar havíem aconseguit fer el que ens proposarem unes setmanes abans, la Tortuga Roja ja estava en marxa. 

Desprès en tots aquests temps hem produït algun vídeo més, el darrer també emmarcat en un moments clau de mobilització ciutadana “11 Manipulació” improvisat a partir de les noticies i falses informacions generades arran dels atemptats de Madrid del març passat i que com totes les nostres produccions ha servit per generar i acompanyar el debat. Ara preparem una sèrie que vol ajudar a entendre el funcionament de la televisió a un públic adolescent, col·laborem amb la creació d’una televisió associativa, estem implicades en la reivindicació del Tercer Sector Audiovisual ...

En aquests dos anys, que ens han passat volant, hem provat de definir-nos cercant la millor de les formes que ens permetés expressar el que ens havíem proposat al trobar-nos, promoure el documental social i de creació. Això ens ha portat a treballar en diferents fronts, des de la producció de vídeos partint d’idees pròpies fins a encàrrecs, la difusió d’obres situades al marge dels circuits comercials, experiències innovadores com el “Docupa’t” que pretén donar eines a nous realitzadors de documentals que els permetin -a traves de tallers i trobades amb professionals del sector- millorar els seus projectes de cara a buscar possibilitats de producció i poder accedir al difícil món de la comunicació professional.